Anar al contingut

Ornimegalonyx

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ornimegalonyx

El muçol jagant cubà o muçol corredor jagant (Ornimegalonyx) és un gènero extint de muçol jagant. Es creu que és el muçol més gran que haja existit. Vivia en l'Illa de Cuba. Està cercanamente emparentat en les moltes espècies del gènero actual de muçol Strix.[1]

Descobriment i denominació

Quan es va descriure el primer espècimen en la década de 1950, els ossos eren tan grans que es varen descriure com a pertanyents a un au de la família Phorusrhacidae. En 1961, Pierce Brodkorb va revisar les troballes i els va atribuir adequadament entre els muçols.

Troballes

Els seus restants es troben abundantment a lo llarc de l'illa, en depòsits de coves des del periodo Pleistoceno tardà (de fa uns 10 000 anys) i s'han trobat per lo manco tres esquelets casi complets.

Nomenament

Des de llavors s'ha sugerit l'existència de tres subespècies d'esta au (les espècies que s'assumien inicialment com a espècies distintes són: O. oteroi, O. minor, O. gigues i O. acevedoi). Ornimegalonyx arredondoi és un nomen nudum, este nom va ser el nom propost inicialment abans de descriure l'espècie, pero oteroi va ser despuix adoptat per Oscar Arredondo (segons les regles de l'ICZN, la denominació d'espècies en el nom de qui la descriu no està prohibida, pero és reprovada com a acte vanidoso per la comunitat científica).

Anatomia

Es creu que este muçol tenia per lo manco 1 m d'alt i provablement el seu pes excedia fàcilment els 9 kg. Tenia cames molt llargues per al tamany del seu cos, pero era voluminós i provablement en coa curta.[2]

Les cames i pates del muçol andador jagant semblen d'una constitució gran i poderosa. Açò recolza la teoria de que eren forts corredors, i d'ahí la seua denominació comuna. La quilla de l'esternó estava reduïda (si estiguera absent hauria segut impossible que volara) i este muçol va poder haver segut capaç de curts vols súbits. És provable que el muçol volara solament quan estiguera extremadament pressionat a fer-ho, i que més a sovint preferira córrer, com mateixa fa un pavo o guanajo modern.

Relació en espècies actuals

El muçol modern que més s'assembla al muçol corredor jagant és provablement el delicat Athene cunicularia, cridat en Cuba ‘sijú de sabana’, l'únic muçol supervivent en molt apego al sol. Açò implica adaptacions similars a un mateix gènero de vida terrestre, pero no que tinguen una relació filogenético propenca.

Método de caça

Un dels majors muçols vivents, el muçol real (Bubo bubo), alcança 4 quilograms de pes, i Peters (p. 188) ha reportat que han aplegat a atrapar cervatillos de cabirol que pesen 17 kg com a preses.[3] Açò sugerix que Ornimegalonyx va poder haver matat assuts de 35 kg o més. Els muçols moderns són coneguts per usar una estratègia de aballançament —en la qual estos descendixen des de branques elevades sobre els seus assuts, estenent les seues ales solament una miqueta abans de colpejar al seu objectiu—.[4] L'actual kakapo (Strigops habroptila)[5] és un loro isleny no volador i és convergent, en alguns aspectes, en els muçols. Com Ornimegalonyx, és el major i més pesat membre de les seues família, posseïx ales reduïdes, i una quilla reduïda en l'esternó, pero pot fer bots en llançar-se dels arbres en les seues ales esteses, en lo que pot cobrir varis metros en un àngul de descens de menys de 45 graus.[6][7]

Es creu que el muçol corredor jagant capturara principalment preses de grans rosegadors, incloent a Heteropsomys, Capromys, Geocapromys i Macrocapromys (del tamany d'un modern capibara o carpincho) i atres mamífers de tamany mig, com els pereosos terrestres, tals com Cubanocnus, Miocnus, Mesocnus i Megalocnus.[2] Provablement va ser un depredador d'emboscada que botaria sobre assuts inadvertits en les seues garres aplastants. No es coneix res de la seua història natural, pero basant-se en el seu tamany, provablement tingueren nidadas chicotetes i una llarga duració de vida.


Referències

  1. ↑ Feduccia, Alan (1996) "The Origin and Evolution of Birds" Yale University Press
  2. ↑ 2,0 2,1 Arredondo, Oscar (1976) translated Olson, Storrs L. "The Great Predatory Birds of the Pleistocene of Cuba" pp. 169-187 in "Smithsonian Contributions to Paleobiology number 27; Collected Papers in Avian Paleontology Honoring the 90th Birthday of Alexander Wetmore"
  3. ↑ Andrews, Peter (1990) "Owls, Caves, and Fossils: Predation, Preservation, and Accumulation of Small Mammal Bones in Caves, with an Analysis of the Pleistocene Cave Fauna from Westbury-sub-Mendip, Somerset, UK" University of Chicago Press. 231 pages. ISBN 0226020371, 9780226020372
  4. ↑ Burton, Robert (1990) "Bird Flight" Facts on File Oxford, UK. 160 pages ISBN 0-8160-2410-3
  5. ↑ David, N. & Gosselin, M. 2002. The grammatical gender of avian genera. Bulletin of the British Ornithologists’ Club, 122: 257-282
  6. ↑ Livezey, Bradley C. (1992) "Morphological Cprollaries and Ecological Implications of Flightlessness in the Kakapo (Psittaciformes: Strigops habroptilus)" Journal of Morphology 213:105-145 (1992)
  7. ↑ Powlesland, Ralph G., Merton, Don V., Cockrem, John F. (2006) "A parrot apart: the natural history of the kakapo (Strigops habroptilus), and the context of its conservation management" pg. 3-26 in Notornis, Volume 53(1), 2006