Camellia

Camellia

El gènero Camellia agrupa entre 100 i 250 espècies (hi ha certa controvèrsia sobre el número exacte) de plantes florals originàries de les regions tropicals i subtropicals d'Àsia sudoriental, China i Japó. Li les troba en els boscs situats a mija altitut sobre el nivell del mar. Un botànic i misionero jesuïta del XVII, Georg Josephus Kamel (també conegut com Camellus), les va descriure i va dibuixar despuix d'un viage a Filipines a bordo d'un galeón espanyol; despuix Carlos Linneo va nomenar a este gènero en el seu honor.

Característiques

Totes les espècies són arbusts i arbres que poden aplegar a medir 10 m d'altura. De fullage perennifolio, les seues fulles són coriàcees, d'un vert obscur lustroso, sanceres, puntagudes i de vores sanceres o llaugerament serrats.

Les flors són generalment grans, en cinc sàpia-hos i cinc pétals (s'han conseguit híbrits en doble o múltiple corola i gran cantitat de pétals), els seus colors varien del blanc al roig passant pel rosa i, ocasionalment, poden aparéixer combinades en el mateix peu i inclús jaspeadas en eixes tonalitats. Hi ha vàries espècies, menys populars, de flor groga.

Potser l'espècie més estesa en jardineria siga C. japonica per ser la més freqüentment utilisada. És nativa de Japó, zona suroriental de China i Corea, i d'ella es deriva la varietat Adolphe Audusson, indicada per a cultiu en interiors. Dels fulls de C. sinensis s'obté el té.

El frut de les plantes de camelia és una càpsula seca, a voltes subdividida en fins a cinc compartiment, cada u dels quals conté fins a huit llavors.

Cultiu

Les diverses espècies de camelias solen adaptar-se be als sols àcits rics en humus, i la majoria de les espècies no creixen be en sols calcáreos o atres sols rics en calcio. La majoria de les espècies de camelias també requerixen una gran cantitat d'aigua, ya siga de pluja natural o de rec, i les plantes no toleren les sequies. No obstant, algunes de les camelias més inusuals —per lo general, espècies de sols càrstics de Vietnam— poden créixer sense massa aigua.

Les camelias solen créixer en rapidea. Solen créixer uns 30 cm a l'any fins a alcançar la madurea, encara que açò varia en funció de la varietat i l'ubicació geogràfica.

Bibliografia

• P. F. Stevens, S. Dressler, A. L. Weitzman: Theaceae. In: Klaus Kubitzki (Hrsg.): The Families and Genera of Vascular Plants. Volume 6: Flowering Plants, Dicotyledons: Celastrales, Oxalidales, Rosers, Cornales, Ericales. Springer, Berlin/Heidelberg/New York 2004, ISBN 3-540-06512-1, S. 463–471.