L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Arbust

Es diu arbusto a la planta leñosa perenne de cert porte quan, a diferència dels arbres, no s'empina sobre un sol tronc o fuste, sino que es ramifica des de la mateixa base.[1] Els arbusts poden tindre varis metros d'altura. Al bioma o ecosistema en predomini d'arbusts se li denomina xara. Li les diferencia dels arbres pels seus múltiples talles i menor altura, inferior a 6-10 metros.[2][3]

Arbust
Aesculus parviflora, un arbusto.
Mata de Berberis thunbergii.

Algunes definicions establixen que un arbust medix menys de 6 m (20 peus) i un arbre més de 6 m. Uns atres utilisen 10 m (33 peus) com a punt llímit per a la classificació.[4] És possible que moltes espècies d'arbres no alcancen esta altura madura degut a que les condicions de creiximent no són ideals i, per lo tant, s'assemblen a una planta del tamany d'un arbusto. No obstant, estes espècies tenen el potencial de créixer més en condicions de creiximent ideals per a eixa planta. En térmens de longevitat, la majoria dels arbusts encaixen en una classe entre plantes perennes i arbres; alguns poden durar només uns cinc anys inclús en bones condicions, uns atres, generalment els més grans i leñosos, poden viure fins a 70 anys o més, pero en promig duren entre 7 i 10 anys. No totes les plantes leñosas ramificades des de la base deuen ser cridades arbusts; per eixemple, els tomellos (Thymus) o els espliego (Lavandula) són mates leñosas o, com es diu també, subarbustos. Térmens com a arbre, arbusto o mata descriuen biotipos en la llengua comuna i són més o menys equivalents a atres tècnics; els equivalents botànics per a este concepte s'estenen entre els vocables: caméfito, nanofanerófito i microfanerófito. És freqüent que espècies que es presenten normalment com arbusts creixquen com a arbres, o a on les circumstàncies ecològiques són distintes, com ocorre en la coscoja (Quercus coccifera) en el nort d'Àfrica, o per un esforç delliberat en el cultiu, com es veu a voltes en el baladre (Nerium oleander). Els arbustius o sufrútices apleguen a desenrollar teixits secundaris, pero solament en la regió pròxima a la base, mantenint la part superior de la planta sempre en teixits jóvens. La mitat de les espècies d'arbusts d'Europa estan en perill d'extinció, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea.[5]

Estructura botànica

 
Vegetació arbustiva (en alguns cactus) en Webb County, Texas.
Erro al crear miniatura:
Arbusto d'espino negre (Prunus spinosa) en les Vogelsberg.
Erro al crear miniatura:
Hydrangea macrophylla
Erro al crear miniatura:
Witch-hazel que florix en hivern (Hamamelis)
 
Senecio angulatus, un arbust trepador junt a la mar (de flors grogues).

En botànica i ecologia, el terme arbust s'utilisa més específicament per a descriure la particular estructura física del dosel o forma de vida de plantes leñosas que tenen menys de 8 metros (26.2 pies) d'altura i generalment múltiples brots que sorgixen en o prop de la superfície del sol. Per eixemple, un sistema descriptiu àmpliament adoptat en Austràlia es basa en característiques estructurals basades en la forma de vida, més l'altura i la cantitat de cobertura foliar de l'estrat més alt o espècie dominant.[6]

Per als arbusts que són 2-8 metros (6.6-26.2 pies) d'altura, es categorizan les següents formes estructurals:

  • cobertura de fullage dens (70-100%) - arbusts tancats
  • Cobertura foliar mijanament densa (30-70%) - arbusts oberts
  • Cobertura foliar escassa (10-30%) - xara alta
  • Cobertura foliar molt escassa (<10%) - xara alta oberta

Per a arbusts de menys de Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). d'altura, es classifiquen les següents formes estructurals:

  • Coberta de fullage dens (70-100%) - brezal tancat o xara baixa tancada -(Norteamérica)
  • Cobertura de fullage mijanament densa (30-70%) - brezal obert o xara baixa mijanament dens -(Norteamérica)
  • Cobertura foliar escassa (10-30%) - xara baixa
  • Cobertura foliar molt escassa (<10%) - xara baixa oberta

Us en jardins i parcs

Una zona d'arbusts cultivats en un parc o en un jardí es coneix com arborisació.[7] Quan es retallen com topiarios, les espècies o varietats adequades d'arbusts desenrollen un fullage dens i moltes branques chicotetes i frondoses que creixen molt juntes.[8] Molts arbusts responen be a la poda de renovació en la que la retallada dura fins a un «tocón», elimina tot menys les parts vitals de la planta, donant lloc a nous brots llarcs coneguts com a «canyes».[9] Atres arbusts responen millor a la poda selectiva de les parts mortes o poc saludables, o d'una atra manera poc atractives per a revelar la seua estructura i caràcter.[10]

Els arbusts en la pràctica comuna de jardineria es consideren generalment plantes de full ample, encara que algunes coníferes més chicotetes com el pi de montanya i el ginebrera comuna també tenen estructura arbustiva. Les espècies que creixen en porte arbustiu poden ser caducifolias o perennifolias.[11]

