Thuja

Thuja

Les teues (Thuja) formen un gènero de coníferes de la família dels ciprers (Cupressaceae) originari de les regions templades de l'Hemisferi Nort. Hi ha cinc espècies en el gènero, dos natives de Norteamérica i tres de l'est asiàtic. El gènero és monofilético i germà de Thujopsis.

Sol cridar-se'ls pel seu apelatiu llatí arborvítae (‘arbre de la vida’, en llatí), pel seu fullage siempreverde.

Descripció

Són arbreés siempreverdes que creixen de 3m fins als 18m d'alt, en una corfa pardo rojosa de textura fibrosa. Les branques són planes, en les ramillas laterals en un sol pla.

Els fulls són escuamiformes, de 1–10 mm de llarc, llevat en les jóvens plántulas en el seu primer any, que tenen fulls aciculares. Estan dispostes en parells decusadas alternades en quatre files a lo llarc de les ramillas. Els estróbilos masculins són menuts, no conspicuos, i es troben en les puntes de les ramillas. Els cons femenins comencen de manera semblant no conspicuos, pero creixen fins a 1–2 cm de llarc i maduren quan tenen 6–8 mesos d'edat; tenen 6-12 escamas que se superponen, primes, coriáceas, en 1-2 menudes llavors en cada escama en un parell d'ales laterals estretes.

La fusta de la teua és llaugera, suau i molt aromàtica, i, segons Plinio el Vell (13), la del Thuja articulata era molt utilisada en l'antiguetat per a taulers de taules luxoses que aplegaven a costar, en dita época, verdaderes fortunes.

Espècies acceptades

• Thuja koraiensis - Teua de Coreja.
• Thuja occidentalis - Teua del Canadà o teua occidental.
• Thuja plicata - Teua jaganta.
• Thuja standishii - Teua del Japó.
• Thuja sutchuenensis - Teua del Sichuán.

Un híbrit de T. standishi (Teua del Japó) i T. plicata (Teua jaganta) es coneix en el nom del cultivar Thuja 'Green Giant'.

Una atra espècie molt distinta i només relacionada de manera lluntana, anteriorment tractada com Thuja orientalis (Teua oriental), es tracta hui en un gènero propi, com Platycladus orientalis. Els parents més estrets de Thuja són Thujopsis dolabrata, diferenciat pel seu espés fullage i els seus cons més robusts, i Tetraclinis articulata (anteriorment classificat en el gènero i per la qual es rep el nom de Thuja), distintiva en el seu fullage quadrangular (no aplanado) i cons en quatre escamas maderosas i grosses.