Anex:Aus de Chile
|
Aus de Chile | |
|
|
L'avifauna de Chile inclou un total de 586 espècies, en 198 aus pertanyents al clado Passeriformes, en total 13 són endèmiques, corresponent 8 d'elles al suborden Tyranni. Fins al 2014: 6 espècies han segut introduïdes i 88 són rares o accidentals. Actualment 34 són les espècies globalment amenaçades d'extinció.[2]
- (A) Accidental: Espècie que es presenta solament com errante en Chile.
- (I) Endèmica: Espècie endèmica de Chile.
- (I) Introduïda: Espècie introduïda a Chile com a conseqüència, directa o indirecta, de l'acció del ser humà.
- (H) Hipotètica: Espècie citada per a Chile, sense que existixca evidència física de la seua presència o en que la mateixa haja segut fundadament qüestionada.
- (V) Extinta: Espècie que havent segut considerada part de l'avifauna de Chile, s'ha extinguit o extirpat d'ella.
- (V) Antàrtica: Espècie en distribució principalment en el territori Antàrtic Chilé.
- (V) Insular: Espècie en distribució principalment en el territori de Chile Insular.
El tractament taxonómico d'este llistat (designació i seqüència d'órdens, famílies i espècies) i la nomenclatura (noms científics) seguixen la classificació establida pel Comité de Classificació de Sudamérica (SACC) Remsen (Areta) sempre que això siga possible,[n. 1] en cas contrari, l'espècie s'integrarà al llistat seguint l'orde taxonómico de Clements (2023). Per als noms vernàculs, s'ampren els noms comuns en Chile indicats en la «Llista de les Aus de Chile 2014» Fancs (Jaramillo) o el nom per a l'espècie en Chile arreplegat per eBird, quan lo anterior no siga possible.
S'indica també, per a cada espècie, la seua estat de conservació evaluat segons la Llista Roja publicada per l'UICN junt a BirdLife International.
Rheiformes
.JPG)
Rheidae (Ñandúes)
Orde: Rheiformes Família: Rheidae
Els ñandúes són grans aus no voladoras natives de Sudamérica. Els seus peus tenen tres dits en lloc de quatre, lo que els permet alcançar altes velocitats en córrer. La família està formada per 2 espècies, una de les quals es troba en Chile.
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Rhea | Rhea pennata | Ñandú / Suri [lower-alpha 1] | LC |
Tinamiformes
Tinamidae (Perdices)
Orde: Tinamiformes Família: Tinamidae
Els tinamúes, coneguts en Chile en el nom de perdius, són una família d'aus paleognatas de distribució fonamentalment neotropical que formen el seu propi orde. Encara que s'assemblen en alguns aspectes a aus d'atres famílies, en especial de l'orde dels Galliformes, no tenen parents propencs. Existixen 46 espècies a nivell mundial i 6 d'elles es troben en Chile.
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Nothoprocta | Nothoprocta ornata | Perdiu cordillerana | LC |
| Nothoprocta perdicaria | Perdiu chilena (I)[lower-alpha 2] | LC | |
| Nothoprocta pentlandii | Perdiu andina (A) | LC | |
| Eudromia | Eudromia elegans | Perdiu copetona | LC |
| Tinamotis | Tinamotis pentlandii | Perdiu de la puna | LC |
| Tinamotis ingoufi | Perdiu austral | LC |
Anseriformes
_-_the_weird_looking_Southern_Screamer_(Chauna_torquata)_-_(24213807344).jpg)
Anhimidae (Chajáes)
Orde: Anseriformes Família: Anhimidae
Els anímidos conformen una chicoteta família d'aus Anseriformes de curiós aspecte que inclou dos gèneros i tres espècies pròpies de Sudamérica, una de les quals apareix com errante en territori chilé.
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Chauna | Chauna torquata [lower-alpha 3] | Chajá (A) | LC |
_(8077618121).jpg)
.jpg)
Anatidae (Cisnes, oques i ànets)
Orde: Anseriformes Família: Anatidae
Les anátidas conformen una família en gran diversitat d'espècies. En ella es troben els ánades o ànets, eiders, ánsars, cisnes, oques, ocas, i porrones, entre uns atres. Estes aus presenten adaptacions al món aquàtic, com aixina ho són la morfologia de les seues pates o la «capa aceitosa» que impermeabiliza les seues plomes. Hi ha 174 espècies en el món, de les quals 31 estan presents en Chile.
Galliformes
Odontophoridae (Guales)
Orde: Galliformes Família: Odontophoridae
Els odontofóridos, popularment conegudes en el seu hàbitat com a guales (per la semblança a les seues homònimes del Vell Món) són unes chicotetes aus que formen una família pròpia del continent americà que conta en 33 espècies, una de les quals va ser introduïda en Chile en la segona mitat del XIX.
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Callipepla | Callipepla californica | Guala (I) | LC |
.jpg)
Phasianidae (Faisans)
Orde: Galliformes Família: Phasianidae
Els faisans són aus generalment robustes, d'ales curtes en relació en el cos en coloració vistosa i que no són aptes per al vol de llargues distàncies. Són granívoras, i complementen la seua dieta en insectes. En Chile es troba una sola espècie de les 186 que formen la seua família, la qual va ser introduïda en la década de 1990 en fins cinegéticos.
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Phasianus | Phasianus colchicus | Faisà de collar (I) | LC |
Phoenicopteriformes
.jpg)
Phoenicopteridae (Flamencs)
Orde: Phoenicopteriformes Família: Phoenicopteridae
Els flamencs són aus zancudas gregarias, que es troben tant en l'hemisferi Occidental com en l'Oriental, encara que són més numerosos en este últim. Els flamencs s'alimenten de crustacis i algues, que separen del fanc i la rovina per mig del seu adaptat pic en una estranya forma que fa de filtre. Hi ha 6 espècies en tot lo món i 3 d'elles poden trobar-se en Chile.
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Phoenicopterus | Phoenicopterus chilensis | Flamenc chilé | NT |
| Phoenicoparrus | Phoenicoparrus andinus | Parina gran | VU |
| Phoenicoparrus jamesi | Parina chica | NT |
Podicipediformes
Podicipedidae (Zambullidores)
Orde: Podicipediformes Família: Podicipedidae
Els podicipédidos són aus de tamany que va entre mig i gran que habiten principalment en aigües dolces. Presenten les pates palmeadas i són excelents nadadors i buceadores; no obstant tenen els seus peus situats molt arrere del seu cos, lo que les fa molt terramaner en terra. Hi ha 22 espècies en el món, 5 de les quals es troben en Chile.
