Anar al contingut

Tetraclinis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tetraclinis


Tetraclinis és un gènero monoico de coníferes de la família Cupressaceae, en solament una espècie, Tetraclinis articulata, també coneguda com, entre atres noms, ciprer de Cartagena, làrix africà, araar i sabina (Melilla).


Els seus parents més propencs són Platycladus, Microbiota decussata i Calocedrus, en un fort semblat en este últim. En texts antics era a voltes inclós en Thuja o en Callitris, pero està poc relacionat en estos gèneros.

Descripció

És un arbre menut, de llent creiximent, de 5-9 m d'altura, excepcionalment 16 m. L'individu més alt conegut aplega als 18,6 m d'alt i 40 cm de diàmetro en el Arboretum de l'Universitat de Califòrnia, Davis Campus.[1] La copa és ovada o cònica i clara, encara que prou variable. El tronc és recte, de corfa llongitudinalmente fisurada, de color grisàceu o pardo grisàceu en branques obertes ascendents a modo de «canelobre».

El fullage s'organisa en branques pèndules, aparentment articulades, de fulles escuamiformes d'1-5 mm de llongitut, dispostes en verticils de quatre, és dir, un parell de fulls oposts són aplanades i l'atre parell són més estretes, i són aquilladas llongitudinalment. Per la seua banda, els fulls jóvens són aciculares i punchants, semblades a les del ginebrera.

Les pinyes, o estróbilos, tant masculins com a femenins, apareixen en els extrems de les branques. Els masculins són mediocentimétricos, en 4-5 verticils de 4 escates polínicas pentagonals atenuades opostes, milimétricas, cada una en 4 sacs de polen. Els femenins, mediocentimétricos, erectes, verts en tons blavencs i pruinosos quan jóvens, tenen, quan madurs, 10-15 mm de llarc, són de forma globosa i estan formats per quatre escates terminades en una punta regirada. El seu antesis és en autumne i hivern. Dits estróbilos femenins, dehiscentes, tanquen 2 o 3 llavors bialades, o excepcionalment trialades de 6-8 mm de llarc i 1-1,5 mm d'ample, en àmplies ales escariosas, de forma obovada obliqua i de 8 mm de llarc per 4-5 mm d'ample, una en cada costat.[2]

Tronc i branques principals ascendents.
Ramillas de fulls escuamiformes en estróbilos mascúlinas madurs en els seus àpiços.
Tetraclinis articulata


Citologia

Distribució

Tetraclinis articulata és un endemisme iberoafricà. En el noroest d'Àfrica creix en la Cordillera de l'Atles de Marroc (a on aplega a formar verdaders boscs), Alger i Tunis, aixina com en Melilla, encara que també s'ha naturalisat en Chipre[3]

En Europa conta en dos chicotetes poblacions naturals, una en Malta i una atra en les Serres de Cartagena, en el surest d'Espanya.[2]

En el parc nacional de Doñana existix també una chicoteta població en eixemplars centenaris que tradicionalment ha segut considerada com introduïda, encara que recentment alguns autors han defés el seu caràcter autòcton.[4]

Ocasionalment ha segut plantat com a ornamental en parcs urbans de pobles de l'Llevant Ibèric, per eixemple en Albatera i Serra de Callosa de Segura (Província d'Alacant).

Creix a altituts relativament baixes en clima càlit, subtropical sec del clima mediterràneu, en tossals i ales seques i solejades, principalment en sols calcáreos. Preferix els sols poc profunts i pedregosos.


Reproducció

Es reproduïx per llavors, que es dispersen en l'autumne. També clonalmente per esgall

Etimologia

El nom del gènero deriva del grec τετρά, quatre, i χλινη, llit, per les quatre escates de les seues pinyes fructíferes.

El terme Araar és el seu nom comú en els dialectes norteafricà de l'àrap.

Noms comuns

Castellà: làrix africà (3), araar (2), llaurar (2), llaurar de Berbería, azohía, ciprer de Berbería, ciprer de Cartagena, sabina (3), sabina de Cartagena, sandáraca, teua, teua articulada (5), teua d'Àfrica, arbre de la sandáraca.[5] Entre paréntesis, la freqüència del vocable en Espanya.

Usos i simbolisme

La resina (sandáraca) s'usa per a fer barniz i laca; particularment valorat per preservar pintures. També s'aplica en medicina natural contra els fluix vaginals, i en hemorroides.[6]

És l'arbre nacional de Malta, a on és conegut per għargħar, que deriva del nom aràbic Araar. Està ara en procés de reforestació.

La fusta, particularment de la base del tronc, s'usa per a treballs decoratius i, segons Plini el Vell (13), era molt utilisada en l'antiguetat per a taulers de taules luxoses que aplegaven a costar, en dita época, verdaderes fortunes. Per eixemple, Ciceró va aplegar a pagar una d'elles un milló de sestercis del seu temps, uns 200.000 Francs francesos de 1850.[7][8]

És molt valiosa per a fixar dunes.

No és habitual el seu us en jardineria, a pesar del seu valor ornamental i la seua capacitat d'adaptació a la sequia, característiques per les que seria una espècie ideal per al seu us des d'àrees costeres fins als 1800 m s. n. m.

Referències

Enllaços externs