Anar al contingut

Anex:Triumfs romans

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Anex:Triumfos romans»)
Llistat dels Fastos triumphales, fragmente número 20, una font primària de l'història militar romana.

El següent és un llistat dels triumfos romans en senyes provinents dels Fastos triumphales Romanorum, un llistat de les columnes dels Fastos Capitolinos, i d'autors clàssics, ademés d'anàlisis de historiadors moderns.

Els triumfos mencionats que no apareguen en els Fastos triumphales estaran en lletra cursiva. Ovaciones, triumfos oferits pero que no es varen celebrar i d'existència incerta apareixeran en files enfosquides.

Monarquia

Reis llatí-sabinos (llegendaris)

Vore també: Monarquia romana
Comandant Títul Data Venç a Nota
Rómulo Rei 1 de març de 752 a. C. Caenina[1][2] Exhibix cadàver del rei Agron[3]
Primer triumfo[4]
Rómulo Rei 752 o 751 a. C. Antemnas[2][5] No mencionat per Plutarco[6]
Rómulo Rei 737 o 736 a. C. Cameria[7] Plutarco menciona la seua victòria,[8] pero cap triumfo[6]
Rómulo Rei Desconeguda Veyes[9] i/o Fidenas[10] Exhibix al vell general de l'enemic.[11]
La majoria de les fonts parlen que Rómulo va tindre 3 triumfos.[12]
11 triumfos desconeguts[2]
Tuli Hostilio Rei Desconeguda Alba Longa[13]
Tuli Hostilio Rei Desconeguda Fidenas[14]
Tuli Hostilio Rei Desconeguda Sabinos[15] Livio combina les guerres contra Fidenas i els sabinos en una[16]
Anco Marcio Rei Desconeguda sabinos
veyanos[2]

Segons pareix, no va ser fins a Lucio Tarquino quan varen escomençar a celebrar-se triumfos,[17] les fonts antigues podrien usar el triumfo com a sinònim de guerres victòries.[6]

Reis etruscs (històrics)

Comandant Títul Data Venç a Nota
Lucio Tarquinio Prisco Rei 1 de juliol d'any incert Lliga llatina[2][18]
Lucio Tarquino Prisco Rei 1 d'abril de 588 a. C. etruscs[2][19] Dionisio solament menciona una campanya contra els etruscs[19]
Lucio Tarquino Prisco Rei 13 de setembre de 585 a. C. etruscs[2]
Lucio Tarquino Prisco Rei Desconeguda sabinos[20]
Servio Tuli Rei 25 de novembre de 571 a. C. etruscs[2]
Servio Tuli Rei 25 de maig de 567 a. C. etruscs[2]
Servio Tuli Rei Desconeguda etruscs[2]
Lucio Tarquinio el Soberp Rei Desconeguda volscos[21]
Lucio Tarquinio el Soberp Rei Desconeguda sabinos[21]

