Anex:Isòtops d'alumini
El alumini (Al) té 22 isòtops coneguts, els quals van de el 21Al fins a el 42Al. També posseïx quatre isòmers nuclears. Únicament el 27Al (un isòtop estable) i el 26Al (un isòtop radioactivo) es produïxen de forma natural. No obstant, 27Al té una abundància natural de +99.9 %. A banda de 26Al, tots els demés isòtops radiactius de l'alumini tenen una vida mija de menys de sèt minuts; la majoria posseïx una vida mija menor a un segon. El 26A l'es produïx a partir del argón atmosfèric per l'espalación de rajos còsmics de protones (és dir, protones d'altíssima energia). Els isòtops d'alumini han trobat aplicacions en la datació de sediment marins, nòduls de manganeso, gele glaciar, cuarzo expost en les rocas i de meteorits. La relació entre 26A l'i 10Be s'ha utilisat per a estudiar el paper del transport, deposición i almagasenament de sediment i l'erosió, en una escala de temps de 105 a 106 anys.
l'Al-26 va ser utilisat en estudis de la Lluna i de meteorits. Quan un fragment d'un meteorit és expulsat del cos original, s'expon a un intens bombardeig de rajos còsmics durant el seu viage per l'espai; açò provoca una substancial producció de 26Al. Després de precipitar-se a la Terra, l'atmòsfera protegix al fragment de la radiació còsmica i la producció d'este isòtop es deté. El periodo de temps que es demora este isòtop en decaure servix per a determinar el temps en que el meteorit va entrar en l'atmòsfera terrestre. L'investigació de meteorits ha conseguit demostrar que 26A l'era relativament abundant en el moment de la formació del nostre sistema planetari. La majoria dels científics que estudien els meteorits creuen que l'energia lliberada per la decaiguda de el 26Al va ser la responsable de la fusió i la diferenciació d'alguns asteroides en acabant de que es varen crear fa 4.55 mils de millons d'anys[1]
Massa atòmica estàndar : 26.9815386(8) o
Taula
[editar | editar còdic]| símbol
|
Z(p) | N(n) | massa isotòpica (o) |
vida mija | método(s) de decaiguda(s)[2][n 1] |
isòtop(s) fill(s)[n 2] |
espin nuclear |
Composició isótopica representativa (fracció molar) |
ranc de variació natural (fracció molar) |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| energia d'excitació | |||||||||
| 21A el | 13 | 8 | 21.02804(32)# | <35 ns | p | 20Mg | 1/2+# | ||
| 22A el | 13 | 9 | 22.01952(10)# | 59(3) ms | β+ (96.7%) | 22Mg | (3)+ | ||
| β+, 2p (2.5%) | 20Ne | ||||||||
| β+, p (0.8%) | 21Na | ||||||||
| 23A el | 13 | 10 | 23.007267(20) | 470(30) ms | β+ (92%) | 23Mg | 5/2+# | ||
| β+, p (8%) | 22Na | ||||||||
| 23mA el | 0.35 s | #79 | |||||||
| 24A el | 13 | 11 | 23.9999389(30) | 2.053(4) s | β+ (99.95%) | 24Mg | 4+ | ||
| β+, α (.0349%) | 20Ne | ||||||||
| β+, p (.0159%) | 23Na | ||||||||
| 24mA el | 425.8(1) keV | 131.3(25) ms | TI (82%) | 24A el | 1+ | ||||
| β+ (18%) | 24Mg | ||||||||
| β+, α | 20Ne | ||||||||
| 25A el | 13 | 12 | 24.9904281(5) | 7.183(12) s | β+ | 25Mg | 5/2+ | ||
| 26Al[n 3] | 13 | 13 | 25.98689169(6) |
β+ |
26Mg | 5+ | Traces[n 4] | ||
| 26mA el | 228.305(13) keV | 6.3452(19) s | β+ | 26Mg | 0+ | ||||
| 27A el | 13 | 14 | 26.98153863(12) | ESTABLE | 5/2+ | 1.0000 | |||
| 28A el | 13 | 15 | 27.98191031(14) | 2.2414(12) min | β- | 28Si | 3+ | ||
