Anar al contingut

Microbiota decussata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Microbiota (Microbiota decussata)
Per a els microorganismes de l'intestí vore microbiota normal.


Microbiota és un gènero monotípico de coníferes arbustivas i siempreverdes de la família del ciprer (Cupressaceae), la seua única espècie, Microbiota decussata, és originària de Rússia.


Descripció

[editar | editar còdic]

Encara que generalment acceptat com un gènero distint, s'ha sugerit que Microbiota podria incloure's en el gènero estretament vinculat Platycladus, pero no està consensuat. Un atre estret parentesc hi ha en els gèneros Juniperus i Cupressus.

És un arbust menut, de llent creiximent, de 2-5 dm d'altura i 2-5 m d'obertura. El fullage es forma de chatas ramitas en fulls escamosas de 2-4 mm de llongitut Els cons són molt menuts, de 2-3 mm de llongitut, verdes passant en madurar a pardos en prop de 8 mesos de la polinisació, i en 4 escamas arreglades en dos parells oposts. Les llavors tenen 2 mm de llongitut, sense ales; hi ha usualment solament una llavor en cada con, rarament dos.

Distribució

[editar | editar còdic]

És nativa d'una llimitada àrea de les montanyes Sijoté-Alín en el krai de Primorie en el lluntà est de Rússia. Va ser descoberta en 1923 pero les seues polítiques secretes en l'ex Unió Soviètica varen impedir qualsevol coneiximent de la seua existència per 50 anys. Mai va tindre un nom comú fora del rus, encara que s'ha propost ciprer siberiano.

Ecologia

[editar | editar còdic]

Es produïx a una altitut de 30 a 1.400 m en llocs ben drenados i és molt resistent a la fredor, soportant temperatures de fins a -40 °. Trobada tant dins dels boscs montanos i la zona alpina, i poden cobrir àrees substancials com la cobertura del sol de les plantes més o menys contigües. Espècies del dosel del bosc comuns inclouen a: Abies nephrolepis, Picea jezoensis, Pinus koraiensis, Acer ukurunduense, Alnus maximoviczii, Betula ermanii i Sorbus amurensis. En zones d'alta montanya o en talús a sovint creix en Juniperus sabina var. davurica, Pinus pumila o Rhododendron mucronulatum.[1]

Creix com planta ornamental per a cobrir pisos, valorada per la seua considerable tolerància a la fredor hivernal.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Microbiota decussata va ser descrita per Vladimir Leontjevich Komarov i publicat en Botanicheskie Materialy Gerbariya Glavnogo Botanicheskogo Sada RSFSR 4: 180. 1923.[2]

Etimologia

Microbiota: nom genèric que es referix al tamany diminut de la planta.

decussata: epítet llatío que pot referir-se al fullage decusado o la disposició de les escamas de llavors en el con femení.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Microbiota decussata en Coníferes
  2. «Microbiota decussata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 31 de març de 2015.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Bachman, S., A. Farjon, M. Gardner, P. Thomas, D. Luscombe, and C. Reynolds. 2007. Microbiota decussata. In: 2008 IUCN Ret List of Threatened Species. www.iucnredlist.org, accessed 2009.04.17.
  2. Harkevich, S. and N. Kachura. 1981. Rare Plant Species of The Soviet Far East and Their Conservation. Nauka, Moscow (in Russian).
  3. Kharkevich, S.S. 1985. Plantae Vasculariis Orientis Extremi Sovietici [Vascular Plants of the Soviet Union’s Far East]. Nauka, Leningrad.
  4. Rose, Nancy. 2005. Microbiota decussata: A versatile conifer. Arnoldia 63(4):15-16.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]