Setophaga kirtlandii
.jpg)
La reinita de Kirtland[1] (Setophaga kirtlandii), també coneguda com chipe de Kirtland, cigüita kirtlandii (en la República Dominicana) o bijirita de Kirtland (en Cuba),[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Parulidae pertanyent al numerós gènero Setophaga. És un au migratòria que anida en el centre nort d'Amèrica del Nort i passa l'hivern en el nort de les Antilles.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]La seua àrea de reproducció és una zona molt restringida. Les principals zones de nidificación són els boscs de pi piñonero de successió primerenca en sols arenencs ben drenados que es troben en Estats Units en tretze comtats contigus del nort del baix Michigan. La creixent població reproductora s'ha expandit recentment a quatre comtats de la part oriental de l'Alta Península de Michigan i a tres comtats de Wisconsin, aixina com en el sur d'Ontario en Canadà. Abandonen el seu hàbitat de cria entre agost i octubre i migren per a establir-se en tot l'archipèlec de Bahames i Islas Turcas y Caicos, en hàbitats de xara latifoliado o arbustivo de successió primerenca. Els albiraments declarats en el nort de Mèxic, Cuba i República Dominicana no s'han documentat completament. Retornen a la seua àrea reproductiva de nou en maig.[3]
S'alimenten d'insectes i algunes bayas que troben en les parts més baixes dels arbres, també mengen fruts en l'hivern.
Estat de conservació
[editar | editar còdic]la reinita de Kirtland ha segut calificada com «casi amenaçada» per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN) per la seua menuda zona de distribució i la seua població, estimada entre 4500 i 5000 individus madurs. Des de 1987, les accions de conservació han segut exitoses en aumentar la població de l'espècie. Els números varen superar els 500 machos cantores en 1994, despuix de duplicar-se l'hàbitat adequat entre 1987 i 1990. Els números seguixen aumentant, pero la seua població seguix sent menuda.[4]
Descripció
[editar | editar còdic]Archiu:Commons-logo.svg Setophaga kirtlandii en Wikimedia Commons. És l'espècie més gran en el seu gènero, medix uns 14 a 15 cm de llongitut i pesa entre 12 i 16 g.[5] Té les parts superiors del cos de color marró azulado en ralles obscures, i les parts inferiors de color groc en ralles en els flancs. Té barres primes en les ales, pates obscures i l'anell ocular blanc. Les femelles i els jovenils tenen l'esquena més marró. La seua vora és un sonor «chip-chip-chip-too-too-weet-weet» cantat a sovint des de lo alt d'un arbre.
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie S. kirtlandii va ser descrita per primera volta pel ornitólogo nortamericana Spencer Fullerton Baird en 1852 baix el nom científic Sylvicola kirtalndii; el seu localitat tipo és: «prop de Cleveland, Ohio».[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric femení «Setophaga» es compon de les paraules del grec «sēs» que significa ‘arna’, i «phagos» que significa ‘menjar’; i el nom de l'espècie «kirtlandii» commemora a Jared Potter Kirtland (1793–1877), un mege i naturaliste aficionat d'Ohio..[6]
Taxonomia
[editar | editar còdic]És monotípica.[3]
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2010). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1483.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinzena part: Orde Passeriformes, Famílies Ploceidae a Parulidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 57 (2): 449-456. ISSN 0570-7358. Consultat el 25 d'abril de 2016. P. 455.
- ↑ 2,0 2,1 . en Avibase. Consultat el 06 de giner de 2026.
- ↑ 3,0 3,1 Setophaga kirtlandii en Birds of the World.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaiucn - ↑ Tiner, T. (2013) Kirtland’s warbler. ON Nature magazine . Consultat el 25 d'abril de 2015.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Setophaga p. 355; kirtlandii p. 214»