Diferència entre les revisions de "Alaquàs"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 22: Llínea 22:
 
|notes =  
 
|notes =  
 
}}
 
}}
−
'''Alaquàs''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], situat en la zona oest del [[àrea metropolitana de Valéncia]], en la [[comarca]] de l'[[Horta Oest]]. Conta ab 30.177 habitants.
+
'''Alaquàs''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], situat en la zona oest del [[àrea metropolitana de Valéncia]], en la [[comarca]] de l'[[Horta Oest]]. Conta en 30.177 habitants.
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
−
Situat a 42 m de altitut i ab 3,9 km² de extensió, se localisa en l'[[Horta de Valéncia]], a 7 km al oest de la capital provincial i pertanyent a la comarca de l'[[Horta Oest]]. Llimita al nort i a l'oest ab el municipi d'[[Aldaya]], i al Sur ab el de [[Torrent]] i el de [[Picanya]], i finalment al Est ab el de [[Chirivella]].
+
Situat a 42 m d'altitut i en 3,9 km² d'extensió, se localisa en l'[[Horta de Valéncia]], a 7 km l'oest de la capital provincial i pertanyent a la comarca de l'[[Horta Oest]]. Llimita al nort i a l'oest en el municipi d'[[Aldaya]], i al sur en el de [[Torrent]] i el de [[Picanya]], i finalment a l'est ab el de [[Chirivella]].
  
−
== Historia ==
+
== Història ==
−
Antiga [[alqueria]] musulmana, la seua titularitat va ser otorgada per [[Jaume I d'Aragó]] a [[Bernardo Castelló]] en el any [[1238]], el qual la canvià per atres possessions a [[Ponce Soler]]. Posteriorment, se li va confiscar i passa a mans de la Corona. En [[1319]] [[Joan Escrivà]] comprà el senyoriu i després l'adquirí la família Vilaragut, els quals el veneneren en el [[segle XV]] als Aguilar. Després passa a ser patrimoni dels [[Pardo de la Casta]]. U dels membres de esta família, Luis Pardo, obtingué el títul de comte de Alaquàs el any [[1577]]. Més tart, el comtat va pertànyer als marquesos de Manfredi i, després al baró de Bolbait. Hui se conserva el palaau-castell alçat baix el patrimoni de [[Luis Pardo de la Casta]] i recentment recuperat per al públic general per l'Ajuntament d'Alaquàs; se tracta de una construcció de planta quadrangular, ab quatre torres de 25 m. de altura, de les quals només se conservaven tres. En una recent restauració s'ha reconstruït la quarta torre.  
+
Antiga [[alqueria]] musulmana, la seua titularitat va ser otorgada per [[Jaume I d'Aragó]] a [[Bernardo Castelló]] en l'any [[1238]], el qual la canvià per atres possessions a [[Ponce Soler]]. Posteriorment, se li va confiscar i passa a mans de la Corona. En [[1319]] [[Joan Escrivà]] comprà el senyoriu i després l'adquirí la família Vilaragut, els quals el veneneren en el [[segle XV]] als Aguilar. Després passa a ser patrimoni dels [[Pardo de la Casta]]. Un dels membres d'esta família, Luis Pardo, obtingué el títul de comte d'Alaquàs l'any [[1577]]. Més tart, el comtat va pertànyer als marquesos de Manfredi i, després al baró de Bolbait. Hui se conserva el palau-castell alçat baix el patrimoni de [[Luis Pardo de la Casta]] i recentment recuperat per al públic general per l'Ajuntament d'Alaquàs; se tracta d'una construcció de planta quadrangular, en quatre torres de 25 m. d'altura, de les quals només se conservaven tres. En una recent restauració s'ha reconstruït la quarta torre.  
  