República

Vore també: República romana

República primerenca

General Títul Data Motiu
Publio Valerio Publícola (1) Cònsul 1 de març de 509 a. C. Victòria sobre els tarquinios i veyanos[21]
Marco Valerio Voluso Cònsul 505 o 504 a. C. Victòria sobre els sabinos[21]
Publio Postumio Tuberto Cònsul 505 o 504 a. C. Victòria sobre els sabinos[21]
Publio Valerio Publícola (2) Cònsul 7 de març de 504 a. C. Victòria sobre els sabinos i veyanos[21]
Agripa Menenio Lanato Cònsul 4 d'abril de 503 a. C. Victòria sobre els sabinos[21]
Espurio Casio (1) Cònsul 502 o 501 a. C. Victòria sobre els sabinos[21]
Aulo Postumio Albo Regilense Dictador 496 o 495 a. C. Victòria sobre la Lliga llatina[21]
Manio Valerio Màxim Dictador 494 o 493 a. C. Victòria sobre els sabinos i la ciutat de Medulia[21]
6 triumfos desconeguts[21]
Espurio Casio (2) Cònsul 1 de juny de 486 a. C. Venç als volscos i hérnicos[22]
Publio Valerio Publícola Cònsul 1 de març de 475 a. C. Venç als sabinos i veyanos[22]
Tito Quincio Capitolino Barbato Cònsul 468 o 467 a. C. Venç als volscos i pren la seua capital, Antium[22]
Lucio Lucrecio Tricipitino Cònsul 462 o 461 a. C. Venç als volscos[22]
Quint Fabio Vibulano Cònsul 7 de març de 459 a. C. Venç als volscos i ecuos[22]
Lucio Cornelio Maluginense Uritino Cònsul 12 de març de 459 a. C. Venç als volscos i ecuos[22]
Lucio Quincio Cincinato Dictador 13 de setembre de 458 a. C. Venç als ecuos[22]
Lucio Valerio Potito Cònsul 13 d'agost de 449 a. C. Venç als ecuos[22]
Marco Horacio Barbado Cònsul 24 d'agost de 449 a. C. Venç als sabinos[22]
Negat pel Senat,[23] es va celebrar de totes formes per decisió de l'Assamblea del Poble[24]
Marco Geganio Macerino Cònsul 5 de setembre de 443 a. C. Venç als volscos[25]
Marco Valerio Lactuca Màxim Cònsul substitut 13 d'agost de 437 a. C.[25] Desconeguda
25 triumfos desconeguts
Marco Furio Camilo (1) Dictador[26] 396 a. C. Venç a Veyes
Festa de 4 dies
[27]
Marco Furio Camilo (2) Dictador[28] 390 a. C. Venç als senones que varen saquejar Roma
Convenç als romans de no migrar a Veyes
Cridat el Segon Fundador de Roma
[29]
Marco Furio Camilo (3) Dictador[30] 389 a. C. Venç als volscos, ecuos i etruscs[31]
Marco Furio Camilo (4) Dictador novembre de 367 a. C. Venç als senones
Tito Quincio Penno Capitolino Crispino Dictador 361 o 360 a. C. Venç als gals
Cayo Sulpicio Pético (1) Cònsul març de 361 a. C. Venç als hérnicos
Cayo Petelio Libón Visolo Cònsul 29 de juliol de 360 a. C. Venç als gals i tiburinos
Cayo Sulpicio Pético (2) Dictador 7 de maig de 358 a. C. Venç als gals
Cayo Plaucio Próculo Cònsul 15 de maig de 358 a. C. Venç als hérnicos
Cayo Marcio Rútilo (1) Cònsul 1 de juny de 357 a. C. Venç a la ciutat de Priverno
Cayo Marcio Rútilo Dictador 6 de maig de 356 a. C. Venç als etruscs
Marco Fabio Ambusto (2) Cònsul 3 de juny de 354 a. C. Venç als tiburinos
Marque Popilio Lenas Cònsul 17 de febrer de 349 a. C. Venç als gals
Marco Valerio Corvo (1) Cònsul 17 de febrer de 345 a. C. Venç als volscos de Antium i Sátrico
Marc Valerio Corvo (2) Cònsul 21 de setembre de 343 a. C. Venç als samnitas
Aulo Cornelio Coser Cònsul 22 de setembre de 343 a. C. Venç als samnitas
Tito Manlio Imperiós Torcuato Cònsul 18 de maig de 340 a. C. Venç a la Lliga llatina, samnitas, campanos, sidicinos, volscos i auruncos
Quint Publilio Filó (1) Cònsul 13 de giner de 338 a. C. Venç a la Lliga llatina
Lucio Furio Camilo Cònsul 27 de setembre de 338 a. C. Venç als tiburtinos i prenestinos
Cayo Menio Cònsul 29 de setembre de 338 a. C. Venç a Antium, Lavinium i Velitrae
Marc Valerio Corvo (3) Cònsul 15 de març de 335 a. C. Per prendre la ciutat ausonia de Calç
Lucio Emilio Mamercino Privernate
Cayo Plaucio Deciano
Cònsuls 1 de març de 329 a. C. Vencen a la ciutat volsca de Privernum
Quint Publilio Filó Procònsul 1 de maig de 326 a. C. Venç als samnitas de Palépolis
Lucio Papirio Cursor (1) Dictador 5 de març de 324 a. C. Venç als samnitas
Lucio Fulvio Curve Cònsul 17 de febrer de 321 a. C. Venç als samnitas
Quint Fabio Màxim Ruliano (1) Cònsul 18 de febrer de 321 a. C. Venç als samnitas d'Apulia
Lucio Papirio Cursor (2) Cònsul 21 d'agost de 319 a. C. Venç als samnitas
Cayo Sulpicio Longo Cònsul 1 de juliol de 314 a. C. Venç als samnitas
Marque Valerio Màxim Corvino Cònsul 13 d'agost de 312 a. C. Venç als samnitas
Cayo Juny Bubulco Brut (1) Cònsul 5 d'agost de 311 a. C. Venç als samnitas
Quint Emilio Bárbula Procònsul 13 d'agost de 311 a. C. Batalla indecisa en els etruscs
S'ha posat en dubte que celebra un triumfo
Lucio Papirio Cursor (3) Dictador 15 d'octubre de 309 a. C. Venç als samnitas
Quint Fabio Màxim Ruliano (2) Procònsul 13 de novembre de 309 a. C. Venç als etruscs
Quint Marcio Trémulo Cònsul 29 de juny de 306 a. C. Venç als hérnicos i la ciutat d'Anagnia
Marco Fulvio Curve Cònsul suplent 5 d'octubre de 305 a. C. Venç als samnitas
Publio Sempronio Sofo Cònsul 24 de setembre de 304 a. C. Venç als ecuos
Publio Sulpicio Saverrión Cònsul 29 d'octubre de 304 a. C. Venç als samnitas
Cayo Juny Bubulco Brut (2) Dictador 30 de juliol 302 a. C. Venç als ecuos
Marco Valerio Corvo (4) Dictador 21 de novembre de 301 a. C. Venç als etruscs i marsos
Marco Fulvio Petino Cònsul 24 de setembre de 299 a. C. Venç als samnitas de Nequinum
Gneo Fulvio Màxim Centumalo Cònsul 13 de novembre de 298 a. C. Venç als samnitas i etruscs
Quint Fabio Màxim Ruliano (3) Cònsul 4 de setembre de 295 a. C. Venç als etruscs, samnitas i gals
Lucio Postumio Megelo Cònsul 27 de març de 294 a. C. Venç als etruscs i samnitas
Marque Atilio Régulo Cònsul 28 de març de 294 a. C. Venç als samnitas i etruscs de Volsinii
Espurio Carvilio Màxim (1) Cònsul 13 de giner de 292 a. C. Venç als samnitas
Lucio Papirio Cursor (1) Cònsul 13 de febrer de 292 a. C. Venç als samnitas
Quint Fabio Màxim Gurges (1) Procònsul 1 de setembre de 291 a. C. Venç als samnitas
21 triumfos desconeguts
Cayo Fabricio Luscino (1) Cònsul 5 de març de 282 a. C. Venç als samnitas, lucanos i brucios
Quint Marcio Filipo Cònsul 1 d'abril de 281 a. C. Venç als etruscs

