Helmitheros vermivorum

La reinita gusanera (Helmitheros vermivorum) és una espècie d'au passeriforme de la família Parulidae, l'única pertanyent al gènero monotípic Helmitheros. És una au migratòria que nia en l'est d'Amèrica del Nort i que hiverna en Mèxic, Amèrica Central i illes del Carib.
Noms comuns
A banda de reinita gusanera (en Costa Rica, Panamà, Puerto Rico, Veneçuela i Colòmbia), se li denomina també bijirita gusanera (en Cuba), chipe gusanero o chipe vermívoro (en Mèxic), cigüita cap rayada (en la República Dominicana), chipe comegusanos (en Hondures) o reinita anteada (en Nicaragua).
Distribució i hàbitat
Cria en la major part de la regió dels Apalaches, absent en la vall del riu Mississipi, pero torna a aparéixer a l'oest del riu en el nort de Luisiana, Arkansas, sur i centre de Mississipi, surest d'Oklahoma, extrem est de Texas. A l'est de la vall del riu Mississipi, es reproduïx localment en el nort i centre de Mississipi, nort i suroest d'Alabama, nort de Geòrgia i montanyes de l'oest de Carolina del Sur, oest de Carolina del Nort i oest de Virgínia; la seua principal àrea de reproducció s'estén cap al nort pel centre i l'est de Tennessee i per Kentucky, Virginia Occidental i Maryland fins a l'extrem sur d'Indiana, surest d'Ohio, Pennsilvània, noroest de Nova Jersey, surest de Nova York, Connecticut, oest i nort de Rhode Island i suroest i surest de Massachusetts.
En els hiverns boreals migra cap al sur ocupant des de l'est i oest de Mèxic cap al sur per Belize, Guatemala, El Salvador, Hondures, Nicaragua, Costa Rica fins a Panamà; en el Carib en Bahames, illes Caimà, Cuba, República Dominicana, Haití, Jamaica, Puerto Rico, Illes Turques i Caicos i Illes Vèrgens; es registra la seua presència com a vagant hivernal en Antiga i Barbuda, Anguilla, Guadalupe i Martinica, i molt rarament en el nort d'Amèrica del Sur en Colòmbia i Veneçuela; i com a vagant estival en Canadà i Saint-Pierre i Miquelon.
Esta espècie apareix regularment en les seues hàbitats preferencials: les grans extensions de bosc madur caducifoli o mixt caducifoli-conífer es solapan en ales i chicotets pegats d'arbusts com el llorer de montanya (Kalmia latifolia) i el rododendro (Rhododendron maximum). Considerada una espècie d'interior de bosc, poc comú en chicotets rodals de bosc dins de paisages forestals fragmentats. Durant l'hivernada és reportat en una gran varietat d'ambients boscosos.
Sistemàtica
Descripció original
L'espècie H. vermivorum va ser descrita per primera volta pel naturaliste alemà Gmelin en 1789 baix el nom científic Motacilla vermivora; la seua localitat tipos és: «Pennsilvània», restringit posteriorment per a «Filadèlfia, Pennsilvània».
El gènero Helmitheros va ser propost pel naturaliste francés Constantine Samuel Rafinesque en 1819, que en la mateixa publicació va descriure a l'espècie tipo Helmitheros migratorius, en realitat un sinònim posterior de Motacilla vermivora, actualment Helmitheros vermivorum.
Etimologia
El nom genèric neutre «Helmitheros» es compon de les paraules de l'grec «helmins» que significa ‘cuc’, i «thēras» que significa ‘caçador’; i el nom de l'espècie «vermivorum» es compon de les paraules del llatí «vermis» que significa ‘cuc’ i «vorus» que significa ‘menjar’.
Taxonomia
És monotípic.