 
=== Etimologia ===
 
=== Etimologia ===
−
 
+
El nom d'Alaquàs és de orige àrap, ya que prove d'''al-quas'', és dir, "els arcs" o "les arcades", i fa referència a una localitat situada al voltant de vint quilómetros del [[Barranc de Torrent]]. Com una sequia procedent de [[Manises]] esta construïda en moltes arcades, o degut a la possible existència d'unes arcades d'algun pont moro ya desaparegut, els àraps el nomenaren d'esta forma. Ya durant la conquista cristiana, després de sitiar la localitat, [[Jaume I d'Aragó]] donà a [[Berenguer de Castellnou]] ''Alaquaz'', tal com consta en el document de concessió.
−
El nom d'Alaquàs es de orige àrap, ya que prove de ''al-quas'', es dir, "els arcs" o "les arcades", i fa referència a una localitat situada al voltant de vint quilómetros del [[Barranc de Torrent]]. Com una sequia procedent de [[Manises]] esta construïda ab moltes arcades, o degut a la possible existència de unes arcades de algun pont moro ya desaparegut, els àraps el nomenaren de esta forma. Ya durant la conquista cristiana, després de sitiar la localitat, [[Jaume I d'Aragó]] donà a [[Berenguer de Castellnou]] ''Alaquaz'', tal com consta en el document de concessió.
 
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
−
En els [[anys 60]] se produí una gran aplegada de immigrants de [[Andalusia]] i [[Castella]] lo que feu aumentar la població considerablement fins a alcançar uns 24.000 habitants en [[1986]] i aplegant als 30.177 en el any [[2007]].  
+
En els [[anys 60]] se produí una gran aplegada d'immigrants d'[[Andalusia]] i [[Castella]] lo que feu aumentar la població considerablement fins a alcançar uns 24.000 habitants en [[1986]] i aplegant als 30.177 en l'any [[2007]].  
  
 
{| {{tablabonita}}
 
{| {{tablabonita}}
Llínea 46: Llínea 45:
  
 
== Estructura socioeconómica ==
 
== Estructura socioeconómica ==
 +
Les aigües del Barranc del Cavalls creuen el seu territori, on se cultivaven productes hortofrutícoles, com creïlles, lleguminoses, cereals, frutes i hortalices. En l'actualitat la agricultura és un sector residual. La seua potencia industrial tradicionalment estrebava en les fàbriques de joguets, mobles, plàstics, estores, fusta tallada, gelats, suro, confeccions i palmitos, així com la fabricació de productes de cantereria. Hui en dia la producció industrial és principalment la del sector del moble, encara que el creiximent de la zona industrial ha permés l'instalació d'empreses d'alimentació i de productes metàlics. La majoria de les empreses son de chicotet tamany en menys de 10 treballadors concentrant-se en els dos principals polígons industrials de la població: El Bovalar i Els Mollons.
  
−
Les aigües del Barranc del Cavalls creuen el seu territori, on se cultivaven productes hortofrutícoles, com creïlles, lleguminoses, cereals, frutes i hortalices. En la actualitat la agricultura es un sector residual. La seua potencia industrial tradicionalment estrebava en les fàbriques de joguets, mobles, plàstics, estores, fusta tallada, gelats, suro, confeccions i palmitos, així com la fabricació de productes de cantereria. Hui en dia la producció industrial es principalment la del sector del moble, encara que el creiximent de la zona industrial ha permés la instalació de empreses de alimentació i de productes metàlics. La majoria de les empreses son de chicotet tamany ab menys de 10 treballadors concentrant-se en els dos principals polígons industrials de la població; El Bovalar i Els Mollons.
+
El sector servicis és el segon en importància en l'economia local en el qual treballa més d'un 40% de la població.  
  
−
El sector servicis es el segon en importància en la economia local en el qual treballa més de un 40% de la població.  
+
La llínea del tren d'alta velocitat ([[Alta Velocitat Espanyola|AVE]]) passarà pel seu terme municipal.
  