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Rollandia | Rollandia rolland | Pimpollo comuna | LC |
| Podilymbus | Podilymbus podiceps | Picurio | LC |
| Podiceps | Podiceps major | Huala | LC |
| Podiceps occipitalis | Blanquillo | LC | |
| Podiceps gallardoi | Pimpollo tobiano (A) | CR |
Columbiformes
Columbidae (Colomes, torcazas, tórtolas i tortolitas)
Orde: Columbiformes Família: Columbidae
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Columba | Columba livia | Coloma domèstica (I) | LC |
| Patagioenas | Patagioenas picazuro | Paloma picazuró (A) | LC |
| Patagioenas maculosa | Paloma tacada | LC | |
| Patagioenas araucana | Torcaza | LC | |
| Zenaida | Zenaida meloda | Coloma d'ales blanques | LC |
| Zenaida auriculata | Tórtola | LC | |
| Metriopelia | Metriopelia ceciliae | Tortolita boliviana | LC |
| Metriopelia melanoptera | Tórtola cordillerana | LC | |
| Metriopelia aymara | Tortolita de la puna | LC | |
| Columbina | Columbina talpacoti | Tortolita rojosa (A) | LC |
| Columbina picui | Tortolita cuyana | LC | |
| Columbina cruziana | Tortolita quiguagua | LC |
Cuculiformes
Cuculidae (Matacaballos i cuclillos)
Orde: Cuculiformes Família: Cuculidae
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Guira | Guira guira [lower-alpha 6] | Pirincho (A) | LC |
| Crotophaga | Crotophaga ani [lower-alpha 3] | Matacaballos de pic pla (A) | LC |
| Crotophaga sulcirostris | Matacaballos | LC | |
| Coccyzus | Coccyzus melacoryphus | Cuclillo de pic negre (A) | LC |
| Coccyzus americanus | Cuclillo de pic groc (A) | LC |
Steatornithiformes
Steatornithidae (Guácharos)
Orde: Steatornithiformes Família: Steatornithidae
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Steatornis | Steatornis caripensis | Guácharo (A) | LC |
Nyctibiiformes
.jpg)
Nyctibiidae (Urutaús)
Orde: Nyctibiiformes Família: Nyctibiidae
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Nyctibius | Nyctibius griseus [lower-alpha 3] | Urutaú (A) | LC |
Caprimulgiformes
Caprimulgidae (Gallines cegues)
Orde: Caprimulgiformes Família: Caprimulgidae
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Chordeiles | Chordeiles nacunda [lower-alpha 3] | Ñacundá (A) | LC |
| Chordeiles acutipennis | Gallina cega peruana (A) | LC | |
| Chordeiles minor | Gallina cega boreal (A) | LC | |
| Systellura | Systellura longirostris | Gallina cega comuna | LC |
| Systellura decussata [lower-alpha 3] | Gallina cega chica | LC |
Apodiformes
Apodidae (Falcies)
Orde: Apodiformes Família: Apodidae
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Streptoprocne | Streptoprocne zonaris [lower-alpha 3] | Falcia de collar | LC |
| Chaetura | Chaetura pelagica | Falcia de fumeral | VU |
| Aeronautes | Aeronautes andecolus | Falcia chic | LC |
Trochilidae (Picaflores)
Orde: Trochiliformes Família: Trochilidae
Els colibríes són una família d'aus de chicotet tamany, capaços de surar en l'aire per lo ràpit que baten les seues ales. Ademés, són les úniques aus que poden volar cap a arrere. Existixen 337 espècies en tot lo món i, d'elles, 12 es troben en Chile.
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Colibri | Colibri coruscans | Picaflor blau | LC |
| Sephanoides | Sephanoides sephaniodes | Picaflor chic | LC |
| Sephanoides fernandensis | Picaflor de Juan Fernández (V) | CR | |
| Oreotrochilus | Oreotrochilus estella | Picaflor de la puna | LC |
| Oreotrochilus leucopleurus | Picaflor cordillerano | LC | |
| Patagona | Patagona gigues | Picaflor jagant | LC |
| Eulidia | Eulidia yarrellii | Picaflor de Arica (I) | CR |
| Rhodopis | Rhodopis vesper | Picaflor del nort | LC |
| Thaumastura | Thaumastura cora | Picaflor de Cora | LC |
| Chlorostilbon | Chlorostilbon lucidus | Picaflor de pic roig (A) | LC |
| Leucochloris | Leucochloris albicollis [lower-alpha 7] | Picaflor de gola blanca (A) | LC |
Gruiformes
Aramidae (Carrao o caraú)
Orde: Gruiformes Família: Aramidae
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Aramus | Aramus guarauna [lower-alpha 3] | Carau (A) | LC |
Rallidae (Pidenes i taguas)
Orde: Gruiformes
Família: Rallidae
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Rallus | Rallus antarcticus | Pidén austral | VU |
| Porphyrio | Porphyrio martinica | Tagüita purpúrea (A) | LC |
| Laterallus | Laterallus jamaicensis | Pidencito | NT |
| Pardirallus | Pardirallus maculatus | Pidén motejat (V) | LC |
| Pardirallus sanguinolentus | Pidén comú | LC | |
| Porphyriops | Porphyriops melanops | Tagüita comú | LC |
| Porzana | Porzana spiloptera [lower-alpha 3] | Burrito negrenc | VU |
| Gallinula | Gallinula galeata | Tagüita del nort | LC |
| Fulica | Fulica rufifrons | Tagua de front roja | LC |
| Fulica cornuta | Tagua cornuda | NT | |
| Fulica gigantea | Tagua jaganta | LC | |
| Fulica armillata | Tagua comuna | LC | |
| Fulica ardesiaca | Tagua andina | LC | |
| Fulica leucoptera | Tagua chica | LC |
Charadriiformes
Charadriidae (Chorlos i queltehues)
Orde: Charadriiformes Família: Charadriidae
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Pluvialis | Pluvialis dominica | Chorlo dorat | LC |
| Pluvialis fulva [lower-alpha 8] | Chorlo dorat del Pacífic (V) | LC | |
| Pluvialis squatarola | Chorlo àrtic | LC | |
| Oreopholus | Oreopholus ruficollis | Chorlo de camp | LC |
| Vanellus | Vanellus chilensis | Queltehue comú | LC |
| Vanellus resplendens | Queltehue de la puna | LC | |
| Charadrius | Charadrius modestus | Chorlo chilé | LC |
| Charadrius vociferus | Chorlo gritón | LC | |
| Charadrius semipalmatus | Chorlo semipalmado | LC | |
| Charadrius wilsonia | Chorlo de pic gros (A) | LC | |
| Charadrius collaris | Chorlo de collar | LC | |
| Charadrius alticola | Chorlo de la puna | LC | |
| Charadrius falklandicus | Chorlo de doble collar | LC | |
| Charadrius nivosus | Chorlo nevat | LC | |
| Phegornis | Phegornis mitchellii | Chorlito cordillerano | NT |
Haematopodidae (Pilpilenes)
Orde: Charadriiformes Família: Haematopodidae
Els ostreros són unes limícoles grans i sorolloses, en forts picos que usen per a obrir i trencar moluscs. Hi ha 11 espècies en tot lo món, i 3 d'elles es troben en Chile.
