Alvenc de l'Elefant

Alvenc de l'Elefant

El Alvenc de l'Elefant, o Trinchera de l'Elefant (TE) és un antic aven format en calcàrea del cretáceo per un riu subterràneu en la serra de Atapuerca (Espanya). En este alvenc s'han descobert dos fòssils humans, dels més antics d'Europa, datats en més d'1,22 Ma. Durant el Pleistoceno, l'afonament d'un pou en el cim del aven va permetre que s'acumularen els sediments, convertint-la en una trampa natural. El seu estratigrafia va quedar exposta en el XIX per la construcció d'una llínea de ferrocarril que va provocar el seu aflorament.

L'Alvenc de l'Elefant pertany al sistema càrstic de la Cova Major d'Atapuerca. Com a part del conjunt de la serra de Atapuerca, està classificada com Patrimoni de la Humanitat. La seua excavació va començar en 1992 i es va fer sistemàtica en 1996. Ademés dels restants humans, s'han descobert ossos d'herbívors treballats, aixina com unes cent ferramentes de pedra de modo 1 o olduvayense.

Els fòssils humans de l'Alvenc de l'Elefant permeten constatar la presència de l'home en Europa durant el Calabriense, com atesten els jaciments de la regió de Orce en Espanya, i els Pirro Nord (Itàlia) i Kozarnika (Bulgària), alguna cosa més recents. La falange fòssil contribuïx a explicar l'evolució de la mà a lo llarc de l'història del gènero Homo, mentres que els restants de fauna i de ferramentes líticas proporcionen senyes sobre els modos de vida dels primers europeus.

Context

Descripció del jaciment

Seqüència estratigráfica de l'Alvenc de l'Elefant o Trinchera de l'Elefant (TE). Les capes TE15 ─ TE17 són les úniques que no contenen ossos. Les ferramentes de pedra han aparegut sobretot en les capes TE9 i TE8, aixina com una mandíbula, una dent i una falange

Esta antiga gruta media 18 m d'alt. Atrea als pardals, i funcionava com una trampa natural per als animals terrestres, lo que va causar l'acumulació de numerosos restants òsseus que proporcionen informació sobre la fauna i el clima, i faciliten la seua datació. Els sediment es troben en l'atre extrem de la trinchera. En 1996, un sondaje baix el nivell inferior TE7 va permetre establir l'estratigrafia precisa, i va mostrar que el sol de la gruta es troba a lo manco baix 3,5 m de sediment. Més vesprada es va cavar un pou de 8 m. L'estratigrafia es repartix en 21 nivells, dels que 7 estan situats per baix del sol. Els nivells estudiats es varen denominar de TE8 a TE21.

En 2001, el descobriment d'un molar erròneament atribuït a un elefant, va donar nom a este alvenc, encara que investigacions posteriors varen demostrar que pertanyia a un rinoceront. Poc despuix es va descobrir un astrágalo d'elefant, per lo que es va conservar la denominació.

Datacions

La datació es complica per l'inclinament dels sediment més baixos, aixina com per la mescla de les capes precedents, causada per les diferents farcidures que s'han produït. De fet, la seua identificació s'actualisa regularment. Varis estudis proponen datacions coherents:

• l'inversió Brunhes-Matuyama, última inversió del camp magnètic terrestre solament es detecta entre les capes TE17 i TE16, lo que situa a les capes inferiors entre els 1,78 Ma i 0,78 Ma.

• La microfauna del nivell TE9 ha pogut datar-se en prou precisió al voltant d'1,4 Ma per comparació en espècies d'edat coneguda del nort d'Itàlia.

• El método de datació més eficaç ha segut la datació per isòtops cosmogénicos dels radionúclits ²⁶Al i ¹⁰Be en les mostres de cuarzo. Una mostra del nivell TE9b, 40 cm per damunt de la mandíbula del nivell TE9c, té una edat d'1,22 Ma.

Per tant, es considera que els sediment dels nivells TE9c i inferiors tenen, com a mínim, una edat d'1,22 Ma.

Material

Ferramentes

Entre les capes TE8 i TE14 es varen trobar més de 80 productes de l'indústria lítica, concentrats sobretot en el nivell TE9. Estos artefactes són tots de modo 1 o olduvayense, realisats en sílex o arenisca, materials disponibles en un radi de menys de 2 km. Estos útils es troben entre els més antics trobats en Europa, i l'únic trobat en la capa T8 seria encara més antic. Els nivells superiors, sobretot el TE19, varen produir atres elements líticos de factura més moderna, de tipo 2 o achelense, i inclús de transició al modo 3 o musteriense. En estos casos, els materials utilisats són la quarsita i l'arenisca, que s'han trobat a uns 3 km, aixina com el sílex. L'absència d'objectes en els nivells intermijos, de el TE15 a el TE17, no permet relacionar els dos tipos de manufactura observades, ni d'establir una continuïtat de l'ocupació humana d'esta regió.

Restants animals

La major part de les osamentas s'han pogut identificar en certea: es troben restants de Ursus doliensis, espècie descoberta en la Gran Dolina, i de ursus deningeri, antepassats del orso cavernario, entre ells un cràneu complet. També s'han trobat restants de macacos, cánidos, cérvols, cavalls, Lynx issiodorensis, mamuts, rabosots, comadrejas, bisontes, cérvols jagants, jaguars europeus, hienes, varis tipos de rinoceront, de lagomorfos i de rosegadors. Atres fòssils no s'han pogut classificar en exactitut: restants de felinos, hipopótams i proboscídeos.

• En les capes TE14 i inferiors s'ha trobat més de 10 000 fragments d'os. Els restants d'aus marines i un os d'ànet demostren que en el Calabriense, el lloc lindaba en una vasta extensió d'aigua. El nivell TE9 conté la major diversitat d'espècies. Hi ha restants de carnívors, (gossos, gats cervals, jaguars, orsos) i d'herbívors (mamuts, bisontes, rinoceronts, cavalls, cérvols), els ossos dels quals presenten numeroses fractures fresques. Associades a marques de dents, estos trencaments indiquen una predación natural. Pero no sempre s'aprecien mordiscos, mentres que en ocasions són visibles estrías i marques de colps.

• Els nivells de TE15 a TE17, que no contenen cap os, marquen una ruptura. En els nivells recents TE18 i TE19 tornen a aparéixer numerosos restants d'animals, típics esta volta de mitan del Chibaniense: elefants, rinoceronts, cavalls, cérvols, megaloceros, bisontes, rabosots, hienes i orsos de Deninger. La datació permet relacionar estos estrats en el nivell TD10 de la Gran Dolina, i el conjunt permet imaginar l'entorn com un bosc humit en grans planures més seques, idèntic al clima actual. La presència més important de restants de équidos en el nivell 19 subralla l'existència de grans planures.

• En els nivells superiors TE20 i TE21 no s'ha trobat cap fòssil encara, i representen els estats de obturación de la cavitat.

L'home va deixar la seua chafada en l'acumulació d'ossos d'animals: entre els restants de fauna del nivell TE9 hi ha una gran proporció d'herbívors, sobretot de bisontes. Ademés, les fractures d'ossos frescs per a accedir a la mèdula i les estrías de descarnación que s'aprecien en varis ossos llarcs, una vèrtebra i una mandíbula són característiques d'activitat humana. L'absència d'esquelets complets indica que este consum no es feya en la gruta, sino en la seua entrada.