Anar al contingut

Dissecció

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Dissecció
Dissecció d'una rata prenyada en una classe de biologia

La dissecció és la divisió en parts (no natural) dels cossos ya morts d'una planta, animal o un ser humà per a examinar les seues anatomia i estudiar les seues òrguens interns.

Etimologia

[editar | editar còdic]

La paraula procedix de la llatina, dissecare = "tallar en péntols".[1] La dissecció humana és una pràctica comuna en l'ensenyança d'anatomia per a estudiants de medicina, mentres que els estudiants de biologia solen realisar dissecció d'animals. La dissecció és una pràctica mèdica utilisada en patologia i medicina forense durant l'autòpsia.[2] El terme vivisecció s'utilisa[3] per a designar la dissecció que es realisa sobre eixemplars vius.[4]

Història

[editar | editar còdic]

Antiguetat clàssica

[editar | editar còdic]

Les primeres dissecció humanes varen ser portades a terme per meges grecs com Herófilo de Calcedonia i Erasistrato de Quíos a principis de el III abans de Crist. Abans i despuix d'este temps els investigadors es tendien a llimitar únicament a la dissecció d'animals.[5] Per eixemple, la llei romana prohibia la dissecció i l'autòpsia del cos humà,[6] per lo que els meges tenien que utilisar atres cadàvers animals. Galeno, per eixemple, va disseccionar macacos i atres primats, assumint que la seua anatomia era bàsicament la mateixa que la dels sers humans.[7][8][9]

Món islàmic

[editar | editar còdic]

No se sap si es varen portar a terme o no dissecció humanes pels meges àraps. Erudits islàmics com Al-Ghazali varen expressar el seu respal a la seua pràctica.[10] És possible que alguns meges islàmics varen poder realisar dissecció, incloent a Ibn Zuhr (Avenzoar) (1091-1161) en al-Ándalus,[11] el mege de Saladino, Ibn Jumay durant el XII, Abd al-Latif al-Baghdadi en Egipte c. 1200,[12] i Ibn al-Nafis de Síria i Egipte en el XIII.[10][13][14] No obstant, açò seguix sent polèmic, ya que al-Nafis, que era un especialiste en la jurisprudència islàmica, interpretarà la dissecció com a contrària a l'islam, per lo que l'evitaria.[15]

Tibet

[editar | editar còdic]

La medicina tibetana va desenrollar un coneiximent més sofisticat de l'anatomia i la fisiologia, adquirida de la seua experiència de llarga data en la dissecció humana.[16] Els tibetano, per necessitat, des d'antany havien adoptat la pràctica funerària de el "sepeli celestial", perque el terreny del Tibet és asprós i rocós dificultant molt el sepeli i falte de fusta per a la cremació la major part de l'any. Esta forma de 'sepeli del cel', que encara es practica, s'inicia en una dissecció ritual dels fallits, i és seguida per l'alimentació dels buitres en els restants en els cims dels tossals.[17] En el temps, el coneiximent anatòmic tibetano va trobar el seu camí en l'Ayurveda i en menor mida en la medicina chinenca. Com a resultat, en el Tibet varen sorgir els centres mèdics budistes de Chogppori i Menchikhang (o Menhang), entre el XII i el XVI, periodo durant el qual els monges chinencs anaven a estudiar a eixes escoles del Tibet, i més allà.

Europa cristiana

[editar | editar còdic]
Ilustració d'una dissecció (De Re Anatomica, 1559).

A diferència de la Roma pagana, l'Europa cristiana no va eixercir una prohibició universal de la dissecció i l'autòpsia del cos humà i eixe tipo d'exàmens es varen portar a terme regularment des d'a lo manco el XIII.[5][18][19] Inclús s'ha sugerit que la teologia cristiana va contribuir significativament a la reintroducción de la dissecció humana i l'autòpsia en proporcionar un nou context soci-religiós i cultural en el que el cadàver del ser humà ya no era vist com a sacrosant.[5]

A lo llarc de l'història, la dissecció de cadàvers per a l'educació mèdica ha experimentat varis cicles de llegalisació i proscripció en diferents països. La dissecció pública inclús va ser una forma de castic (com, per eixemple, en 1805 en Massachusetts para James Halligan i Dominic Daley despuix de la seua eixecució pública).[20] [21] [22] Un edicte en 1163 del Concilie de Tours, i un decret a principis de el XIV del papa Bonifacio VIII, han segut identificats, erròneament, com una prohibició de la dissecció i l'autòpsia,[23][24] pero no va haver una prohibició universal de la dissecció o l'autòpsia durant l'Edat Mija. Més be, l'época va ser testic del resorgiment de l'interés pels estudis mèdics, i una renovació en la dissecció humana i l'autòpsia.[25] Alguns països europeus varen començar la llegalisació de la dissecció de criminals eixecutats en fins educatius a finals de el XIII i principis de el XIV, Mondino de Liuzzi va portar a terme la primera dissecció registrada al voltant de 1315. Vesalio en el XVI va practicar numeroses dissecció en el procés de portar a terme algunes de les més extenses investigacions anatòmiques fins a llavors jamai realisades, pero va ser atacat en freqüència per atres meges pel seu desacort en Galeno. Durant molts anys es va assumir que el pelegrinage de Vesalio a Palestina era un escape de les pressions de l'Inquisició com a resultat del seu treball en cadàvers humans. Hui en dia açò es considera generalment sense fonament i és desacreditat pels biógrafs moderns.[26]

