Anar al contingut

Anex:Aus de Cuba

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tocororo, au nacional de Cuba.

Les aus en Cuba sumen 369 espècies selvades i de vida lliure, que pertanyen a 208 gèneros, a 63 famílies i a 21 órdens. Es registren 217 espècies terrestres, 69 lligades a aigües dolces i 83 marines. Existixen 7 gèneros que són endèmics: Cyanolimnas, Ferminia, Gymnoglaux, Starnoenas, Teretistris, Torreornis i Xiphidiopicus (Centre Nacional de Biodiversitat de Cuba, 2007).

El gènero Teretistris va ser elevat a ranc de família pel Congrés Ornitológico Internacional en la seua revisió 8.1[1] de giner de 2018, separant-ho de la família Parulidae. A dita família se li ha assignat el nom de Teretistridae, incloent solament el gènero Teretistris. Com a conseqüència, i seguint la taxonomia del IOC, Cuba tindria una família endèmica.

Orige de les aus de Cuba

Les primeres aus cubanes, possibles ancestres de les actuals, varen aplegar a territoris que hui formen Cuba en posterioritat a 42-40 millons d'anys arrere. La fauna d'aus actual de Cuba té el seu orige principalment en Amèrica del Nort. També té orige en Centreamèrica, sobretot de les espècies típiques dels tròpics. L'influència d'aus d'Amèrica del Sur és molt menor.

Aus fòssils

Es coneixen 24 espècies fòssils d'aus en Cuba, en la seua majoria de tamanys grans, ya que es fosilizan millor. Moltes d'estes espècies eren depredadores jagantes. Les majors d'elles eren els Ornimegalonyx, en O. oteroi i O. acevedoi en una altura d'uns 110 cm, jagant entre els muçols. Atres grans aus varen ser les lechuzas Tyto noeli i T. riveroi, els gavilans Titanohierax borrasi i Gigantohierax suarezi en envergadura de fins a 3 metros i l'enorme còndor Gymnogyps varonai (González Alonso, 2007).

Aus que nidifican en Cuba

En el país nidifican 152 espècies d'aus selvades i de vida lliure. Entre estes hi ha 9 introduïdes del Vell Món per l'home (directament o en països veïns), d'elles s'han naturalisat 6 i les atres 3 tenen vida lliure, pero solen ser depenents del home.

Espècies endèmiques de Cuba

Úniques de Cuba, és dir endèmiques, són 28 espècies (7,7 % d'endemisme en aus). Es destaca el zunzuncito (Mellisuga helenae) per ser l'au més chicoteta del món en només 6,4 cm de llarc. Per la bellea, també es destaquen el tocororo (Priotelus temnurus) que és l'au nacional de Cuba, el cartacuba (Todus multicolor), el carpintero vert (Xiphidiopicus percussus), el catey (Aratinga euops), el camao (Geotrygon caniceps) i la coloma perdiu (Starnoenas cyanocephala). De bellea extraordinària era el guacamayo (Llaura tricolor) que era regal per a reis, pero desdichadamente es va extinguir en 1864.

Les endèmiques cubanes de més recent descobriment són: la fermina (Ferminia cerverai), el cabrerito de la ciènaga (Torreornis inexpectata) i la gallinuela de Sant Tomás (Cyanolimnas cerverai), reportades en 1926-1927 pel naturaliste espanyol Fermín Zanón Cervera en la Ciènaga de Zapata.

Subespècies endèmiques de Cuba

Existixen 21 espècies no endèmiques que, no obstant, presenten subespècies endèmiques en Cuba. Estes són 32 en total, que se sumen a 20 subespècies pertanyents a 7 de les espècies d'aus endèmiques. Es destaca la grulla (Grus canadensis nesiotes) per ser una de les aus més altes en Cuba i per la seua bellea es destaquen la cotorra (Amazona leucocephala leucocephala), el zunzún (Chlorostilbon ricordii ricordii), el cabrero (Spindalis zena pretrei) i el carpintero real (Campephilus principalis bairdii).

Aus migratòries

En Cuba hi ha reportades 268 espècies d'aus en poden comportar-se com a migratòries (el 73 % de les espècies). De les 152 espècies d'aus que anidan en Cuba, 14 són migratòries en residència estiuenca i 38 tenen també poblacions que migren a Cuba ademés de les seues poblacions permanents que anidan.

En Cuba existixen registres confirmats de 216 espècies d'aus migratòries que no anidan en el país (40 invernantes comunes, 40 invernantes menys freqüents, 57 només transitòries, i 79 ocasionals). Ademés existixen 8 espècies migratòries ocasionals que els seus reportes no s'han confirmat.

