Anar al contingut

Senecio

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Senecio
Senecio vulgaris
Erro al crear miniatura:
Senecio haworthii.
Erro al crear miniatura:
Senecio mandraliscae
Senecio keniodendron en el Valle Mackinder, Kènia.

Senecio és un gènero cosmopolita extremadament complex de plantes herbàcees i arbustivas de la família Asteraceae.

Comprén un ampli número de subgéneros i espècies: unes 4400 descrites, de les quals solament casi 1600 són tàxons acceptats. Tenen unes morfologia extremadament diverses, incloent fulls suculentas; també hi ha taxons en brots i raïls suculentes, anuals, perennes, aquàtiques, de montanya, arbusts i chicotets arbres.

Descripció

Són herbes o mates de fins a 2,5 m d'altura, anuals, bienals o perennes, finalment rizomatoser, erectes o decumbentes, en fulles de sanceres a pinnatisectas, sanceres o denticulades/serrades, glabras o pubescentes; les basals pecioladas, les caulinars alternes i assentades.

Els capítuls, habitualment pedunculats, s'organisen en inflorescèncias corimbesas, cimosas, més rarament paniculiformes, racemosas o, inclús, axilars o solitàries.

l'Involucre, habitualment cilíndric, hemiesférico o campanulado sol tindre un diàmetro entre 0,5 i 4 cm i està constituït per 5-34 bràcteas erectes, oblongas, lineares o lanceoladas, habitualment lliures pero també a voltes conadas, en màrgens usualment escariosos o membraneáceos i a sovint reflectixes en la fructificaació, en 1-2 files rodejant un receptàcul pla fins a convexo, nuet i alveolado. Dits capítuls són generalment radiados i heterógamos, en, quan existixen, 5-34 lígulas externes pistiladas fèrtils en corola usualment de color groc, pero també blanc, roig, purpúreo.

Els flósculos centrals, en número de 3 fins a 80, són hermafroditas, en tubo de la corola cilíndric i llim pentafido en lòbuls triangulars erectos o recurvados i el seu color va des del blanc fins al púrpura, passant pel groc i el roig. Les cipselas són de forma subcilíndrica a prismàtica i són usualment longitudinalment penta acostilladas o angulosas i glabras o pibescentes. Estan coronades per un vilano—al final absent en els fruts de les lígulas o, inclús, de totes les flors— habitualment persistent i fragíl, pero també a voltes tempranament sésil, casi sempre format per pèls blancuzcos homomórficos plans, pero també en alguns o tots apicalment o totalment barbulats/asprosos.[1][2][3]

Subgéneros

Referències

  1. ↑ Senecio en Flora vascular
  2. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada FNA
  3. ↑ Senecio en Flora of China