l'Iglésia catòlica és coneguda per haver ordenat una autòpsia de les bessones siamesas Joana i Melchiora Ballestero en L'Espanyola en 1533 per a determinar si compartien ànima. Varen descobrir que hi havia dos cors diferents, i per lo tant dos ànimes, basant-se en l'antic filòsof grec Empédocles, que creïa que l'ànima residix en el cor.[27]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Online Etymology Dictionary - dissect (En anglés)». Douglas Harper. Consultat el 8 de decembre de 2013.
  2. ↑ J.A. Prahlow, R.W. Byard (2012). Atles of Forensic Pathology (En anglés), Springer Science+Business Media, pp. 102. ISBN 978-1-61779-058-4.
  3. ↑ «Etymology Online Dictionary - Vivisection (En anglés)». Douglas Harper. Consultat el 8 de decembre de 2013.
  4. ↑ "Vivisection", Encyclopaedia Britannica, 2009: "Vivisection: operation on a living animal for experimental rather than healing purposes; more broadly, all experimentation on live animals(En anglés)."
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 P Prioreschi, Determinants of the revival of dissection of the human body in the Middle Ages', Medical Hypotheses (2001) 56(2), 229–234)
  6. ↑ "Tragically, the prohibition of human dissection by Rome in 150 BC arrested this progress and few of their findings survived." Arthur Aufderheide, The Scientific Study of Mummies (2003), p. 5
  7. ↑ Vivian Nutton, 'The Unknown Galen', (2002), p. 89
  8. ↑ Heinrich Von Staden, Herophilus (1989), p. 140
  9. ↑ Philip Lutgendorf, Hanuman's Tale: The Messages of a Divine Monkey (2007), p. 348
  10. ↑ 10,0 10,1 (1995).Journal of the History of Medicine and Allied Sciences.50(1)
    67–110.doi:10.1093/jhmas/50.1.67.
  11. ↑ Islamic medicine [1] archivat en Wayback Machine., Hutchinson Encyclopedia.
  12. ↑ Emilie Savage-Smith (1996), "Medicine", in Roshdi Rashed, ed., Encyclopedia of the History of Arabic Science, Vol. 3, p. 903-962 [951-952]. Routledge, London and New York.
  13. ↑ (1978).The Lancet.1doi:10.1016/s0140-6736(78)90318-5.
  14. ↑ Hajar A Hajar Albinali(2004).Heart Views.5(2)
    74–85.
  15. ↑ Huff, Toby (2011). Intellectual Curiosity and the Scientific Revolution: A Global Perspective, Nova York: Cambridge University Press, pp. 179. ISBN 978-1-107-00082-7.
  16. ↑ Journal of the Royal Asiatic Society.21(1)
    73–97.ISSN 1474-0591.doi:10.1017/S1356186310000611.Consultat el 2025-12-21.
  17. ↑ «Tibetan Burial Practice» (en en). TumbleSight. Consultat el 2025-12-21.
  18. ↑ "In the 13th century, the realisation that human anatomy could only be taught by dissection of the human body resulted in its legalisation in several European countries between 1283 and 1365." Philip Cheung, Public Trust in Medical Research? (2007), p. 36.
  19. ↑ "Indeed, very early in the thirteenth century, a religious official, namely, Pope Innocent III (1198-1216), ordered the postmortem autopsy of a person whose death was suspicious." Toby Huff, The Rise Of Modern Science (2003), p. 195
  20. ↑ «Dissecció _ AcademiaLab». acadèmia-lab.com. Consultat el 2025-12-21.
  21. ↑ «Introductory Anatomy» (en en). MedMuv. Consultat el 2025-12-21.
  22. ↑ «Teri A. Reynolds, Dissecting Gross Anatomy, Medical Student JAMA, 6 de març de 2022, vol. 287, nº 9, págs. 1178-1185».
  23. ↑ 'While during this period the Church did not forbid human dissections in general, certain edicts were directed at specific practices. These included the Ecclesia Abhorret a Sanguine in 1163 by the Council of Tours and Pope Boniface VIII's command to terminate the practice of dismemberment of slain crusaders' bodies and boiling the parts to enable defleshing for return of their bones. Such proclamations were commonly misunderstood as a ban on all dissection of either living persons or cadavers (Rogers & Waldron, 1986), and progress in anatomical knowledge by human dissection did not thrive in that intellectual climate', Arthur Aufderheide, The Scientific Study of Mummies (2003), p. 5
  24. ↑ 'It must be noted, however, that the pope did not forbid anatomical dissections but only the dissections performed with the purpose of preserving the bodies for distant burial', P. Prioreschi, Determinants of the revival of dissection of the human body in the Middle Ages', Medical Hypotheses (2001) 56(2), 229–234)
  25. ↑ 'Current scholarship reveals that Europeans had considerable knowledge of human anatomy, not just that based on Galen and his animal dissections. For the Europeans had performed significant numbers of human dissections, especially postmortem autopsies during this era', 'Many of the autopsies were conducted to determine whether or not the deceased had died of natural causes (disease) or whether there had been foul play, poisoning, or physical assault. Indeed, very early in the thirteenth century, a religious official, namely, Pope Innocent III (1198-1216), ordered the postmortem autopsy of a person whose death was suspicious', Toby Huff, The Rise Of Modern Science (2003), p. 195
  26. ↑ See C. D. O'Malley Andreas Vesalius' Pilgrimage, Isis 45:2, 1954
  27. ↑ Discovery.9
    72.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Dissecció&oldid=777747»