Brugmansia

Brugmansia

Brugmansia, comunament coneguda com a trompeta d'àngel, és un gènero de plantes fanerógames arbustivas de la família Solanaceae, natiu de les regions subtropicals de Mèxic, Centre i Sudamérica, a lo llarc dels Andes de Colòmbia fins al nort de Chile i inclús el surest de Brasil. S'han descrit unes xixanta espècies, de les quals solament una decena, inclosos els híbrits, estan acceptades. Usualment amprades com a plantes ornamentals pel tamany de les seues flors i colors vius, estos arbusts emeten un aroma dolç durant la nit, que atrau a diversos insectes polinisadors i a colibríes. Totes les plantes pertanyents al gènero posseïxen components alcaloide, hiosciamina i escopolamina, que són extremadament venenoses i poden causar alucinacions, la depressió del sistema nerviós central, paràlisis i finalment la mort.

Nota: El gènero diferix de Datura en que és perenne, arbustiu i llenyós, de flor péndula en càliç largament hendido persistent, d'ovari bilocular que deriva en un frut inerme indehiscente.

Descripció

La trompeta d'àngel són arbusts o chicotets arbres que alcancen altures de 3 a 11 metros. Comunament vist en hivernàculs i jardins com a espècie decorativa. Les seues fulles tenen un to vert pàlit i màrgens ondulats, mentres que la seua fusta és suau i facilita la creació de múltiples troncs en branques. Ademés, la trompeta d'àngel és una espècie vegetal de full perenne, lo que implica que el seu full es manté vert en diverses estacions. Les fulles són alternes, generalment llargues de 10 a 30 cm i en un esgambi de 4 a 18 cm en vores sanceres o somerament dentats, a sovint en base del llim asimètrica, i cobertes de fines vellositats. Les flors, péndulas, apleguen a medir 30 cm de llarc; són generalment blanquecinas o grogues encara que també roses, taronges o roges. El frut és una baya no espinosa obovada o en forma de huso que pot ser molt llarc. Conté un número molt variable (fins a més de 300) de llavors centimétricas.

El seu perfum, que sobretot es manifesta en anochecer, atrau insectes nocturns i, sobretot, rat penats que són els principals responsables de la polinisació, encara que certes espècies (per eixemple Brugmansia sanguinea) són polinisades per colibrís.

Cultive

El gènero creix fàcilment en climes sense gelades, sobre sols humits i fèrtils ben drenados, a ple sol o a mija ombra. La floració comença a mediats o finals de la primavera en climes càlits i continua fins a l'autumne, a sovint es pot allargar fins a principis del hivern en condicions càlides. En hiverns frets, les plantes cultivades al ras poden necessitar protecció pero la raïl és resistent i rebrotarà en primavera. Les espècies de regions altes, com B. Sphaerocarpium, preferixen temperatures moderades i nits fresques, i poden no florir si les temperatures són molt elevades. La propagació de la majoria de les espècies es conseguix fàcilment per corts d'esqueix de 10 a 20 cm presos del final d'una branca i sembrant-los durant l'estiu.

Flor de Brugmansia.

Diversos híbrits i una infinitat (més de 2500) de cultivars s'han desenrollat per al seu us com ornamentals. B. x candida és un híbrit entre B. aurea i B. versicolor, B. x flava resulta de B. arborea i B. sanguinea, i B. x cubensis és el resultat de tres espècies: B. suaveolens, B. versicolor i B. aurea.

També existixen cultivares en flors dobles i alguns en fulls variegadas.

Bibliografia

1. Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Llista de espécies Flora do Brasil. https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
2. Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel Jarquin. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii,.