Eucryphia
.jpg)
Eucryphia és un menut gènero d'arbreés o grans arbusts de la flora Antàrtica, nativa de regions templades del sur de Sudamérica i costes orientals d'Austràlia. Tradicionalment en la seua pròpia família, les Eucryphiaceae, més recents classificacions la coloquen en les Cunoniaceae. Hi ha sèt espècies conegudes, dos en Sudamérica i cinc en Austràlia, i varis híbrits. Són majorment siempreverdes llevat una espècie (I. glutinosa) que és caducifolia.
Fulls opostes, tant simples o pinnadas en 3-13 folíols. Florés a fins de l'estiu o en autumne, són aromatizadas dolços, de 3-6 cm de diàmetro, en 4 pétals crema-blancs, i numerosos estams i estils. Frut càpsula leñosa d'1-1,5 cm de long. en vàries llavors, madurant en 12-15 mesos.
El nom binomial deriva del grec antic = "ben amagat".
Espècies
[editar | editar còdic]- Eucryphia cordifolia Cav. boscs templats pluviosos de Valdivia en el sur de Chile. Arbre de fins a 45 m d'altura; fulls simples, crenadas a serrades, siempreverdes, 3-7 cm de long. Fusta per a construcció, mobles i llenya, i la seua néctar para apiarios.
- Eucryphia glutinosa (Poepp. & Endl.) Baill. boscs templats pluviosos de Valdivia del sur de Chile. Gran arbust de 7 m; fulls pinnadas, 3-5 folíols, serrades, caduc o semi-siempreverde, 3-6 cm de long.
- Eucryphia jinksii Forster & Hyland. Queensland. Arbre de 25 m; fulls simples o 3-foliada, sanceres, siempreverdes, 5-10 cm de long.
- Eucryphia lluïda (Labill.) Baill. Tasmania. Arbre de 20-30 m; fulls simples, sanceres, siempreverde, 3-7 cm de long. El seu nom comú en tasmanio és "arbre del cuiro", i és una de les majors fonts comercials de mel monofloral.
- Eucryphia milliganii Hook. f. (syn. I. lluïda var. milliganii). Tasmania. Arbre de 6 m; fulls simples, sanceres, siempreverde, 1,5-3 cm de long.
- Eucryphia moorei F.v. Muell. Nova Gales del Sur, Victoria. Conegut com a pal rosa, és un arbre de 15 m; fulls pinnadas, 7-15 folíols, sanceres, siempreverdes, 6-12 cm de long.
- Eucryphia wilkiei Forster & Hyland. Queensland (descoberta en 1994).
Híbrits i cultivares
[editar | editar còdic]- I. × intermija (I. glutinosa × I. lluïda)
- I. × hillieri (I. moorei × I. lluïda): desenrollada de #sement autofecundada en Hillier & Sons, Chandlers Ford en Hampshire cap a 1953.[1]
- I. × nymansensis (I. cordifolia × I. glutinosa), coneguda com I. "Nymansay", originada del Jardí Nyman en Sussex, guanyant una Medalla al Mèrit de la Royal Horticultural Society, Londres, 1925.[1]
- I. 'Penwith' (I. cordifolia × I. lluïda)
- I. × hybrida (I. glutinosa × I. lluïda)
Espècies extintes
[editar | editar còdic]- I. falcata (Paleoceno Tardà, Llac Bungarby)[2]
- I. microstoma (Eoceno Enjorn, Regatta Point)[2]
- I. aberensis (Mig a Tardà Eoceno, Loch Aber).[2]
Usos
[editar | editar còdic]Les espècies i els seus híbrits són atractius arbres chicotets para jardineria, típicament en una corona prima cònica quan jove, i s'expandix en l'edat. Són valorats pels seus conspicuas flors aromatizadas, a fins d'estiu i autumne quan poc o casi res d'atres arbres florixen. El cultiu es restringue a àrees en hiverns mijos, estius templats i bones pluges; fòra de les seues àrees natives, esta restricció els permet el cultiu en costes del Atlàntic d'Europa, noroest del Pacífic de Norteamérica, i Nova Zelanda.
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Eucryphia en Enciclopèdia de la Flora Chilena
- Imàgens de Eucryphia cordifolia [1] archivat en Wayback Machine. Eucryphia glutinosa [2] archivat en Wayback Machine. en Chile.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Eucryphia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.