Arbustos de ple sol

Els arbusts de ple sol prosperen en zones en a lo manco sis hores diàries de llum solar sense filtrar. La majoria dels arbusts de ple sol són resistents a la sequia, lo que significa que poden prosperar en condicions seques en un rec ocasional. Açò fa que moltes plantes solejades requerixquen poc manteniment.[12]

Per a determinar quànt sol rep el jardí, cal elaborar un mapa solar del jardí. Per a això, es dibuixa ràpidament el jardí i s'anota l'ubicació dels arbres, arbusts, parterres i elements decoratius. A continuació, s'observa l'espai cada 30 minuts durant una semana i s'anota quàn escomença i termina la llum solar en cada zona. Lo millor és crear el mapa solar a finals de primavera o principis d'estiu, quan els arbres ya tenen tots els seus fulls, ya que açò pot ocultar gran part de la llum solar directa que reben els arbusts.[12]

Les zones del jardí que reben llum directa la major part del dia són ideals per als arbusts de ple sol. Moltes plantes de ple sol procedixen de climes tropicals i mediterràneus, i és possible que observe que moltes d'elles tenen fulls puntaguts, peludes o cerosas. Estos fulls estan especialment adaptades per a soportar la calor del sol.

Ventages dels arbusts de ple sol

Ademés de requerir poc manteniment i d'estar ben adaptats als llocs solejats, els arbusts de ple sol oferixen moltes atres ventages, lo que els convertix en un magnífic complement per al seu jardí.[12]

  • Són un refugi per a la fauna: Els arbusts de ple sol són refugis ideals per a palometes, abelles i atres animals que visiten el jardí. Plantar estos arbusts és una forma excelent d'aumentar la biodiversitat del teu jardí i contribuir a la salut de l'ecosistema. Moltes varietats d'arbusts són segures per als animals domèstics i resistents als cérvols i les plagues.[12]
  • Requerixen poc manteniment: Estos adoradores del sol poden cuidar de sí mateixos. Els arbusts de ple sol poden aportar molta bellea al teu jardí sense molt esforç; només necessiten podes ocasionals i una miqueta d'aigua.
  • Són resistents: Els arbusts de ple sol són plantes resistents que solen soportar condicions més dures que les plantes més sensibles. Tenen un sistema radicular fort, són en gran mida resistents a les malties i tenen fulls resistents al sol fetes per a climes més solejats i secs.[12]
  • Són visualment cridaners: Els arbusts de ple sol solen oferir una floració lluenta i un fullage atractiu, lo que aporta molt interés visual al seu espai exterior. Ademés, moltes opcions de ple sol oferixen bellea durant tot l'any.[12]
  • Poden crear intimitat natural: Els arbusts són una forma estupenda de crear murs vius en el teu jardí, protegint el teu espai de mirades indiscretes i bloquejant el soroll del carrer. Poden fer que la seua zona exterior semble més privada, creant un bell espai per al descans i la relaixació. Deurien ser una part fonamental del seu disseny paisagístic.
  • Poden ajudar a protegir el seu jardí: Els arbusts, de la mateixa manera que els arbres, tenen raïls profundes. Estes raïls ajuden als arbusts a tolerar condicions més càlides i seques, pero també ajuden a previndre l'erosió del sol ajudant a mantindre tot en el seu lloc. Una bardiça sana pot ser just lo que necessites si tens problemes d'escorrentía o pèrdua de sol.[12]

Llista d'arbusts

Aquells marcats en un asterisc poden aplegar a desenrollar-se fins a adoptar una forma d'arbre.

A * Abelia

(Abelia)

B
C
D
I
F
G
H
I
J
K
L
M
N
O
P
Q
R
S
T
O
V
W
X
I
Z

Vore també

Referències

  1. ↑ «arbusto». RAER.
  2. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada LawrenceHawthorne2006
  3. ↑ A dictionary of plant sciences (en en), Oxford Oxford University Press. OCLC 1097073225. ISBN 9780198833338.
  4. ↑ Allaby, Michael (2019). A dictionary of plant sciences (на језику: енглески). Oxford Oxford University Press. ISBN 9780198833338.
  5. ↑ https://www.ouest-france.fr/environnement/plus-de-40-des-especes-d-arbres-presents-en-europe-menacees-d-extinction-6539547
  6. ↑ Chris Paul (2024). Els millors arbusts de full perenne per a jardins davanters. Shrubs Radar, un lloc web tot sobre arbusts.
  7. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada «Whitefield2002»
  8. ↑ Varkulevicius, Jane. Poda per a flors i fruts, Csiro Publishing. ISBN 9780643101975.
  9. ↑ «Poda de rejuvenecimiento o renovació per a restaurar arbustos creixcuts» (en és-és).
  10. ↑ Turpin, Jason (2018-08-29). «¿Qué és la poda selectiva d'arbres i arbustos? ¡Cóm podar correctament!» (en és-us).
  11. ↑ Elliott, Franklin Reuben. Popular Deciduous and Evergreen Trees and Shrubs, Applewood Books. ISBN 9781429012904.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 12,6 Rosemary Alexander, Rachel Myers. The Essential Garden Design Workbook: Completely Revised and Expanded (2017) 392 pag. ISBN 1604696613, ISBN 978-1604696615


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Arbust&oldid=1399161»