Ciènaga de Zapata
La Ciènaga de Zapata és un ecosistema pantàbaix, ubicat en la península homònima, pertanyent a la província de Matances en Cuba. És el major chapull del Carib insular en un espai aproximat d'unes 300 mil hectàrees. Presenta una llongitut de 175 km d'est a oest, entre Punta Grossa i Jagua, i ample màxim de 58 km de nort a sur. Té el sistema de drenage cársico més complex de l'illa de Cuba. Forma part de les regions verdes millor conservades del archipèlec.[1]
Predominen allí paisages de planuras baixes, pantanosas i semipantanosas, sobre depòsits turbosos i roques calcàrees, en sols hidromórficos i vegetació de sabanas naturals d'alt valor estètic i paisagístic, tals com l'Estany del Tesor i la conca del riu Hatiguanico, principal artèria fluvial de la zona, aixina com Plaja Llarga i Plaja Girón.[1] En el seu conjunt, la vegetació de la Ciènaga de Zapata constituïx una de les àrees verdes més importants de Cuba i, per les pròpies espècies de la flora i la fauna que alberga, representa un lloc d'interés mundial.[1]
Geografia
[editar | editar còdic]La ciènaga ocupa en la seua totalitat la península de Zapata i regions aledaño. És el major chapull de Cuba i el Carib i un dels majors d'Amèrica Llatina, aprovada per l'UNESCO com Reserva de la biosfera i també declarada Lloc Ramsar.[2] Els seus llímits estan delinados al sur per l'ensenar de la Broa, a l'oest el golf de Batabanó, a l'est baïa de Cochinos i al nort la Carretera Central s'ha convertit en el llímit artificial que la separa de l'àmplia planura d'Havana-Matances.
Està reconeguda com parc nacional i actualment respalada jurídicament pel Decret 197/96 del Pla Turquino Manatí, que declara a tota la Ciènaga de Zapata com a Regió Especial de Desenroll Sostenible. Té una superfície de 4 500 km². Posseïx un dels majors reservorios d'aigua dolça del país.
Flora i fauna
[editar | editar còdic]En el pantà predominen els boscs (56%) sobre calcàrees i parts mal drenadas, aixina com els manglarés. Ademés, existixen grans extensions generalment inundables a on creix l'herbar de ciènaga, format per Cortadera, Palmanaca, Arraiján, Yana i Guanito, entre unes atres.
El patrimoni forestal de la Ciènaga de Zapata està constituït per: boscs naturals (233 265.3 ha), plantacions jóvens (928.2 ha) i plantacions establides (4 170.8 ha). Segons The Field Museum 2005 s'estima que existixen al voltant de 1000 espècies de plantes autòctones agrupades en 110 famílies, destacant-se 130 endèmiques cubanes, de les quals 6 són locals i 14 són espècies rares o en perill d'extinció.
La fauna està representada per 15 espècies de mamífers, 258 d'aus, 43 de reptilés, 4 de peixos i 16 d'amfibis, aixina com una gran varietat d'insectes i atres invertebrats. Entre les espècies d'animals es destaquen 5 endèmiques locals i 16 en perill d'extinció. Esta regió és ademés un dels refugis més importants de 65 espècies d'aus migratòries.
Respecte als animals, els valors del lloc transcendixen les fronteres locals, la gallinuela de Sant Tomás i la ferminia són aus exclusives de la zona i considerades com les d'hàbitat més restringit en el món.
De conjunt, s'han observat més de cent espècies d'aus endèmiques de Cuba, entre elles el zunzuncito, cabrerito de la ciènaga, gavilà colilargo, catey, cotorras i la coloma perdiu, de les que es formen grans concentracions durant tot l'any.[2] La zona constituïx refugi natural de mils d'aus migratòries provinents d'Amèrica del Nort. Considerada una de les àrees més importants de Cuba com a hivernàcul d'aus, conta en les Salines de Brito, important refugi en elevades concentracions d'aus aquàtiques, com les sevillas, garzas, flamencs i grullas.
Durant els mesos hivernals coincidixen més de 65 espècies d'aus.[2]
Existixen setze espècies de reptils, entre els que descollen els cocodrils cubà i americà, iguanas, lagartijas, majaes i varis tipos de granotes.
Els mamífers estan representats per un endèmic local: la jutía nana, ademés de la jutía conga, aixina com per abundants poblacions introduïdes de porcs jíbaros i venados.
En els esteros i estanys és possible localisar dos espècies de vertebrats aquàtics amenaçats d'extinció: el manatí i el manjuarí, este últim és un peix que en Cuba solament es troba en eixa regió. Fins ara, en la Ciènaga de Zapata s'han pogut identificar més de mil espècies d'insectes, aràcnits i artròpodes, alguns de formes molt peculiars. Com en totes les ciènages de l'illa, abunden allí vàries espècies de mosquits i jejenes. Sobre Refugis de Fauna, els principals són La Salina, Sant Tomás i Bermejas.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 DTCUBA. «Cuba: Península de Zapata, Hotels, atraccions, restaurants» (en espanyol). Consultat el 27 d'abril de 2010.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Infotur.cu. «Península de Zapata» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 28 de març de 2010. Consultat el 27 d'abril de 2010.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ciénaga de Zapata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.