Lavandula
Lavandula és un gènero de plantes de la família de les lamiàcees, que conté unes xixanta espècies i tàxons infraespecíficos acceptats dels una miqueta més de doscents descrits;[1] li les coneix com lavanda, espígol, espliego o cantueso, entre molts atres noms comuns.[2]
Descripció
Són plantes sufruticosas, perennes de brots de secció quadrangular, generalment molt foliosos en la part inferior, en fulles d'estretament lanceoladas a anchament elíptiques, sanceres, dentadas o vàries voltes dividides, en pèls simples, ramificats i glandulíferos. l'inflorescència és espiciforme, formada per verticilastros més o menys pròxims, en freqüència en llarcs escapos. Les bràcteas són diferents dels fulls, freqüentment coloreadas, les superiors, a voltes, molt diferents i sobreixents en penacho o corona. El càliç té cinc dents triangulars chicotets, el superior generalment acabat en un apèndix més o menys elíptic, en forma de chicotet opèrcul que tanca la gola del càliç; el tubo d'este últim presenta de huit a quinze nervis i no té anell intern de pèls (carpostegio). La corola és bilabiada, de color lavanda, sirimomo, blau o violeta, rarament blanc; el llavi superior té dos lòbuls i l'inferior tres, tots de tamany paregut. Té quatre estams, didínamos, els superiors més curts, en general no sobreixents del tubo; l'estil és capitado. El frut és una tetra-núcula, cada una de forma elipsoide, de color castany.[3]
Distribució
La lavanda és nativa de la conca mediterrànea, originària de França (Alps, Vaucluse i Dròme) i Espanya. Es troba principalment en les regions més càlides del Mediterràneu en terres alcalinas.[4] Hui en dia es cultiva de manera dispersa, des de la regió macaronésica, passant per la mitat Nort d'Àfrica, la Península aràbiga i el Sur d'Àsia fins a l'Índia.[3] S'han introduït unes quantes espècies, híbrits i cultivars en numerosos països per al seu cultiu intensiu destinat essencialment a la seua destilació.
És destacable el cas de Brihuega (Guadalajara), a on els turistes posen vestits de blanc en els camps de lavanda.
Vore també
- Oli d'espliego
- Museu de la lavanda en Vaucluse, França
- Escorihuela, (Terol, Espanya) a on existix grans extensions d'espliego, una varietat selvada de la lavanda, se celebren jornades sobre ell i existix un Monument al Espigolero
Referències
- ↑ [1] Lavandula en The Plant List, vers. 1.1, 2013
- ↑ Berdonces i Serra, Dr. Josep Lluís. Enciclopèdia de les plantes medicinals. Teràpia natural per al tercer mileni. Guia pràctica de consulta en més de 600 espècies de Herbes classificades. Tikal Ed. (Susaeta). 2007. II Volums (complet). 1096 pp. Volum I: A-G (518 pp). Volum II: H-Z (519-1096 pp).
- ↑ 3,0 3,1 [2] Lavandula en Flora Ibèrica, RJB/CSIC, Madrit
- ↑ «seues-curiositats/ La lavanda i les seues curiositats: tot sobre este versàtil ingredient » Fundació Acadèmia del Perfum» (en és). Fundació Acadèmia del Perfum. Consultat el 2024-08-09.
Bibliografia adicional
- Upson T, Andrews S. The Genus Lavandula. Royal Botanic Gardens, Kew 2004 (anglés)
- United States Department of Agriculture GRIN: Lavandula (anglés)
- Franck Dubus, La Lavande, fleur de regne, éd. Utovie ISBN 978-2-86819-177-9 (francés)
- Didier Lanterborn, Mémoires d'un herboriste, éd. Équinoxe ISBN 2-84135-423-7 (francés)
- François Couplan, Eva Styner, Guide dones plantes sauvages comestibles et toxiques, éd. Delachaux et Niestlé, coll. « Els guides du naturaliste », ISBN 2-603-00952-4
- www.crieppam.fr en Manosque, França (francés)
- (2006) Petite ethnobotanique méditerranéenne (en fr), Arles: Actes Sud, pp. 199-205. ISBN 2-7427-5674-4.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lavandula» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.