Grayanotoxina

Vore també: intoxicació alimentària

La grayanotoxina és una toxina o, més pròpiament, un grup de toxines estretament relacionades entre sí (les grayanotoxinas) que es troben en plantes del gènero Rhododendron (gènero que inclou a les azalea) i en atres plantes de la família Ericaceae. Estes substàncies poden trobar-se en la mel feta de la seua néctar i produir una intoxicació alimentària comunament cridada enverinament grayanotoxínico, intoxicació per mel o enverinament rododéndrico. La grayanotoxina I es coneix també en atres noms: andromedotoxina, acetilandromedol, rhodotoxina, rodotoxina i asebotoxina. El nom químic sistemàtic és grayanotaxano-3,5,6,10,14,16-hexol 14-acetat.

Estructura química

Archiu:Grayanotoxins.svg

Estructurctura química

Grayanotoxina	R1	R2	R3
Grayanotoxina I	OH	CH3	Acetil
Grayanotoxina II	CH2		H
Grayanotoxina III	OH	CH3	H
Grayanotoxina IV	CH2		Acetil

Les grayanotoxinas són diterpenos cíclicos polihidroxilados. S'unixen a canals de sodi específics en la membrana celular, els llocs receptors involucrats en l'activació i inactivación. La grayanotoxina prevé la inactivación, deixant les cèlules excitables despolarizadas.

Enverinament

La mel provinent de Japó, Brasil, Estats Units, Nepal, i Columbia britànica és més provable que es trobe contaminada en grayanotoxinas, encara que molt rarament a nivells tòxics. Històricament l'enverinament va estar associat en Rhododendron luteum i Rhododendron ponticum trobats al voltant del Mar Negra. D'acort en Plinio i més vesprada en Estrabón els habitants varen usar la mel contra els eixèrcits de Jenofonte en 401 AC i més vesprada contra Pompeyo en 69 AC.

Els síntomes físics ocorren despuix d'un periodo de latencia que depén de la dosis, de minuts a tres hores o menys. Els síntomes inicials són salivació excessiva, transpiració, bossadas, mareigs, astènia i parestèsia en les extremitats i al voltant de la boca, disminució de pressió arterial i bradicàrdia sinusal. En dosis més altes els síntomes poden incloure pèrdua de coordinació, debilitat muscular severa i progressiva, bradicàrdia (i, paradòxicament, taquicardia ventricular), i el ritme nodal o síndrome de Wolff-Parkinson-White A pesar dels problemes cardíacs potencials de l'intoxicació esta és rarament fatal i generalment dura menys d'un dia. L'intervenció mèdica, a sovint no és necessària, pero a voltes s'utilisa atropina, teràpia vasopresora i atres agents per a mitigar els síntomes.