Megalocnus
Megalocnus (del grec μεγάλος [megalos] 'gran' i όκνος [oknos] 'pereós') és un gènero extint de pereosos terrestres que va habitar en les grans Antilles en el Pleistoceno. Va estar entre els majors pereosos del Carib, en individus que s'estima aplegaven a pesar més de 90 kg.
Es coneixen dos espècies, M. rodens de Cuba, i M. zile de L'Espanyola. Els subfósilés de M. rodens indiquen que va sobreviure ben adinsat el Holoceno, provocant especulacions de que va poder haver sobrevixcut en els boscs montanos de les terres altes cubanes fins a el XV o XVI. No obstant, els més recents senyes de datació per radiocarbono per espectrometria de masses accelerada reporten la data de l'any 4190 abans del present, calibrat al 4700 abans del present.[1] Açò és similar a la més recent data reportada per al pereós de l'Espanyola, 4391 a.p., calibrat a l'any circa 5000 abans del present, per al chicotet i provablement arborícola Neocnus menges,[2] i prop d'1.200 anys despuix de la primera data coneguda de l'ocupació humana de l'any 5140 abans del present, calibrat al 5900 abans del present.[1]
Els seus parents inclouen a atres pereosos terrestres del Carib, com Acratocnus, Mesocnus, Miocnus, Neocnus, Parocnus i Paulocnus.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Caribbean Journal of Science.College of Arts and Sciences, University of Puerto Rico.43(1)
- 94–98.Consultat el 11 de maig de 2009.
- ↑ Proc. Natl. Acad. Sci. USA.National Academy of Sciences.102(33)
- 11763–11768.doi:10.1073/pnas.0502777102.Consultat el 24 de giner de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Megalocnus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.