Anex:Cronologia de la medicina i de la tecnologia mèdica
 |
Est artícul o secció sobre medicina necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià . Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora ! Per ara no estem classificant els artículs per a wikificar per medicina. Per favor, tria una categoria d'artículs per wikificar d'. |
Este Anex presenta acontenyiments notables en l'història de la medicina o plantes medicinals.
Antiguetat
- 4000 a. C.: primer nom conegut d'un mege, Ur-Lugal-edin-na, gravat en un sagell en el seu emblema personal: dos gavinets rodejats de plantes medicinals
- 3600 a. C.: es publica en China el Pen tsao kang mou, atribuït a Chim-Nong, que conté la descripció de diferents plantes medicinals en les seues propietats terapèutiques.
- 3000 a. C.: primeres evidències de trepanació, en supervivència del pacient, en la conca del Danubio
- 2800 a. C.: l'emperador Shen-Nung compila en China un text en més de cent plantes medicinals i en les tècniques de l'acupuntura.
- 2637 a. C.: l'emperador Ho-Hang-Tu en el seu tractat de medicina l'eficàcia del mercuri com a medicació antisifilítica.
- 2600 a. C.: elaboració del manual de medicina chinenc Nei Jing.
- 2000 a. C.: Les lleis de Manu primer text de la medicina Índia, conté entre atres normes sobre l'higiene o sancions a l'abús de l'alcohol.
- 1900 a. C.: en Babilonia, el Còdic d'Hammurabi establix normes precises per a l'eixercici de la medicina, com els honoraris. Per primera volta es codifica la responsabilitat del mege. En Egipte els Papirs de Lahun es descriuen les malties femenines.
- 1650 a. C.: es redacta el papir Edwin Smith
- 1550 a. C.: es redacta el papir Ebers.
- 700 a. C.: el gurú Charaka escriu en Panyab (Índia) el text mèdic Charaka Samhita.
- 650 a. C.: Asurbanipal recopila 800 tabllas mèdiques en la biblioteca de Nínive.
- 600 a. C.: en Benarés, Sushruta escriu el Sushruta Samhita.
- 500 a. C.: Alcmeón de Crotona dona inici a la medicina basada en la ciència natural, diferent de la concepció màgic-teològica de la medicina primitiva.
- 420 a. C.: Hipócrates escriu els Tractats hipocráticos i crea el jurament hipocrático.
- 280 a. C.: Herofilus estudia el sistema nerviós i distinguix entre nervis sensitius i motors
- 250 a. C.: Erasístrato estudia el cervell i diferencia este del cerebel
- 100 a. C.: Asclepíades de Bitinia importa a Roma la medicina grega i funda l'Escola metòdica
- 25 a. C.-50: Aulo Cornelio Celso escriu De Re Mèdica Libri Octo
- 50-70: Pedanio Dioscórides Anazarbeo escriu De Matèria Medica, un manual de farmacologia que serà usat durant casi 1600 anys.
- 180: Galeno estudia la conexió entre paràlisis i lesió en la mèdula espinal
- 250: en Mont Albán (en Oaxaca, Mèxic), es funda una escola de meja màgica.
- 325-403: en Bizancio, Oribasio de Pérgamo recopila tot el saber mèdic fins a eixe moment en Les sinagogues mèdiques.
- 1010: Avicena escriu Ellibre de la curació i el Cànon de Medicina.
- 1242: Ibn an-Nafis sugerix que els ventrículs dret i esquerre estan separats, i descriu la circulació menor de la sanc.
- 1204 - Inocencio III va organisar l'hospital de Sant Spirito en Roma inspirar a uns atres en tota Europa
- 1210 - 1295 Taddeo Alderotti funda la Scholastic medicina de Bolonya
- 1240 Bartholomeus Anglicus escriu De proprietatibus rerum
- 1242 - Ibn an-Nafis sugerix que els ventrículs dret i esquerre del cor estan separats i descobrix la circulació pulmonar i la circulació coronaria
- 1248 - Ibn al-Baitar va escriure sobre botànica i farmàcia, va estudiar l'anatomia animal i la medicina veterinària.
