Diferència entre les revisions de "Atzeneta d'Albaida"
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
|notes = | |notes = | ||
}} | }} | ||
| + | |||
'''Atzeneta d'Albaida ''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de la [[Vall d'Albaida]]. | '''Atzeneta d'Albaida ''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de la [[Vall d'Albaida]]. | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
| − | Municipi situat en les estribacions de la [[serra de Benicadell]]. El territori és quebrat i les seues montanyes estan cobertes de pins; les més destacades son: ''L’Altet del Pare Salt'', ''La Serreta dels Pins'' i la ''Creu''. Entre els numerosos barrancs que corren pel terme mereixen citar-se els de Fosca, de ''las Higueruelas'', el ''Fondo de Fontanars'' i el que du el nom del poble, a l'igual que la dita ''Sequia del Port'', que s'origina en la ''Fonteta'' d'igual denominació, que en les fonts de l'Arrier, Ordinari, del Pla | + | Municipi situat en les estribacions de la [[serra de Benicadell]]. El territori és quebrat i les seues montanyes estan cobertes de pins; les més destacades son: ''L’Altet del Pare Salt'', ''La Serreta dels Pins'' i la ''Creu''. Entre els numerosos barrancs que corren pel terme mereixen citar-se els de Fosca, de ''las Higueruelas'', el ''Fondo de Fontanars'' i el que du el nom del poble, a l'igual que la dita ''Sequia del Port'', que s'origina en la ''Fonteta'' d'igual denominació, que en les fonts de l'Arrier, Ordinari, del Pla d'En Roda i algunes més, oferixen excelents aigües. |
Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat a través de la [[A-35]] per a enllaçar en la [[CV-40]]. | Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat a través de la [[A-35]] per a enllaçar en la [[CV-40]]. | ||
| Llínea 35: | Llínea 36: | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | El poble és de fundació àrap, com revela el seu nom, derivat del propi de la tribu berberesca nómada dels | + | El poble és de fundació àrap, com revela el seu nom, derivat del propi de la tribu berberesca nómada dels ''zenetes''. Ya en época cristiana estigué integrat en el [[Comtat d'Albaida]], creat en [[1477]] i elevat a Marquesat en [[1604]]. Després a partir de [[1787]], va ser [[baronia]] independent. |
== Administració == | == Administració == | ||
| Llínea 71: | Llínea 72: | ||
Ademés dels treballs agrícoles existix una activitat artesanal de tradició consistent en la manipulació de l'[[espart]]. L'existència de pedreres de pedra per a la construcció ha donat lloc al funcionament de tallers de pedreria que treballen este material. | Ademés dels treballs agrícoles existix una activitat artesanal de tradició consistent en la manipulació de l'[[espart]]. L'existència de pedreres de pedra per a la construcció ha donat lloc al funcionament de tallers de pedreria que treballen este material. | ||
| − | La fundició de campanes, iniciada en el [[segle XVIII]], ha donat renom al poble. Ara el municipi conta en un polígon industrial en el que diverses empreses que se dediquen a la fabricació de [[llata]], edredons | + | La fundició de campanes, iniciada en el [[segle XVIII]], ha donat renom al poble. Ara el municipi conta en un polígon industrial en el que diverses empreses que se dediquen a la fabricació de [[llata]], edredons ''nòrdics'', roba de llar, menage per a neteja de la llar i higiene personal, donen ocupació a molts treballadors de la [[Vall d'Albaida]]. |
== Monuments i llocs d'interés == | == Monuments i llocs d'interés == | ||
| Llínea 90: | Llínea 91: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | *[http://www.placeopedia.com/?18168 Localisació d'Atzeneta en la | + | *[http://www.placeopedia.com/?18168 Localisació d'Atzeneta en la Placeopèdia] |
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística] | *[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística] | ||
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. | *[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. | ||
Revisió de 22:09 2 jun 2009
| Atzeneta d'Albaida | ||||
| ||||
| País : | Espanya | |||
| • Com. Autònoma: | Comunitat Valenciana | |||
| • Província: | Província de Valéncia | |||
| • Comarca: | Vall d'Albaida | |||
| • Partit judicial: | Ontinyent | |||
| Ubicació: | 38°50′6′′N, 0°29′47′′O | |||
| • Altitut: | 450 msnm | |||
| Superfície: | 6,10 km² | |||
| Població: | 1285 hab. | |||
| • Densitat: | 210,66 hab./km² | |||
| Gentilici: | Atzenetí/na | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià | |||
| Còdic postal: | 46869 | |||
| Festes majors: | Giner i 2on i 3er fi de semana de setembre | |||
| Alcalde: | Jose H. Descals Guerrero (PSPV-PSOE) | |||
| Pàgina web: | {{{web}}} | |||
Atzeneta d'Albaida és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de la Vall d'Albaida.
Geografia
Municipi situat en les estribacions de la serra de Benicadell. El territori és quebrat i les seues montanyes estan cobertes de pins; les més destacades son: L’Altet del Pare Salt, La Serreta dels Pins i la Creu. Entre els numerosos barrancs que corren pel terme mereixen citar-se els de Fosca, de las Higueruelas, el Fondo de Fontanars i el que du el nom del poble, a l'igual que la dita Sequia del Port, que s'origina en la Fonteta d'igual denominació, que en les fonts de l'Arrier, Ordinari, del Pla d'En Roda i algunes més, oferixen excelents aigües.
Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de la A-35 per a enllaçar en la CV-40.
Localitats llimítrofs
El terme municipal d'Atzeneta llimita en les següents localitats:
Albaida, Carrícola, i Palomar en la província de Valéncia i Muro d'Alcoy en la província d'Alacant.
Història
El poble és de fundació àrap, com revela el seu nom, derivat del propi de la tribu berberesca nómada dels zenetes. Ya en época cristiana estigué integrat en el Comtat d'Albaida, creat en 1477 i elevat a Marquesat en 1604. Després a partir de 1787, va ser baronia independent.
Administració
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Hermelando Nacher | UCD |
| 1983 - 1987 | Andrés Amoros | UCD |
| 1987 - 1991 | Vicente Nacher | UCD |
| 1991 - 1995 | Juan García | PSOE |
| 1995 - 1999 | Rafael Mompó Sanchis | PP |
| 1999 - 2003 | Rafael Mompó Sanchis | PP |
| 2003 - 2007 | Rafael Mompó Sanchis | PP |
| 2007 - 2011 | Jose H. Descals Guerrero | PSOE |
| 2011 - 2015 | n/d | n/d |
| 2015 - 2019 | n/d | n/d |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 5.964 | 5.900 | 5.886 | 5.793 | 5.782 | 5.828 | 6.044 | 1.285 |
Economia
El terreny és de secà i produïx principalment, cereals, garrofes, olives i armeles, a excepció d'una reduïda horta que rodeja el poble, i d'on s'obtenen verdures, taronges i frutes. Els recs provenen de la Sequia del Port i d'una cabalosa font que mana en la mateixa població.
Ademés dels treballs agrícoles existix una activitat artesanal de tradició consistent en la manipulació de l'espart. L'existència de pedreres de pedra per a la construcció ha donat lloc al funcionament de tallers de pedreria que treballen este material.
La fundició de campanes, iniciada en el segle XVIII, ha donat renom al poble. Ara el municipi conta en un polígon industrial en el que diverses empreses que se dediquen a la fabricació de llata, edredons nòrdics, roba de llar, menage per a neteja de la llar i higiene personal, donen ocupació a molts treballadors de la Vall d'Albaida.
Monuments i llocs d'interés
- Iglésia de Sant Joan Batiste. Va ser reedificada a principis del segle XVIII.
- Ermita del Crist de la Fe i del mont Calvari. En les afores esta el calvari, on se venera al Santíssim Crist de la Fe del Mont Calvari.
- Nevera de Dalt.
- Nevera de Baix. (pous de neu).
- Font dels 21 chorros.
- Camp de Fútbol el Regit
Festes locals
En giner, Sant Antoni Abat; en setembre se celebren les festes de Moros i Cristians i les Festes Patronals dedicades al Crist de la Fe, la Verge del Rosari i Sant Roc.
Enllaços externs
- Localisació d'Atzeneta en la Placeopèdia
- Institut Valencià d'Estadística
- Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment.
- Fotografies d'Atzeneta en Panoràmic
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Adzaneta_de_Albaida de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
