Anar al contingut

Thuja standishii

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Thuja standishii (Thuja standishii)

Thuja standishii, la teua del Japó (en japonés, nezuko, kurobe), és una espècie arbòrea de la família de les Cupresáceas. Es tracta d'una conífera siempreverde originària del sur de Japó, a on apareix en les illes d'Honshū i Shikoku.


Descripció

[editar | editar còdic]

És un arbre de mijà tamany, que alcança 20-35 m d'alt i en un tronc de fins a 1 m de diàmetro. El fullage forma unes arracades aplanados en fulls escuamiformes de 2-4 mm de llarc, vert mat per dalt i en estretes bandes d'estomas blancs davall. Els estróbilos són ovales, de color vert groguenc i en madurar pardo rojós, 6-12 mm de llarc i 4-5 mm d'ample (obrint-se fins a un esgambi de 8 mm), en 6-10 escamas que se superponen.

És un important arbre de fusta en Japó,que creix en plantacions forestals pel seu fusta durable, resistent a l'aigua i un atractiu aroma.

Portainjerto típic d'un Ulmus laevis

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Thuja standishii va ser descrita per (Gordon) Carr. i publicat en Traité Général dones Conifères 1: 108. 1867.[1]

Etimologia

Thuja: nom genèric que prové del grec antic θυα, i després el Llatí thya, -ae, que Plinio el Vell (13, XXX, 100), descriu àmpliament i que correspon a Thuja articulata (hui en el gènero Tetraclinis). El vocablo thya, thyon designava, en un primer temps -en Homero- les fustes i arbres d'olor perfumado i, més vesprada, es va ampliar erròneament la seua acceptació a tots els perfums.[2][3]

standishii: epítet

Sinonímia
  • Thuja gigantea var. japonica (Maxim.) Franch. & Sav.
  • Thuja japonica Maxim.
  • Thuja odorata Doi
  • Thujopsis standishii Gordon basónimo[4]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]