Anar al contingut

Autòpsia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
L'autòpsia (1890) d'Enrique Simonet en el Museu de Màlaga.

Una autòpsia[1], també cridada examen post mortem,[2] obducción o necropsia,[3] és un procediment mèdic que ampra la dissecció, en la finalitat d'obtindre informació privada anatòmica sobre la causa, naturalea, extensió i complicacions de la malaltia que va sofrir en vida el subjecte i que permet formular un diagnòstic mèdic final o definitiu per a donar una explicació de les observacions clíniques dubtoses i evaluar un tractament donat.[4][5] Usualment és portada a terme per un mege especialiste denominat anatomopatólogo.


Etimologia

El terme autòpsia deriva del grec, αὐτός /autós/ ‘un de mateix’ i ὂψις /opsis/ ‘observar’, significa per tant 'vore per un mateixa'. Necropsia també deriva del grec, (de nekros - "cadàver", ὄψις - "vista"), "vore un cadàver". Encara que de manera lliteral es traduïx com vore per un mateixa, la conceptualización és: VORE la mateixa espècie o al semblant, per això no se li pot practicar autòpsia a cap atra espècie animal.


Finalitat

Els principals objectius d'una autòpsia són determinar la causa de mort, el modo de mort, la manera de morir, l'estat de salut de la persona abans de morir i si el diagnòstic mèdic i el tractament abans de la mort eren adequats. En la majoria dels països del món occidental el número de autòpsia realisades en els hospitals ha anat disminuint cada any des de 1955. Els crítics, entre ells el patólogo i antic editor de la revista JAMA George D. Lundberg, han denunciat que la reducció de les autòpsia està afectant negativament a l'atenció prestada en els hospitals, perque quan els errors provoquen morts, a sovint no s'investiguen i, per tant, no es deprenen les lliçons. Quan una persona ha permés que se li practique una autòpsia abans de fallir, també poden realisar-se autòpsia en fins docents o d'investigació mèdica. L'autòpsia sol realisar-se en casos de mort súbita, quan el mege no pot redactar un certificat de defunció o quan es creu que la mort es deu a una causa no natural. Estos exàmens es realisen baix una autoritat llegal (mèdic forense, juge d'instrucció o procurador fiscal) i no requerixen el consentiment dels familiars del fallit. L'eixemple més extrem és l'examen de víctimes d'assessinat, especialment quan els mèdics forenses busquen signes de mort o del mètoto d'assessinat, com a ferides de bala i punts d'eixida, signes d'estrangulación o rastres de verí. Algunes religions, com el judaisme i l'islam, solen desaconsellar la realisació de autòpsia als seus fidels.[6] Organisacions com ZAKA en Israel i Misaskim en Estats Units solen orientar a les famílies sobre cóm assegurar-se de que no es realise una autòpsia innecessària. Les autòpsia s'utilisen en medicina clínica per a identificar un error mèdic o una afecció prèviament inadvertida que puga posar en perill als vius, com malalties infeccioses o l'exposició a materials perillosos.[7] Un estudi que es va centrar en l'infart de miocardi (atac al cor) com a causa de mort va trobar importants errors d'omissió i comissió,[8] és dir, un número considerable de casos atribuïts a infarts de miocardi (IM) no eren IM i un número significatiu de no IM eren IM.

Una revisió sistemàtica d'estudis sobre l'autòpsia va calcular que en aproximadament el 25% de les autòpsia es revelarà un error de diagnòstic important. [9] No obstant, esta taxa ha disminuït en el temps i l'estudi preveu que, en una institució nortamericana contemporànea, entre el 8,4% i el 24,4% de les autòpsia detectaran errors de diagnòstic importants.

Un gran metaanálisis va sugerir que aproximadament un terç dels certificats de defunció són incorrectes i que la mitat de les autòpsia realisades varen produir troballes que no se sospitaven ans que la persona morira. [10] Ademés, es creu que més d'una quinta part de les troballes inesperades només poden diagnosticar-se histológicamente, és dir, per mig de biòpsia o autòpsia, i que aproximadament una quarta part de les troballes inesperades, o el 5% de totes les troballes, són importants i només poden diagnosticar-se a partir de teixit.

