Espalación

Archiu:Spallation.gif

La espalación com a resultat d'un impacte pot ocórrer en penetració de l'objecte impactant o sense ella

La espalación (de l'anglés spall, ‘ascló’) és, en general, un procés en el que un cos emet fragments per un impacte o a la tensió que experimenta. En física nuclear, és el procés en el que un núcleu pesat emet un gran número de neutrons en ser colpejat per una partícula altament energètica, lo que resulta en una reducció dràstica de la seua pes atòmic. En física d'impactes, la paraula descriu la eyección o vaporisació de material d'un blanc durant l'impacte d'un proyectil. En física planetària, la espalación descriu impactes meteoríticos en una superfície planetària i els efectes del vent estelar sobre l'atmòsfera planetària. En mineria o geologia, el terme es pot referir als fragments despresos de la superfície d'una roca per la pressió interna, un fenomen habitual en les parets dels pous miners. En antropologia, el terme espalación servix per a denominar a un procés que s'usa per a fer ferramentes de pedra, com a puntes de llança, per mig de la talla lítica.

La espalación en la mecànica de sòlits

La espalación pot succeir quan una ona de tensió es propaga a través d'un material: si la magnitut d'esta tensió excedix la força de tensió del material, es crearà un fragment en la part lliure. Este fragment o ascló (en anglés, spall) actua com un proyectil secundari, en una velocitat de fins a un terç de la velocitat de l'ona de choc sobre el material.

Espalación làser

La espalación induïda per làser és una tècnica experimental desenrollada al començament de el XXI per a comprendre l'adheriment a un substrat de làmines primes. S'utilisa un làser pulsat d'alta energia (típicament, un Nd:YAG) per a crear un pols de tensió compresiva sobre un substrat en el que es propaga i reflectix com una ona de tracció en el llímit lliure. Este pols de tracció escarifica la película prima mentres es propaga cap al substrat. Utilisant la teoria d'onas en sòlits és possible extraure la resistència de l'interfaç. El pols de tensió creat en este eixemple sol tindre una duració d'entre 3 i 8 nanosegundos, mentres que la seua magnitut varia en funció de la fluencia del làser. Per l'aplicació de càrrega sense contacte, esta tècnica és molt adequada per a escarificar làmines ultradelgadas (d'1 micrómetro de gruixa o menys). També és possible convertir una ona de tensió llongitudinal en una tensió tallant usant un prisma de conformació de pols i conseguir la espalación per mig de cort.

Vore també

• Amplificador d'energia
• Reactor subcrítico (sistema impulsat per un accelerador)
• Pulverización catódica (fenomen en el que partícules microscòpiques d'un material sòlit són expulsades de la seua superfície)