Cova del Arago
La cova del Arago (en francés Caune de l'Arago, en català septentrional Cauna de l'Aragó) és un jaciment prehistòric, trobat en la comuna de Tautavel, en els Pirineus Orientals, en una gran cavitat en vistes a un curs d'aigua permanent, la Verdouble. Ací varen ser trobats l'Home de Tautavel i restants líticos del Paleolític inferior.
Situació i descripció
editar
La cova del Arago està ubicada en el sur de França, a l'est dels Pirineus, en el departament dels Pirineus Orientals, sobre el municipi de Tautavel. Es troba en penya-segat calcáreo del massiç dels Corbières,[1] en unes vistes de vàries decenes de metros (80 m actualment, menys de 60 en l'época del Home de Tautavel) a una ampla vall pel que corre el curs d'aigua Verdouble deixant un canó que serpentea per la planura.[2]
La cova medix 30 m de llarc, pero podria haver medit uns 120 m en temps prehistòrics, una part del sostre està afonat, mentres el fondo està desaparencido.[3] El seu esgambi màxim és de 10 m.[4] Actualment, s'obri cap al sur, pero s'obria cap a l'est abans de l'afonada.[5]
Esta situació privilegiada donava lloc a un abric ideal per als caçadors-recolectoress prehistòrics.[2] L'obertura a l'est sobre un penya-segat orientat al surest permetia que fera una temperatura relativament elevada l'hivern.[5] El relleu tan contrastat d'este entorn donava lloc a varis casetes ecològiques proporcionant distints animals que caçar: els adaptats al riu (castors), atres adaptats a la planura, que estava, segons l'época i el clima, coberta de bosc (gamos, cérvols) o d'estepa (cavalls, bisonts, rinoceronts, elefants), els herbívors que vivien en els terrenys escarpados (muflones, cabres, tares del Himalaya, isarts dels Alps), uns atres sobre els escenaris de clima més sever (bous almizcleros, renos).[6] Ademés, just baix la cova, es trobava un vau pel que passaven les raberes de grans herbívors, lo que facilitava la caça.[7] La situació elevada de la cova feya d'ella un excelent observatori per a fichar les raberes en la planura.[2]
El riu propenc, mai sec, proporcionava aigua, pero també vores rodades para empedrar el sol de la cova o servir com a ferramentes. L'entorn més lluntà, a menys de mig dia anant (aproximadament a 30 km), podia proporcionar atres pedres en la finalitat de fabricar ferramentes: de sílex (en Roquefort-dels-Corbières), de jaspi roig (en Corneilla-de-Conflent), de cherts (a Rivesaltes), de quarsita (en Soulatgé), de roques volcàniques (col de Couisse).[7]
Interés científic
editarLa cova del Arago conté un depòsit de més de 15 m de sediment, roques i restants acumulats durant un periodo que s'estén aproximadament des dels 100 000 als 700 000 anys abans el present. Per la seua cantitat (el periodo d'excavacions de 1967 a 1994 va traure a la llum aproximadament 260 000 objectes: oss i ferramentes líticas[8]) i la seua diversitat, estos vestigis donen numeroses informacions sobre els grups humans prehistòrics que han vixcut allí, pero també sobre els animals, les plantes i els climes que s'han succeït en la regió durant estos 600 000 anys.[3]
El 27 de Juliol de 2015, el Museu de Tautavel va anunciar el descobriment per uns jóvens investigadors voluntaris d'una dent que data de 550 000 anys en el jaciment. Esta dent fòssil té 100 000 anys més que el cràneu del Home de Tautavel.[9]
Fauna
editar
S'han trobat en la cova del Arago els vestigis d'una fauna numerosa i variada, en 122 espècies diferents representades. Els numerosos restants d'espècies de mamífers atesten l'alimentació de l'home en diferents époques. Un esvelt cavall (Equus mosbachensis tautavelensis) sembla haver segut l'assut de caça principal en l'época de l'Home de Tautavel (nivell G) junt a, en la mateixa época, els bisonts (Bisonte priscus) que es troben igualment en cantitat. Les excavacions han revelat també numerosos vestigis de renos (Rangifer tarandus), de cérvols (Cervus elaphus), de gamos (Dama), de búfalos almizcleros (Praeovibos priscus), de muflones (Ovis ammon), de tares del Himalaya (Hemitragus bonali) i de rinoceronts (Dicerorhinus hemitoechus) i dels restants de Ursus deninger.[10][11]
Climes
editarReferències
editar- ↑ de Lumley, 1998
- ↑ 2,0 2,1 2,2 de Lumley, 1998
- ↑ 3,0 3,1 de Lumley, 1998
- ↑ Monchot, 1998
- ↑ 5,0 5,1 de Lumley, 1998
- ↑ de Lumley, 1998
- ↑ 7,0 7,1 de Lumley, 1998
- ↑ Pois, 2000
- ↑ Prehistòria: A Tautavel, es pren un colp de jove de 100 000 anys
- ↑ (1998).«Li Bison du gisement paléolithique inférieur de la Caune de l'Arago (Tautavel, Pyrénées orientals, France)».Paléo.10(10)Consultat el 19 février 2015.
- ↑ (2006).«Els faunes de grands mammifères de la Caune de l'Arago (Tautavel) dans li cadre biochronologique dones faunes du Pléistocène moyen italien».L'Anthropologie.110(5)doi:10.1016/j.anthro.2006.10.011..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cueva del Arago» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.