Anar al contingut

Kalmia latifolia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
llorer de montanya (Kalmia latifolia)


El llorer de montanya[1] (Kalmia latifolia) és una espècie de planta en flors en la família Ericaceae, que és nativa de l'est dels Estats Units. La seua àrea de distribució s'estén des del sur de Maine al sur fins al nort de Florida, i a l'oest en Indiana i Luisiana. El llorer de montanya és la flor de l'estat de Connecticut i Pennsilvània. És el mateix nom de la ciutat de Laurel Mississipi (fundada en 1882).




Característiques

Es tracta d'un arbust perenne que pot alcançar els 3.9 m d'altura. Les fulles són de 3-12 cm de llarc i 1-4 cm d'ample. Les seues flors són redones, que van des del rosa clar a blanc, i es presenten en arracades. Actualment hi ha varis cultivars que tenen tons més obscurs de color rosa, prop de pigment roig i marró. Florix en maig i juny. Totes les parts de la planta són venenoses. Les raïls són fibroses i embullades.

Distribució i hàbitat

La planta es troba en forma natural en les ales rocoses del mont o de les àrees de bosc. Prospera en sols àcits, preferint un pH del sol en el ranc de 4,5 a 5,5. La planta creix a sovint en grans estepars, que cobrixen grans àrees de sotabosc. En Amèrica del Nort pot convertir-se en arbre d'un tamany considerable en les montanyes no molt altes de les Carolinas, pero és un arbust més al nort. L'espècie és un component freqüent dels boscs de roures.[2]

Etimologia

Noms comuns en anglés: "ivybush", "spoonwood" (perque els natius nortamericans acostumaven a utilisar la seua fusta per a fer culleres), "sheep laurel" i "lambkill".

La planta va ser registrada per primera volta en Estats Units en 1624, pero va ser nomenat en acabant de que Pehr Kalm enviara mostres a Linnaeus en el XVIII.

Cultiu

La planta va ser duta originalment a Europa com una planta ornamental durant el XVIII. Encara és àmpliament cultivada per les seues atractives flors. Numerosos cultivars han segut seleccionats en diferents colors de la flor. Molts dels cultius tenen el seu orige en la Connecticut Agricultural Experiment Station (Estació d'Experimentació Agrícola de Connecticut) en Hamden i de la millora vegetal del Dr. Richard Jaynes. Jaynes té numeroses varietats en nom que ha creat i està considerat l'autoritat del món en Kalmia latifolia.[3][4]

El cultivar 'Pink Charm'[5] ha guanyat l'Award of Garden Merit de la Royal Horticultural Society.

Fusta

La fusta del llorer de montanya és pesada i forta pero fràgil, en un gra gros, palpable directament.[6] Mai ha segut un cultiu comercial viable, ya que no creix lo suficientment gran,[7] no obstant, és adequat per a corones, mobles, recipients i atres artículs per a la llar.[6] Va ser utilisat en el XIX en els rellonges de fusta.[8] Els socs de la base del tronc s'utilisen per a les cassoletes en lloc de rabasses de petorra importades.[7] Es pot utilisar per a passamans o barana.[9]

Toxicitat

El llorer de montanya és venenós per a varis animals diferents per la grayanotoxina[10] i arbutina,[11] incloent cavalls,[12] cabras, ganado, cervos, mones i humans.[13] Les parts verdes de la planta, flors, rametes, i polen són tots tòxics,[13] inclosos els productes alimenticis derivats d'ells, tals com mel tòxica que pot produir neurotoxicitat i efectes adversos gastrointestinals. Els síntomes en els humans apareixen quan mengen més d'una cantitat modesta. Afortunadament, la mel és prou amarga per a dissuadir a la majoria de la gent de menjar-la, mentres no danyen a les abelles lo suficient com per a evitar el seu us com forrage d'hivern per a les abelles. Els síntomes de la toxicitat comencen a aparéixer al voltant de 6 hores despuix de l'ingestió.[13] Els síntomes inclouen respiració irregular o dificultat, anorèxia, que es repetix per a engolir, profusa salivació, llagrimeig dels ulls i el nas, malestar cardíac, falta de coordinació, depressió, bossades freqüents, defecació, debilitat, convulsions, paràlisis, coma, i, finalment, la mort. l'autòpsia mostrarà irritament gastrointestinal i hemorràgia.[13]


