Anar al contingut

Paleolític en Europa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El '___protected_title_0___', també '___protected_title_1___' comprén el Paleolític des de l'arribada dels primers ___protected_title_2___ fa aproximadament Plantilla:Ma/1 millones de años —primer rastre d'assentament humà europeu en Kozarnika, Bulgària—, fins al començ del Mesolítico (també Epipaleolítico), fa 10 000 AP (o fins a l'introducció de l'agricultura, atestada des de 8400 AP en Grècia i els Balcans, procedent d'Anatolia). Este periodo comprén, per lo tant, més del 99 % de la presència humana total en el continent europeu.[1]

La població d'Europa va estar somesa a successius cicles glacials i interglaciares,[Nota 1] particularment en el Pleistoceno mig (781 000−126 000 AP),[Nota 2] que varen afectar a la demografia de les poblacions.[3][4][5][6][7] L'arribada primerenca i la desaparició del ___protected_title_4___ i del ___protected_title_5___, l'aparició, evolució completa i posterior desaparició del ___protected_title_6___, i l'immigració i assentament exitós del ___protected_title_7___ varen tindre lloc durant el Paleolític europeu.[8][9]


El Paleolític constituïx, junt en el Mesolítico/Epipaleolítico (dos fases de transició) i el Neolític, la cridada Edat de Pedra, denominada aixina perque l'elaboració d'utensilis líticos ha servit als arqueòlecs per a caracterisar-la (en oposició a la posterior Edat dels Metals). El terme «Paleolític», etimológicament 'de pedra antiga', va ser creat per l'arqueòlec John Lubbock en 1865, en contraposició al de Neolític, 'de pedra nova'. Encara que esta etapa s'identifica en l'us de ferramentes de pedra tallada, també es varen utilisar atres matèries primeres orgàniques per a construir diversos artefactes: os, asta, fusta, cuiro, fibres vegetals, etc. Durant la major part del Paleolític inferior, les ferramentes líticas eren grosses, pesades, toscas i difícils de manejar, pero a lo llarc del temps varen ser fent-se cada volta més menudes, llaugeres, i eficients.

Els distints homínits del Paleolític europeu varen ser nómadas, és dir, la seua vida estava caracterisada per un desplaçament continu o periòdic (estacional) basat en la caça-recolecció, forma de vida que cobria les seues necessitats bàsiques: menjar, llenya i materials per a les seues ferramentes, roba o refugis. La caça va ser poc important al principi del Paleolític, predominant la recolecció (tubèrculs, raïls, corfes i brots tendres, frutes i llavors) i el carroñeo. A mida que progressaven física i tecnològicament la caça va ser cobrant major importància sense que deixaren mai de menjar vegetals: primer varen caçar menuts animals (insectes, reptils, rosegadors, pollets, ous...) i varen capturar oportunísticament animals malalts; després varen abordar captures a l'aguaite i en trampes. Una prova clara de que estos homínits caçaven són les llances de fusta de Schöningen, d'una antiguetat de 400 000 AP.[10] Els neandertal i H. sapiens també varen deprendre a peixcar utilisant arpones, rets i hams.

El Paleolític es dividix tradicionalment en els següents periodos:

Paleolític arcaic

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Paleolític inferior arcaic.

Encara que els primers homínits varen aparéixer fa més de Plantilla:Ma/1 millones de años (Ma) en Àfrica, els fòssils més antics fòra d'Àfrica són cinc cràneus que daten de 1,8 Ma, descoberts en Dmanisi (Geòrgia) i atribuïts al Homo erectus (conegut ya en Àfrica feya 2 Ma); com diferixen molt entre sí, provablement representen a lo manco a dos espècies diferents, lo que sugerix que vàries espècies de Homo primitiu haurien abandonat Àfrica.[12] També es varen trobar una dent humana i ferramentes de pedra en Kozarnika (noroest de Bulgària), que daten d'aproximadament 1,6 Ma. En 2024, es varen descobrir ferramentes de Modo 1/Olduvayense en Korolevo (Óblast de Zakarpatia, Ucrània), en un paleosuelo datat en 1,42 ± 0,10 Ma per la relació dels isòtops cosmogénicos 26Al i 10Be. Esta és la zona més freda coneguda que va estar ocupada pels primers humans que varen sorgir d'Àfrica, els qui anteriorment es creïa que havien progressat només cap a Àsia mentres permaneixien en climes mediterràneus.[13][14]


