Rhinocryptidae
Els rinocríptidos (Rhinocryptidae) són una família d'aus paseriformes del parvorden Furnariida, que agrupa a al voltant de 65 espècies en 12 gèneros que habiten en varis ambients de l'Amèrica tropical (Neotrópico), a on es distribuïxen des de Costa Rica fins a Terra del Fòc, presentant una major diversitat en les regions andinas i que, en una única excepció, estan absents de la conca amazónica i del Orinoco.[1] Els rinocríptidos són coneguts pels noms populars de churrines, tapaculos, huet-huets, macuquiños i gallitos, entre uns atres.[2]
Característiques
[editar | editar còdic]Els rinocríptidos són una de les famílies d'aus cantoras més primitives. Les aus d'esta família medixen des de 11 cm (les menors: alguns Scytalopus), fins a 25 cm (les majors: els Pteroptochos tarnii i P. castaneus),[3] en un pes que varia entre els 11 i 185 grams. Són aus terrestres, mals voladoras, posseïxen ales curtes i molt redonejades i fortes pates i llargues garres. Internament, l'esternó d'estes aus és diferent de l'esternó d'atres aus que són millors voladoras.[4] La coa, enhiesta (lo que dona el nom de tapaculo a algunes espècies), sol ser curta. El pico és puntagut. Tenen els narius recoberts d'un opèrcul tàctil. El seu plomall és color grisáceo o pardo sòlits, en diverses tonalitats, encara que alguns presenten punts o barrados de colors més clars. En la majoria de les espècies no hi ha dimorfisme sexual, encara que les femelles tendixen a ser llaugerament menors. Les seues plomes cauen en facilitat i es creu que siga un modo d'enganyar als predadores.[4]
Hàbitat
[editar | editar còdic]La majoria de les espècies preferix el sotobosque de selves humides montanes tropicals d'altitut, moltes en bambuzals, per lo tant més fredes. Solament una espècie, el tapaculo amazónico (Liosceles thoracicus) habita en terres baixes de les selves amazónicas. Varis membres de la família es varen adaptar a viure en climes secs desérticos o pasturages secs. Una atra espècie, el churrín palustre (Scytalopus iraiensis) viu únicament en pasturages alts de pantans de Brasil. Les espècies tendixen a separar-se altitudinalmente, d'esta forma, en els Vages, un únic massiç montanyós pot albergar 4 o 5 espècies, totes vivint en diferents altituts que no se sobreponen.[4]
Comportament
[editar | editar còdic]Alimentació
[editar | editar còdic]La dieta dels rinocríptidos consistix principalment d'insectes i aranyas. Algunes espècies també mengen bayas. Busquen el seu menjar caminant i hurgueteando a través del sol del bosc, escarbado el verdet i els fulls morts en les seues fortes garres, buscant insectes. Unes poques espècies boten a branques baixes per a capturar insectes que allí troben.[4]
Reproducció
[editar | editar còdic]Els seus hàbits reproductius no han segut molt ben estudiats. Tendixen a ser aus tímides i esmonyidices que permaneixen la majoria del seu temps en el sol del bosc. Són difícils de ser observats, i de fet, algunes espècies solament són identificades per les seues vores. Sembla ser que s'identifiquen mútuament per les seues vocalisacions i elegixen els seus parells pel sò, molt més que pel visual. Esta pot ser la raó dels seus plomalls tan apagats i perque algunes espècies semblen idèntiques, pero vocalisen diferent. En les espècies que han segut estudiades, sembla que formen parelles pemanentes, pero, si un dels dos mor, l'atre elegix una nova parella immediatament. Dels que varen poder ser observats, la majoria de les espècies construïxen els seus nius en el sol, al final de túnels, que caven per sí mateixos, o aprofiten coves d'atres animals. Uns pocs construïxen nius en forma de tassa en branques baixes. Normalment depositen dos o tres ous blancs. En algunes espècies, tant el mascle com la femella incuban els ous per aproximadament dos semanes.[4]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]D'acort en l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN), la situació de conservació en el més d'agost de 2020, de les 65 espècies avalistades, era la següent:[5]
CR Críticament amenaçada: 1 espècie (1,5% dels rinocríptidos): el super endemisme brasileño macuquiño de Stresemann (Merulaxis stresemanni).
EN Amenaçades d'extinció: 8 espècies (12,3% dels rinocríptidos): els endemismes brasilers churrín de Baïa (Eleoscytalopus psychopompus), churrín palustre (Scytalopus iraiensis), churrín de Boa Nova (Scytalopus gonzagai), churrín de Brasília (Scytalopus novacapitalis) i churrín de Diamantina (Scytalopus diamantinensis); l'equatorià churrín de l'Or (Scytalopus robbinsi) i els colombianos churrín paramero (Scytalopus canus) i churrín del Magdalena (Scytalopus rodriguezi).