- 1249: Roger Bacon escriu sobre les lents convexas per al tractament de l'hipermetropía.
- 1257 - 1316 Pietro d'Abano també conegut com Petrus d'Apoño o Aponensis
- 1260 - Luis IX va establir Els Quinze-vingt; Originalment un retir per als cegos, es va convertir en un hospital per a malties dels ulls, i ara és un dels centres mèdics més importants de París
c. 1260 - 1316 Henri de Mondeville
- c. 1275 - c. 1328 Joannes Zacarías Actuarius un mege bizantí que va escriure l'últim gran compendio de medicina bizantina
- 1275-1326 Mondino de Luzzi "Mundinus" va portar a terme les primeres dissecció humanes sistemàtiques des d'Herófilo de Calcedonia i Erasístrato de Ceos 1500 anys anteriors.
- 1284Hospital de Mansur d'El Caire
- 1288 Es funda el Florencia fundada en Florencia, era estrictament mèdic.
- 1300 - ulleres de lents cóncaves per a tractar la miopia desenrollat en Itàlia.
- d1348- Gentile dona Foligno
- 1292-1350 - Ibn Qayyim al-Jawziya
- 1306-1390 Juan d'Arderne
- d.1368: [Guy de Chauliac]]
- 1403: en Venècia es realisa una quarantena contra la pesta negra.
- 1451: Nicolás de Cusa inventa lents cóncaves per a tractar la miopia.
- 1460 Heinrich von Pfolspeundt
- 1443-1502 Antonio Benivieni escriu sobre Anatomia patològica
- 1493-1541 Paracelso Sobre la relació entre la medicina i la cirugia lliure
- 1515-1540: Paracelso, mege i alquimiste, desenrolla processos de fabricació de medicaments. Rebat l'orige sobrenatural de les malties.
- 1543: Andrés Vesalio publica d'Humani Corporis Fabrica a on desfà errors mèdics grecs i revoluciona la medicina.
- 1546: Girolamo Fracastoro propon que les malties infeccioses estan causades per entitats transferibles.
- 1536: el navegant Jacques Cartier deprén dels aborigen americans la cura del escorbuto en el suc de cítrics.
- 1553: Miguel Servet descriu la circulació menor a través dels pulmons.
- 1559: Realdo Colombo completa en detalle el treball de Servet.
- 1603: Girolamo Fabrici descobrix les vàlvules de les venes, que només permeten a la sanc fluir cap al cor.
- 1628: William Harvey explica el sistema vena: artèria i l'estructura del cor en De Motu Cordis et Sanguinis.
- 1665: John Elsholz realisa la primera injecció intravenosa.
- 1720 – Lady Mary Wortley Montagu popularisa la variolizacion en Europa.
- 1747 – James Lind descobrix cóm previndre l'escorbuto
- 1783 – 1788 – Benjamin Bell escriu "A System of Surgery"
- 1785 – William Withering pública una descripció de la didalera
- 1790 – Samuel Hahnemann lluita contra les sagnias i crea l'homeopatia
- 1796 – Edward Jenner vacuna contra la pigota
- 1796 - Hanaoka Seishū- usa anestèsia general
- 1799 – Humphry Davy descobrix propietats anestesicas del òxit nitroso
- 1842: Crawford Long porta a terme la primera intervenció quirúrgica en anestèsia.
- 1859: Charles Darwin publica en Londres L'orige de les espècies
- 1865: Publicació de l'artícul de Gregor Mendel Experiments on Plant Hybridization
- 1869 Friedrich Miescher descobrix l'ADN
- 1870: Louis Pasteur i Robert Koch publiquen la teoria microbiana de les malties infeccioses.
- 1881: Louis Pasteur desenrolla una vacuna contra el carbonc.
- 1882: Louis Pasteur desenrolla una vacuna contra la ràbia.
- 1890: Walther Flemming, Eduard Strasburger, i Edouard Van Beneden descriuen la destribución cromosòmica durant la divisió celar.
- 1890: Emil Adolf von Behring descobrix les antitoxinas i les ampra en la fabricació de la vacuna del tétanos i la grup.
- 1905: William Bateson falca el terme "genètica" en una carta dirigida a Adam Sedgwick[1]
- 1906: Frederick Gowland Hopkins descriu les vitamines i propon la seua carència com a causa del escorbuto i del raquitisme.
- 1907: Paul Ehrlich desenrolla un tractament quimioterápico per a la maltia del somi.
- 1908: Llei d'Hardy-Weinberg
- 1910: Thomas Hunt Morgan demostra que els gens residixen en els cromosomes.
- 1913: Alfred Sturtevant realisa el primer mapa genètic d'un cromosoma.
- 1918: Ronald Fisher publica The Correlation Between Relatives on the Supposition of Mendelian Inheritance. Comença la Síntesis evolutiva moderna.
- 1921: Edward Mellanby descobrix la vitamina D i que la seua absència causa raquitisme
- 1923: primera vacuna per a la Grup
- 1926: primera vacuna per a la Tós ferina
- 1927: primera vacuna contra la Tuberculosis
- 1927: primera vacuna contra el Tétanos
- 1928: Frederick Griffith descobrix que el material hereditari de bactèrias mortes pot ser incorporat en bactèries vives
- 1928: Alexander Fleming descobrix la penicilina
- 1932: Gerhard Domagk desrrola una quimioteràpia per a streptococcus
- 1933: Jean Brachet demostra que l'ADN es troba en els cromosomas i que l'ARN està present en el citoplasma de totes les cèles.
- 1935: primera vacuna contra la febra groga
- 1938: el britànic Edward Charles Dodds obté el primer estrògen sintètic, el estribestrol
- 1939: la Comissió Nortamericana de la Grip utilisa per primera volta la vacuna de virus A i B contra la grip. Són inmunizades 12.500 persones.
- 1941: Edward Lawrie Tatum i George Wells Beadle mostren que els gens codifiquen les proteïnas.
- 1944: Oswald Theodore Avery, Colin MacLeod i Maclyn McCarty aïllen ADN com a material genètic[2]
- 1952: Jonas Salk desenrolla la primera vacuna contra la poliomielitis.
- 1953: James D. Watson i Francis Crick demostren l'estructura de doble hèliç de l'ADN[3]
- 1956: Joe Hin Tijo i Albert Levin establixen en 46 el número de cromosomas en humans.
- 1962: primera vacuna oral contra la polio.
- 1964: Howard Temin mostra, utilisant virus d'ARN, que la direcció de transcripció ADN-ARN pot revertir-se.
- 1964: primera vacuna per al palla.
- 1967: primera vacuna per a la parotiditis.
- 1970: es descobrixen les enzimas de transcripció, lo que permet als científics tallar i pegar fragments d'ADN.
- 1970: primera vacuna per a la rubéola.
- 1980: l'OMS declara oficialment erradicada a la pigota, la primera maltia humana en ser completament vençuda.
- 1981: primera vacuna per a l'Hepatitis B
Vore també
Referències
- ↑ Letter from William Bateson to Alan Sedgwick in 1905
- ↑ Avery, MacLeod, and McCarty(1944).«Studies on the Chemical Nature of the Substance Inducing Transformation of Pneumococcal Types: Induction of Transformation by a Desoxyribonucleic Acid Fraction Isolated from Pneumococcus Type III».79(1)
- 137-58.[1]
- ↑ Watson JD, Crick FH: «Molecular structure of nucleic acids; a structure for deoxyribose nucleic acid». Revista Nature. 25 d'abril de 1953; 171(4356): 737-738.
Enllaços externs
- [2] (cronologia interactiva de la medicina i la tecnologia mèdica; en anglés. Requerix Flash plugin).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Cronología de la medicina y de la tecnología médica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.