Diferència entre les revisions de "Atzeneta d'Albaida"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 22: Llínea 22:
 
|notes =  
 
|notes =  
 
}}
 
}}
 +
 
'''Atzeneta d'Albaida ''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de la [[Vall d'Albaida]].
 
'''Atzeneta d'Albaida ''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de la [[Vall d'Albaida]].
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
Municipi situat en les estribacions de la [[serra de Benicadell]]. El territori és quebrat i les seues montanyes estan cobertes de pins; les més destacades son: ''L’Altet del Pare Salt'', ''La Serreta dels Pins'' i la ''Creu''. Entre els numerosos barrancs que corren pel terme mereixen citar-se els de Fosca, de ''las Higueruelas'', el ''Fondo de Fontanars'' i el que du el nom del poble, a l'igual que la dita ''Sequia  del Port'', que s'origina en la ''Fonteta'' d'igual denominació, que en les fonts de l'Arrier, Ordinari, del Pla d’En Roda i algunes més, oferixen excelents aigües.
+
Municipi situat en les estribacions de la [[serra de Benicadell]]. El territori és quebrat i les seues montanyes estan cobertes de pins; les més destacades son: ''L’Altet del Pare Salt'', ''La Serreta dels Pins'' i la ''Creu''. Entre els numerosos barrancs que corren pel terme mereixen citar-se els de Fosca, de ''las Higueruelas'', el ''Fondo de Fontanars'' i el que du el nom del poble, a l'igual que la dita ''Sequia  del Port'', que s'origina en la ''Fonteta'' d'igual denominació, que en les fonts de l'Arrier, Ordinari, del Pla d'En Roda i algunes més, oferixen excelents aigües.
  
 
Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat a través de la [[A-35]] per a enllaçar en la [[CV-40]].
 
Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat a través de la [[A-35]] per a enllaçar en la [[CV-40]].
Llínea 35: Llínea 36:
  
 
== Història ==
 
== Història ==
El poble és de fundació àrap, com revela el seu nom, derivat del propi de la tribu berberesca nómada dels "''zenetes''". Ya en época cristiana estigué integrat en el [[Comtat d'Albaida]], creat en [[1477]] i elevat a Marquesat en [[1604]]. Després a partir de [[1787]], va ser [[baronia]] independent.
+
El poble és de fundació àrap, com revela el seu nom, derivat del propi de la tribu berberesca nómada dels ''zenetes''. Ya en época cristiana estigué integrat en el [[Comtat d'Albaida]], creat en [[1477]] i elevat a Marquesat en [[1604]]. Després a partir de [[1787]], va ser [[baronia]] independent.
  
 
== Administració ==
 
== Administració ==
Llínea 71: Llínea 72:
 
Ademés dels treballs agrícoles existix una activitat artesanal de tradició consistent en la manipulació de l'[[espart]]. L'existència de pedreres de pedra per a la construcció ha donat lloc al funcionament de tallers de pedreria que treballen este material.  
 
Ademés dels treballs agrícoles existix una activitat artesanal de tradició consistent en la manipulació de l'[[espart]]. L'existència de pedreres de pedra per a la construcció ha donat lloc al funcionament de tallers de pedreria que treballen este material.  
  
La fundició de campanes, iniciada en el [[segle XVIII]], ha donat renom al poble. Ara el municipi conta en un polígon industrial en el que diverses empreses que se dediquen a la fabricació de [[llata]], edredons "nòrdics", roba de llar, menage per a neteja de la llar i higiene personal, donen ocupació a molts treballadors de la [[Vall d'Albaida]].
+
La fundició de campanes, iniciada en el [[segle XVIII]], ha donat renom al poble. Ara el municipi conta en un polígon industrial en el que diverses empreses que se dediquen a la fabricació de [[llata]], edredons ''nòrdics'', roba de llar, menage per a neteja de la llar i higiene personal, donen ocupació a molts treballadors de la [[Vall d'Albaida]].
  
 
== Monuments i llocs d'interés ==
 
== Monuments i llocs d'interés ==
Llínea 90: Llínea 91:
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
*[http://www.placeopedia.com/?18168 Localisació d'Atzeneta en la Placeopedia]
+
*[http://www.placeopedia.com/?18168 Localisació d'Atzeneta en la Placeopèdia]
 
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
 
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
 
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment.  
 
