Anar al contingut

Xylosma

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Xylosma (Xylosma)


Xylosma és un gènero d'entre 85-100 espècies d'arbusts i arbreés siempreverdes en la família de les Salicaceae.

És predominantment natiu dels tròpics, del Carib, Centroamérica, nort de Sudamérica, illes del Pacífic, sur d'Àsia i nort d'Australasia, pero hi ha dos espècies, X. congestum i X. japonicum, de l'est templat càlit d'Àsia (China, Coreja, Japó).

Les fulls són alternes, simples, sanceres o finamente serrades, de 2-10 cm de llarc. Florés menudes, groguenques, produïdes en arracadas d'1-3 cm de llarc, en fort perfum. Frut drupa menuda de 5-10 mm de diàmetro.

Espècies

[editar | editar còdic]

Cultiu i usos

[editar | editar còdic]

L'us principal és com bardiça viva en jardins en clima de desert i de chaparral. La sp. més comú per a eixe fi és Xylosma congestum. 15 espècies del gènero s'utilisen com a plantes medicinals, i 11 espècies són hiperacumuladoras de níquel.[2]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
  2. «Xylosma G. Forst. Genus: Medicinal and Veterinary Use, Phytochemical Composition, and Biological Activity».Plants.11(9)
    1252.ISSN 2223-7747.doi:10.3390/plants11091252.Consultat el 2022-05-06.