Anar al contingut

Cistothorus palustris

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
cucarachero pantanero (Cistothorus palustris)

El cucarachero pantanero (Cistothorus palustris), també denominat chivirín pantanero o saltapared pantanero (en Mèxic), troglodita de ciènaga (en Cuba) o ratona dels estuaris, és una espècie d'au passeriforme de la família Troglodytidae pertanyent al gènero Cistothorus. És nativa d'Amèrica del Nort.

Distribució i hàbitat

Es reproduïx en el sur de Canadà, des de l'est de Colúmbia Britànica fins a l'extrem sur d'Ontario i Quebec i en l'oest i mitat nort d'Estats Units; és resident permanent en la costa del Pacífic, en parts de l'oest i en el llitoral atlàntic d'Estats Units; les poblacions nortenyes migren cap al sur d'Estats Units i Mèxic (fins al sur).

El seu hàbitat de reproducció són una diversitat de marismes en tota Norteamérica. Els mascles construïxen els seus nius preferentment en la espadanya (Typha latifolia, pero canvien a la enea (Scirpus validus) més avant en la temporada, quan la marisma se seca al voltant de les bases dels rodales de espadanya menys profunts. Durant la invernada també ocupen hàbitats palustres diversos. Des del nivell de la mar fins als 2500 m d'altitut. Registrat com vagante en Bermuda i Cuba.

Descripció

Els adults tenen les parts superiors de color marró en la pancha i els flancs de color marró clar, la gola i el pit són blancs. La part posterior és de color negre en ralles blanques. Tenen un gorro obscur en una llínea blanca sobre els ulls i un pic curt i prim.

La vora del mascle és un gorjeo fort usat per a declarar la propietat del seu territori; els mascles occidentals tenen un repertori més variat.

Alimentació

Estes aus s'alimenten activament en la vegetació. A voltes volen per a atrapar insectes en vol. Consumixen principalment insectes, pero també aranyes i caragols.

Comportament

El niu és una massa ovalada unida a la vegetació del pantà, entrant per un costat. Normalment posen de quatre a sis ous, encara que el número pot variar de tres a dèu. El mascle construïx molts nius sense utilisació en el seu territori; podent perforar els ous d'atres aus anidados prop.

Esta au és encara comuna i numerosa, en una població estimada en 11 000 000 d'individus madurs, encara que els seus números han disminuït en la pèrdua d'hàbitat de chapulls apropiats. El drenage massiu dels pantans donarà lloc a l'extinció local. No obstant, esta espècie és abundant i de distribució prou àmplia lo que no la califica com amenaçades segons l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN).

Sistemàtica

Descripció original

L'espècie C. palustris va ser descrita per primera volta pel ornitòlec escocés Alexander Wilson en 1810 baix el nom científic Certhia palustris; la seua localitat tipos és: «vores dels rius Schuylkill i Delaware (Filadèlfia, Pennsilvània]».

Etimologia

El nom genèric masculí «Cistothorus» és una combinació de les paraules del grec «kistos» que significa ‘xara’, i «thouros» que significa ‘botant’, ‘corrent’; i el nom de l'espècie «palustris» en llatí significa ‘palustre’, ‘del pantà’.

Taxonomia

Les variacions geogràfiques són complexes i necessitades d'un anàlisis exhaustiu. Ademés del comportament de vora, les diferències de color, patró, tamany i muda varien a lo llarc de distintes llínees geogràfiques. El reconeiximent taxonòmic d'esta variació seguix sense resoldre's, incloses les qüestions relatives a la troballa de que existixen dos grans grups evolutius, oriental i occidental, en Norteamérica.

Les formes descrites C. p. canniphonus Oberholser, 1974 és un sinònim de dissaeptus, C. p. cryphius Oberholser, 1974 és un sinònim de iliacus, i C. p. thryophilus Oberholser, 1903 és un sinònim de marianae.

Subespècies

Segons la classificació AviList: The Global Avian Checklist es reconeixen quinze subespècies, en la seua corresponent distribució geogràfica:

  • Grup politípico plesius:
    • Cistothorus palustris pulverius (Aldrich), 1946 – des del centre de la Columbia Britànica i centre d'Idaho al sur fins al norest de Califòrnia i noroest de Nevada; no reproductiva en el noroest d'Oregó i centre de Califòrnia al sur fins al centre de Mèxic i sur de Texas.
    • Cistothorus palustris plesius Oberholser, 1897 – des del surest de Idaho fins al sur de Colorado i Nou Mèxic; no reproductiva en Califòrnia, Nevada i Kansas fins al sur de Mèxic.
    • Cistothorus palustris laingi (Harper), 1926 – centre sur de Canadà (nort d'Alberta i centre de Saskatchewan al surest de Manitoba) i extrem nort d'Estats Units (norest de Montana); no reproductiva en el sur d'Estats Units (sur de Texas) i Mèxic (al sur fins a l'est de Jalisco, Oaxaca i centre de Veracruz).
  • Grup politípico palustris:
    • Cistothorus palustris iliacus (Ridgway), 1903 – des de Manitoba i el suroest d'Ontario al sur per Estats Units fins al surest de Kansas i Missouri; no reproductiva en el sur d'Estats Units (a l'est des del surest de Texas) i en l'interior de Mèxic (al sur fins a Tlaxcala).
  • Grup monotípic griseus:
    • Cistothorus palustris griseus Brewster, 1893 – costes des del norest de Carolina del Sur cap al sur fins a la costa norest de Florida.


Biboiografia

  • Henninger, W.F. (1906) «A preliminary list of the birds of Seneca County, Ohio.» Wilson Bulletin 18(2): 47-60. DjVu artícul [1]

Enllaços externs

Ficha de Marsh Wren - Cistothorus palustris - USGS Patuxent Bird Identification InfoCenter.