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Haematopus | Haematopus palliatus | Plipilén comú | LC |
| Haematopus ater | Pilpilén negre | LC | |
| Haematopus leucopodus | Pilpilén austral | LC |
Recurvirostridae (Caitíes i perritos)
Orde: Charadriiformes Família: Recurvirostridae
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Himantopus | Himantopus mexicanus | Perrito | LC |
| Recurvirostra | Recurvirostra andina | Caití | LC |
Burhinidae (Chorlos cabezones)
Orde: Charadriiformes Família: Burhinidae
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Burhinus | Burhinus superciliaris | Chorlo cabezón | LC |
Chionidae (Colomes antàrtiques)
Orde: Charadriiformes Família: Chionidae
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Chionis | Chionis albus | Coloma antàrtica | LC |
Pluvianellidae (Chorlo de Magallanes)
Orde: Charadriiformes Família: Pluvianellidae
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Pluvianellus | Pluvianellus socialis | Chorlo de Magallanes | NT |
Scolopacidae (Playeros, zarapitos, pitotoyes, becacinas i pollets de mar)
Orde: Charadriiformes Família: Scolopacidae
Thinocoridae (Perdicitas)
Orde: Charadriiformes Família: Thinocoridae
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Attagis | Attagis gayi | Perdicita cordillerana | LC |
| Attagis malouinus | Perdicita austral | LC | |
| Thinocorus | Thinocorus orbignyianus | Perdicita cojón | LC |
| Thinocorus rumicivorus | Perdicita chica | LC |
Jacanidae (Jacanas)
Orde: Charadriiformes Família: Jacanidae
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Jacana | Jacana jacana | Jacana (A) | LC |
Rostratulidae (Becacinas pintades)
Orde: Charadriiformes Família: Rostratulidae
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Nycticryphes | Nycticryphes semicollaris | Becacina pintada | LC |
Stercorariidae (Salteadores)
Orde: Charadriiformes Família: Stercorariidae
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Stercorarius | Stercorarius chilensis | Salteador chilé | LC |
| Stercorarius maccormicki | Salteador polar | LC | |
| Stercorarius antarcticus | Salteador pardo (A) | LC | |
| Stercorarius pomarinus | Salteador pomarino | LC | |
| Stercorarius parasiticus | Salteador chic | LC | |
| Stercorarius longicaudus | Salteador de coa llarga | LC |
Rynchopidae (Rayadores)
Orde: Charadriiformes Família: Rynchopidae
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Rynchops | Rynchops niger [lower-alpha 12] | Rayador | LC |
Laridae (Gavines i gaviotines)
Orde: Charadriiformes Família: Laridae
Les gavines constituïxen una família (laridae) de mijanes i grans aus marines. Normalment són de color gris o blanc, a sovint en marques negres en el cap i/o ales. Hi ha 55 espècies en tot lo món, de les quals 13 es troben en Chile.
Phaethontiformes
Phaethontidae (Aus del tròpic)
Orde: Phaethontiformes Família: Phaethontidae
Hi ha 3 espècies en el món i les 3 es troben en Chile.
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Phaeton | Phaethon aethereus | Au del tròpic de pic roig | LC |
| Phaethon rubricauda | Au del tròpic de coa roja | LC | |
| Phaethon lepturus | Au del tròpic de coa blanca | LC |
Sphenisciformes
Spheniscidae (Pingüins)
Orde: Sphenisciformes Família: Spheniscidae
Els pingüins són un grup d'aus aquàtiques no voladoras, que viuen exclusivament en el hemisferi sur. La major part dels pingüins s'alimenten de krill, peix, calamars, etc; que capturen mentres buceign en el mar. Hi ha 17 espècies en tot lo món i 11 contarien en registres en Chile.
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Aptenodytes | Aptenodytes patagonicus | Pingüí rei | LC |
| Aptenodytes forsteri | Pingüí emperador (V) | NT | |
| Pygoscelis | Pygoscelis adeliae [lower-alpha 8] | Pingüí de Adelia (V) | NT |
| Pygoscelis papua | Pingüí papúa | NT | |
| Pygoscelis antarcticus | Pingüí antàrtic (V) | LC | |
| Eudyptula | Eudyptula minor | Pingüí blau (A) | LC |
| Spheniscus | Spheniscus humboldti | Pingüí de Humboldt | VU |
| Spheniscus magellanicus | Pingüí de Magallanes | NT | |
| Eudyptes | Eudyptes chrysolophus | Pingüí macaroni | VU |
| Eudyptes schlegeli [lower-alpha 16] | Pingüí real (H) | LC | |
| Eudyptes chrysocome | Pingüí de penacho groc | VU |
Procellariiformes
Diomedeidae (Albatros)
Orde: Procellariiformes Família: Diomedeidae
Els albatros estan entre les aus més grans del món, i els que pertanyen al gènero Diomedea tenen la major envergadura alar entre les aus del món. Hi ha 22 espècies en el món i 11 es troben en Chile.
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Phoebastria | Phoebastria irrorata | Albatros de les Galápagos (A) | CR |
| Diomedea | Diomedea epomophora [lower-alpha 17] | Albatros real | VU |
| Diomedea exulans [lower-alpha 18] | Albatros errante | VU | |
| Phoebetria | Phoebetria fusca | Albatros obscur (A) | EN |
| Phoebetria palpebrata | Albatros de mant clar | NT | |
| Thalassarche | Thalassarche melanophris [lower-alpha 19] | Albatros de cella negra | NT |
| Thalassarche chrysostoma | Albatros de cap gris | EN | |
| Thalassarche bulleri | Albatros de Buller | NT | |
| Thalassarche cauta | Albatros de front blanca (A) | NT | |
| Thalassarche salvini | Albatros de Salvin | NT | |
| Thalassarche eremita | Albatros de Chatham | VU |
Oceanitidae (Oronetes de mar meridionals)
Orde: Procellariiformes Família: Oceanitidae
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Fregetta | Fregetta grallaria | Oroneta de mar de pancha blanca | LC |
| Fregetta tropica | Oroneta de mar de pancha negra | LC | |
| Nesofregetta | Nesofregetta fuliginosa [lower-alpha 8] | Oroneta de mar polinésica (V) | EN |
| Oceanites | Oceanites oceanicus | Oroneta de mar de Wilson | LC |
| Oceanites pincoyae | Oroneta de mar Pincoya | LC | |
| Oceanites gracilis | Oroneta de mar chica | Plantilla:EC-DD | |
| Garrodia | Garrodia nereis [lower-alpha 20][lower-alpha 15] | Oroneta de mar subantártica (V) | LC |
| Pelagodroma | Pelagodroma marina | Oroneta de mar de cara blanca (V) | LC |
Hydrobatidae (Oronetes de mar septentrionals)
Orde: Procellariiformes Família: Hydrobatidae
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Hydrobates | Hydrobates tethys | Oroneta de mar peruana | LC |
| Hydrobates markhami | Oroneta de mar negra | NT | |
| Hydrobates hornbyi | Oroneta de mar de collar | NT |
Procellariidae (Petreles, fardelas i yuncos)
Orde: Procellariiformes Família: Procellariidae
Ciconiiformes
Ciconiidae (Cigonyes)
Orde: Ciconiiformes Família: Ciconiidae
Hi ha 19 espècies en el món i 3 conten en registres històrics en Chile.
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Ciconia | Ciconia maguari | Pille (A) | LC |
| Mycteria | Mycteria americana | Cigonya de cap pelat (A) | LC |
| Jabiru | Jabiru mycteria [lower-alpha 29] | Jabirú (A) | LC |
Suliformes
Fregatidae (Aus fragates)
Orde: Suliformes Família: Fregatidae
Hi ha 5 espècies en el món i 2 es troben en Chile.
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Fregata | Fregata magnificens [lower-alpha 4][lower-alpha 3] | Au fragata magnífica (A) | LC |
| Fregata minor | Au fragata gran 'V' | LC |
Sulidae (Piqueros)
Orde: Suliformes Família: Sulidae
Hi ha 10 espècies en el món i 6 es troben en Chile.
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Sula | Sula nebouxii | Piquero de pates blaves | LC |
| Sula variegata | Piquero de Humboldt | LC | |
| Sula dactylatra | Piquero blanc 'V' | LC | |
| Sula granti [lower-alpha 3] | Piquero de Naixca (A) | LC | |
| Sula sula | Piquero de pates roges (V) | LC | |
| Sula leucogaster | Piquero café (V) | LC |
Phalacrocoracidae (Cormoranes)
Orde: Suliformes Família: Phalacrocoracidae
Phalacrocoracidae és una família d'aus aquàtiques de tamany mijà i gran. S'alimenten de peixos i solen habitar zones costeres. La coloració del plomall vària, encara que la majoria ho tenen obscur. La família conté 39 espècies, de les quals 6 es troben en Chile.
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Phalacrocorax | Phalacrocorax gaimardi | Lile | LC |
| Phalacrocorax brasilianus | Yeco | LC | |
| Phalacrocorax magellanicus | Cormorán de les roques | NT | |
| Phalacrocorax bougainvillii | Guanay | NT | |
| Phalacrocorax atriceps | Cormorán imperial | LC | |
| Phalacrocorax bransfieldensis [lower-alpha 30] | Cormorán antàrtic (V) | Plantilla:EC-NE |
Pelecaniformes
Pelecanidae (Pelícanos)
Orde: Pelecaniformes Família: Pelecanidae
Hi ha 8 espècies en el món i 2 s'han registrat en Chile.
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Pelecanus | Pelecanus occidentalis | Pelícano pardo (A) | LC |
| Pelecanus thagus | Pelícano de Humboldt | NT |
Ardeidae (Garzas, huairavos i huairavillos)
Orde: Pelecaniformes Família: Ardeidae
Hi ha 61 espècies en el món i 13 s'han registrat en Chile.
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Ixobrychus | Ixobrychus exilis [lower-alpha 3] | Huairavillo d'esquena negra (A) | LC |
| Ixobrychus involucris | Huairavillo | LC | |
| Nycticorax | Nycticorax nycticorax | Huairavo comú | LC |
| Nyctanassa | Nyctanassa violacea | Huairavo de corona groga (A) | LC |
| Butorides | Butorides striata | Garcita azulada (A) | LC |
| Bubulcus | Bubulcus ibis | Garza bueyera | LC |
| Ardea | Ardea cocoi | Garza cuca | LC |
| Ardea alba | Garza gran | LC | |
| Syrigma | Syrigma sibilatrix | Garza chiflón (A) | LC |
| Egretta | Egretta tricolor | Garza tricolor (A) | LC |
| Egretta sacra [lower-alpha 31] | Garza dels secs (V) | LC | |
| Egretta thula | Garza chica | LC | |
| Egretta caerulea | Garza blava | LC |
Threskiornithidae (Bandurrias, corps de pantà i espátulas)
Orde: Pelecaniformes Família: Threskiornithidae
Hi ha 32 espècies en el món i hi ha 6 en Chile.
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Plegadis | Plegadis chihi | Cuervo de pantà comú | LC |
| Plegadis ridgwayi | Cuervo de pantà de la puna | LC | |
| Phimosus | Phimosus infuscatus | Cuervo de pantà de cara pelada (A) | LC |
| Theristicus | Theristicus branickii [lower-alpha 3][lower-alpha 32] | Bandurria de la puna | LC |
| Theristicus melanopis | Bandurria | LC | |
| Platalea | Platalea ajaja | Espátula (A) | LC |
Accipitriformes
Cathartidae (Jotes i còndors)
Orde: Accipitriformes Família: Cathartidae
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Vultur | Vultur gryphus | Còndor | VU |
| Coragyps | Coragyps atratus | Jote de cap negre | LC |
| Cathartes | Cathartes oreig | Jote de cap colorat | LC |
Pandionidae (Àguiles peixcadores)
Orde: Accipitriformes Família: Pandionidae
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Pandion | Pandion haliaetus | Àguila peixcadora | LC |
Accipitridae (Àguiles, aguiletes, etc.)
Orde: Accipitriformes Família: Accipitridae
-->| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Elanus | Elanus leucurus | Ballarí | LC |
| Elanoides | Elanoides forficatus [lower-alpha 33] | Milano tijereta (A) | LC |
| Circus | Circus cinereus | Vari ceniciento | LC |
| Circus buffoni | Vari huevetero (A) | LC | |
| Accipiter | Accipiter bicolor [lower-alpha 34] | Peuquito | LC |
| Buteogallus | Buteogallus urubitinga [lower-alpha 35] | Àguila negra (A) | LC |
| Rupornis | Rupornis magnirostris [lower-alpha 3] | Taguató (A) | LC |
| Parabuteo | Parabuteo unicinctus | Peuco | LC |
| Geranoaetus | Geranoaetus polyosoma | Aguileta comuna | LC |
| Geranoaetus melanoleucus | Àguila | LC | |
| Buteo | Buteo albigula | Aguileta chic | LC |
| Buteo swainsoni | Aguileta langostero (A) | LC | |
| Buteo ventralis | Aguileta de coa rojosa | VU |
Strigiformes
Tytonidae (Lechuzas)
Orde: Strigiformes Família: Tytonidae
Les lechuzes són rapaces nocturnes de tamany mig-gran en grans caps i una característica cara en forma de cor. Tenen fortes pates en poderoses garres. Existixen 16 espècies en el món i una es troba en Chile.