Aus introduïdes naturalisadas

Aus que s'han naturalisat i viuen sense contes humans són Phasianus colchicus (faisà de collar), Numida meleagris (guineo, gallina de Guinea), Passer domesticus (cheu). Streptopelia decaocto (tórtola de collar) és euroasiàtica, va ser introduïda en Bahames en 1974 i des d'allí, en 1988, va aplegar a Cuba a on s'expandix en zones urbanes. Lonchura malacca (monja tricolor) del surest d'Àsia, va ser introduïda en Puerto Rico i d'allí no se sap cóm va aplegar a Cuba en 1990. La guala (Colinus virginianus) es dubta que puga haver segut introduïda des de temps colonials. El Carduelis psaltria, (chichí bacal), espècie de Mèxic, va ser introduïda en l'occident del país, pero actualment es troba extirpada.

Atres aus introduïdes en Cuba i que poden tindre vida lliure, pero no solen considerar-se naturalisades perque en general depenen de contes humans són: Gallus gallus (gall i gallina), Cairina moschata (ànet domèstic) i Columba livia (coloma domèstica).

Aus naturalment recent establides

Hi ha aus que, encara que no varen ser introduïdes per l'home, varen aplegar naturalment a Cuba i s'han establit recentment principalment en ecosistemes no naturals. Bubulcus ibis (garza ganadera) va aplegar a Amèrica des d'Àfrica des de finals de la década de 1870, expandint-se per tot el continent i les Antilles, incloent a Cuba. Molothrus bonariensis (pardal vaquer) va aplegar a Cuba a finals de la década de 1970 i es comporta com espècie invasora, perjudicant a unes atres perque posa en nius aliens. També varen aplegar per a establir-se en àrees arroceras Dendrocygna bicolor (yaguasín), Anas bahamensis (ànet de Bahames) i Dendrocygna autumnalis (yaguasa barriguiprieta) que encara és rara, present en Cuba central.

Aus domèstiques

Aus de corral

Són les aus criades per a la producció de carn o ous (avicultura) que en Cuba són: Gallus gallus (gall i gallina), Meleagris gallopavo (guanajo o pavo), Cairina moschata (ànet domèstic), Anser anser (oca o oca), Numida meleagris (guineo o gallina de Guinea), Phasianus colchicus (faisà) i Colinus virginianus (guala).

En Cuba la producció industrial avícola, el seu benefici i distribució estan integrades en una unió empresarial creada en 1964, cridada Combinat Avícola Nacional. L'assessorament científic prové de l'Institut d'Investigacions Avícoles. Per a la producció a gran escala d'ous blancs s'usa la raça de gallines White Leghorn en creuament de tres vies. Per a la producció d'ous pardos s'usa la Rhode Island Ret creuada en White Leghorn. Per a producció de carn s'usen la White Plymouth Roc i la Cornish en creus de 4 vies. En el país es conserven en genofondo 14 estirps d'aus que no s'usen actualment en la producció industrial, entre elles l'única raça cubana de gallines, Cubalaya.

La producció avícola alternativa, del chicotet productor o de traspatio es basa majorment en gallines de llínees genètiques diverses mestisades cridades criollas. Com a alternatives millorades també s'usen gallines semirrústicas (creuament de gallines criollas en Rhode Island), pollet campero, guanajo semirrústico (pavo crioll creuat en llínees selectes). Ademés, pero en menys difusió es crían Cairina moschata (ànet domèstic), Anser anser (oca) i Numida meleagris (guineo, gallina de Guinea) (Cornide, M. T. [coord.] et al. 2006).

Aus de gàbia o decoratives

En Cuba són comunes aus forànees usades com a decoratives o de gàbia com: Serinus canària (canari), Lonchura malacca (monja tricolor), Lonchura punctulata (cheu canella), Melopsittacus undulatus (periquito d'Austràlia), Nymphicus hollandicus (cacatillo), Agapornis roseicollis (roseicollis), Agapornis personata (personata) i Pavo cristatus (pavo real).

Pero llamentablement també són usades per a engabiar les aus selvades de Cuba. Entre elles estan Amazona leucocephala (cotorra), Aratinga euops (catey), Tiaris canora (tomeguín de la pinada), Tiaris olivacea (tomeguín de la terra), Melopyrrha nigra (negrito), Mimus polyglottos (sinsonte), Myadestes elisabeth (rossinyol), Spindalis zena (cabrero), Passerina cyanea (rajoleta) i unes atres.