VU Vulnerables: 2 espècies (3,1% dels rinocríptidos), el churrín panameny (Scytalopus panamensis) i el colombià churrín del Perijá (Scytalopus perijanus).
NT Casi amenaçades: 6 espècies (9,2% dels rinocríptidos).
LC Preocupació menor: 43 espècies (66% dels rinocríptidos).
- 5 espècies no havien segut encara evaluades, per tractar-se de descripcions o separacions recents. En general, les espècies amenaçades es distribuïxen localizadamente en àrees molt chicotetes en poblacions en disminució per la pèrdua d'hàbitat.
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Els estudis de genètica molecular d'Ericson et al. (2010)[6] confirmen la monofilia de la família Rhinocryptidae i sugerixen l'existència de dos grans grups dins de la mateixa, de forma molt general, el format per les espècies de major tamany, i l'integrat per les espècies menors. Ohlson et al. (2013) proponen la divisió de la família en dos subfamílias, una, Rhinocryptinae Wetmore, 1930 agrupant a les espècies majors dels gèneros Psilorhamphus, Liosceles, Acropternis, Rhinocrypta, Teledromas, Pteroptochos i Scelorchilus; i una atra, Scytalopodinae J. Müller, 1846, agrupant a les menors dels gèneros Eugralla, Myornis, Eleoscytalopus, Merulaxis i Scytalopus.[7]
El següent arbre filogenético està basat en major mida en un estudi genètic a gran escala en elinaje dels suboscinos portat a terme Michael Harvey i colaboradors i publicat l'any 2020.[8]
Llista sistemàtica de gèneros i espècies
[editar | editar còdic]Segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (IOC)[9] i Clements Checklist/eBird,[1] i seguint la seqüència i noves espècies del Comité de Classificació de Sudamérica (SACC)[10] la família agrupa als següents gèneros i espècies en el respectiu nom popular d'acort en la Societat Espanyola d'Ornitologia (SÈU),[2] o un atre quan referenciado:
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
Notes taxonòmicas
[editar | editar còdic]- ↑ Psilorhamphus va anar anteriorment colocat en la família Formicariidae, pero els anàlisis morfològics ya indicaven tractar-se d'un membre de Rhinocryptidae; esta inclusió no ha segut més qüestionada i va anar plenament confirmada pels estudis génetico moleculars d'Ericson et al. (2010)
- ↑ Les espècies Eleoscytalopus indigoticus i I. psichopompus anteriorment s'incloïen en el gènero Scytalopus, pero els estudis genètics varen dur a incloure-les en un gènero diferent Eleoscytalopus, més cercanamente relacionat en el gènero Merulaxis
- ↑ Els llímits entre les espècies del gènero Scytalopus estan entre les qüestions més complexes en l'ornitologia Neotropical. Són altament crípticos i l'identificació utilisant característiques visuals és generalment impossible. Típicament són necessàries senyes vocals i bioquímics per a clarificar la situació taxonòmica de les diverses poblacions. Vàries espècies noves per a la ciència han segut descrites recentment, en els anys 2000. La situació taxonòmica de moltes de les espècies andinas va ser resolta per Krabbe & Schulenberg (1997) que varen separar una cantitat d'espècies i varen descriure atres tres noves. La confusa situació tal volta siga millor ilustrada pel fet de que en 1970 a penes dèu espècies eren reconegudes en este gènero, i ara passen de quaranta (Krabbe & Schulenberg, 2003). Adicionalment, encara es coneixen espècies no descrites, com els peruans “tapaculo de Lambayeque” i “tapaculo d'Ayacucho” mentres algunes espècies com actualment definides podrien incloure atres que poden representar espècies no descrites. En l'any 2020 tres noves espècies varen ser descrites per a la ciència: Scytalopus krabbei, S. frankeae i S. whitneyi, totes en l'ampli estudi de Krabbe et al. (2020). Adicionalment en els estudis de Cadena et al. (2020) es va justificar la separació com a espècies plenes de les llavors subespècies S. latrans intermedius i S. opacus androstictus
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Plantilla:EBird/Clements2019
- ↑ 2,0 2,1 Plantilla:Nomenes aus SÈU 8
- ↑ (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, ORD edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN ISBN 978-0-292-71748-0. «Rhinocryptidae, p. 393-400, làmines 39(1-9), 40(1-18)»
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Descripció de la família Rhinocryptidae en Animalife resource - Birds. Consultat el 7 de decembre de 2016.
- ↑ Llista Roja d'espècies amenaçades de la IUCN Version 2020.2. Consultada el 5 d'agost de 2020.
- ↑ 6,0 6,1 Plantilla:Ericson et al., 2010
- ↑ Plantilla:Ohlson et al., 2013
- ↑ “The evolution of a tropical biodiversity hotspot” . Science 370 (6522): 1343-1348. doi:.