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Tyto | Tyto alba | Lechuza | LC |
Strigidae (Muçols i chunchos)
_(1).jpg)
Orde: Strigiformes Família: Strigidae
Els muçols són rapaces nocturnes solitàries. Tenen grans ulls i orelles, un pic com de falcó, i un cridaner círcul de plomes al voltant dels ulls, cridat disc facial. Existixen 195 espècies en el món i 6 es troben en Chile.
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Bubo | Bubo virginianus [lower-alpha 36] | Tucúquere | LC |
| Strix | Strix rufipes | Concón | LC |
| Glaucidium | Glaucidium peruanum | Chuncho del nort | LC |
| Glaucidium nana | Chuncho austral | LC | |
| Athene | Athene cunicularia | Pequén | LC |
| Asio | Asio flammeus | Nuco | LC |
Coraciiformes
Alcedinidae (Blauets)
Orde: Coraciiformes Família: Alcedinidae
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Megaceryle | Megaceryle torquata | Blauet | LC |
| Chloroceryle | Chloroceryle americana | Blauet chic (A) | LC |
Piciformes
Picidae (Pardals carpinteros i pitíos)
Orde: Piciformes Família: Picidae
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Dryobates | Dryobates lignarius | Carpinterito | LC |
| Campephilus | Campephilus magellanicus | Carpintero negre | LC |
| Colaptes | Colaptes pitius | Pitío austral | LC |
| Colaptes rupicola | Pitío del nort | LC |
Falconiformes
Falconidae (Traros, falcons, caranchos i tiuques)
Orde: Falconiformes Família: Falconidae
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Caracara | Caracara plancus | Traro | LC |
| Phalcoboenus [lower-alpha 37] | Phalcoboenus megalopterus | Carancho cordillerano | LC |
| Phalcoboenus albogularis | Carancho de gola blanca | LC | |
| Phalcoboenus australis | Carancho negre | NT | |
| Milvago [lower-alpha 37] | Milvago chimango | Tiuque | LC |
| Falco | Falco sparverius | Cernícalo | LC |
| Falco deiroleucus | Falcó de pit taronja (A) | NT | |
| Falco femoralis | Falcó perdiguero | LC | |
| Falco peregrinus | Falcó pelegrí | LC |
Psittaciformes
Psittacidae (Loros, pericos i cotorres)
Orde: Psittaciformes Família: Psittacidae
Els loros són aus de chicotet i gran tamany, que posseïxen un pic molt característic per la seua forma curvada. La mandíbula superior es empalma en el cràneu, per lo que té una movilitat lleu, quedant en una postura generalment empinada. Tots els loros posseïxen quatre dits en cada peu, dos davant i dos cap a arrere. Existixen 335 espècies en tot lo món, i en Chile es troben habitualment 5 d'elles.
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Psilopsiagon | Psilopsiagon aurifrons | Perico cordillerano | LC |
| Myiopsitta | Myiopsitta monachus | Cotorra (I) | LC |
| Enicognathus | Enicognathus ferrugineus | Cachaña | LC |
| Enicognathus leptorhynchus | Choroy (I) | LC | |
| Cyanoliseus | Cyanoliseus patagonus | Tricahue | LC |
Passeriformes
Rhinocryptidae (Tapaculos i churrines)
Orde: Passeriformes Família: Rhinocryptidae
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Pteroptochos | Pteroptochos castaneus | Hued-hued castany | LC |
| Pteroptochos tarnii | Hued-hued del sur | LC | |
| Pteroptochos megapodius | Turca (I) | LC | |
| Scelorchilus | Scelorchilus albicollis | Tapaculo (I) | LC |
| Scelorchilus rubecula | Chucao | LC | |
| Eugralla | Eugralla paradoxa | Churrín de la Mocha | LC |
| Scytalopus | Scytalopus fuscus | Churrín del nort (I) | LC |
| Scytalopus magellanicus | Churrín del sur | LC |
Furnariidae (Churretes, rayaditos, canasteros, miners, etc.)
Orde: Passeriformes Família: Furnariidae
.jpg)
Cotingidae (Rares i cortarramas)
Orde: Passeriformes Família: Cotingidae
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Phytotoma | Phytotoma rutila [lower-alpha 3] | Cortarramas (A) | LC |
| Phytotoma rara | Rara | LC |
Tyrannidae (Cachuditos, dormilonas, benteveos, etc.)
Orde: Passeriformes Família: Tyrannidae
Els tiránidos són aus paseriformes que es distribuïxen a lo llarc del continent americà (tant en Norteamérica com en Sudamérica). Presenten aspecte i morfologia similar a les de la família muscicapidae, encara que per lo general són més compactes i robusts. No posseïxen la capacitat vocal sofisticada dels pardals cantores. Encara que no tots, la majoria, presenten un plomall de colors homogéneus. Són bàsicament insectívors. Existixen 429 espècies en tot lo món, i totes es troben únicament en el continent americà, de les quals 52 espècies es localisen i distribuïxen en Chile.
