Anar al contingut

Ruta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Ruta graveolens 1.jpg
Ruta (Ruta)

Plantilla:Redirigix


Ruta és un gènero de subarbusts siempreverdes fortament aromatizados de 20-60 cm d'altura, de la família Rutaceae, natives de la regió del Mediterràneu, Macaronesia i el suroest d'Àsia. Són conegudes comunament com rudas, i diferents autors accepten entre 8-40 espècies en el gènero. L'espècie més coneguda és la ruda comuna (Ruta graveolens). Usada tradicionalment com planta medicinal, té una molt forta toxicitat, segons els usos i dosis.

Fulls bipinnadas o tripinnadas, en una apariència correosa, de vert a fortament blau verdoso glauco. Flores grogues, en 4-5 pétals, de prop de 2 cm de diàmetro, i en cims. Frut 4-5 lobulado, càpsula en numeroses llavors.

Va ser extensament usada en la cuina europea en l'antiguetat, aixina com en moltes receptes de la Roma Antiga (d'acort en Apicio), pero pel seu extrem amargor ya no és apetecible per al gust contemporàneu. No obstant, encara li l'usa en certes parts del món, particularment en el nort d'Àfrica.

Efectes de la planta

[editar | editar còdic]

La ruda fresca conté olis volàtils que poden danyar el renyó i el fege.

És provablement més coneguda pels seus efectes en el tracto reproductor femení. Els químics de la ruda poden estimular músculs de l'úter, que poden iniciar un periodo menstrual, actuant com a agent contraceptivo i causant aborts. També conté químics que poden baixar la fertilitat i bloquejar l'implant d'un òvul fertilizado. En animals machos de laboratori, dosis orals de ruda disminuïxen la motilidad i la cantitat d'esperma i reduïxen el desig d'activitat sexual. No obstant, són alts els riscs de la contracepció i de l'abort; s'han produït decesos per hemorràgies uterines causades per dosis repetides de ruda, i modernamente la seua pren oral està fortament desaconsellada.

Ocasionalment, el oli de ruda s'aplica a la pell per a aliviar el dolor de la artritis i per a tractar ferides. Els químics de la ruda poden interrompre la lliberació corporal d'òxit nítric i de ciclooxigenasa II (involucrats en el procés d'inflamació).[1]

Els principis actius o olis essencials d'esta planta es troben principalment en els seus fulls. Per este motiu, per a aprofitar les propietats medicinals d'esta planta serà necessari utilisar els seus fulls.cita requerida

Les propietats de la ruda són moltes, pero es destaquen principalment les relacionades en problemes digestius còlics i ansietat. Coneix a continuació les principals propietats de la ruda:cita requerida

  • Digestives: per açò, la ruda facilita els processos digestius ya que estimula la funció biliar. Per això és molt recomanable beure infusions el full de ruda per a tractar casos de estrenyiment o desórdens digestius. es recomana beure estes infusions de manera posterior als menjars.
  • Antiespasmódica: és per este motiu que la ruda és molt útil per a tractar casos de còlics estomacales, de la mateixa forma servix per a tractar les diarrees. Per a estos casos lo millor és consumir la ruda.
  • Emenagoga: per açò la ruda servix per a disminuir els malestars ocasionats per la menstruació. El consum de la ruda reduïx els maldecaps i la sensació d'irritabilitat, periodo menstrual i del síndrome menstrual. També s'ampra en casos d'amenorrea.
  • Sedante: degut a que eixercix un efecte calmant i relajante, la ruda s'utilisa per a disminuir la sensació de dolor en colps o ferides. Ademés, les infusions d'esta planta reduïxen la ansietat i el nerviosisme.
  • Circulatòria: la ruda pot tindre efectes molt positius per a tonificar artèries i normalisar el fluix sanguíneu.
[editar | editar còdic]
  • La ruda ha segut cridada la «herba de la gràcia» en contexts lliteraris anglosaxons. És una de les flors distribuïdes per la loca Ofelia en William Shakespeare (Hamlet (IV.5):


  • Moltes cançons folklòriques tradicionals angleses usen a la ruda per a simbolisar la pena. En freqüència és emparellada en el tomello, que simbolisa la virginitat, i la ruda, la pena.
  • La cançó El yerbero modern de Néstor Milí Bustillo,[2] feta famosa per Celia Cruz, diu «...duc la ruda pa'l qu'estornuda...».
  • En l'obra Remedia amoris (Remeis d'amor) del poeta llatí Ovidio, es menciona la ruda com una planta el consum de la qual és aconsellable.
  • La ruda és la flor nacional de Lituània i és l'herba que més freqüentment es menciona en les cançons folklòriques lituanes com un atribut de les donzellas, puix s'associa en la virginitat i la femineidad.
  • La ruda té una importància clau en la novela de fantasia El paquet parlante (The talking parcel) de Gerald Durrell, ya que la mordedura de comadrejas que han menjat esta planta resulta tòxica per als basiliscos.
  • Chervona ruta (Червона Рута) Ruda Roja: cançó escrita per Volodímir Ivasyuk, popular poeta i compositor ucranià.
  • Canya en ruda, chamamé que evoca la tradició del Paraguay i del llitoral argentí de «matar l'agost» prenent un got de canya en ruda macho el dia 1 d'agost per a no emmalaltir-se eixe més.
  • La ruda en el Perú és considerada una herba de la bona sòrt i és usada en ritos de màgia pels chamans. S'usa per a atraure els diners i posada en vasijas en aigua en les cases per a alluntar les males vibracions i els mals esperits.
  • La cançó Banye de Ruda de l'agrupació Alcolyrikoz parla de l'autenticitat i el sabor de les festes en els barris de Medellín, especialment en Aranjuez, d'a on són originaris.
  • El Escut de Sajonia mostra un camp partit nou voltes, de franges horisontals sabre/negre i or/groc, carregat en una corona verda de ruda.

Vore també

[editar | editar còdic]
  • Peganum harmala, la «harmal»: sp. no emparentada, també coneguda com «ruda síria».

Referències

[editar | editar còdic]
  1. [1]
  2. «Néstor Milí - EcuRed» (en és). www.ecured.cu. Consultat el 31 de decembre de 2017.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons