Tetraclinis
Tetraclinis és un gènero monoico de coníferes de la família Cupressaceae, en solament una espècie, Tetraclinis articulata, també coneguda com, entre atres noms, ciprer de Cartagena, làrix africà, araar i sabina (Melilla).
Els seus parents més propencs són Platycladus, Microbiota decussata i Calocedrus, en un fort semblat en este últim. En texts antics era a voltes inclós en Thuja o en Callitris, pero està poc relacionat en estos gèneros.
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbre menut, de llent creiximent, de 5-9 m d'altura, excepcionalment 16 m. L'individu més alt conegut aplega als 18,6 m d'alt i 40 cm de diàmetro en el Arboretum de l'Universitat de Califòrnia, Davis Campus.[1] La copa és aovada o cònica i clara, encara que prou variable. El tronc és recte, de corfa longitudinalmente fisurada, de color grisáceo o pardo grisáceo en branques obertes ascendents a modo de «candelabro».
El fullage s'organisa en ramillas péndulas, aparentment articulades, de fulls escuamiformes d'1-5 mm de llongitut, dispostes en verticilos de quatre, és dir, un parell de fulls oposts són aplanadas i l'atre parell són més estretes, i són aquilladas longitudinalmente. Per la seua banda, els fulls jóvens són aciculares i punchants, semblades a les del ginebrera.
Les pinyes, o estróbilos, tant masculins com a femenins, apareixen en els extrems de les ramillas. Els masculins són mediocentimétricos, en 4-5 verticilos de 4 escamas polínicas pentagonals atenuades opostes, milimétricas, cada una en 4 sacs de polen. Els femenins, mediocentimétricos, erectos, verts en tons azulados i pruinosos quan jóvens, tenen, quan madurs, 10-15 mm de llarc, són de forma globosa i estan formats per quatre escamas terminades en una punta regirada. El seu antesis és en autumne i hivern. Dits estróbilos femenins, dehiscentes, tanquen 2 o 3 llavors bialadas, o excepcionalment trialadas de 6-8 mm de llarc i 1-1,5 mm d'ample, en àmplies ales escariosas, de forma obovada oblicua i de 8 mm de llarc per 4-5 mm d'ample, una en cada costat.[2]
Citologia
[editar | editar còdic]- 2n=22[2]
Distribució
[editar | editar còdic]Tetraclinis articulata és un endemisme iberoafricano. En el noroest d'Àfrica creix en la Cordillera de l'Atles de Marroc (a on aplega a formar verdaders boscs), Alger i Tunis, aixina com en Melilla, encara que també s'ha naturalizado en Chipre[3]
En Europa conta en dos menudes poblacions naturals, una en Malta i una atra en les Serres de Cartagena, en el surest d'Espanya.[2]
En el parc nacional de Doñana existix també una menuda població en eixemplars centenaris que tradicionalment ha segut considerada com introduïda, encara que recentment alguns autors han defés el seu caràcter autòcton.[4]
Ocasionalment ha segut plantat com a ornamental en parcs urbans de pobles del Alce Ibèric, per eixemple en Albatera i Serra de Callosa de Segura (Província d'Alacant).
Creix a altituts relativament baixes en clima càlit, subtropical sec del clima mediterràneu, en tossals i ales seques i solejades, principalment en sols calcáreos. Preferix els sols poc profunts i pedregosos.
Reproducció
[editar | editar còdic]Es reproduïx per llavors, que es dispersen en l'autumne. També clonalmente per esgall
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom del gènero deriva del grec τετρά, quatre, i χλινη, llit, per les quatre escamas de les seues pinyes fructíferes.
El terme Araar és el seu nom comú en els dialectes norteafricano de l'àrap.
Noms comuns
[editar | editar còdic]Castellà: làrix africà (3), araar (2), llaurar (2), llaurar de Berbería, azohía, ciprer de Berbería, ciprer de Cartagena, sabina (3), sabina de Cartagena, sandáraca, teua, teua articulada (5), teua d'Àfrica, arbre de la sandáraca.[5] Entre paréntesis, la freqüència del vocablo en Espanya.
Usos i simbolisme
[editar | editar còdic]La resina (sandáraca) s'usa per a fer barniz i laca; particularment valorat per preservar pintures. També s'aplica en medicina natural contra els #fluix vaginals, i en hemorroides.[6]
És el arbre nacional de Malta, a on és conegut per għargħar, que deriva del nom aràbic Araar. Està ara en procés de reforestació.
La fusta, particularment de la base del tronc, s'usa per a treballs decoratius i, segons Plinio el Vell (13), era molt utilisada en l'antiguetat per a taulers de taules luxoses que aplegaven a costar, en dita época, verdaderes fortunes. Per eixemple, Cicerón va aplegar a pagar una d'elles un milló de sestercis del seu temps, uns 200.000 Francs francesos de 1850.[7][8]
És molt valiosa per a fixar dunas.
No és habitual el seu us en jardineria, a pesar del seu valor ornamental i la seua capacitat d'adaptació a la sequia, característiques per les que seria una espècie ideal per al seu us des d'àrees costeres fins als 1800 m s. n. m.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Tetraclinis articulata en The Gymnosperm Database, 2013
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Tetraclinis articulata en Flora Ibèrica, RJB/CSIC, Madrit.
- ↑ Tetraclinis articulata en The Euro+Medit PlantBase, Botanic Garden and Botanical Museum Berlin-Dahlem, 2006
- ↑ Tetraclinis articulata (Vahl) Mast. espècie provablement autòctona en Doñana.
- ↑ Anthos - Sistema d'informació sobre les plantes d'Espanya, RJB/CSIC,Madrit (requerix busca)
- ↑ Font Quer, P.: Plantes medicinals - El Dioscórides renovat. Editorial Llabor, SA, Barcelona, 1980, p. 81-82
- ↑ Pline l'ancien, Histoire naturelle, Livre 13, Edition Emile Littré, Dubochet, Paris, 1848-1850
- ↑ B. Thayer, Pliny the Elder: the Natural History, Liber XIII, XXX, 100
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- El gènero Tetraclinis en Arbres Ibèrics
- Ficha de cultiu de Tetraclinis articulata
- Arboretum de Villardebelle - Tetraclinis, foto de pinyes
- Rigual Magallón, A. & Esteve F. - Algunes anotacions sobre els últims eixemplars de Callitris quadrivalvis Vent. en la Serra de Cartagena.Anals del Jardí Botànic de Madrit, Vol. 11, N.º 1, 1953
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tetraclinis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