En Europa occidental, els fòssils de homínits són rars fins a 0,8 Ma. La primera evidència d'una presència humana anterior ha segut des de fa molt temps una indústria olduvayense excavada en Pirro Nord (regió d'Apulia, Itàlia) i datada entre 1,6−1,3 Ma, aixina com una mandíbula de homínit de 1,1 Ma, descoberta en el jaciment d'Alvenc de l'Elefant (província de Burgos, Espanya) en 2007.[12] Els restants humans en Orce (província de Granada, Espanya), del Home de Orce i del Chiquet de Orce, estan datats en 1,4 Ma.[15][16] Els jaciments de la regió de Orce inclouen els llocs de Font Nova 3, datat en 1,4 Ma, i de Barranc León, datat entre 1,3−1,2 Ma.[17][18] Atres fòssils en l'Alvenc de l'Elefant daten de 1,2 Ma.[19] Atres jaciments descoberts en França són el de Lézignan-la-Cèbe i la cova del Vallonnet, que daten d'al voltant de 1,2−1,15 Ma respectivament, i en Itàlia, el del Mont Poggiolo, que data d'al voltant de 0,95 Ma.[20] El jaciment de Gran Dolina (província de Burgos, Espanya) ha proporcionat restants d'indústria lítica i fòssils humans atribuïts a Homo antecessor, datats en al voltant de 0,86 Ma.[21][22][23][24] L'indústria lítica és del tipo olduvayense, utilisant la tècnica de vores tallades.[25]

En 2022, es va trobar un os facial en raïls dentals intactes en l'Alvenc de l'Elefant, en sediment de més de 1,1 Ma, lo que ho convertix en l'os facial humà més antic conegut en Europa Occidental. Encara que fragmentario, este rostre té característiques clau del Homo erectus, com un nas primitiu menys prominent que la dels humans moderns. Pero també té algunes diferències, com una cara mija més estreta que la del H. erectus en Àsia i Àfrica. Basant-se en l'edat de mils de fòssils d'animals descoberts en la mateixa capa de la cova, en les variacions periòdiques en el camp magnètic terrestre detectades en els sediment i en les concentracions de nucleidos cosmogénicos, este fòssil va ser datat entre 1,4−1,1 Ma. En la mateixa capa, els investigadors també varen descobrir l'os d'un chicotet mamífer en marques de tall, lo que indicaria que hauria segut descarnat en ferramentes de pedra.[12][26]

L'evidència més primerenca de l'us de ferramentes achelenses de Modo 2, més alvançades, són astrals de sílex de 900 000 AP trobades en la península ibèrica i en un jaciment de 700 000 AP en el centre de França. Les llances de Schöningen, huit javalines de fusta de 380 000 AP, descobertes en 1995 en una mina de carbó prop de la ciutat de Schöningen, Alemània, són les armes de caça completes més antigues jamai trobades en el món.[27]

Paleolític inferior (760 000−350 000 AP)

[editar | editar còdic]
Bifaz achelense
Artícul principal → Paleolític inferior.

La transició entre el Paleolític arcaic i el Paleolític ya clarament inferior és l'aparició d'elements líticos més elaborats associats en la cultura Achelense (indústria en bifaces)[33] que s'atribuïxen al Homo heidelbergensis (Home de Mauer en Alemània, Home de Tautavel en la cova del Arago en França[34]) i al Home de Neandertal (Alvenc dels Ossos en la serra de Atapuerca, en Espanya).[35]


El ___protected_title_0___ ha segut descrit a partir d'una mandíbula fòssil, datada fa 610 000 AP, trobada en Alemània, prop d'Heidelberg i podria ser el ancestro del ___protected_title_1___.[36][37][38] L'indústria lítica associada als heidelbergianos està atestada fa 760 000 AP en Bois-de-Riquet, França.[39]

El ___protected_title_4___ hauria dominat l'escenari europeu des de per lo manco 500 000 AP i fins a fa 150 000 AP.[40] Els utensilis associats en els fòssils del ___protected_title_5___ consistixen bàsicament en "pedres de tallar" i algunes ferramentes de lascas com a puntes i raspadors de fusta, os i astes, sent els iniciadores d'esta tècnica. El bifaz, també cridat astral de mà, formava part del seu equipament tecnològic: de grans dimensions, està tallat per abdós cares i la seua utilitat era molt diversa, servint tant per a curtir pells com per a treballar la fusta. Sembla ser que s'organisarien en menuts grups en una certa cohesió social, ya que es coneixen mandíbules totalment desdentadas, lo que indicaria que l'individu, despuix de perdre la seua dentadura, va seguir vivint i menjant gràcies a l'ajuda dels seus congèneres. No hi ha dubtes sobre les seues capacitats cinegéticas, ya que s'han trobat llances de fusta de 400 000 AP en Schöningen associades a esta espècie i a diversos mamífers caçats. També s'ha detectat una conducta diferencial a el hora de tractar els cadàvers, com ho prova el jaciment de l'Alvenc dels ossos, interpretat com un acte funerari conscient i ritualizado realisat fa uns 300 000 anys.[41]


L'orige dels neandertal es remonta fins a la Glaciació de Mindel (400 000−350 000 AP) —alguns ho remonten fins a 450 000 AP[42][43][44] — durant la qual els canvis climàtics i l'aument de la conya polar àrtica aparentment varen obligar a les poblacions europees de ___protected_title_0___ a refugiar-se de la fredor en les penínsules del sur del continent. Estes migracions varen produir l'aïllament de les poblacions de ___protected_title_1___, induint un coll de botella en les poblacions i favorint aixina l'especiación. Una volta finalisada la glaciació, eixes poblacions de ___protected_title_2___ haurien començat a adquirir ya traces pròpies dels neandertal. Finalment, fa 230 000−200 000 AP}, els ___protected_title_3___ haurien adquirit els suficients rancs físics com per a ser diferenciats en una nova espècie, el ___protected_title_4___.[45]


Els neandertal es varen adaptar als periodos glacials i interglaciales i als entorns corresponents. Es varen estendre per Europa, Orient Mig i Àsia Central.[46][47][48] Eren robusts i estaven adaptats a la fredor. Els últims neandertal posseïen capacitats cognitives propenques a les dels humans moderns.[49] Enterraven als seus morts des de fa uns 60 000 AP.[50][51] El número de neandertal oscilava entre uns pocs mills i 200.000 individus, lo que donava en qualsevol cas una densitat de població molt baixa.[52][53][54]


Una innovació important al final del Paleolític inferior va ser la domesticació del fòc, un pas important en l'evolució, que va permetre la cocció dels aliments i, per tant, va facilitar l'assimilació de nutrients[55][56][57] Hi ha evidències en Àfrica d'us de fòc per homínits fa entre 1 i Plantilla:Ma/1 millones de años, pero l'absència de llars localisades i acondicionats, aixina com l'absència de carbó vegetal, en solament fusta que mostra un us temporal i ocasional, provablement a partir de fòcs naturals i no per un fòc domesticat. El fòc escomençaria a ser utilisat des del Pleistoceno inferior, pero encara no estava domesticat.[58] La presència d'una llar mantinguda es pot comprovar per l'acumulació d'ossos d'animals cremats i ennegrits, per les capes de cendres acumulades en els sediment i per la presència d'una concentració de pedres impactades per una calor alta. El lloc en Europa més antic en rastres de llars són els jaciments de Stranska Skala i de Přezletice, en la República Checa, estimats en al voltant de 650 000 AP, encara que sense evidència segura de que eixos fòcs hagen segut controlats.[59] S'han identificat varis llocs ben documentats des de fa 400 000 AP,[60][61] en especial[62] en Anglaterra —Beeches Pit, en 414 000 AP[63]—, en França —Menez Dregan (Finistère, 400 000 AP), Terra Amata (Alps-Maritimes, 380 000 AP); Lunel-Viel (Erau, 375 000 AP) i Achenheim (Bas-Rhin), 350 000 AP)—, en Alemània —Bilzingsleben (Turingia, 370 000 AP[63])—, en Hongria —Vértesszőlős— i en Itàlia —Torre in Pietra— i Espanya —Solana del Zamborino—.

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ (2007) Handbook of Paleoanthropology, Berlin; Heidelberg: Springer, p. 1963. doi:10.1007/978-3-540-33761-4_64. ISBN 978-3-540-32474-4.
  2. ↑ «interglaciar». dle.raer.és.
  3. ↑ «Deux millions d'années de migrations, de dispersions et de remplacements (Conférence au Collège de France)» (en fr). Collège de France..
  4. ↑ Science.345(6192)
    1236828.doi:10.1126/science.1236828..
  5. ↑ «Cours public : Pré-Néandertaliens et Néandertaliens en Europe (0.5-0.04 Ma) : deux superprédateurs ?» (en fr). Museum National de Histoire Naturelle..
  6. ↑ Condemi y Savatier, 2016, Dones hypercarnivores, p. 82-83.
  7. ↑ Demars, 2006.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Groeneveld, Emma. «Paleolithic». World History Encyclopedia.
  9. ↑ Palaeolithic Europe: A Demographic and Social Prehistory, UK: Cambridge University Press. doi:10.1017/9781108590891. ISBN 9781108590891.
  10. ↑ Fullola, Josep Mª. Introducció a la prehistòria. L'evolució de la cultura humana, p. 78.
  11. ↑ “Early Upper Paleolithic colonization across Europe: Clave and mode of the Gravettian diffusió” . PLOS ONE 12 (5): i0178506. doi:10.1371/journal.posa.0178506. PMID 28542642. Bibcode: 2017PLoSO..1278506B.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 Science.387(6739)doi:10.1126/science.zpcszwz.Consultat el 14 de març de 2025..
  13. ↑ Pour la science.(560)
    13.Consultat el 31 de maig de 2024..
  14. ↑ Nature.627
    805-810.doi:10.1038/s41586-024-07151-3..
  15. ↑ (2013).Journal of Human Evolution.65
    1-9.doi:10.1016/j.jhevol.2013.01.012..
  16. ↑ (2008).Nature.452
    465-469.doi:10.1038/nature06815..
  17. ↑ Tixier, J., Rosega, D., Turq, A., Gibert, J., Martinez, B., Arribes, A., Gibert, L., Gaete, R., Maillo, A. et Iglésies, A. (1995) - « Présence d'industries lithiques dans li Pléistocène inférieur de la région d'Orce (Grenade, Espagne) : quel est l'état de la question ? », Compte Rendu de l'Académie dones Sciences, Paris, t. 321, série II a, p. 71-78.
  18. ↑ Turq, A., Martínez-Navarro, B., Palmqvist, P., Arribes, A., Agustí, J. et Rodríguez Vidal, J. (1996) - « Li Plio-Pléistocène de la région d'Orce, province de Grenade, Espagne : bilan et perspectives de recherche », Paléo, n° 8, p. 161-204.
  19. ↑ E. Carbonell et al., 2008 - « The first hominin of Europe », Nature, vol. 452, Plantilla:Abréviation discrète 465-469
  20. ↑ Vila, P. (2001) - « Early Italy and the colonization of Western Europe », Quaternary International, 75, p.113-130-
  21. ↑ «Découverte de Homo antecessor» (en fr). Encyclopædia Universalis en ligne. Consultat el 6 de març de 2018..
  22. ↑ «Homo antecessor : Common Ancestor of Humans and Neanderthals ?» (en en). smithsonian.com. Smithsonian Institution. Consultat el 6 de març de 2018..
  23. ↑ «[https://www.futura-sciences.com/sciences/actualites/homme-silex-taille- vieux-4-million-annees-decouvert-atapuerca-48027/ Un silex taillé vieux d'1.4 million d’années découvert à Atapuerca]» (en fr). futura-sciences.com. Consultat el 6 de març de 2018..
  24. ↑ Le Monde..
  25. ↑ Bermúdez de Castro Somrient, J.M., Arsuaga, J. L., Carbonell, E., Roses, A., Martínez, I. et Mosquera, M. (1997) - « A Hominid from the Lower Pleistocene of Atapuerca, Spain: Possible Ancestor to Neandertals and Modern Humans », Science, 276, Plantilla:Abréviation discrète 1392-1395.
  26. ↑ Nature.doi:10.1038/s41586-025-08681-0..
  27. ↑ Kouwenhoven, Arlette P. (1997). “World's Oldest Spears”. Nature 385 (6619): 767–768. doi:10.1038/385767a0. PMID 9039904. Bibcode: 1997Natur.385..767D.
  28. ↑ “Postcranial evidence from early Homo from Dmanisi, Geòrgia” . Nature 449 (7160): 305–310.
  29. ↑ “Earliest human occupations at Dmanisi (Georgian Caucasus) dated to 1.85–1.78 Ma” . Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America 108 (26): 10432–6.
  30. ↑ «An ancient continuous human presence in the Balkans and the beginnings of human settlement in western Eurasia: A Lower Pleistocene example of the Lower Palaeolithic levels in Kozarnika cave (North-western Bulgària)».Quaternary International.223-224