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment.  

Revisió de 22:09 2 jun 2009

Atzeneta d'Albaida
Provmap-valencia2.png 65px
95px
País : Espanya
Com. Autònoma: Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: Vall d'Albaida
Partit judicial: Ontinyent
Ubicació: 38°50′6′′N, 0°29′47′′O
Altitut: 450 msnm
Superfície: 6,10 km²
Població: 1285 hab.
Densitat: 210,66 hab./km²
Gentilici: Atzenetí/na
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46869
Festes majors: Giner i 2on i 3er fi de semana de setembre
Alcalde: Jose H. Descals Guerrero (PSPV-PSOE)
Pàgina web: {{{web}}}


Atzeneta d'Albaida és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de la Vall d'Albaida.

Geografia

Municipi situat en les estribacions de la serra de Benicadell. El territori és quebrat i les seues montanyes estan cobertes de pins; les més destacades son: L’Altet del Pare Salt, La Serreta dels Pins i la Creu. Entre els numerosos barrancs que corren pel terme mereixen citar-se els de Fosca, de las Higueruelas, el Fondo de Fontanars i el que du el nom del poble, a l'igual que la dita Sequia del Port, que s'origina en la Fonteta d'igual denominació, que en les fonts de l'Arrier, Ordinari, del Pla d'En Roda i algunes més, oferixen excelents aigües.

Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de la A-35 per a enllaçar en la CV-40.

Localitats llimítrofs

El terme municipal d'Atzeneta llimita en les següents localitats:

Albaida, Carrícola, i Palomar en la província de Valéncia i Muro d'Alcoy en la província d'Alacant.

Història

El poble és de fundació àrap, com revela el seu nom, derivat del propi de la tribu berberesca nómada dels zenetes. Ya en época cristiana estigué integrat en el Comtat d'Albaida, creat en 1477 i elevat a Marquesat en 1604. Després a partir de 1787, va ser baronia independent.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Hermelando Nacher UCD
1983 - 1987 Andrés Amoros UCD
1987 - 1991 Vicente Nacher UCD
1991 - 1995 Juan García PSOE
1995 - 1999 Rafael Mompó Sanchis PP
1999 - 2003 Rafael Mompó Sanchis PP
2003 - 2007 Rafael Mompó Sanchis PP
2007 - 2011 Jose H. Descals Guerrero PSOE
2011 - 2015 n/d n/d
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Demografia

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2007
5.964 5.900 5.886 5.793 5.782 5.828 6.044 1.285

Economia

El terreny és de secà i produïx principalment, cereals, garrofes, olives i armeles, a excepció d'una reduïda horta que rodeja el poble, i d'on s'obtenen verdures, taronges i frutes. Els recs provenen de la Sequia del Port i d'una cabalosa font que mana en la mateixa població.

Ademés dels treballs agrícoles existix una activitat artesanal de tradició consistent en la manipulació de l'espart. L'existència de pedreres de pedra per a la construcció ha donat lloc al funcionament de tallers de pedreria que treballen este material.

La fundició de campanes, iniciada en el segle XVIII, ha donat renom al poble. Ara el municipi conta en un polígon industrial en el que diverses empreses que se dediquen a la fabricació de llata, edredons nòrdics, roba de llar, menage per a neteja de la llar i higiene personal, donen ocupació a molts treballadors de la Vall d'Albaida.

Monuments i llocs d'interés

  • Ermita del Crist de la Fe i del mont Calvari. En les afores esta el calvari, on se venera al Santíssim Crist de la Fe del Mont Calvari.
  • Nevera de Dalt.
  • Nevera de Baix. (pous de neu).
  • Font dels 21 chorros.
  • Camp de Fútbol el Regit

Festes locals

En giner, Sant Antoni Abat; en setembre se celebren les festes de Moros i Cristians i les Festes Patronals dedicades al Crist de la Fe, la Verge del Rosari i Sant Roc.