- ↑ Plantilla:IOC ForGraConRhiMel
- ↑ Plantilla:ListaSACC
- ↑ Maurício, G. N.; Mata H.; Bornschein, M. R.; Cadena, C. D.; Alvarenga, H. & Bonatto, S. L. (2008). Neotropical birds: Molecular and anatomical data support a new genus for the Scytalopus indigoticus species-group (Aus: Rhinocryptidae). Molecular Phylogenetics and Evolution 49(1):125-135.
- ↑ Plantilla:Krabbe & Schulenberg, 1997
- ↑ Plantilla:Coopmans, Krabbe & Schulenberg, 2001
- ↑ Krabbe, N. & Schulenberg, T. S.. 2003b. Family Rhinocryptidae (tapaculos). Pp. 748–787 in Handbook of the Birds of the World, Vol. 8. Broadbills to tapaculos. (J. del Clot et al., eds.). Lynx Edicions, Barcelona.
- ↑ Krabbe, N., Schulenberg, T. S., Hosner, P. A., Rosenberg, K. V., Davis, T. J., Rosenberg, G. H., Lane, D. F., Andersen, M. J., Robbins, M. B., Cadena, C. D., Valqui, T., Salter, J. F., Spencer, A. J., Angulo, F. & Fjeldså, J.(2020).«Untangling cryptic diversity in the High Vages: Revision of the Scytalopus [magellanicus] complex (Rhinocryptidae) in Peru reveals three new species».The Auk.137(2): 1–26ISSN 0004-8038.doi:10.1093/auk/ukaa003.
- ↑ Cadena, C. D., Cuervo, A. M., Herbes, L. N., Bravo, G. A., Krabbe, N., Schulenberg, T. S., Derryberry, G. A., Silveira, L. F., Derryberry, I. P., Brumfield, R. T. & Fjeldså, J.(2020).«Systematics, biogeography, and diversification of Scytalopus tapaculos (Rhinocryptidae), an enigmatic radiation of Neotropical montane birds».The Auk.137(2): 1–30ISSN 0004-8038.doi:10.1093/auk/ukz077.
- ↑ Bahia Tapaculo Scytalopus gonzagai Nachtigall Maurício et al., 2014 en Avibase. Consultada el 7 d'octubre de 2016.
- ↑ Churrín de Diamantina Scytalopus diamantinensis Bornschein et al., 2007 en Avibase. Consultada el 7 d'agost de 2014.
- ↑ Churrín Roquero Scytalopus petrophilus Whitney, Vasconcelos, Silveira and Pacheco, 2010 en Avibase. Consultada el 7 d'agost de 2014.
- ↑ Churrín de Pacheco Scytalopus pachecoi Maurício, 2005 en Avibase. Consultada el 7 d'agost de 2014.
- ↑ (juny de 2020).«A: Rank Scytalopus latrans intermedius as a species. B: call it Utcubamba Tapaculo».South American Classification Committee.
- ↑ Tapaculo de l'Alt Magdalena Scytalopus rodriguezi Krabbe, Salaman,PGW,Corts,A, Quevedo,A, Ortega,LA & Cadena,CD, 2005 en Avibase. Consultada el 7 d'agost de 2014.
- ↑ Tapaculo de Stiles Scytalopus stilesi Cuervo, A. M., Cadena, C. D., Krabbe, N. & Renjifo, L. M., 2005 en Avibase. Consultada el 7 d'agost de 2014.
- ↑ Stiles, F. G., Laverde-R., O. & Cadena, C. D.(2017).«A new species of tapaculo (Rhinocryptidae: Scytalopus) from the Western Vages of Colòmbia».The Auk.134(2)
- 377–392.ISSN 0004-8038.doi:10.1642/AUK-16-205.1.
- ↑ Perija Tapaculo Scytalopus perijanus Avendaño et al., 2015 en Avibase. Consultada el 5 d'octubre de 2016.
- ↑ (abril de 2020).«Recognize Scytalopus frankeae».South American Classification Committee.
- ↑ (abril de 2020).«Recognize Scytalopus krabbei».South American Classification Committee.
- ↑ Paramo Tapaculo Scytalopus opacus Zimmer, JT, 1941 en Avibase. Consultada el 7 d'agost de 2014.
- ↑ (abril de 2020).«Recognize Scytalopus androstictus as a species».South American Classification Committee.
- ↑ (abril de 2020).«Recognize Scytalopus whitneyi».South American Classification Committee.
- ↑ Tapaculo de Junín Scytalopus gettyae Hosner et al., 2013 en Avibase. Consultada el 7 d'agost de 2014.
- Correja, Alejandro (2009) Biological similarities between Chilean Tapaculos. Impressum/Imprint (nur für Deutschland/only for Germany) Publisher VDM Verlag. Printed in the USA. Printed in the UK. All right reserved Saarbrücken. ISBN 978-3-639-18137-1.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Rhinocryptidae.
Wikispecies té un artícul sobre Rhinocryptidae.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rhinocryptidae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.