Les que són atrapades com pichones moren en alta proporció durant la captura o abans d'aplegar a l'adultez. També és molt alta la proporció d'aus capturades com a adultes que moren abans d'acostumar-se al captiveri. Algunes d'elles es troben en perill per la captura illegal per al comerç d'aus decoratives, lo que se sumixca a afectació per la reducció de les seues ecosistemes. No obstant, encara estan presents en parcs nacionals i reserves del Sistema Nacional d'Àrees Protegides de Cuba.

L'organisació social que agrupa als criadors d'aus de gàbia del país és l'Associació Nacional Ornitológica de Cuba. Els criadors de colomes domèstiques (Columba livia) també s'agrupen en la Federació Colombòfila de Cuba.

Les millors cantants

Les tres aus de vora més bella en Cuba són Myadestes elisabeth (rossinyol), Mimus polyglottos (sinsonte) i Ferminia cerverai (fermina).

Aus extintes

Les aus extintes en Cuba són: Llaura tricolor (guacamayo) i Ectopistes migratorius (coloma migratòria), que no varen tornar a vore's des del sigle XIX, i Vermivora bachmanii (bijirita de Bachman), que no s'ha vist en Cuba des de 1964.

Aus amenaçades

Hi ha 29 espècies que han segut declarades en algun grau d'amenaça entre les aus cubanes. D'elles es troben en perill crític: Campephilus principalis (carpintero real) i Chondrohierax wilsonii (gavilà caguarero) que han segut vistes molt poques voltes i és possible que ya hagen desaparegut. En perill crític també es troba Vireo crassirostris (vireo de les Bahames).

Poden vore's ademés les espècies en perill i vulnerables en:

Autors i obres sobre aus cubanes

Institucions investigadores de l'avifauna en Cuba

Coleccions zoològiques d'aus (disecadas)

Dits i refrans que mencionen aus en el parla popular cubana (la majoria segons Santiesteban 1985):

Tots els pardals mengen arròs, pero la culpa la té el totí = refrà, al negre li atribuïxen les culpes solament per ser de la seua raça.

Negre com un totí (o com un cao) = l'o lo molt negre.
Parlar més que un cao (o que un perico) = parlar molt.
¿Vares menjar cotorra? = se li pregunta al que parla sense parar.
Donar-li a un una cotorra = parlar-li molt a un.
Ser un sinsonte = cantar molt ben o parlar elegant.
Lleig com un sijú = el molt lleig.
Tindre cheu = estar melancòlic, estranyar.
Cuidar-se com gall fi = cuidar-se molt.
Estar al cantío d'un gall = estar en un lloc molt prop (per al llaurador, pero per al ciutadà irònicament és molt llunt).
Ser guanajo = ser mec, simplón.
Tindre una guanaja tirada = tindre aforros guardats.
Ser o córrer com un guineo = córrer molt ràpit.
Ser oca (o ànet, o pardal) = ser afeminat, homosexual.
Per alt que vole l'oreig sempre el pitirre la pica = refrà fataliste, el mal no s'evita.
Parquearle a un una tiñosa = dur-li o demanar-li a un un encàrrec, servici o assunt desagradable.
Estar cagat d'oreig (tiñosa) = tindre mala sort.
Estar en el pic de l'oreig = estar en situació desesperada.
Ser un guatíbere = ser un dò ningú.
Fer la coloma = llavar l'única muda de roba (sense res lloc).

Classificació per famílies

Per mig d'esta llista organisada es classifiquen als diferents tipos d'aus separats per famílies d'espècies d'aus, registrades en l'archipèlac de Cuba, el qual consistix de l'Illa de Cuba, l'Illa de la Joventut i més de 1000 cayos. En negreta s'indiquen els noms comuns en Cuba, i a continuació en cursivas els noms comuns en anglés (entre paréntesis nomenes comuns en anglés d'atres espècies forànees que es consideraven idèntiques fins a recentment). Les següents marques s'han usat per a destacar algunes categories rellevants.

  • (R) Resident: espècie resident permanent (pero no endèmica) nativa de l'archipèlac de Cuba.
  • (I) Endèmica: espècie resident permanent i endèmica de l'archipèlac de Cuba.
  • (I) Introduïda: espècie introduïda en l'archipèlac de Cuba com a conseqüència directa o indirecta d'accions humanes.
  • (F) Freqüent: espècie migratòria invernante freqüent en l'archipèlac de Cuba (més de 5 individus observables per dia en el seu hàbitat i estació apropiats).
  • (MF) Menys freqüent: espècie migratòria invernante menys freqüent en l'archipèlac de Cuba.
  • (T) Transitòria: espècie migratòria present només com a transitòria o de pas en l'archipèlac de Cuba.
  • (O) Ocasional: espècie migratòria que rarament o accidentalment apareix en l'archipèlac de Cuba.
  • (NP) No permanent: espècie que crío en Cuba, pero no residix en el país permanentment.
  • (no confirmada): quan l'espècie no va ser capturada, ni hi ha foto en les publicacions que la registren en Cuba.
  • Extinta: espècie extinta.
  • CR: espècie en perill crític d'extinció.
  • EN: espècie en perill d'extinció.
  • VU: espècie vulnerable d'extinció.
  • Extirpada: espècie extirpada o desapareguda del país.
Taula de continguts

No Passeriformes: Gaviiformes • Gaviidae (somormujos) • Podicipediformes • Podicipedidae (zaramagullones) • Procellariiformes• Procellariidae (pamperos, petreles, fardelas)• Hydrobatidae (pamperitos)• Pelecaniformes • Phaethontidae (rabijuncos) • Pelecanidae (alcatraces) •

Sulidae (pardals becos)• Phalacrocoracidae (cormoranes, corúas) • Anhingidae (marbella, corúa real) • Fregatidae (fragates) • Ciconiiformes • Ardeidae (garzas) • Ciconiidae (cigonyes, cayama) • Threskiornithidae (ibis, cocos) • Cathartidae (tiñosas, carronyeres americanes) • Phoenicopteriformes • Phoenicopteridae (flamencs) • Anseriformes • Anatidae (ànets i similars) • Falconiformes • Pandionidae (güincho, guaraguao de mar) • Accipitridae (gavilans) • Falconidae (falcons) • Galliformes • Odontophoridae (guales d'Amèrica) • Phasianidae (faizanes, galls) • Numididae (guineos) • Gruiformes • Gruidae (grullas) • Aramidae (guareao) • Rallidae (gallinuelas, gallaretas) • Charadriiformes • Jacanidae (gallito de riu) • Haematopodidae (cachiporra, soldat) • Recurvirostridae (avoceta) • Charadriidae (frailecillos, títaros, pluvials) • Scolopacidae (zarapicos) • Stercorariidae (estercorarios) • Laridae (gallecs) • Sternidae (gavines) • Rynchopidae (pico de tijera) • Alcidae (pingüinito) • Columbiformes • Columbidae (colomes) • Psittaciformes • Psittacidae (loros, pericos) • Cuculiformes • Cuculidae (arriers) • Strigiformes • Tytonidae (lechuzas) • Strigidae (muçols, mochuelos) • Caprimulgiformes • Caprimulgidae (querequetés, guabairos) • Nyctibiidae (bruixa, poto) • Apodiformes • Apodidae (falcies) • Trochiliformes • Trochilidae (colibríes, zunzunes) • Trogoniformes • Trogonidae (tocororo, quetzales) • Coraciiformes • Cerylidae (blauet) • Alcedinidae (blauet, pitirre d'aigua) • Todidae (cartacubas) • Piciformes • Picidae (carpinteros, picos)

Passeriformes: Tyrannidae (pitirres, bobitos) • Hirundinidae (oronetes) • Regulidae (reyesuelo) • Bombycillidae (picotero) • Troglodytidae (trogloditas) • Mimidae (sinsontes) • Turdidae (tordos, zorzales, rossinyol cubà) • Polioptilidae (sinsontillo)• Muscicapidae (tordos del Vell Món) • Corvidae (corps, caos) • Sturnidae (estorninos) • Estrildidae (capuchinos, pinzones del Vell Món) • Vireonidae (vireos) • Parulidae (bijiritas, chinchillitas) • Coerebidae (reinita) • Thraupidae (moradures) • Emberizidae (tomeguines, cheus)• Cardinalidae (palometes, rajoletes) • Icteridae (turpiales, totí, vaquers) • Fringillidae (cheu americà) • Passeridae (cheus del Vell Món)