Enllaços externs

Referències

Pobles de la província de Valéncia · Senyera valenciana.png

Ademús · Ador · Agullent · Alaquàs · Albaida · Albal · Albalat de la Ribera · Albalat dels Sorells · Albalat dels Tarongers · Alberich · Alboraig · Alboraya · Albuixech · Alcàntera · Alcàsser · Les Alcubles · L'Alcúdia de Carlet · L'Alcúdia de Crespins · Aldaya · Alfafar · Alfara de la Baronia · Alfara del Patriarca · Alfarp · Alfarrasí · Alfauir · Algar · Algemesí · Algímia d'Alfara · Alginet · Almàssera · Almiserà · Almoines · Almussafes · Alpont · L'Alqueria de la Comtesa · Alzira · Andilla · Anna · Antella · Ares dels Olms · Atzeneta d'Albaida · Ayelo de Malferit · Ayelo de Rugat · Ayora · Barig · Barcheta · Bèlgida · Bellreguart · Bellús · Benaixeve · Benaguasil · Benavites · Beneixida · Benetússer · Beniarjó · Beniajar · Benicolet · Benicull · Benifayó · Benifairó de Valldigna · Benifairó de les Valls · Beniflà · Benigànim · Benimodo · Benimuslem · Beniparrell · Benirredrà · Benissanó · Benissoda · Benissuera · Bétera · Bicorp · Bocairent · Bolbait · Bonrepòs i Mirambell · Bufalí · Bugarra · Bunyol · Burjassot · Calles · Camporrobles · Canals · Canet d'En Berenguer · Carcaixent · Càrcer · Carlet · Carrícola · Cases Altes · Cases Baixes · Casinos · Castelló de les Gerres · Castellonet · Castielfabit · Catadau · Catarroja · Capdet de les Fonts · Cerda · Cofrents · Corbera · Cortes de Pallars · Cotes · Cullera · Chelva · Chella · Chera · Chirivella · Chest · Chiva · Chulilla · Daimús · Domenyo · Dosaigües · L'Eliana · Emperador · Énguera · Énova · Estivella · Estubeny · Faura · Favara · Foyos · La Font de la Figuera · La Font d'En Carròs · Fontanars · Fortaleny · Fuenterrobles · Gandia · Gàtova · Gavarda · Genovés · Chestalgar · Gilet · Godella · Godelleta · La Granja de la Costera · Guadasséquies · Guadassuar · Alquerieta de Guardamar · Figueroles · Loriguilla · La Llosa del Bisbe · Lloc Nou de la Corona · Llanera de Ranes · Llaurí · Llíria · Lloc Nou de Sant Jeroni · Lloc Nou d'En Fenollet · Llombay · La Llosa de Ranes · Lluchent · Macastre · Manises · Manuel · Marines · Massalavés · Massalfassar · Massamagrell · Massanassa · Meliana · Millars · Miramar · Mislata · Moixent · Moncada · Montserrat · Montaverner · Montesa · Montichelvo · Montroy · Museros · Nàquera · Navarrés · Novetlè · Oliva · Olocau · L'Olleria · Ontinyent · Otos · Paiporta · Palma de Gandia · Palmera · Palomar · Paterna · Pedralba · Petrés · Picanya · Picassent · Piles · Pinet · La Pobla de Farnals · La Pobla de Vallbona · La Pobla del Duc · La Pobla Llarga · Polinyà · Potries · Puçol · La Pobla de Sant Miquel · El Puig · Quart de les Valls · Quart de Poblet · Quartell · Quatretonda · Quesa · Rafelbunyol · Rafelcofer · Rafelguaraf · Ràfol de Salem · El Real de Gandia · Real · Requena · Ribarroja del Túria · Riola · Rocafort · Roglà i Corberà · Ròtova · Rugat · Sagunt · Salem · Sant Antoni de Benaixeve · Sant Joan d'Énova · Sedaví · Segart · Sellent · Sant Pere · Senyera · Serra · Setaigües · Silla · Simat de Valldigna · Sinarques · Sollana · Sot de Chera · Sueca · Sumacàrcer · Tavernes Blanques · Tavernes de Valldigna · Teresa de Cofrents · Terrateig · Titagües · Torrebaixa · Torrella · Torrent · Torres Torres · Tous · Toixa · Torís · Utiel · Valéncia · Vallada · Vallanca · Vallés · Venta del Moro · Vilamarchant · Vilallonga · Vilanova de Castelló · El Vilar · Villargordo del Cabriel · Vinalesa · Xalans· Xàtiva · Xeraco · Xarafull · Xeresa · Yàtova · La Yesa · Zarra