| 29A el | 13 | 16 | 28.9804450(13) | 6.56(6) min | β- | 29Si | 5/2+ | ||
| 30A el | 13 | 17 | 29.982960(15) | 3.60(6) s | β- | 30Si | 3+ | ||
| 31A el | 13 | 18 | 30.983947(22) | 644(25) ms | β- (98.4%) | 31Si | (3/2,5/2)+ | ||
| β-, n (1.6%) | 30Si | ||||||||
| 32A el | 13 | 19 | 31.98812(9) | 31.7(8) ms | β- (99.3%) | 32Si | 1+ | ||
| β-, n (.7%) | 31Si | ||||||||
| 32mA el | 955.7(4) keV | 200(20) ns | (4+) | ||||||
| 33A el | 13 | 20 | 32.99084(8) | 41.7(2) ms | β- (91.5%) | 33Si | (5/2+)# | ||
| β-, n (8.5%) | 32Si | ||||||||
| 34A el | 13 | 21 | 33.99685(12) | 56.3(5) ms | β- (87.5%) | 34Si | 4-# | ||
| β-, n (12.5%) | 33Si | ||||||||
| 35A el | 13 | 22 | 34.99986(19) | 38.6(4) ms | β- (74%) | 35Si | 5/2+# | ||
| β-, n (26%) | 33Si | ||||||||
| 36A el | 13 | 23 | 36.00621(23) | 90(40) ms | β- (69%) | 36Si | |||
| β-, n (31%) | 35Si | ||||||||
| 37A el | 13 | 24 | 37.01068(36) | 10.7(13) ms | β- | 37Si | 3/2+ | ||
| 38A el | 13 | 25 | 38.01723(78) | 7.6(6) ms | β- | 38Si | |||
| 39A el | 13 | 26 | 39.02297(158) | 7.6(16) ms | β- | 39Si | 3/2+# | ||
| 40A el | 13 | 27 | 40.03145(75)# | 10# ms [>260 ns] | |||||
| 41A el | 13 | 28 | 41.03833(86)# | 2# ms [>260 ns] | 3/2+# | ||||
| 42A el | 13 | 29 | 42.04689(97)# | 1 ms | |||||
- ↑ Abreujaments:
TI: Transició isomérica - ↑ Negreta per als isòtops estables
- ↑ Usat en Datació radiométrica els primers events en l'història del Sistema Solar i els meteorits
- ↑ Nucleido còsmic.
Notes
[editar | editar còdic]- Els valors marcats en # no han segut obtinguts directament a partir de senyes experimentals sino que, en part, provenen d'extrapolacions de tendències. Els valors d'espin que han segut assignats per mig d'arguments sense la solidea suficient es troben escrits entre paréntesis.
- Les incertituts es donen en forma concisa entre paréntesis despuix dels últims dígits corresponents. Els valors d'incertitut denoten una desviació estàndar, a excepció de la composició isotòpica i la massa atòmica estàndar de la IUPAC que utilisen incertituts expandides.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ R. T. Dodd. Thunderstones and Shooting Stars, pp. 89–90. ISBN 0-674-89137-6.
- ↑ http://www.nucleonica.net/unc.aspx
- Masses d'isòtops de:
- G. Audi, A. H. Wapstra, C. Thibault, J. Blachot and O. Bersillon(2003).729
- 3–128.doi:10.1016/j.nuclphysa.2003.11.001.
- Composició isotòpica i masses atòmiques estàndar de:tuperramadre
- J. R. de Laeter, J. K. Böhlke, P. De Bièvre, H. Hidaka, H. S. Peiser, K. J. R. Rosman and P. D. P. Taylor(2003).75(6)
- 683–800.doi:10.1351/pac200375060683.
- M. E. Wieser(2006).Pure and Applied Chemistry.78(11)
- 2051–2066.doi:10.1351/pac200678112051.
- Vida mija, Espin, i senyes d'isòmers seleccionats de les següents fonts:
- G. Audi, A. H. Wapstra, C. Thibault, J. Blachot and O. Bersillon(2003).729
- 3–128.doi:10.1016/j.nuclphysa.2003.11.001.
- National Nuclear Data Center. «NuDat 2.1 database». Brookhaven National Laboratory. Consultat el September 2005.
- N. E. Holden (2004). «Table of the Isotopes», D. R. Lide (ed.). CRC Handbook of Chemistry and Physics, 85th edició, CRC Press, Section 11. ISBN 978-0849304859.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Isótopos de aluminio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.