Cistothorus palustris
El cucarachero pantanero[1] (Cistothorus palustris), també denominat chivirín pantanero o saltapared pantanero (en Mèxic), troglodita de ciènaga (en Cuba) o ratona dels estuaris,[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Troglodytidae pertanyent al gènero Cistothorus. És nativa d'Amèrica del Nort.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es reproduïx en el sur de Canadà, des de l'est de Columbia Britànica fins a l'extrem sur d'Ontario i Quebec i en l'oest i mitat nort d'Estats Units; és resident permanent en la costa del Pacífic, en parts de l'oest i en el llitoral atlàntic d'Estats Units; les poblacions nortenyes migren cap al sur d'Estats Units i Mèxic (fins al sur).[3]
El seu hàbitat de reproducció són una diversitat de marismas en tota Norteamérica. Els machos construïxen els seus nius preferentment en la espadaña (Typha latifolia, pero canvien a la enea (Scirpus validus) més alvance en la temporada, quan la marisma se seca al voltant de les bases dels rodales de espadaña menys profunts. Durant la invernada també ocupen hàbitats palustres diversos.[3] Des del nivell de la mar fins als 2500 m d'altitut. Registrat com vagante en Bermuda i Cuba.[4]
Descripció
[editar | editar còdic]Els adults tenen les parts superiors de color marró en la pancha i els flancs de color marró clar, la gola i el pit són blancs. La part posterior és de color negre en ralles blanques. Tenen un gorro obscur en una llínea blanca sobre els ulls i un pico curt i prim.
La vora del macho és un gorjeo fort usat per a declarar la propietat del seu territori; els machos occidentals tenen un repertori més variat.
Alimentació
[editar | editar còdic]Estes aus s'alimenten activament en la vegetació. A voltes volen per a atrapar insectes en vol. Consumixen principalment insectes, pero també aranyes i caragolés.
Comportament
[editar | editar còdic]El niu és una massa ovalada unida a la vegetació del pantà, entrant per un costat. Normalment posen de quatre a sis ous, encara que el número pot variar de tres a dèu.[3] El macho construïx molts nius sense utilisació en el seu territori; podent perforar els ous d'atres aus anidados prop.
Esta au és encara comuna i numerosa, en una població estimada en 11 000 000 d'individus madurs, encara que els seus números han disminuït en la pèrdua d'hàbitat de chapulls apropiats. El drenage massiu dels pantans donarà lloc a l'extinció local. No obstant, esta espècie és abundant i de distribució prou àmplia lo que no la califica com amenaçades segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN).[4]
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie C. palustris va ser descrita per primera volta pel ornitólogo escocés Alexander Wilson en 1810 baix el nom científic Certhia palustris; el seu localitat tipo és: «vores dels rius Schuylkill i Delaware (Filadèlfia, Pennsilvània]».[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric masculí «Cistothorus» és una combinació de les paraules del grec «kistos» que significa ‘xara’, i «thouros» que significa ‘botant’, ‘corrent’; i el nom de l'espècie «palustris» en llatí significa ‘palustre’, ‘del pantà’.[5]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Les variacions geogràfiques són complexes i necessitades d'un anàlisis exhaustiu. Ademés del comportament de vora, les diferències de color, patró, tamany i muda varien a lo llarc de distintes llínees geogràfiques. El reconeiximent taxonómico d'esta variació seguix sense resoldre's, incloses les qüestions relatives a la troballa de que existixen dos grans grups evolutius, oriental i occidental, en Norteamérica.[3]
Les formes descrites C. p. canniphonus Oberholser, 1974 és un sinònim de dissaeptus, C. p. cryphius Oberholser, 1974 és un sinònim de iliacus, i C. p. thryophilus Oberholser, 1903 és un sinònim de marianae.[2]
Subespecies
[editar | editar còdic]Segons la classificació AviList: The Global Avian Checklist[6] es reconeixen quinze subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[3]
- Grup politípico paludicola:
- Cistothorus palustris browningi Rea, 1986 – extrem suroest de Canadà (suroest de la Columbia Britànica) al sur en l'oest d'Estats Units fins al centre de Washington; no reproductiva també fins al suroest de Washington.
- Cistothorus palustris paludicola Baird, 1864 – suroest de Washington i noroest d'Oregó.
- Cistothorus palustris aestuarinus Swarth, 1917 – centre de Califòrnia (valls de Sacrament i San Joaquín fins al delta de Sant Joaquín); no reproductiva també a l'oest fins a la costa de Califòrnia.
- Cistothorus palustris deserticola Rea, 1986 – surest de Califòrnia.
- Cistothorus palustris clarkae Unitt, Messer & Théry, 1996 – costa sur de Califòrnia (Los Àngeles al sur fins a San Diego).
- Grup politípico plesius:
- Cistothorus palustris pulverius (Aldrich), 1946 – des del centre de la Columbia Britànica i centre d'Idaho al sur fins al noreste de Califòrnia i noroest de Nevada; no reproductiva en el noroest d'Oregó i centre de Califòrnia al sur fins al centre de Mèxic i sur de Texas.
- Cistothorus palustris plesius Oberholser, 1897 – des del surest de Idaho fins al sur de Colorat i Nou Mèxic; no reproductiva en Califòrnia, Nevada i Kansas fins al sur de Mèxic.
- Cistothorus palustris laingi (Harper), 1926 – centre sur de Canadà (nort d'Alberta i centre de Saskatchewan al surest de Manitoba) i extrem nort d'Estats Units (noreste de Montana); no reproductiva en el sur d'Estats Units (sur de Texas) i Mèxic (al sur fins a l'est de Jalisco, Oaxaca i centre de Veracruz).
- Grup politípico palustris:
- Cistothorus palustris dissaeptus Bangs, 1902 – des del sur de Ontario fins al nort d'Ohio, #Virginia Occidental i el sur de Nova Anglaterra; no reproductiva des del sur fins al sur de Florida i l'est de Mèxic (des del sur fins a Veracruz).
- Cistothorus palustris palustris (Wilson), 1810 – est d'Estats Units (des de Rhode Island al sur fins a la costa de #Virginia i la vall del Potomac); no reproductiva des de Nova Jersey al sur fins a Carolina del Sur, escassament fins a Florida.
- Cistothorus palustris waynei (Dingle & Sprunt Jr), 1932 – costes del sur de #Virginia i Carolina del Nort.
- Cistothorus palustris marianae Scott, 1888 – costes de l'extrem est de Texas al suroest de Florida.
- Grup monotípico griseus:
- Cistothorus palustris griseus Brewster, 1893 – costes des del noreste de Carolina del Sur cap al sur fins a la costa noreste de Florida.
- Grup monotípico tolucensis:
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2005). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1256.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Dècima part: Orde Passeriformes, Famílies Campephagidae a Turdidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 52 (2): 389-398. ISSN 0570-7358. Consultat el 18 de febrer de 2013. P. 392.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 . Avibase. Consultat el 28 de setembre de 2025.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Plantilla:Birds of the World
- ↑ 4,0 4,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaiucn - ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. « Cistothorus p. 109; palustris p. 290»
- ↑ Plantilla:AviList2025
Biboiografía
[editar | editar còdic]- Henninger, W.F. (1906) «A preliminary list of the birds of Seneca County, Ohio.» Wilson Bulletin 18(2): 47-60. DjVu artícul PDF
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Videos, fotos i sons de Cistothorus palustris en eBird.
- Sons i mapa de distribució de Cistothorus palustris en xeno-vora.
Ficha de Marsh Wren - Cistothorus palustris - USGS Patuxent Bird Identification InfoCenter.