Thuja occidentalis
.jpg)
Thuja occidentalis, la teua del Canadà,[1] o teua occidental és una espècie arbòrea de la família de les Cupresáceas. És una conífera siempreverde originària del nordest d'EE. UU. i surest de Canadà, des del centre de Saskatchewan, este de Nou Brunswick, sur i est de Tennessee en els Apalaches.
Descripció
[editar | editar còdic]Encara que està molt relacionada en Thuja plicata és solament un menut arbre, de 10-20 m d'altura i 40 cm de diàmetro de tronc, (excepcionalment de 30 m i 16 dm diàmetro). La corfa és roig-parda, marcada per angosts, i estrías llongitudinals. El fullage es forma en chatas ramitas en fulls de 3-5 mm de llongitut. Els cons són prims, groc-verdosos, i en madurar pardos, de 10-15 mm de long. i 4-5 mm d'ample, en 6-8 escamas sobrepostes.
Present fulls escamosas d'1-4 mm de llarc i 1-2 mm.[2]
Ecologia
[editar | editar còdic]Thuja occidentalis creix naturalment en boscs humits, sent particularment abundant en pantàs a on atres espècies grans i de ràpit creiximent no competixen en èxit. També apareix en llocs en reduïda competició arbòrea, com en penya-segats. Encara que no està en la llista d'espècies en risc, les poblacions selvades de Thuja occidentalis estan amenaçades en moltes àrees per l'alta concentració de cérvols. Estos troben el seu suau fullage siempreverde molt atractiu com a aliment hivernal. La teua més alta registrada, en South Manitou Island, comtat de Leelanau, Míchigan, tenia una altura de 34 m, i 175 cm de diàmetro. Pot aplegar a ser molt longeva en certes condicions, com estar a cobert de cérvols i de fòc; aplegant a viure més d'un mileni. Un espècimen mort tenia 1.500 anys.
Usos
[editar | editar còdic]És freqüent el seu us com arbre ornamental. S'han seleccionat més de 300 cultivarés para jardineria; en el mercat horticultural poden trobar-se les següents varietats: 'Degroot's Spire', 'Ellwangeriana', 'Hetz Wintergreen', 'Lutea', 'Rheingold', 'Smaragd' (àlies 'Emerald Green'), 'Techny', 'Wareana'. Es va introduir en Europa en 1540 i es cultiva àmpliament, especialment en parcs i cementeris.
Els olis de Thuja occidentalis es troben en aliment orgànic que se supon eliminarien barrugas, incloent el Virus del Papiloma Humà. Cap evidència científica avala eixa aplicació (referència: "Forces de la Naturalea: no més barrugues").
Les seues agulles poden usar-se hervir en aigua per a fer un té que conté 50 mg de Vitamina C/100 g, fent d'ell un auxiliar en retors de hipovitaminosis.
Efectes secundaris
[editar | editar còdic]Alguns dels efectes secundaris en chiquets, són: confusió, somnolència, resequedad en la boca i problemes estomacales.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Thuja occidentalis va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 1002. 1753.[3]
Thuja: nom genèric que prové del grec antic θυα, i després el Llatí thya, -ae, que Plinio el Vell (13, XXX, 100), descriu àmpliament i que correspon a Thuja articulata (hui en el gènero Tetraclinis). El vocablo thya, thyon designava, en un primer temps -en Homero- les fustes i arbres d'olor perfumado i, més vesprada, es va ampliar erròneament la seua acceptació a tots els perfums.[4][5]
occidentalis: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en occident.
- Cupressus arborvitae O.Targ.Tozz.
- Juniperus ericoides Mast.
- Retinispora devriesiana Mast.
- Retinispora dubia Carrière
- Retinispora ellwangeriana Carrière
- Retinispora glaucescens Hochst. ex Beissn.
- Retinispora keteleeri Beissn.
- Retinispora meldensis Carrière
- Retinispora nobleana Beissn.
- Retinispora pygmaea Beissn.
- Retinispora troubetzkoyana auct.
- Thuja bodmeri Beissn.
- Thuja canadensis K.Koch
- Thuja caucasica Gordon
- Thuja compacta Standish ex Gordon
- Thuja devriesiana Carrière
- Thuja ellwangeriana Carrière
- Thuja ericoides Gordon
- Thuja globosa Beissn.
- Thuja hoveyi Gordon
- Thuja minor Carrière
- Thuja nana Carrière
- Thuja obtusa Moench
- Thuja odorata Marshall
- Thuja procera Salisb.
- Thuja recurva Beissn.
- Thuja recurvata Beissn.
- Thuja sibirica Gordon
- Thuja tatarica Gordon
- Thuja theophrasti Nieuwl.
- Thuja variegata Marshall
- Thuja vervaeneana Van Geert ex Gordon[6]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- arbre de la vida americà, ciprer de palmito.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Nom vulgar preferit en espanyol. Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1. Versió en espanyol de la Collins Tree Guide.
- ↑ «Thuja occidentalis (northern white-cedar) description». www.conifers.org. Consultat el 2026-03-28.
- ↑ «Thuja occidentalis». Tropicos.org. Jardí Botànic de Misuri. Consultat el 23 de febrer de 2014.
- ↑ Pline l'ancien, Histoire naturelle, Livre 13, Edition Emile Littré, Dubochet, Paris, 1848-1850
- ↑ B. Thayer, Pliny the Elder: the Natural History, Liber XIII, XXX, 100
- ↑ Thuja occidentalis en PlantList
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Comitñe editorial de Flora of China. 1999. Flora of China (Cycadaceae through Fagaceae). 4: 1–453. En C. I. Wu, P. H. Raven i D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press i Missouri Botanical Garden Press, Pequín i Sant Luis.
- https://tuboutiquenatural.com/blog/post/10-el-aixarop-de-pi-té-alguna-contraindicacion.html
- Archivat el 26 de març de 2020 archivat en Wayback Machine.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Thuja occidentalis.- IUCN: 2006, assessors: Conifer Specialist Group. 1998. aneu: 42262. Thuja occidentalis. downloaded: 12 de maig de 2006
- Gymnosperm Database: Thuja occidentalis
- Borealforest.org: Thuja occidentalis
- Este artícul conté una traducció derivada de «Thuja occidentalis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.