Alberich
| Alberich | ||||
| ||||
| País : | Espanya | |||
| • Com. Autònoma: | Comunitat Valenciana | |||
| • Província: | Província de Valéncia | |||
| • Comarca: | Ribera Alta | |||
| • Partit judicial: | Alzira | |||
| Ubicació: | 39°7′1″N 0°3′10″O | |||
| • Altitut: | 28 msnm | |||
| Superfície: | 26,7 km² | |||
| Població: | 10.330 hab. | |||
| • Densitat: | 386,89 hab./km² | |||
| Gentilici: | Alberiqueny/a | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià | |||
| Còdic postal: | 46260 | |||
| Festes majors: | Dumenge de Rams | |||
| Alcalde: | Enrique Carpi Cortés (PP) | |||
| Pàgina web: | {{{web}}} | |||
Alberich (en castellà Alberique) (de l'àrap al-barid la posta) és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia. Conta en 10.330 habitants.
Geografia
Situat en la comarca de la Ribera Alta, se troba a 8 km d'Alzira i a 40 de la capital Valéncia entre el riu Túria i la serra de Tous. La superfície del terme és plana, a excepció d'un chicotet sector l'oest en les estribacions de la serra de Tous. La vila se troba en la planura, entre la banda esquerra del Xúquer i la sequia Real, al peu d'una chicoteta elevació del terreny de 50 m. d'altitut i 40 hectàrees d'extensió, on s'ha format un chicotet bosc mediterràneu.
El clima és clima mediterràneu, en hiverns suaus i estius càlits.
Localitats llimítrofs
Benimuslem, Massalavés, Antella, Gavarda, Vilanova de Castelló i Carcaixent totes elles de la província de Valéncia.
Història
Dels orígens a la Reconquista
S'ignora el nom que tenien estes terres abans de la Reconquista, lo que sí sabem és que estigueren poblades en l'Edat de Bronze i pels romans.
Després de la reconquista (octubre de 1238) Alberich passà a formar part dels territoris de Jaume I d'Aragó, que mantingué la població íntegrament musulmana que havia en aquell moment, otorgant el senyoriu a Lope Ferreinch de Lurcenich. És de supondre que els habitants no experimentaren molts canvis negatius en la seua situació econòmica, degut a que els tributs i carregues impostes pel rei musulmà Zayd Abu Zayd eren tants que era difícil empijorar-los.
El senyoriu passà per diverses mans a través de compres, (incloses les de Jaume II d'Aragó, qui el comprà en caràcter personal) fins aplegar a ser propietat de Jaume de Romaní. Este prengué part molt activa en l'insurrecció contra el rei Pere IV d'Aragó, el qual, després reprimir la revolta, el feu decapitar i ajusticià als que prengueren part en la sublevació fent-los beure el líquit resultant de fondre les campanes en les que havien sigut convocats. Alberich i tots els seus habitants tornaren a la jurisdicció real.
Casualment, la filla de Jaume de Romaní recuperà el senyoriu després de que sa mare el recomprara al rei, encara que ella no podia heretar-lo, per lo que sa mare el vengué i casa a la seua filla en el germà del comprador. Un any després, va morir el propietari i tres anys després el seu fill en que el senyoriu passà a mans del matrimoni.
Després de diverses compres i vendes, recalà en mans de Lluís Cornell, qui mantenia una gran amistat en l'escritor Joanot Martorell. Se conserva la carta que Joanot Martorell firma en Alberic i on reta a duel a mort a Gonçalbo d'Ixer.
Entre atres, formà part del patrimoni del cardenal Mendoza, que comprà Alberic per intervenció del financer Lluís de Santángel. El Cardenal mantingué durant tota la seua vida que era descendent directe de Rodrigo Díaz de Vivar, El Cid. Al seu fill li possà el nom de Rodrigo Díaz de Vivar i Mendoza i canvià el nom del Castell de Jadraque pel del Cid per a que el seu primogènit poguera tindre el títul de Comte del Cid.