Les fulles de Kalmia latifolia contenen arbutina i diterpens, l'ingestió de la qual pot supondre un risc per a la salut.[14]

L'arbutina és glucosilada a hidroquinona,[15] i pot dur a risc de càncer,[16] L'Institut Alemà d'Investigació d'Aliments en Potsdam va trobar que les bactèries intestinals poden transformar l'arbutina en hidroquinona, lo que crea un ambient favorable per al càncer intestinal.[17]

Taxonomia

Kalmia latifolia va ser descrita per Carles Linneu i publicat en Species Plantarum 1: 391. 1753.[18]

Varietats acceptades
Sinonímia
  • Chamaedaphne latifolia (L.) Kuntze
  • Kalmia latifolia f. latifolia
  • Kalmia latifolia var. latifolia[19]

Referències

  1. ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
  2. ↑ Schafale, M. P. and A. S. Weakley. 1990. Classification of the natural communities of North Carolina: third approximation. North Carolina Natural Heritage Program, North Carolina Division of Parks and Recreation.
  3. ↑ Shreet, Sharon (April–May 1996). «Mountain Laurel». Flower and Garden Magazine. Archivat des de l'original, el 26 de maig de 2012. Consultat el 24 d'octubre de 2013.
  4. ↑ Jaynes, Richard A. (1997). Kalmia: Mountain Laurel and Related Species, Portland, OR: Timber Press. ISBN 0-88192-367-2.
  5. ↑ «RHS Plant Selector - Kalmia latifolia 'Pink Charm'». Archivat des de l'original, el 29 d'octubre de 2013. Consultat el 5 de setembre de 2015.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Species: Kalmia latifolia». Fire Effects Information Service. United States Forest Service. Consultat el 5 de setembre de 2015.
  7. ↑ 7,0 7,1 «Mountain Laurel». Wood Magazine.com. Consultat el 5 de setembre de 2015.
  8. ↑ Gene Galbraith (12 de setembre de 2006). «The legacy of the Ogee Clock». Consultat el 5 de setembre de 2015.
  9. ↑ Pader, James. «Wood Railing».
  10. ↑ Demircan, A.; Keleş, A.; Bildik, F.; Aygencel, G.(2009).«Mad honey sex: Therapeutic misadventures from an ancient biological weapon».Annals of Emergency Medicine.54(6): 824–829.doi:10.1016/j.annemergmed.2009.06.010.
  11. ↑ PubChem - Arbutin
  12. ↑ «Mountain Laurel». ASPCA. Consultat el 5 de setembre de 2015.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 «Kalmia latifolia». University of Pennsylvania School of Veterinary Medicine. Archivat des de l'original, el 15 d'abril de 2012. Consultat el 5 de setembre de 2015.
  14. ↑ European Food Safety Authority (EFSA)(2012).«Compendium of botanicals reported to contain naturally occuring substances of possible concern for human health when used in food and food supplements».EFSA Journal.10(5): 2663.doi:10.2903/j.efsa.2012.2663.
  15. ↑ O'Donoghue, J L(September 2006).«Hydroquinone and its analogues in dermatology – a risk-benefit viewpoint».Journal of Cosmetic Dermatology.5(3): 196–203.doi:10.1111/j.1473-2165.2006.00253.x.«"The potential toxicity of HQ (hydroquinone) is dependent on the route of exposure"»
  16. ↑ Treatment of hyperpigmentation problems / skin lightening, data=sep 2015
  17. ↑ Blaut M, Braune A, Wunderlich S, Sauer P, Schneider H, Glatt H(2006).«Mutagenicity of arbutin in mammalian cells after activation by human intestinal bactèria».Food Chem. Toxicol..44(11): 1940–7.doi:10.1016/j.fct.2006.06.015.
  18. ↑ «Kalmia latifolia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2 de decembre de 2014.
  19. ↑ «Kalmia latifolia». The Plant List. Consultat el 1 de decembre de 2014.

Enllaços externs