Ilex
Ilex és un gènero en unes 400 espècies acceptades, de les més de 1000 descrites, format per arbres i arbusts comunament coneguts com acebos.[1] És un dels tres gèneros de la família Aquifoliaceae; els atres dos són Nemopanthus (en 3 espècies) i Prinos (monoespecífico), encara que l'APG[2] admet un sol gènero: Ilex. La major diversitat d'espècies es dona en les regions propenques als tròpics, a on també es troben les majors densitat de acebedos.
Descripció
[editar | editar còdic].jpg)
Són arbusts i arbres que alcancen de 2 a 25 metros d'altura. Les fulles són simples i poden ser perennes o caduques, són sanceres, finament o pronunciadament dentadas i espinoses. En flors masculines i femenines en distintes plantes, encara que hi ha excepcions. La fruta és una baya, generalment roja en d'una a dèu llavors.
Lo més cridaner són els seus fruts, pero les seues flors són les que els identifiquen més fàcilment.
Normalment són plantes dioiques; deu trobar-se per lo manco un individu masculí per cada tres femenins a fin de que puguen produir fruts. No obstant, algunes espècies produïxen fruts partenogenéticament, tal com el cultivar 'Nellie Stevens R.'.
Propietats
[editar | editar còdic]Les bayas, que generalment són moderadament tòxiques, poden causar bossadas o diarreas en ser ingerides pels humans.
Les bayas de les diverses espècies són una miqueta tòxiques per als humans, encara que les seues propietats venenoses s'han exagerat i les morts per enverinament són inusuals. Les llavors de Ilex aquifolia poden ser mortals per als chiquets si les prenen en gran cantitat, cosa poc provable pel seu desagradable sabor. De 20 a 30 bayas roges són considerades letals per a un humà adult. Són aliments molt importants per a numeroses espècies d'aus, i també els consumixen atres animals salvages. En l'autumne i principis del hivern, segons pareix les bayas són dures i desagradables. Despuix de les primeres gelades o escarchar, el seu sabor es torna dolç o a lo manco se suavisa el sabor. Durant les tormentas i nevades del hivern, les aus a sovint es refugien en els acebos, que proporcionen abric, protecció contra els depredadors, pels fulls espinosos, i menjar.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Malaret, August (1970). Lexicón de Fauna i Flora, Madrit: Comissió Permanent de l'Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola, pp. vii + 569.
- ↑ Aquifoliales en APGWeb (requerix busca)
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
- Hahn. 2001. Aquifoliaceae. In: W.D. Stevens, C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O.M. Montiel (eds.). Fl. Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85(1): 133–136.
- Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
- Luteyn, J. L. 1999. Páramo, a checklist of plant diversity, geographical distribution, and botanical literature. Mem. New York Bot. Gard. 84: viii–xv, 1–278.
- Molina Rosito, A. 1975. Enumeració de les plantes de Hondures. Ceiba 19(1): 1–118.
- Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
- Standley, P. C. & J. A. Steyermark. 1949. Aquifoliaceae. In Standley, P.C. & Steyermark, J.A. (Eds), Flora of Guatemala - Part VI. Fieldiana, Bot. 24(6): 196–201.
- Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel Jarquín. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii,.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ilex» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.