El cardenal fomentà la repoblació en musulmans procedents de Granada, construint més de 100 cases noves en el poble. Als pocs anys, després de que Ferrando II d'Aragó llegitimara als seus tres fills, deixà el senyoriu en mans del seu primogènit.
Les Germanies
Durant la rebelió de les Germanes, Alberich estava en mans del marqués de Zenete i contava en majoria de població musulmana i durant la primera revolta del poble cristià front als senyors feudals, els agermanats vingueren d'Alzira i Xàtiva atacaren Alberich, que fon defés pels vassalls musulmans.
Els agermanats obligaren als musulmans a batejar-se per a així incrementar les seues tropes, lo que provocà una insurrecció d'estos per a evitar el batisme. El senyor feudal demanà als musulmans que se batejaren a fi d'evitar represalies i la mesquita fon convertida en iglésia dedicada a Sant Llorenç.
Expulsió dels moriscs
En 1609, fon decretada l'expulsió dels moriscs pel rei Felip III d'Espanya en la clara oposició d'estos. El dia 26 d'octubre d'eixe any, des del port de Dénia foren expulsats 3.406 musulmans d'Alberich en destí a Orà, mentres un important número va permanéixer en el poble defenent les seues pertinències.
El rei concedí noves possessions en Alberich al duc de l'Infantat que possà dures condicions a la població, lo que causà el seu empobriment.
Segles XVIII, XIX i XX
Se mantingueren diversos pleits judicials contra el duc i finalment, després de molts esforços se conseguí la reincorporació a la Corona en 1802, (no sense abonar una important cantitat de diners) confirmada en 1835, després del procés començat en 1764.
En 1854, l'ajuntament derribà la casa palau que havia en la plaça, hui ocupada per un jardí, varies cases i la Casa de la Cultura.
Destaca també els enfrontaments ocorreguts durant les Guerres Carlistes, que junt a les pestes, aconsellaren la construcció d'una muralla.
Finalment, cap destacar que durant la Guerra Civil Espanyola, en Alberich existia una fàbrica d'armes, on se fea el fusil dit Naranjero.
Demografia
Alberich conta en 10.330 habitants.
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 9.172 | 9.140 | 9.484 | 9.100 | 9.131 | 9.227 | 9.465 | 9.634 | 10.234 | 10.330 |
Economia
Actualment, l'activitat econòmica més important és l'agricultura (els tarongers han desplaçat l'arròs), pero l'industria és cada vegada més important des de que en 1997 s'inaugurà un polígon industrial que està en plena expansió.
Monuments
- Capella del Calvari.
- Convent de Nostra Senyora dels Àngels, de finals del segle XVII.
- Ermita de Santa Bàrbara.Edifici de finals del segle XVIII.
- Iglésia de Sant Llorenç Màrtir. Construïda en 1695 sobre una mesquita, pero no s'acaba fins a 1701. Destaca la Capella de la Comunió d'estil barroc.
- Ajuntament. (1789)
Festes locals
Se celebren festes el Dumenge de Rams, en jornada campestre en la muntanyeta; la tradicional fira de Sant Joan a finals de juny; per Sant Llorenç, patró d'Alberich, s'organisa un dia dedicat a la degustació de melons d'Alger.
Política
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Salvador Hurtado | PSPV-PSOE |
| 1983 - 1987 | Vicente Lázaro | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | José María Álvarez | CDS |
| 1991 - 1995 | Domingo Morcillo | EUPV |
| 1995 - 1999 | Domingo Morcillo | EUPV |
| 1999 - 2003 | Enrique Carpi Cortés | PP |
| 2003 - 2007 | Enrique Carpi Cortés | PP |
| 2007 - 2011 | Enrique Carpi Cortés | PP |
| 2011 - 2015 | n/d | n/d |
| 2015 - 2019 | n/d | n/d |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
Enllaços externs
- Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [1]
- Web no oficial d'Alberich
- Web oficial d'Alberich
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Alberique de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