Un estudi va trobar que (de 694 diagnòstic) "Les autòpsia varen revelar 171 diagnòstic perduts, incloent 21 càncers, 12 accidents cerebrovasculares, 11 infarts de miocardi, 10 emboli as pulmonars i 9 endocarditis, entre atres". [11]

Centrant-se en els pacients intubados, un estudi va descobrir que "les patologies abdominals (abscesos, perforació intestinals o infarts) eren tan freqüents com els émbolos pulmonars com a causa d'errors de classe I". Encara que els pacients en afeccions patològiques abdominals solien queixar-se de dolor abdominal, els resultats de l'exploració de l'abdomen es varen considerar anodins en la majoria dels pacients i no es va investigar el síntoma". [12]


Finalitat de la realisació

Les autòpsia es realisen en fins llegals o meges. Les autòpsia poden realisar-se quan es desija obtindre qualsevol de les següents informacions:

  • Forma de mort deu ser determinada.
    • Determinar si la mort va ser natural o no natural
    • Orige i extensió de les lesions en el cadàver
  • Interval post mortem
  • Determinar l'identitat del fallit
  • Conservar òrguens rellevants
  • Si es tracta d'un bebé, determinar naiximent viu i viabilitat.

Per eixemple, una autòpsia forense es porta a terme quan la causa de la mort pot ser un assunt penal, mentres que una autòpsia clínica o acadèmica es realisa per a averiguar la causa mèdica de la mort i s'utilisa en casos de mort desconeguda o incerta, o en fins d'investigació. Les autòpsia poden classificar-se a la seua volta en casos en els que n'hi ha prou en un examen extern i casos en els que es diseca el cos i es realisa un examen intern. En alguns casos pot ser necessària l'autorisació dels familiars per a realisar una autòpsia interna. Una volta finalisada l'autòpsia interna, el cos es reconstituye coser.


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ Real Academia Española (2010). Ortografía de la lengua española, Espasa, p. La ortografía de las expresiones procedentes de otras lenguas: locuciones latinas y dichos o citas en latín.
  3. ↑ RAE. «Definición de necropsia - Diccionario panhispánico del español jurídico - RAE» (en es). Diccionario panhispánico del español jurídico - Real Academia Española. Consultat el 2020-12-12.
  4. ↑ Fernández-Velázquez F(2003).«La Autopsia Clínica».Rev Elec Biomedica.1(2): 120-125.
  5. ↑ Pardo Mindán J. Anatomía patológica. Barcelona: Doyma, 1991: vol. 1:11
  6. ↑ Elizabeth C Burton, Kim A Collins. Las religiones y la autopsia, EMedicine. Recuperado 2012-09-12.
  7. ↑ Michael Tsokos, "Die Klaviatur dones Todes", Knaur, Munich, 2013, pp. 179-89
  8. ↑ Ravakhah K(2006).«Los certificados de defunción no son fiables: revivificación de la autopsia».Southern Medical Journal.99(7): 728-33.
  9. ↑ Shojania KG, Burton EC, McDonald KM, Goldman L(2003).«Changes in rates of autopsy-detected diagnostic errors over time: a systematic review».JAMA: The Journal of the American Medical Association.289(21): 2849-56.
  10. ↑ Roulson J, Benbow EW, Hasleton PS(2005).«Discrepancies between clinical and autopsy diagnosis and the value of post mortem histology; a meta-analysis and review».Histopathology.47(6): 551-59.
  11. ↑ Combes A, Mokhtari M, Couvelard A, Trouillet JL, Baudot J, Hénin D, Gibert C, Chastre J(2004).«Diagnósticos clínicos y de autopsia en la unidad de cuidados intensivos: un estudio prospectivo».Archives of Internal Medicine.164(4): 389-92.
  12. ↑ Papadakis MA, Mangione CM, Lee KK, Kristof M(1991).«Condiciones patológicas abdominales tratables y neoplasias malignas no sospechadas en la autopsia en veteranos que recibieron ventilación mecánica».JAMA: The Journal of the American Medical Association.265(7): 885-87.

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Autòpsia&oldid=1648894»