Gèneros d'aus registrats en Cuba        Vore també       Referències

  • Rynchops niger, pico de tijera, gavina pique de tijera, black skimmer (MF)
  • Alle alle, pingüinito, dovekie o little auk (O)

o Gènero Coereba Incertae sedis

Gèneros d'aus registrats en Cuba

Accipiter, Actitis, Agelaius, Aix, Alcedo, Alle, Amazona, Ammodramus, Anas, Anhinga, Anous, Anser, Llaura, Aramus, Aratinga, Archilochus, Ardea, Arenaria, Asio, Athene, Aythya, Bartramia, Bombycilla, Botaurus, Branta, Bubulcus, Bucephala, Buteo, Buteogallus, Butorides, Cairina, Calidris, Calonectris, Campephilus, Caprimulgus, Caracara, Carduelis, Cathartes, Catharus, Ceryle, Chaetura, Charadrius, Chen, Chlidonias, Chlorostilbon, Chondestes, Chondrohierax, Chordeiles, Circus, Cistothorus, Coccyzus, Coereba, Colaptes, Colinus, Columba, Columbina, Contopus, Coragyps, Corvus, Crotophaga, Cyanerpes, Cyanolimnas, Cygnus, Cypseloides, Dendrocygna, Dives, Dolichonyx, Dumetella, Ectopistes, Egretta, Elanoides, Empidonax, Eudocimus, Euphagus, Falco, Ferminia, Fregata, Fulica, Gallinago, Gallinula, Gallus, Gavia, Gelochelidon, Geothlypis, Geotrygon, Glaucidium, Grus, Gymnoglaux, Haematopus, Haliaeetus, Helmitheros, Himantopus, Hirundo, Hydroprogne, Hylocichla, Icteria, Icterus, Ictinia, Ixobrychus, Jacana, Larus, Laterallus, Limnodromus, Limnothlypis, Limosa, Lonchura, Lophodytes, Melanerpes, Mellisuga, Melopyrrha, Melospiza, Mergus, Mimus, Mniotilta, Molothrus, Molothrus, Morus, Myadestes, Mycteria, Myiarchus, Nomonyx, Numenius, Numida, Nyctanassa, Nyctibius, Nycticorax, Oceanites, Oceanodroma, Oenanthe, Onychoprion, Oporornis, Oxyura, Pandion, Pardirallus, Passer, Passerculus, Passerina, Patagioenas, Pelecanus, Petrochelidon, Phaethon, Phaetusa, Phalacrocorax, Phalaropus, Phasianus, Pheucticus, Phoenicopterus, Pipilo, Piranga, Platalea, Plegadis, Pluvialis, Podilymbus, Polioptila, Porphyrio, Porzana, Priotelus, Progne, Protonotaria, Pterodroma, Puffinus, Quiscalus, Rallus, Recurvirostra, Regulus, Riparia, Rissa, Rostrhamus, Rostrhamus, Rynchops, Sayornis, Seiurus, Setophaga, Sialia, Sicalis, Sphyrapicus, Spindalis, Spiza, Spizella, Starnoenas, Stelgidopteryx, Stercorarius, Sterna, Sternula, Streptopelia, Streptoprocne, Sturnella, Sturnus, Sula, Tachornis, Tachybaptus, Tachybaptus, Tachycineta, Teretistris, Thalasseus, Tiaris, Todus, Todus, Torreornis, Toxostoma, Tringa, Troglodytes, Tryngites, Turdus, Tyrannus, Tyto, Vermivora, Vireo, Xanthocephalus, Xema, Xiphidiopicus, Zenaida, Zonotrichia.

Vore també

Referències

  1. ↑ IOC World Birdlist. «Family Index» (en anglés). Consultat el 2 de març de 2018.
  • Centre Nacional de Biodiversitat - Cuba. (2007). Diversitat biològica cubana. Aus. Ministeri de Ciència, Tecnologia i Mig ambient, Agència de Mig ambient. 12 pp. [1]. Consultada el 16/7/2007
  • García, F. (1987). Les aus de Cuba. Espècies endèmiques. Subespècies endèmiques. Toms I i II. Editorial Gent Nova, L'Habana. 207 pp.
  • Garrido, O.H.; Kirkconnell, A. (2000). Birds of Cuba. Helm Field Guides, Londres. 253 pp.
  • González Alonso, H. (ed.) (2007). Biodiversitat de Cuba. Edicions Polymita. ISBN 99922-965-0-X
  • Sánchez, R. (2002). Les aus de Cuba i Fermín Zanón Cervera. Editorial Padilla de Sevilla. Inclou Llista d'aus cubanes en castellà, anglés, francés i alemà.[2]
  • Cornide, M. T. (coord.) et al. (2006). Les investigacions agropecuarias en Cuba cent anys despuix. Editorial Científic-Tècnica, L'Habana. 323 pp. ISBN 959-05-0394-2
  • Publiquen guia digital de les aus cubanes (3/22/2007)[3][4]
  • Santiesteban, A. (1985). El parla popular cubana de hui. Editorial Ciències Socials, L'Habana. 525 pp.

Enllaços externs

Commons