Vireonidae (Vireos i verderones)
Orde: Passeriformes Família: Vireonidae
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Vireo | Vireo olivaceus | Verderol d'ulls rojos (A) | LC |
| Vireo chivi [lower-alpha 3] | Vireo chiví (A) | LC |
Corvidae (Cuervos)
Orde: Passeriformes Família: Corvidae
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Corvus | Corvus splendens | Cuervo indi (H) | LC |
Hirundinidae (Oronetes)
Orde: Passeriformes Família: Hirundinidae
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Pygochelidon | Pygochelidon cyanoleuca | Oroneta d'esquena negra | LC |
| Alopochelidon | Alopochelidon fucata | Oroneta de cap rojós (A) | LC |
| Orochelidon | Orochelidon andecola | Oroneta dels riscs | LC |
| Progne | Progne tapera [lower-alpha 20] | Oroneta parda (A) | LC |
| Progne chalybea | Oroneta domèstica (A) | LC | |
| Progne elegans | Oroneta negra | LC | |
| Progne murphyi | Oroneta peruana | NT | |
| Tachycineta | Tachycineta leucopyga | Oroneta chilena | LC |
| Riparia | Riparia riparia | Oroneta barranquera | LC |
| Hirundo | Hirundo rustica | Oroneta bermeja | LC |
| Petrochelidon | Petrochelidon pyrrhonota | Oroneta gran | LC |
Troglodytidae (Chercanes)
Orde: Passeriformes Família: Troglodytidae
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Troglodytes | Troglodytes musculus | Chercán comú | LC |
| Cistothorus | Cistothorus platensis | Chercán de les vegas | LC |
Turdidae (Zorzales i zorzalitos)
Orde: Passeriformes Família: Turdidae
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Catharus | Catharus fuscescens | Zorzalito dorsirrojo (A) | LC |
| Catharus ustulatus | Zorzalito de Swainson (A) | LC | |
| Turdus | Turdus falcklandii | Zorzal patagónico | LC |
| Turdus amaurochalinus | Zorzal chalchalero (A) | LC | |
| Turdus chiguanco | Zorzal negre | LC |
Mimidae (Tencas)
Orde: Passeriformes Família: Mimidae
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Mimus | Mimus longicaudatus | Tenca de coa llarga (H) | LC |
| Mimus thenca | Tenca chilena | LC | |
| Mimus patagonicus | Tenca patagónica | LC | |
| Mimus saturninus [lower-alpha 3] | Tenca calandria (A) | LC | |
| Mimus triurus | Tenca d'ales blanques | LC |
Sturnidae (Estorninos)
Orde: Passeriformes Família: Sturnidae
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Sturnus | Sturnus vulgaris [lower-alpha 3] | Estornino pinte (A) | LC |
Passeridae (Cheus)
Orde: Passeriformes Família: Passeridae
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Passer | Passer domesticus | Cheu (I) | LC |
Motacillidae (Ballarins chics)
Orde: Passeriformes Família: Motacillidae
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Anthus | Anthus peruvianus | Ballarí chic peruà | LC |
| Anthus correndera | Ballarí chic comú | LC | |
| Anthus hellmayri | Ballarí chic pàlit | LC |
Fringillidae (Jilgueros)
Orde: Passeriformes Família: Fringillidae
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Spinus | Spinus crassirostris | Jilguero gran | LC |
| Spinus magellanicus | Jilguero peruà | LC | |
| Spinus atratus | Jilguero negre | LC | |
| Spinus uropygialis | Jilguero cordillerano | LC | |
| Spinus barbatus | Jilguero austral | LC |
Passerellidae (Chincoles)
Orde: Passeriformes Família: Passerellidae
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Zonotrichia | Zonotrichia capensis | Chincol | LC |
Icteridae (Loicas, tordos, merles, triles i turpiales)
Orde: Passeriformes Família: Icteridae
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Dolichonyx | Dolichonyx oryzivorus [lower-alpha 20] | Charrador (A) | LC |
| Leistes | Leistes superciliaris | Loica argentina (A) | LC |
| Leistes bellicosus | Loica peruana | LC | |
| Leistes loyca | Loica comuna | LC | |
| Icterus | Icterus pyrrhopterus[lower-alpha 3] | Turpial variable (A) | LC |
| Icterus galbula | Bolsero de Baltimore (A) | LC | |
| Molothrus | Molothrus rufoaxillaris | Merla de pic curt | LC |
| Molothrus bonariensis | Merla comuna (I) | LC | |
| Quiscalus | Quiscalus mexicanus [lower-alpha 42] | Zanate mexicà (H) | LC |
| Curaeus | Curaeus curaeus | Tordo | LC |
| Agelaioides | Agelaioides badius [lower-alpha 15] | Músic (H) | LC |
| Agelasticus | Agelasticus thilius | Trile | LC |
Parulidae (Reinitas i monjitas)
Orde: Passeriformes Família: Parulidae
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Parkesia | Parkesia noveboracensis | Reinita aquàtica (A) | LC |
| Leiothlypis | Leiothlypis pelegrina | Reinita de Tennessee (A) | LC |
| Geothlypis | Geothlypis aequinoctialis | Arañero de cara negra (A) | LC |
| Setophaga | Setophaga ruticilla | Candelita americana (A) | LC |
| Setophaga pitiayumi [lower-alpha 3] | Pitiayumí (A) | LC | |
| Setophaga fusca | Reinita de gola taronja (A) | LC | |
| Setophaga striata | Monjita americana (A) | LC | |
| Setophaga virens | Reinita d'esquena verda (A) | LC | |
| Cardellina | Cardellina canadensis | Reinita de Canadà (A) | LC |
Cardinalidae
Orde: Passeriformes Família: Cardinalidae
| Gènero | Espècie (binomial) | Nom comú | EC |
| Piranga | Piranga rubra | Piranga (A) | LC |
| Piranga ludoviciana [lower-alpha 43] | Tangara d'ala blanca (A) | LC | |
| Pheucticus | Pheucticus chrysogaster [lower-alpha 44] | Picogrueso d'esquena negra (A) | LC |
| Pheucticus aureoventris | Rei del bosc (A) | LC | |
| Spiza | Spiza americana [lower-alpha 45] | Arrocero americà (A) | LC |
Thraupidae (Cometocinos, yales i diucas)
Orde: Passeriformes Família: Thraupidae
Vore també
Notes
- ↑ el SACC solament classifica espècies reconegudes en el continent suramericà, no formant part de la seua llistat aus pròpies de l'Antàrtica chilena, illa de Pasqua i illa Sales i Gómez.
- ↑ No necessàriament continental.
- ↑ El grup format per les ssp. tarapacensis i garleppi, que per molt temps varen ser agrupades en una espècie diferent, solen ser referides en el nom comú de Suri.[3]
- ↑ Espècie endèmica de Chile, pero no de Sudamérica, ya que va ser introduïda en illa de Pasqua (Fancs, Jaramillo y Schmitt, 2015; Marín y Càceres, 2010).
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 3,19 3,20 3,21 3,22 3,23 3,24 3,25 3,26 Espècie no llistada per Fancs, Jaramillo y Schmitt (2015), pero sí en posterioritat per Jaramillo y Fancs (2023).
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Espècie considerada en el seu llistat per Marín (2004), pero retirada de la Llista d'Aus de Chile de Fancs, Jaramillo y Schmitt (2015) per no existir evidències de la seua presència en Chile o per considerar que varen existir errors d'identificació Fancs (2015).
- ↑ Correspondria a la ssp. ferruginea que algunes autoritats taxonómicas consideren com una espècie diferent Clements (2023).
- ↑ En decembre de 2022 un eixemplar va ser avistar i fotografiat en «El Potrero de La Salle» en La Florida, corresponent al primer registre de l'espècie en el país.[4] L'espècie és llistada com a «Rara/Accidental» per Lepage (2024).
- ↑ En els primers mesos de 2022 un eixemplar va ser avistar i fotografiat en la vall de les Trancas (Regió de Ñuble), corresponent al primer registre de l'espècie en el país.[4] L'espècie és llistada com a «Rara/Accidental» per Lepage (2024).
- ↑ 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 8,10 8,11 8,12 8,13 Espècie no llistada per Jaramillo y Fancs (2023) al no contar en presència en el territori de Chile continental Remsen (Areta).Erro en la cita: Element
<ref>no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut - ↑ No existixen registres de l'espècie des de 1963. Si ben no s'ha declarat la seua extinció a nivell global, el SACC la considera extinta en Sudamérica Remsen (Areta) i sol considerar-se extinta en Chile Fancs (Jaramillo).
