Hypericum

Hypericum

Hypericum és un gènero d'unes 400 espècies de plantes de la família Clusiaceae, anteriorment es trobaven enquadrades en la seua pròpia família Hypericaceae. Este gènero presenta una distribució casi mundial, faltant solament en les terres baixes tropicals, en els deserts i en les regions àrtiques.

Descripció

Les espècies poden variar de plantes herbáceas anuals o perennes, de 5-10 cm d'altura, o arbusts i arbres d'uns 12 m d'altura. Les fulles són opostes, ovales simples, d'1-8 cm de llongitut, o caduques o perennes. Les flors varien d'un groc pàlit a un groc intens, en un diàmetro de 0.5-6 cm, en cinc (ocasionalment quatre) pétals. El frut normalment és una càpsula seca en fractures per a escampar les llavors chicotetes i numeroses, en algunes espècies són semblades a bayas carnosas.

Els membres del gènero es coneixen com "hipéricos"; algunes espècies que s'usen com a plantes ornamentals tenen flors grans i vistoses.

Tres botons florals d'un hipérico (Hypericum) en diferents etapes de desenroll.

Algunes espècies de Hypericum les usen les larvas d'una espècie d'arnes, Aplocera plagiata, com a font d'alimentació en exclusivitat. Atres espècies de Lepidoptera les larves de les quals s'alimenten dels membres d'este gènero són Hemithea aestivaria, Ectropis crepuscularia, Eupithecia subfuscata i Xestia c-nigrum.

Cultiu i usos

Numerosos híbrits i cultivars s'han desenrollat en horticultura, per a ocupació ornamental com a plantes de jardí, tal com Hypericum x moserianum (H. calycinum x H. patulum) i Hypericum 'Hidcote'.
Són herbes freqüents en granges i jardins.

Medicina tradicional

Hypericum perforatum s'usa en herboristería com antidepressiu i ansiolítico.^{cita requerida}

Estudis realisats en rates han demostrat que algunes substàncies presents en la malfurada Hypericum grandifolium, nativa de Canàries, és un agent terapèutic potencial en tindre capacitat analgésica aliviant dolors del sistema nerviós central i el sistema nerviós perifèric.

El Hypericum laricifolium s'utilisa en Equador com tranquilizante i analgésico.

Les espècies del gènero Hypericum contenen diversos composts molt característics derivats de floroglucinol policétido poliprenilado, sent l'eixemple més representatiu l'hiperforina. Este compost s'extrau del herba de Sant Joan, a la qual se li atribuïxen efectes sobre els neurotransmisores i les cèlules nervioses en el cervell. Inhibix la recaptaació de dopamina, noradrenalina, àcit gamma-aminobutírico i glutamato.

Hiperforina, un policétido floroglucinólico poliprenilado

Taxonomia

El gènero va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 783. 1753.

Etimologia

Hypericum: nom genèric que deriva del grec hyperikon ("sobre les imàgens" o "per damunt d'una aparició"). Per a alguns, el nom fa referència a la propietat que se li atribuïa de fer fugir als mals esperits i les aparicions; solien penjar-se flors d'esta planta sobre les imàgens religioses el dia de Sant Joan. Per a uns atres, les glàndules de les seues pétals semblen formar imàgens (a este fet se li va donar molta importància en l'Edat Mija, ya que era utilisat en els exorcismes per les seues virtuts cabalístiques).