Gerald Durrell
| Gerald Malcolm Durrell | |||
|---|---|---|---|
.jpg)
| |||
| Nacionalitat: | Britànica | ||
| Ocupació: | Naturaliste, escritor i presentador de televisió. | ||
| Naiximent: | 7 de giner de 1925 | ||
| Lloc de naiximent: | Jamshedpur, Raj Britànic | ||
| Defunció: | 30 de giner de 1995 | ||
| Lloc de defunció: | Saint Helier, illa de Jersey, Regne Unit | ||
Gerald Malcolm Durrell, conegut popularment com a Gerald Durrell o Gerry Durrell (Jamshedpur, Raj Britànic (actual Índia), 7 de giner de 1925 - † Saint Helier, illa de Jersey, Regne Unit, 30 de giner de 1995) fon un naturaliste, conservacioniste, escritor i presentador de televisió britànic. Fundà en l'illa de Jersey, en el Canal de la Mancha, el Zoo de Jersey en l'any 1958 i la Jersey Wildlife Preservation Trust en 1964 (renombrada posteriorment com "Durrell Wildlife Conservation Trust"). Fon germà del noveliste Lawrence Durrell.
Idees de Durrell sobre zoològics[editar | editar còdic]
El concepte que Durrell tenia sobre la que devia ser la funció principal d'un zoològic del sigle XX, plasmat principalment en el seu llibre Stationary Ark, era molt alvançada per a la seua época. Es basava en les següents bases:
- L'objectiu principal d'un zoològic deu ser actuar com a reserva d'espècies en perill d'extinció que necessiten de la cria en captivitat per a poder sobreviure
- L'objectiu secundari és educar a la població sobre la fauna salvage i l'història natural, aixina com educar als biòlecs sobre els hàbits dels animals
- Els zoològics no deuen gestionar-se tan sol en propòsits d'entreteniment, i les espècies no amenaçades deuen ser reintroduïdes en el seu hàbitat natural
- Un animal solament deu estar en un zoològic com a últim recurs, quan tots els esforços per a salvar-ho en el seu entorn hagen fallat
Durrell també tenia una opinió molt ferma sobre els espais a on els animals devien estar confinats, resumida en unes idees clau que va amprar en el zoològic de Jersey:
- Els recints deuen construir-se tenint en ment primer la comoditat de l'animal (incloent un refugi privat), despuix la conveniència del cuidador, i finalment la comoditat d'observació dels visitants
- El tamany del recint dependrà de com fora de gran el territori de l'animal en llibertat
- Els companyers d'un animal deuen reflectir no solament la seua caseta ecològica, sino també les seues habilitats socials, lo ben que es du en atres individus tant de la seua espècie com d'unes atres
- Cada animal mereix dispondre de menjar de la seua elecció, variant-la de tant en tant per a mantindre el seu interés, aixina com una parella de la seua elecció, i un entorn atractiu i interessant
El zoològic de Jersey va ser el primer en hostajar solament a espècies en perill d'extinció, i ha segut un dels pioners en el camp de la cria en captivitat. Aixina mateix, ha segut el primer en establir un Centre d'Entrenament Internacional i una série de conferències sobre el tema.
Durrell va tindre que enfrontar-se a una férrea oposició al principi, plagada de crítiques per part de membres de la comunitat de zoològics, especialment quan va introduir el concepte de cria en captivitat, encara que finalment va conseguir l'acceptació total en conseguir la cria d'una àmplia gama d'espècies en perill. Un dels seus oponents més actius va ser, novament, George Cansdale, el superintendent del Zoològic de Londres i la Societat Zoológica de Londres, que gojava de notable influència en la comunitat.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Hart-Davis, Rupert. El Nuevo Noé (Alfaguara), (The new Noah) (1955)
- Hamilton, Hamish. Look At Zoos (1961)
- Johnstone-Scott, Richard . Jambo: A Gorilla's Story (1995)
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Gerald Durrell.