- ↑ Espècie no considerada en el seu llistat per Fancs, Jaramillo y Schmitt (2015), com tampoc inclosa per el SACC en el llistat d'aus de Sudamérica Remsen (Areta),Erro en la cita: Element
<ref>no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut pero considerada com a «hipotètica» per a l'illa de Pasqua (Oceania) per Marín y Càceres (2010). - ↑ Anteriorment era considerada conespecífica en G. paraguaiae Fancs (Jaramillo), pero hui solen considerar-se espècies diferenciades. D'abdós, solament G. magellanica conta en distribució en Chile Jaramillo (Fancs).
- ↑ Anteriorment considerat com a membre de la família Laridae Fancs (Jaramillo).
- ↑ Espècie llistada com a «Hipotètica» per Fancs, Jaramillo y Schmitt (2015) per a l'illa Sales i Gómez, pero com a «resident» en el territori de Chile suramericà[n. 2] per Jaramillo y Fancs (2023).
- ↑ Jaramillo, Fancs y Schmitt (2015) ho inclouen en el seu llistat, pero indicant que els registres existents no permeten concloure que no es tracte de Sternula albifrons, encara que la provabilitat és molt baixa, al no ser siquiera un au reconeguda en sudamérica Fancs (2015). Jaramillo y Fancs (2023) la registren com S. antillarum.
- ↑ 15,0 15,1 15,2 Espècie considerada en el seu llistat per Marín (2004), pero retirada de la llista principal de Fancs, Jaramillo y Schmitt (2015), els qui varen passar a considerar-la com a «Hipotètica», per no trobar-se evidència física que confirme la seua presència en Chile Fancs (2015).
- ↑ Existixen dos registres documentats en Chile: un eixemplar colectado al nort de Punta Arenes en 1983 i un eixemplar en muda fotografiat en les illes Diego Ramírez en 2007. Matus i Jaramillo consideren que existix incertitut sobre com separar a E. schlegeli de E. chrysolophus i que és preferible considerar els registres en qüestió com a similars a pingüí real abans que com a registres definitius de l'espècie.[5] No és llistada ni per Fancs, Jaramillo y Schmitt (2015) ni per Jaramillo y Fancs (2023), pero és llistada com a «Rara/Accidental» per Lepage (2024).
- ↑ Algunes autoritats taxonómicas consideren a la ssp. sanfordi com una espècie diferent Clements (2023). Les dos subespecies de D. epomophora es presenten en el territori chilé.
- ↑ Algunes autoritats taxonómicas consideren a la ssp. antipodensis, una de les que es presenten en el territori chilé, com una espècie diferent Clements (2023).
- ↑ Algunes autoritats taxonómicas consideren a la ssp. impavida com una espècie diferent Gill (Donsker). Les dos subespecies de T. melanophris es presenten en el territori chilé.[4]
- ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 20,4 20,5 Espècie llistada com a «Hipotètica» per Fancs, Jaramillo y Schmitt (2015), pero actualment considerada com «Errante» en el territori de Chile continental Jaramillo (Fancs).
- ↑ Existix un registre fotogràfic de 2015 d'un petrel sp., que es va identificar inicialment com Pterodroma macroptera, en el fiort de Aysén.[6] El 2022, quan el SACC va acceptar considerar a P. gouldi com una espècie distinta a l'anterior, Jaramillo va propondre incorporar a la nova espècie dins de la llista d'aus de Sudamérica Remsen (Areta) segons l'identificació de l'albirament de 2015 com gouldi, aportant al mateix temps un registre pelagico del 2022 d'un eixemplar que inicialment es va identificar en dita espècie.[4] El SACC va rebujar la proposta fins que existixquen millors antecedents, degut a que no es va poder determinar en certea l'identificació de l'eixemplar com P. gouldi.[7] L'espècie és llistada com a «Rara/Accidental» per Lepage (2024).
- ↑ En abril de 2023 es va fotografiar a dos eixemplars en la ruta entre Rapa Nui i Illa Ducie, sent el primer registre fotogràfic de la presència de l'espècie en el país.[8] L'espècie és llistada com a «Rara/Accidental» per Lepage (2024).
- ↑ En febrer de 2023 es va fotografiar a un eixemplar front a l'Illa Montt en la regió de Magallanes, corresponent a la primera evidència de la presència de l'espècie en el país.[8] L'espècie és llistada com a «Rara/Accidental» per Lepage (2024).
- ↑ Espècie considerada d'algun modo per Marín (2004) pero eliminada de la llista de Fancs, Jaramillo y Schmitt (2015) per suposts errors d'identificació i imprecisions respecte de les evidències existents per a esta espècie en el país Fancs (2015).
- ↑ En giner de 2015 es va trobar a un eixemplar anidando en Motu Nui, existint registres fotogràfics de l'albirament.[6] L'espècie és llistada com a «Rara/Accidental» per Lepage (2024).
- ↑ Correspondria a la ssp. elegans que algunes autoritats taxonómicas consideren com una espècie diferent Clements (2023).
- ↑ Fancs, Jaramillo y Schmitt (2015) establixen en el seu llistat que, a pesar de contar en registres fotogràfics, en ells no ha segut possible determinar en certea a l'espècie, per lo que s'individualisen a les possibles espècies involucrades.
- ↑ Existiria un registre de febrer de 2007 d'un eixemplar que va aplegar viu a Punta Arenes en un barco provinent des de la península antàrtica.[9] No és llistada ni per Fancs, Jaramillo y Schmitt (2015) ni per Jaramillo y Fancs (2023), pero és llistada com a «Rara/Accidental» per Lepage (2024).
- ↑ En decembre de 2022 un eixemplar va ser avistar i fotografiat en la desembocadura del riu Lluta, corresponent al primer registre de l'espècie en el país.[4] L'espècie és llistada com a «Rara/Accidental» per Lepage (2024).
- ↑ Espècie llistada en contar en distribució en les illes Shetland del Sur, la península antàrtica (Terra d'O'Higgins) o les seues illes adjacents Clements (2023).
- ↑ Considerada com a hipotètica per a illa de Pasqua per Marín y Càceres (2010), encara que senyalant al seu respecte que «és una espècie possible, pero és la menys possible que aparega en Illa de Pasqua».
- ↑ Espècie considerada per Marín (2004), pero eliminada per consideracions taxonómicas del seu llistat per Fancs, Jaramillo y Schmitt (2015, p. 80). Actualment és considerada resident en Chile Jaramillo (Fancs).
- ↑ En giner de l'any 2022 es va avistar a un eixemplar en Pica (Regió de Tarapacá), sent el segon registre de l'espècie en Chile, pero el primer en evidència fotogràfica.[4] L'espècie és llistada com a «Rara/Accidental» per Lepage (2024).
- ↑ Correspondria a la ssp. chilensis que algunes autoritats taxonómicas consideren com una espècie diferent Clements (2023).
- ↑ En febrer de 2023 es va fotografiar a un eixemplar en el chapull de Campiche (Regió de Valparaíso), corresponent a la primera evidència de la presència de l'espècie en el país.[8] L'espècie és llistada com a «Rara/Accidental» per Lepage (2024).
- ↑ Correspondria a la ssp. magellanicus que algunes autoritats taxonómicas consideren com una espècie diferent Clements (2023).
- ↑ 37,0 37,1 Algunes autoritats taxonómicas no reconeixen els gèneros Phalcoboenus ni Milvago, agrupant a tota dita varietat de rapaces en el gènero ampliat Daptrius Clements (2023).
- ↑ Espècie no llistada per Fancs, Jaramillo y Schmitt (2015) ni per Jaramillo y Fancs (2023). Existix un registre de l'any 1990 sobre el seu albirament en el bofedal de Chucuyo (província de Parinacota)[10] i també s'especifica a Chile com a part de la seua zona de distribució per Clements (2023). L'espècie és llistada com a «Rara/Accidental» per Lepage (2024).
- ↑ Espècie no llistada per Fancs, Jaramillo y Schmitt (2015) ni per Jaramillo y Fancs (2023). Existix un registre de 1996 en Mamiña (Regió de Tarapacá),[11] que Marín (2004) atribuïx a un possible error d'identificació.
- ↑ Un eixemplar de Empidonax sp. va ser fotografiat en febrer de 2017 en la vall del riu Lluta (Regió de Arica i Parinacota), corresponent al primer registre d'alguna d'estes espècies en Chile. És molt provable que es tracte de E. alnorum, pero en les imagenes obtingudes no és possible descartar a E. traillii, ya que les espècies solament es podrien identificar en seguritat a tráves de les seues vocalisacions.[12] No és llistada per Jaramillo y Fancs (2023) ni per Lepage (2024).
- ↑ Fancs, Jaramillo y Schmitt (2015) varen senyalar que pese a existir registres fotogràfics no era possible identificar en certea a l'espècie en qüestió, sent l'atra espècie involucrada Contopus virens (pibí oriental). En llistes posteriors Jaramillo y Fancs (2023) identifiquen a l'espècie com C. sordidulus, de la mateixa manera, és l'única llistada per Lepage (2024). Sobre la confusió existent en l'identificació de l'espècie, Jaramillo va senyalar el 2008 que en un grup haurien avistar durant la primavera a un eixemplar de C. sordidulus al que haurien conseguit identificar comparant la seua reacció davant la reproducció de vocalisacions de C. sordidulus i C. virens; dos semanes abans, s'hauria avistar un atre Contopus sp. (possiblement sordidulus), pero no es va intentar en dita oportunitat establir l'identificació per mig de la reacció de l'eixemplar davant la reproducció de vocalisacions Tassara (2026).
- ↑ Avistar per primera volta en el país durant l'any 2022, encara que possiblement siguen escassos individus que varen aplegar en barco.[4] L'espècie és llistada com a «Rara/Accidental» per Lepage (2024).
- ↑ En maig de 2022 un eixemplar va ser avistar i fotografiat en Molins (Regió de Arica i Parinacota), corresponent al primer registre de l'espècie en el país.[4] L'espècie és llistada com a «Rara/Accidental» per Lepage (2024).
- ↑ En abril de 2022 un eixemplar jovenil va ser avistar i fotografiat en Socoroma (Regió de Arica i Parinacota), corresponent al primer registre de l'espècie en el país.[4] L'espècie és llistada com a «Rara/Accidental» per Lepage (2024).
- ↑ En juny de 2023 es va fotografiar a un eixemplar en Sant Pedro d'Atacama, lo que correspondria al primer registre de l'espècie en el país.[8] L'espècie és llistada com a «Rara/Accidental» per Lepage (2024).
Referències
- ↑ «Declara Monument Natural a les espècies de fauna selvada huemul, chinchilla costina, chinchilla cordillerana, còndor, picaflor de Arica i picaflor de Juan Fernández». Biblioteca del Congrés Nacional de Xile.
- ↑ BirdLife International (2023). «Country profile: Chile». BirdLife Data Zone. Consultat el 2023-10-15.
- ↑ V, Á. (2005). Aus de Chile, Barcelona: Lynx Editions. ISBN 978-84-87334-87-0.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 4,8 (2023).«Resumixen d'albiraments, Giner-Decembre 2022».La Chiricoca.Ret d'Observadors d'Aus i Vida Selvada de Chile.30ISSN 0718-476X.Consultat el 2023-11-02.
- ↑ V, R.; V, A.(2008).«Range extensions and vagrant bird species in the XII Region of Magallanes, Chile».Cotinga.30Consultat el 2023-11-02.(en en)
- ↑ 6,0 6,1 (2016).«Resumixen d'albiraments, Giner-Decembre 2015».La Chiricoca.Ret d'Observadors d'Aus i Vida Selvada de Chile.21ISSN 0718-476X.Consultat el 2023-11-02.
- ↑ V, A.(2022).«Add Pterodroma [macroptera gouldi to the South American list»].South American Classification Committee.Consultat el 2023-11-02.(en en)
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 (2023).«Resumixen d'albiraments, Giner-Juny 2023».La Chiricoca.Ret d'Observadors d'Aus i Vida Selvada de Chile.31ISSN 0718-476X.Consultat el 2024-08-26.
- ↑ (2007).«Resumixen d'albiraments, Novembre 2006-Febrer 2007».La Chiricoca.Ret d'Observadors d'Aus i Vida Selvada de Chile.3ISSN 0718-476X.Consultat el 2023-11-02.
- ↑ V, M.; Aguirre, J.; Yáñez, J.(1992).«Adició a la llista d'aus de Chile: descripció d'espècies noves per al país i atres senyes ornitológicos».Noticiari Mensual del Museu Nacional de Història Natural.(321)Consultat el 2023-11-02.
- ↑ V, A.(1997).«Observació de tijeral andino (Leptasthenura andicola) en Mamiña, Regió de Tarapacá».Bolletí Chilé d'Ornitologia.4Consultat el 2023-11-02.
- ↑ (2019).«Resumixen d'albiraments, Giner-Decembre 2017».La Chiricoca.Ret d'Observadors d'Aus i Vida Selvada de Chile.24ISSN 0718-476X.Consultat el 2023-11-02.
Bibliografia
- Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Aus de Chile.- Fiches, fotos, àudios, videos i reportes en el portal Aus de Chile.
- Fiches, mapes, fotos, àudios i recursos en la secció Aus de Chile del portal de la Ret d'Observadors d'Aus i Vida Selvada de Chile (ROC).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Aves de Chile» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.