−
La llínea del tren de alta velocitat ([[Alta Velocitat Espanyola|AVE]]) passarà per el seu terme municipal.
+
EL ministeri de foment comunicà l'alcalde la seua decisió de dotar al poble en una estació de [[Rodalies]] de la llínea C-3 de [[Rodalies Valéncia]], la construcció de l'estació inclourà 140 places d'aparcaments i una passarela.
−
 
 
−
EL ministeri de foment comunicà al alcalde la seua decisió de dotar al poble ab una estació de [[Rodalies]] de la llínea C-3 de [[Rodalies Valéncia]], la construcció de la estació inclourà 140 places de aparcaments i una passarela.
 
  
 
== Monuments i llocs de interés ==
 
== Monuments i llocs de interés ==
−
 
+
Entre els seus atractius turístics destaca el [[Palau - Castell d'Alaquàs]]; edifici datat en [[1582]], declarat Monument Nacional en [[1918]], i que en l'any [[2003]] passa a mans municipals desenrollant-se allí diverses activitats culturals (exposicions, concerts...). Atres llocs d'interés de la localitat son l'[[Iglésia de la Assunció]] (adjacent al Palau - Castell), la casa dels [[infants de Alòs]] (del S.XIX) i l'[[Iglésia de la Mare de Deu del Olivar]].
−
Entre els seus atractius turístics destaca el [[Palau - Castell d'Alaquàs]]; edifici datat en [[1582]], declarat Monument Nacional en [[1918]], i que en el any [[2003]] passa a mans municipals desenrollant-se allí diverses activitats culturals (exposicions, concerts...). Atres llocs de interés de la localitat son la [[Iglésia de la Assunció]] (adjacent al Palau - Castell), la casa dels [[infants de Alòs]] (del S.XIX) i la [[Iglésia de la Mare de Deu del Olivar]].
 
  
 
== Festes ==
 
== Festes ==
−
 
+
Les seues festes majors se celebren a principis de setembre i entre els actes destaquen els Correfocs, els [[Moros i Cristians]], La ''Festa de l'Aigua'', en la qual els veïns ixen al carrer i se banyen uns a atres en aigua depositada en depòsits en el carrer, el ''Cant de la Carchofa'' i el ''[[Festival de Rock d'Alaquàs]]'', més conegut com ''FRA'' (http://www.festifra.net). En la localitat també se celebren les [[Falles]] en el mes de març, contant en 12 comissiones falleres i premis propis. Des de fa alguns anys, la ''Festa del Aigua'' s'ha suspés.
−
Les seues festes majors se celebren a principis de setembre i entre els actes destaquen els Correfocs, els [[Moros i Cristians]], La ''Festa del Aigua'', en la qual els veïns ixen al carrer i se banyen uns a atres ab aigua depositada en depòsits en el carrer, el ''Cant de la Carchofa'' i el ''[[Festival de Rock d'Alaquàs]]'', més conegut com ''FRA'' (http://www.festifra.net). En la localitat també se celebren les [[Falles]] en el mes de març, contant ab 12 comissiones falleres i premis propis. Des de fa alguns anys, la ''Festa del Aigua'' s' ha suspés.
 
  
 
En primavera en honor a [[Sant Francisco de Paula]] se celebra la ''Festa del [[Porrat]]''; Festa recuperada recentment en la qual se cuinen calderetes que son repartides entre els veïns. També se organisa una fira gastronòmica.
 
En primavera en honor a [[Sant Francisco de Paula]] se celebra la ''Festa del [[Porrat]]''; Festa recuperada recentment en la qual se cuinen calderetes que son repartides entre els veïns. També se organisa una fira gastronòmica.
Llínea 83: Llínea 79:
 
   | Alcalde_8 = [[Jorge Alarte Gorbe]]
 
   | Alcalde_8 = [[Jorge Alarte Gorbe]]
 
   | Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]
 
   | Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]
−
 
 
}}
 
}}
  
 
== Ciutats Agermanades ==
 
== Ciutats Agermanades ==
−
 
 
* [[Cremona]] ([[Lombardía]], [[Itàlia]])
 
* [[Cremona]] ([[Lombardía]], [[Itàlia]])
  
Llínea 101: Llínea 95:
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
−
* {{Traduït de|es|Alacuás}}
+
{{Traduït de|es|Alacuás}}
 +
{{Pobles de Valéncia}}
  
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Revisió de 20:51 27 maig 2009

Alaquàs
Archiu:95px-Localisació d'Alaquàs respecte de la Comunitat Valenciana.png Archiu:90px-Escut d'Alaquàs.jpg
Archiu:160px-Localisació d'Alaquàs respecte de l'Horta Oest.png
País : Espanya
• Com. Autònoma: Comunitat Valenciana
• Província: Província de Valéncia
• Comarca: Horta Oest
• Partit judicial: Torrent
Ubicació: 39°27′30″N 0°27′46″O
• Altitut: 42 msnm
Superfície: 3,9 km²
Població: 30,177 hab.
• Densitat: 7.737,69 hab./km²
Gentilici: Alaquaser/a
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46970
Festes majors: Principis de setembre
Alcalde: Jorge Alarte Gorbe (PSPV-PSOE)
Pàgina web: {{{web}}}


Alaquàs és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, situat en la zona oest del àrea metropolitana de Valéncia, en la comarca de l'Horta Oest. Conta en 30.177 habitants.

Geografia

Situat a 42 m d'altitut i en 3,9 km² d'extensió, se localisa en l'Horta de Valéncia, a 7 km l'oest de la capital provincial i pertanyent a la comarca de l'Horta Oest. Llimita al nort i a l'oest en el municipi d'Aldaya, i al sur en el de Torrent i el de Picanya, i finalment a l'est ab el de Chirivella.

Història

Antiga alqueria musulmana, la seua titularitat va ser otorgada per Jaume I d'Aragó a Bernardo Castelló en l'any 1238, el qual la canvià per atres possessions a Ponce Soler. Posteriorment, se li va confiscar i passa a mans de la Corona. En 1319 Joan Escrivà comprà el senyoriu i després l'adquirí la família Vilaragut, els quals el veneneren en el segle XV als Aguilar. Després passa a ser patrimoni dels Pardo de la Casta. Un dels membres d'esta família, Luis Pardo, obtingué el títul de comte d'Alaquàs l'any 1577. Més tart, el comtat va pertànyer als marquesos de Manfredi i, després al baró de Bolbait. Hui se conserva el palau-castell alçat baix el patrimoni de Luis Pardo de la Casta i recentment recuperat per al públic general per l'Ajuntament d'Alaquàs; se tracta d'una construcció de planta quadrangular, en quatre torres de 25 m. d'altura, de les quals només se conservaven tres. En una recent restauració s'ha reconstruït la quarta torre.

Etimologia

El nom d'Alaquàs és de orige àrap, ya que prove d'al-quas, és dir, "els arcs" o "les arcades", i fa referència a una localitat situada al voltant de vint quilómetros del Barranc de Torrent. Com una sequia procedent de Manises esta construïda en moltes arcades, o degut a la possible existència d'unes arcades d'algun pont moro ya desaparegut, els àraps el nomenaren d'esta forma. Ya durant la conquista cristiana, després de sitiar la localitat, Jaume I d'Aragó donà a Berenguer de Castellnou Alaquaz, tal com consta en el document de concessió.

Demografia

En els anys 60 se produí una gran aplegada d'immigrants d'Andalusia i Castella lo que feu aumentar la població considerablement fins a alcançar uns 24.000 habitants en 1986 i aplegant als 30.177 en l'any 2007.

Evolució demogràfica d'Alaquàs[1]
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2006 2007
Població 1.846 2.062 2.370 2.672 2.765 3.276 3.753 4.332 8.116 19.639 23.550 24.107 26.939 30.104 30.177

Estructura socioeconómica

Les aigües del Barranc del Cavalls creuen el seu territori, on se cultivaven productes hortofrutícoles, com creïlles, lleguminoses, cereals, frutes i hortalices. En l'actualitat la agricultura és un sector residual. La seua potencia industrial tradicionalment estrebava en les fàbriques de joguets, mobles, plàstics, estores, fusta tallada, gelats, suro, confeccions i palmitos, així com la fabricació de productes de cantereria. Hui en dia la producció industrial és principalment la del sector del moble, encara que el creiximent de la zona industrial ha permés l'instalació d'empreses d'alimentació i de productes metàlics. La majoria de les empreses son de chicotet tamany en menys de 10 treballadors concentrant-se en els dos principals polígons industrials de la població: El Bovalar i Els Mollons.

El sector servicis és el segon en importància en l'economia local en el qual treballa més d'un 40% de la població.

La llínea del tren d'alta velocitat (AVE) passarà pel seu terme municipal.

EL ministeri de foment comunicà l'alcalde la seua decisió de dotar al poble en una estació de Rodalies de la llínea C-3 de Rodalies Valéncia, la construcció de l'estació inclourà 140 places d'aparcaments i una passarela.

Monuments i llocs de interés

Entre els seus atractius turístics destaca el Palau - Castell d'Alaquàs; edifici datat en 1582, declarat Monument Nacional en 1918, i que en l'any 2003 passa a mans municipals desenrollant-se allí diverses activitats culturals (exposicions, concerts...). Atres llocs d'interés de la localitat son l'Iglésia de la Assunció (adjacent al Palau - Castell), la casa dels infants de Alòs (del S.XIX) i l'Iglésia de la Mare de Deu del Olivar.

Festes

Les seues festes majors se celebren a principis de setembre i entre els actes destaquen els Correfocs, els Moros i Cristians, La Festa de l'Aigua, en la qual els veïns ixen al carrer i se banyen uns a atres en aigua depositada en depòsits en el carrer, el Cant de la Carchofa i el Festival de Rock d'Alaquàs, més conegut com FRA (http://www.festifra.net). En la localitat també se celebren les Falles en el mes de març, contant en 12 comissiones falleres i premis propis. Des de fa alguns anys, la Festa del Aigua s'ha suspés.

En primavera en honor a Sant Francisco de Paula se celebra la Festa del Porrat; Festa recuperada recentment en la qual se cuinen calderetes que son repartides entre els veïns. També se organisa una fira gastronòmica.

Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Albert Taberner PCE
1983 - 1987 Francisco Tàrrega PSPV-PSOE
1987 - 1991 Francisco Tàrrega PSPV-PSOE
1991 - 1995 Adrià Hernandez PSPV-PSOE
1995 - 1999 Adrià Hernandez PSPV-PSOE
1999 - 2003 Jorge Alarte Gorbe PSPV-PSOE
2003 - 2007 Jorge Alarte Gorbe PSPV-PSOE
2007 - 2011 Jorge Alarte Gorbe PSPV-PSOE
2011 - 2015 n/d n/d
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Ciutats Agermanades

