Llombay

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Llombai»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Castell de Alédua, en Llombay.

Llombay és un municipi de la Comunitat Valenciana que es troba en la comarca de la Ribera Alta.

Llimita en Alfarp, Catadau, Monserrat, Montroy i Real de Montroy (en la mateixa comarca); i en Dosaigües i Picassent (en les comarques de la Foya de Bunyol i l'Horta Sur respectivament).

Geografia[editar | editar còdic]

Situat als peus de la montanya del Castellet, en un chicotet tossal que es nomena en l'actualitat l'Era Alta. El terme municipal és troba en el denominat Vall dels Alcalans, antiga comarca històrica que s'integrà posteriorment en la Ribera Alta com a sub-comarca. El riu Magre servix de llímit natural en el terme de Montroy en una llongitut de 3.600 metros i aporta les seues aigües al riu Xúquer. La tipografia oscila entre les quotes de 130 i 235 metros snm.

El poble forma pràcticament una conurbació urbana en Catadau i Alfarp.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Vicent Bartual Ferrando PCE
1983 - 1987 Vicent Bartual Ferrando

Francesc Juanes Llorens

Vicente Forés Peris

PSPV-PSOE

EUPV

AP

1987 - 1991 José Sanz Durá UV
1991 - 1995 José Sanz Durá UV
1995 - 1999 Montserrat Forés Martínez PRSV - Partido Radical Socialista Valenciano
1999 - 2003 Montserrat Forés Martínez PRSV - Partido Radical Socialista Valenciano
2003 - 2007 David Cervera Sanz PP
2007 - 2011 David Cervera Sanz PP
2011 - 2015 José Forés Sanz PP
2015 - 2019 Anselmo Cardona Puig PSPV-PSOE
2019 - 2023 José Forés Sanz PP
2023 Salvador Climent Pellicer (2023-2025)

Ramón Gómez Bernabeu (2025-2027)

Compromís

PSPV-PSOE

Demografia[editar | editar còdic]

Conta en una població de 2.648 habitants segons el cens del INE de l'any 2022.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2011 2018 2022
2.224 2.190 2.227 2.220 2.228 2.271 2.240 2.320 2.382 2.600 2.786 2.686 2.648

Economia[editar | editar còdic]

El poble es manté en un estat econòmic acceptable a causa de les activitats relacionades en l'indústria de confecció en pell i a les activitats agrícoles i ganaderes. Ademés s'està convertint en un interessant punt de turisme d'interior gràcies als seus parages naturals.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de La Ribera Alta
Alberich    Alcàntera    L'Alcúdia de Carlet    Alfarp    Algemesí    Alginet    Alzira    Antella    Beneixida    Benifayó    Benimodo    Benimuslem    Carcaixent    Càrcer    Carlet    Catadau    Cotes    Énova    Gavarda    Guadassuar    Llombay    Manuel    Massalavés    Montroy    Monserrat    La Pobla Llarga    Rafelguaraf    Real    Sant Joan d'Énova    Sellent    Senyera    Sumacàrcer    Torís    Tous   Vilanova de Castelló