Hippophae

Hippophae

El espino groc, també conegut com espino fals, és un arbusto de full caduc dins del gènero Hippophae, pertanyent a la família Elaeagnaceae. Hi ha tres espècies, natives d'una àmplia zona d'Europa i Àsia. Apleguen a alcançar altures de 0,5 a 6 m; rarament apleguen fins als 18 m en Àsia central, i generalment es troben en zones seques i arenenques. Són tolerants a la sal en l'aire i sol, pero tenen requeriments de plena exposició al sol per al seu ple desenroll i no toleren condicions d'ombra prop de grans arbres.

El espino groc, Hippophae rhamnoides, és l'espècie més àmpliament distribuïda sobretot en la costa Atlàntica d'Europa i en el noroest de China. En Europa es troba confinada a lo llarc de la llínea costera, a on els vents les polvorisen en aire carregat de sal, lo que evita que atres plantes es desenrollen, pero en l'Àsia central es troba més àmpliament distribuïda en els àrits semi-deserts, a on atres plantes no aguanten en estes condicions de sequetat; en Europa central i en Àsia es troba un arbusto subalpino per damunt de la llínea d'arbres en les montanyas, i atres àrees solejades tals com els bancs d'arena dels rius.

El espino groc comú té una gran densitat de branques, i tallos erectos, en gran cantitat d'espines. Les fulls són molt característiques, d'un color grís-platejat pàlit, lanceoladas, de 3-8 cm de llongitut i de menys de 7 mm d'esgambi. És una planta dioica, en plantes mascle i femella separades. Les plantes mascle produïxen florés marrons que desprenen gran cantitat de polen que el vent s'encarrega de dispersar. La planta femella produïx unes bayas de 6-9 mm de diàmetro, blanes i sucoses, en un gran contingut de vitamina C (120mg per 100g); algunes varietats tenen un gran contingut de vitamina A, vitamina I, i olis essencials. Els seus bayas són una important font d'alimentació per als pardals durant el hivern, especialment per als zorzalés. Els seus fulls són la base de l'alimentació de les larvas de l'arna costera, de la respingona cenicienta. També l'utilisen com a aliment les larves d'atres Lepidoptera incloses les coa marró, rallada-obscura, Palometa Emperador, la Motejada obscura i Coleophora elaeagnisella.

La Hippophae salicifolia es troba llimitada als Himalayas i creix a grans altituts en valls de terrenys secs; es diferencia de H. rhamnoides pels seus fulls més amples (fins a 10 mm d'esgambi), més verts (menys plateadas), i bayas grogues. Hippophae tibetana es troba en la mateixa àrea, pero a altituts majors en la zona alpina; són arbustos baixos que no es desenrollen més d'1 m d'altura en fulls d'1-3 cm de llongitut.

Atres dos espècies, Hippophae goniocarpa i Hippophae neurocarpa, s'han descrit en China, pero no s'accepten majoritàriament com a espècies distintes.

Usos

Bayas madures de espino groc. Districte de Selenginsky, Buriatia, Rússia

Les bayas de espino groc són comestibles i nutritives. Este frut selvat és molt àcit i astringente per lo que el seu consum en cru no és molt plaenter, a lo manco que es deixe passar-se de madur (una volta que s'ha gelat reduïx l'astringencia) i/o mesclat en suc de frutes més dolces tals com pomas o raïms; per això se sol utilisar cuit, per a fer pastiços o meladas. L'indústria de consum utilisa les bayas de espino groc per a fabricar melades, sucs, locions, i licors. l'oli obtingut de les bayas tenen numerosos usos. S'utilisa com a remei curativo de numeroses malalties que cursen en ulceracions i inflamacions tals com a ferides gangrenosas, esofagitis, úlceres pépticas, colitis ulcerosa, i cervicitis. Els cosmonautas russos ho han utilisat mentres estaven en òrbita.

Collir els seus bayas entranya la dificultat afegida de les numeroses espines que posseïxen estos arbustos. Una tècnica corrent de recolecció és la de llevar una branca sancera, si ben açò danya el arbusto i reduïx la productivitat de les futures recolecció. En algunes varietats les branques es lleven despuix de les primeres gelades, llavors es desprenen les bayas en major facilitat. Durant la guerra freda, els horticultores russos i de l'Alemània Oriental, varen desenrollar noves varietats d'un gran valor nutricional, grans bayas, diferents époques de maduració, i branques fàcilment cosechables.

El espino groc també és una planta decorativa molt popular en els jardins, particularment fent entanca-barrera a prova de vàndals. Les branques s'usen com a ornament en les floristerías.

Durant centenars d'anys, les gents del Surest d'Àsia han vingut usant el espino groc per a preservar i tractar varis aliments.

Recentment, el espino groc s'ha utilisat com a ingredient de varis suplements nutricionals que es troben disponibles en els comerços.