    94–106.ISSN 1040-6182.doi:10.1016/j.quaint.2010.02.023.
  31. ↑ «Barranc León: Jaciment Paleontológico». Portal de la comarca de Huescar. Consultat el 23 de giner de 2019.
  32. ↑ «Troben en Atapuerca la cara del primer europeu». Fundació Atapuerca. Consultat el 12 de juliol de 2022.
  33. ↑ Tuffreau, A. (2004) - L'Acheuléen - Del Homo erectus à el homme de Néandertal, Paris, La Maison dones roches, 125 p.
  34. ↑ Hublin, J.-J. (2007) - « Origine et évolution dones Néandertaliens », in : Els Néandertaliens, biologie et cultures, Vandermeersch, B. et Maureille, B., (dir.), Paris, Éditions du Comité dones travaux historiques et scientifiques, Documents préhistoriques 23, Plantilla:Abréviation discrète 95-107.
  35. ↑ Cervera, J., Arsuaga, J.L., Bermudez de Castro, J.M. et Carbonell, E. (2000) - Atapuerca - Un milló d'anys de història, Madrit, Plot Edicions, Editorial Complutense, 240 p.
  36. ↑ (2016) «___protected_title_2___ et ___protected_title_3___. Cohabitation, hybridation ou disparition ?», Nous sommes tous dones Africains : à la recherche du premier homme (en fr), Odile Jacob..
  37. ↑ Bernard Vandermeersch i B. Maureille (Éds.) (2007). «Origine et évolution dones Néandertaliens (cap.)», Els Néandertaliens, biologie et cultures (en fr), París: Comité dones travaux historiques et scientifiques, pp. 95-107. ISBN 9782735506385..
  38. ↑ «Homo heidelbergensis» (en en). Smithsonian National Museum of Natural History. Consultat el 6 de març de 2018..
  39. ↑ (2013).Quaternaire.24(4)doi:10.4000/quaternaire.6790..
  40. ↑ Fullola, Josep Mª (2005). Introducció a la prehistòria. L'evolució de la cultura humana, primera edició, Ed. UOC, p. 75. ISBN 84-9788-153-2.
  41. ↑ Fullola, Josep Mª. Introducció a la prehistòria. L'evolució de la cultura humana, p. 78.
  42. ↑ (2011) Quand d'autres hommes peuplaient la terre –nouveaux regards sur nos origines (en fr), Flammarion, pp. 86..
  43. ↑ (2011) «A preliminary approach to the neandertal speciation by distance: a view from the shoulder complex», Continuity and discontinuity in the peopling of Europe (en en), Springer, pp. 127-138..
  44. ↑ (2012).Pour la Science.
    14-19.
  45. ↑ Història (National Geographic).(155)
  46. ↑ «L'expansion néandertalienne en Eurasie (conférence au Collège de France)» (en fr). college-de-france.fr. Consultat el 7 de març de 2018..
  47. ↑ Condemi y Savatier, 2016, Néandertal voyage, Plantilla:Abréviation discrète 35 et sq.
  48. ↑ (2012).Pour la Science.
    23..
  49. ↑ CNRS Li journal.
  50. ↑ Néandertal, quand els sépultures racontent (pdfpdf) (en fr), Centre dones Musées Nationaux..
  51. ↑ «El homme de Néandertal inhumait ben déjà ses morts» (en fr). CNRS..
  52. ↑ Indica 5000−70 000 individiduos. Current Anthropology.54(S8)
    S202-S213.doi:10.1086/673725.
  53. ↑ Conté una recension donant entre {{unitat|20000-200000|individus. Bulletins et Mémoires de la Société de nthropologie de Paris.23(1)
    1-18 (p. 14).doi:10.1007/s13219-010-0022-i..
  54. ↑ Indica una població de 4400−5900 habitants en un interval de confiança del 95 % comprés entre 1700- 37 700 persones. Journal of Archaeological Science.32(11)
    1656-1668.
  55. ↑ «Maîtrise du feu» (en fr). Encyclopædia Universalis en ligne. Consultat el 9 de març de 2018..
  56. ↑ Condemi y Savatier, 2016, p. 68.
  57. ↑ Valentin, 2011, p. 13.
  58. ↑ C. K. Brain & A. SillentNature.(336)
    464-466.doi:10.1038/336464a0..
  59. ↑ Karel Valoch (1996). Li paléolithique en Tchéquie et en Slovaquie, 9782841370467: Éditions Jérôme Millon, p. 25.
  60. ↑ Wil Roebroeks et P. Vila, « On the earliest evidence for the habitual use of fire in Europe », PNAS, vol. 108, n° 13, 2011, p. 5209-5214
  61. ↑ Gwenn Rigal, Li temps sacré dones cavernes, José Corti, 2016, p.70
  62. ↑ Plantilla:Lien web
  63. ↑ 63,0 63,1 Henry de Lumley (2017). La Domestication du feu aux temps paléolithiques, Paris: Éditions Odile Jacob, p. 47-62.

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "Nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="Nota"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Paleolític_en_Europa&oldid=851264»