Anar al contingut

Ardea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Ardea és una antiga ciutat i comune en la Província de Roma, a 35 km al sur de Roma i a 4 km de l'actual costa mediterránea.

La economía es basa majorment en la agricultura, no obstant a partir de 1970 la industria va començar a jugar un rol més important.

Arco en Ardea.

Història

En l'Antiguetat, Ardea estava conectada en la Via Ardeatina, una de les calzadas romanas. El nom de la ciutat es deu a eixa calçada. L'escritor Columela posseïa també una granja allí.

Ardea va ser la capital de la tribu llegendària dels rútulos, nomenats per Virgilio en la Eneida, en la que presenta com a rei d'eixe poble al personage Turno. La ciutat va ser capturada per Lucio Tarquinio el Soberbio, últim rey d'ascendència etrusca de Roma.

En l'any 509 a. C. li la menciona com una aliada de Roma. En l'any 443 a. C., els volscos varen sitiar Ardea, pero varen ser repelits per tropes romanes baix les órdens de Geganius.

Durant la segunda guerra púnica, Ardea va ser una de les poques ciutats que varen refusar ajudar militarment a Roma. Per això, despuix de la victòria romana, la ciutat va ser privada de la seua autonomia. En els sigles III i II a. C. la ciutat es va enfrontar a la decadència, fins que en l'Edat Imperial, va començar a poblar-se llentament.

Antiguas murallas.

El creiximent va tornar a partir del IX.

En 1118, el Papa Gelasio II es asiló en el castell de Ardea, lo que posteriorment farien varis barons feudals en eixe castell. Despuix, en 1419, el Papa Martín V va assignar el castell als seus familiars, la Familia Colonna, els qui ho varen vendre en 1564 als Cesarini.

En 1816 Ardea es va convertir en una frazione de la ciutat Genzano. A partir de 1932, l'àrea aledaño va ser drenada, i Ardea va començar a florir novament, i va conseguir convertir-se en un municipi independent en 1970.

Lugares principales

Els vestigis de l'antiga ciutat inclouen les velles muralles defensives, les quals daten del VII, i les respectives millores a les parets en el IV Les excavacions arqueològiques han escubierto quatre temples, de dedicació desconeguda. Part del paviment d'una basílica (c. 100 a. C.) també va ser trobada en la zona de l'antic Foro.

La Iglesia de San Pedro.

Atres llocs inclouen:

  • L'Iglésia de Santa Marina, empinada en 1191 per Cencio Savelli, qui posteriorment seria el Papa Honorio III. L'interior, d'una sola nau, estava originalment replet de fresca.
  • L'Iglésia romanesca de San Pedro Apóstol (sigle XII), la qual va anar patrimoni dels monges de San Paolo Fuori le Mura de Roma. Posseïx una torre de vigilància que va ser utilisada per a avistar els atacs sarracenos, ara convertida en un campanar. Té fresca del XV i un crucifix de fusta del XVI.
  • El Giardini della Landriana, dissenyat per Russell Page.
  • El Museu Giancomo Manzù, el qual posseïx 400 treballs de l'artiste.
  • Tor San Lorenzo, una torre en la frazione costera del mateix nom. Va ser reconstruïda en 1570, basada en un disseny de Miguel Ángel, en la zona de l'iglésia Paleo-Christiana devota a Sant Lorenzo.

Evolució demogràfica

Evolució demogràfica
Any 1861 1871 1881 1901 1911 1921 1931 1936 1951 1961 1971 1981 1991 2001
Població 0 142 183 283 348 443 625 772 2163 3815 6197 10 175 16 854 26 711
Fuente ISTAT - elaboración gráfica de Wikipedia

Enllaços externs

Referències