Anar al contingut

Baix Rin

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Bas-Rhin»)
Baix Rin
Per a vore l'actual vore Colectivitat Europea d'Alsàcia.
Per a la regió alemana del Baix Rin vore Baixa Renania.

El Baix Rin (67; en francés Bas-Rhin, en alsaciano Unterelsàss, Underelsàss o Unt'relsass) és un departament de França, administrativamente depenent de la regió d'Alsàcia, en capital administrativa en Estrasburc. L'1 de giner de 2021, esta comunitat es va fusionar en el Alt Rin per a formar la Colectivitat Europea d'Alsàcia. El departament de Baix Rin llimita al sur en el del Alt Rin i a l'oest en els de Vosges, Meurthe i Mosela i Mosela. Al nort i a l'est està contorneado pel riu Rin i la frontera en Alemània.

Geografia física i humana

[editar | editar còdic]

Descripció del mig físic

[editar | editar còdic]

El departament del Baix Rin ocupa la partix nort de la regió d'Alsàcia, que s'estén de nort-sur a lo llarc de la fossa renana superior, encastrar entre el propi riu Rin a l'est i la cordillera dels Vosges a l'oest.

Vista de la Plaine d'Alsace en la proximitat de Sélestat, en el departament del Baix Rin, des del Castell del Haut-Kœnigsbourg en Alsàcia.

La Planura d'Alsàcia (Plaine d'Alsace) sobre la que el Baix Rin s'assenta, és un àrea de torrentada sedimentario arenenc cobert de masses forestals en reculada pels cultius. Parcialment, la planicie també es cobrix de llits de tipo cuarzo-calcáreo i argila, composicions que favorixen l'explotació agrícola de cereals i l'especialisada (cols, lúpulo, etc.). A l'oest del departament, la cordillera dels Vosges presenta en el seu alvertent orientat a l'est, en abundància de sols calcáreos propicis al cultiu de la vinya i als arbres frutals. En la seua part més al nort, junt a la frontera en Alemània i la regió de Lorena, en un àrea coneguda com la Alsace Bossue es troba el Parc Nacional dels Vosges del Nort, una de les reserves de la biosfera segons la classificació de la Unesco.

El clima dominant del Baix Rin és, com en el restant de la regió, de tipo semicontinental, en una forta amplitut tèrmica anual. Els estius són calorosos i els hiverns frets, concentrant-se les pluges principalment en l'estiu i l'autumne.

Demografia

[editar | editar còdic]

El Baix Rin és un departament densament poblat. Els seus habitants representen casi les 2/3 parts de la població total de la regió d'Alsàcia i es concentren davant tot entorn a l'àrea urbana d'Estrasburc. Sent el departament més habitat de la ya de per sí regió més chicoteta de França, la forta pressió demogràfica urbana resultant incidix en dificultats en el mercat de la vivenda i en la saturació de l'espai per a fins socials disponibles. Segons el cens estimat pel INSEE de l'1 de giner de 2004,[1] la població total del Baix Rin s'eleva a 1.562.432 persones, lo que representa aproximadament 2/3 de la població total d'Alsàcia.

Evolució demogràfica (població censada)
1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946
-- -- 651.686 670.985 688.242 711.830 673.281
1954 1962 1968 1975 1982 1990 1999
707.934 770.150 827.367 882.121 915.676 953.053 1.026.120


La població es concentra en aproximadament un 45% dins dellímit de les localitats que componen la Comunitat Urbana d'Estrasburc, CUS (451.240 habitants segons el cens oficial de 1999), sent la pròpia Estrasburc (501.393 ha) i les comunes de Schiltigheim (30.841 ha) i Illkirch-Graffenstaden (23 815 ha) els núcleus més poblats. Despuix de la CUS, els següents núcleus poblacionals són molt més chicotets comparativament en número d'habitants: Haguenau (32.242 ha) i Sélestat (17.179 ha). Per a una superfície de 4.755 km², la densitat de població del Baix Rin (223 hab./km²) és superior al doble de la mija nacional de França (111 hab./km²).

Història

[editar | editar còdic]

El departament va ser creat en la Revolució Francesa. El 14 de giner de 1790, l'Assamblea nacional constituent va decretar: « — Que Alsàcia serà dividida en dos departaments dels quals Estrasburc i Caramullar seran les seues capitals; — Que el departament d'Estrasburc serà subdividido en tres districtes [...]; — Que les terres dels príncips alemans, els terres dones princes allemands, posseïdes per la sobirania de França, seran compreses en la divisió dels districtes; — Que Landau, enclavado en el Palatinado, tindrà una justícia particular [...] ». El 4 de març de 1790 en aplicació de la llei del 22 de decembre de 1789, a partir de la mitat nort de la província d'Alsàcia (Baixa-Alsàcia)

Els llímits del Baix-Rin varen ser modificats numeroses voltes.

  • 1793 : absorbix els següents territoris, novament anexionados per França :
  • 1795 : la regió de Schirmeck - que no parlava alsaciano - va ser retirat (districte de Sélestat) i unit als Vosges (districte de Senones) ;
  • 1808 : dels territoris a l'est del Rin varen ser units, en particular la ciutat de Kehl ;
  • 1814 : seguidament al primer tractat de París, guanya territoris al nort de Lauter, provinents de l'antic departament del Mont-Tonnere, especialment la ciutat de Landau, pero va perdre tots els territoris a l'est del Rin.
  • 1815 : seguidament al segon tractat de París, pert tots els territoris al nort de Lauter i el departament és ocupat per les tropes badoises i sajonas de juny de 1815 a novembre de 1818.
  • 1871 : va ser enterament anexionado per Alemània (tractat de Fráncfort) i es va transformar llavors al Bezirk Unterelsass en el sí del Reichsland Elsaß-Lothringen.
  • 1919 : torna a ser francés (tractat de Versalles) i va recuperar els territoris que Alemània havia pres en el departament de Vosges en 1871 (canton de Schirmeck i canton de Saals).
  • 1944 : la ciutat de Kehl és de nou anexionado abans de ser tornat a la RFA en 1953.
  • 1949 : en Londres, dèu Estats voten el tractat instituyente del « Consell d'Europa » triant per unanimitat Estrasburc per a la sèu del mateix.
  • 1950 : creació en Estrasburc de la Comissió i la Cort dels Drets Humans.
  • 1952 : creació en Estrasburc de l'Assamblea de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer, ancestro de l'actual Parlament Europeu.
  • 1969 : institut dels Drets de l'Home per René Cassin.
  • 2021: esta comunitat es va fusionar en el Baix Rin per a formar la Colectivitat Europea d'Alsàcia.

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons