Anar al contingut

Yucca brevifolia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Joshua Tree NP - Joshua Tree 2.jpg
arbre de Josué (Yucca brevifolia)


El arbre de Josué (Yucca brevifolia) és una espècie d'arbres de la família de les asparagáceas.


Descripció

[editar | editar còdic]

L'arbre de Josué pot créixer de llavors o per rizomes d'atres plantes que s'estenen baix el sol. Són de creiximent llent. Les plantes que naixen de llavors fertilizadas alcancen solament uns pocs centímetros d'altura en els seus primers anys. El seu creiximent és generalment d'un a dos centímetros per any. El tronc de l'arbre és fibroso i carix d'anells concèntrics, lo que fa molt difícil determinar la seua edat. Per les seues raïls molt superficials són propensos a caure al sol pel pes de les seues branques, una volta que estes estan molt esteses. Pero si conseguix sobreviure els rigors del desert, és capaç de viure uns doscents anys. L'arbre més alt del Joshua Tree National Park té uns 13 metros d'alt.

En primavera estos arbres es cobrixen de florés blanc-groguenques. Esta floració apareix des de febrer fins a finals d'abril. Els arbres no presenten el creiximent de noves branques fins al cap de terminada la floració, la qual no ocorre tots els anys. Com totes les plantes del desert, la floració depén de la cantitat i el temps de pluja. També gelades tardanes poden fer que les flors caiguen abans d'obrir-se.

Una volta que florixen, els arbres són polinizados per les palometes nocturnes, que depositen els seus ous en les flors. Les larvas s'alimenten de les llavors de l'arbre, pero queden suficients llavors per a produir noves plantes.

Distribució

[editar | editar còdic]

Creix en el desert de Mojave, en els estats nortamericans de Califòrnia, Arizona, Utah i Nevada, abunden en especial en el Parc nacional d'Arbres de Josué, en Califòrnia, entre 600 i 2000 metros sobre el nivell de l'mar. Es diu que hi ha eixemplars en estats mexicans del nort com Saltillo, Coahuila, pero degut a que no hi ha eixemplars en la frontera dels Estats Units, generalment són atres espècies del gènero Yucca.

Història

[editar | editar còdic]

Sembla ser que el nom de arbre de Josué li va ser donat per un grup de pioners mormones que a mitan de el XIX, despuix d'haver creuat el riu Colorat els varen vore per primera volta en aplegar el desert de Mojave. La forma peculiar d'este arbre els va recordar l'història bíblica del patriarca Josué (anglés=Joshua) alçant les seues mans cap al cel, implorando l'ajuda de Deu.[1]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Yucca brevifolia va ser descrit per George Engelmann i publicat en United States Geological Expolration of the Fortieth Parallel. Vol. 5, Botany 496. 1871.[2]

Etimologia

Yucca: nom genèric que va ser nomenat per Carlos Linneo i que deriva per error de la paraula taína: yuca (escrita en una sola "c").[3]

brevifolia: epítet llatío que significa "en fulls menuts"[4]

Sinonímia
  • Clistoyucca brevifolia (Engelm.) Rydb. (1917).
  • Sarcoyucca brevifolia (Engelm.) Linding. (1933).
  • Yucca draconis var. arborescens Torr. (1857).
  • Yucca arborescens (Torr.) Trel. (1892).
  • Clistoyucca arborescens (Torr.) Trel. (1902).
  • Yucca jaegeriana (McKelvey) L.W.Lenz (2007).[5]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (2011-08-05) MEUA5NO8C (en en), Clave Out Guides, p. 293. ISBN 978-1-84670-301-0.
  2. «Yucca brevifolia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 16 de juny de 2014.
  3. Quattrocchi, Umberto (2000). [1], Taylor & Francis US, p. 2862. ISBN 978-0-8493-2678-3.
  4. En Epítets Botànics
  5. Sinònims en Kew

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Abrams, L. 1923. Ferns to Birthworts. 1: 1–557. In L. Abrams (ed.) Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford.
  2. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  3. Cronquist, A.J., A. H. Holmgren, N. H. Holmgren & Reveal. 1977. Vascular Plants of the Intermountain West, O.S.A. 6: 1–584. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  4. Flora of North America Editorial Committee, i. 2002. Magnoliophyta: Liliidae: Liliales and Orchidales. Fl. N. Amer. 26: i–xxvi, 1–723.
  5. Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of Califòrnia 1–1400. University of Califòrnia Press, Berkeley.
  6. Shreve, F. & I. L. Wiggins. 1964. Veg. Fl. Sonoran Dones. 2 vols. Stanford University Press, Stanford.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons