Fulmarus glacialis

Fulmarus glacialis

El fulmar boreal (Fulmarus glacialis) és una espècie d'au procelariforme de la família Procellariidae pròpia del oceà Àrtic i del nort dels oceans Atlàntic i Pacífic. És un au marina robusta, de cap redonejat i pico robust, es troba en vàries fases de color del gris i blanc al gris azulado obscur. El seu vol és enèrgic, alternant batuts ràpits en planeos. Menja peixos en la superfície de la mar, o zooplacton a profunditats de varis metros i despojos de barcos peixquers.

L'espècie s'ha tornat molt comuna en els últims sigles gràcies als barcos moderns que produïxen gran cantitat de rebujos.

Descripció

Els fulmares són més robusts que les gavines i tenen el pico més gros.

Archiu:Northern Fulmar (Fulmarus glacialis) (W1CDR0001409 BD2).ogg El fulmar boreal té una envergadura alar d'entre 102 i 112 cm, i una llongitut corporal de 46 cm. El seu pes oscila entre els 450 i 1000 g. El fulmar sol tindre les parts superiors de color gris i el cap i les parts inferiors blanques, en un pico gros de color groc clar i pates azulades; no obstant, existix una atra fase de color obscura en la que les parts inferiors tenen més grisa azulado que les vores de les ales. Tots els morfo tenen les primàries interiors clares en la part superior de les ales. el morfo del Pacífic té la coa més obscura que el morfo de l'Atlàntic.

Com atres proceláridos la seua capacitat per a anar és llimitada, en canvi són magnífics voladores, en una tècnica de vol en la que mantenen les ales rígides, que els diferencia de les gavines. Ademés en comparar la seua silueta en les gavines el seu coll és més robust i el seu pico és curt i més gros. Els fulmares són aus longeves que en freqüència alcancen l'edat de 31 anys.

Taxonomia

Fulmar en Spitzbergen.

El fulmar boreal és una de les dos espècie del gènero Fulmarus, pertanyent a la família Procellariidae, junt als petreles i les pardelas, dins del orde Procellariiformes. Va ser descrit científicament per Carlos Linneo en 1761 en la segona edició de la seua obra Fauna svecica (Fauna de Suècia), en el nom de Procellaria glacialis. Pero en 1826 va ser traslladat com a espècie tipo del gènero Fulmarus, creat pel naturaliste anglés James Francis Stephens. El seu parent més propenc és l'atre membre del seu gènero, el fulmar austral que habita en l'extrem opost del planeta. El seu gènero s'enquadra en la subfamília Fulmarinae, un clado monofilético en el que també es classifiquen els petreles i els ànet petreles, els membres del qual es caracterisen per la forma del seu cràneu i tindre tubos nassals grans.

Es reconeixen tres subespècies de fulmar boreal:

• F. g. glacialis – (Linnaeus, 1761): la subespècie nominal que crío en l'alt Àrtic i regions més septentrionals del Atlàntic nort;
• F. g. auduboni – Bonaparte, 1857: crío en el baix àrtic i regions boreals de l'Atlàntic nort;
• F. g. rodgersii – Cassin, 1862: crío en les costes de Siberia oriental i la península d'Alaska.

Fulmar volant en Kongsfjord, Ny-Ålesund, Svalbard.

Tant el seu nom comú, fulmar, com el del seu gènero, Fulmarus, procedixen dels térmens del nòrdic antic full que significa «fético» i mar que significa «gavina». Esta denominació de «gavina fétida» feya referència a la seua semblança superficial en les gavines i a la seua oli estomacal; una substància composta per éster cerosos i triglicèrits que com atres membres de la seua família almagasenen en el proventrículo, i servix com a reserva d'energia durant els seus llarcs vols i per a alimentar als seus pollets: i també l'usen per a defendre's rosant-la contra els depredadors. Per una atra part, el seu nom específic glacialis és la paraula llatina que significa «glacial», en alusió a la seua distribució septentrional.

Bibliografia

• (2005) Fowlsheugh Ecology, Lumina Press.
• BirdLife International (2009b). The BirdLife checklist of the birds of the world, with conservation status and taxonomic sources.
• «Systema Naturae 2000 / Classification - Fulmarus glacialis». Project: The Taxonomicon. Archivat des d'el original, el 27 de maig de 2015. Consultat el 18 de juliol de 2009.
• (juny de 1993) «Open Ocean», The Audubon Society Field Guide to North American Birds, 1st edició, New York, NY: Alfred A. Knopf, p. 314. ISBN 0-394-41405-5.
• (2007) The Clements Checklist of the Birds of the World, 6 edició, Ithaca, NY: Cornell University Press. ISBN 978-0-8014-4501-9.
• (2006) «Shearwaters, Petrels (Family Procellariidae)», National Geographic Field Guide to the Birds of North America, fifth edició, Washington D. C.: National Geographic Society, p. 82. ISBN 978-1426208287.
• (1988) The Birders Handbook, First edició, New York, NY: Simon & Schuster, pp. 14, 29–31. ISBN 0-671-65989-8.
• (2008) «Tubenoses: Albatrosses, Shearwaters & Petrels, and Storm-petrels», Smithsonian Field Guide to the Birds of North America, First edició, New York, NY: HarperCollins Publishers, p. 82. ISBN 978-0-06-112040-4.
• (1995) «Albatrosses, Fulmars, Shearwaters, and Petrels», Latin Names Explained A Guide to the Scientific Classifications of Reptils, Birds & Mammals, New York, NY: Facts on File, pp. 191–192. ISBN 0-8160-3377-3.
• (1983) Seabirds: an Identification Guide, Beckenham, O. K.: Croom Helm. ISBN 0-7470-1410-8.
• (1993) «Senar-passerines», Birds of the World, New York, NY: Dorling Kindersley, pp. 50. ISBN 1-56458-295-7.
• (1961) «Shearwaters, Fulmars, Large Petrels: Procellariidae», A Field Guide to Western Birds, Second edició, Boston, MA: Houghton Mifflin. ISBN 0-395-13692-X.
• (2000) «Albatrosses, Petrels and Shearwaters Families: Diomedeidae, Procellariidae», The Sibley Guide to Birds, First edició, New York, NY: Alfred A. Knopf, p. 32. ISBN 0-679-45122-6.
• «Northern Fulmar». Norwegian Polar Institute. Archivat des d'el original, el 14 de setembre de 2012. Consultat el 31 de giner de 2016.
• (1994) National Audubon Society Field Guide to North American Birds, First edició, New York, NY: Alfred A. Knopf, pp. 358–359. ISBN 0-679-42851-8.