Enllaços externs

Referències

Pobles de la província de Valéncia · Senyera valenciana.png

Ademús · Ador · Agullent · Alaquàs · Albaida · Albal · Albalat de la Ribera · Albalat dels Sorells · Albalat dels Tarongers · Alberich · Alboraig · Alboraya · Albuixech · Alcàntera · Alcàsser · Les Alcubles · L'Alcúdia de Carlet · L'Alcúdia de Crespins · Aldaya · Alfafar · Alfara de la Baronia · Alfara del Patriarca · Alfarp · Alfarrasí · Alfauir · Algar · Algemesí · Algímia d'Alfara · Alginet · Almàssera · Almiserà · Almoines · Almussafes · Alpont · L'Alqueria de la Comtesa · Alzira · Andilla · Anna · Antella · Ares dels Olms · Atzeneta d'Albaida · Ayelo de Malferit · Ayelo de Rugat · Ayora · Barig · Barcheta · Bèlgida · Bellreguart · Bellús · Benaixeve · Benaguasil · Benavites · Beneixida · Benetússer · Beniarjó · Beniajar · Benicolet · Benicull · Benifayó · Benifairó de Valldigna · Benifairó de les Valls · Beniflà · Benigànim · Benimodo · Benimuslem · Beniparrell · Benirredrà · Benissanó · Benissoda · Benissuera · Bétera · Bicorp · Bocairent · Bolbait · Bonrepòs i Mirambell · Bufalí · Bugarra · Bunyol · Burjassot · Calles · Camporrobles · Canals · Canet d'En Berenguer · Carcaixent · Càrcer · Carlet · Carrícola · Cases Altes · Cases Baixes · Casinos · Castelló de les Gerres · Castellonet · Castielfabit · Catadau · Catarroja · Capdet de les Fonts · Cerda · Cofrents · Corbera · Cortes de Pallars · Cotes · Cullera · Chelva · Chella · Chera · Chirivella · Chest · Chiva · Chulilla · Daimús · Domenyo · Dosaigües · L'Eliana · Emperador · Énguera · Énova · Estivella · Estubeny · Faura · Favara · Foyos · La Font de la Figuera · La Font d'En Carròs · Fontanars · Fortaleny · Fuenterrobles · Gandia · Gàtova · Gavarda · Genovés · Chestalgar · Gilet · Godella · Godelleta · La Granja de la Costera · Guadasséquies · Guadassuar · Alquerieta de Guardamar · Figueroles · Loriguilla · La Llosa del Bisbe · Lloc Nou de la Corona · Llanera de Ranes · Llaurí · Llíria · Lloc Nou de Sant Jeroni · Lloc Nou d'En Fenollet · Llombay · La Llosa de Ranes · Lluchent · Macastre · Manises · Manuel · Marines · Massalavés · Massalfassar · Massamagrell · Massanassa · Meliana · Millars · Miramar · Mislata · Moixent · Moncada · Montserrat · Montaverner · Montesa · Montichelvo · Montroy · Museros · Nàquera · Navarrés · Novetlè · Oliva · Olocau · L'Olleria · Ontinyent · Otos · Paiporta · Palma de Gandia · Palmera · Palomar · Paterna · Pedralba · Petrés · Picanya · Picassent · Piles · Pinet · La Pobla de Farnals · La Pobla de Vallbona · La Pobla del Duc · La Pobla Llarga · Polinyà · Potries · Puçol · La Pobla de Sant Miquel · El Puig · Quart de les Valls · Quart de Poblet · Quartell · Quatretonda · Quesa · Rafelbunyol · Rafelcofer · Rafelguaraf · Ràfol de Salem · El Real de Gandia · Real · Requena · Ribarroja del Túria · Riola · Rocafort · Roglà i Corberà · Ròtova · Rugat · Sagunt · Salem · Sant Antoni de Benaixeve · Sant Joan d'Énova · Sedaví · Segart · Sellent · Sant Pere · Senyera · Serra · Setaigües · Silla · Simat de Valldigna · Sinarques · Sollana · Sot de Chera · Sueca · Sumacàrcer · Tavernes Blanques · Tavernes de Valldigna · Teresa de Cofrents · Terrateig · Titagües · Torrebaixa · Torrella · Torrent · Torres Torres · Tous · Toixa · Torís · Utiel · Valéncia · Vallada · Vallanca · Vallés · Venta del Moro · Vilamarchant · Vilallonga · Vilanova de Castelló · El Vilar · Villargordo del Cabriel · Vinalesa · Xalans· Xàtiva · Xeraco · Xarafull · Xeresa · Yàtova · La Yesa · Zarra

  1. ↑ Fuente: Población de hecho según el Instituto Nacional de Estadística de España. Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842, Series de población de los municipios de España desde 1996.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Alaquàs&oldid=16030»