República mija

General Títul Data Motiu
Tiberio Coruncanio Cònsul 1 de febrer de 279 a. C. Venç als etruscs vulsinienses i vulcientes
Lucio Emilio Bárbula Cònsul 10 de juliol de 279 a. C. Venç a tarentinos, samnitas i salentinos
Cayo Fabricio Luscino (2) Cònsul 13 de decembre de 278 a. C. Venç als lucanos, brutios, tarentinos i samnitas
Cayo Juny Bubulco Brut Cònsul 5 de giner de 276 a. C. Venç a lucanos i brutios
Quint Fabio Màxim Gurges (2) Cònsul 17 de febrer de 275 a. C. Venç a samnitas, lucanos i brutios
Manio Curio Dentato (3) Cònsul febrer de 274 a. C. Venç a samnitas i Pirro de Epiro[n 1]
Lucio Cornelio Léntulo Caudino Cònsul 1 de març de 275 a. C. Venç a samnitas i lucanos
Cayo Claudio Canina Cònsul 17 de febrer de 272 a. C. Venç a samnitas, lucanos i brutios
Espurio Carvilio Màxim (2) Cònsul 272 o 271 a. C. Venç als samnitas, lucanos, brutios i tarentinos
Lucio Papirio Cursor (2) Cònsul 272 o 271 a. C. Venç als samnitas, lucanos, brutios i tarentinos
Cneo Cornelio Blasión Cònsul 270 o 269 a. C. Vencedor de la Regio de Calàbria
Publio Sempronio Sofo Cònsul 268 o 267 a. C. Venç als picenos
Api Claudio Rus Cònsul 268 o 267 a. C. Venç als picenos
Marco Atilio Régulo
Lucio Juliol Libón
Cònsul
Cònsul
23 de giner de 266 a. C. Vencen als salentinos
Dècim Juny Pera (1) Cònsul 26 de setembre de 266 a. C. Venç als sarsinates
Numerio Fabio Píctor (1) Cònsul 5 d'octubre de 266 a. C. Venç als sarsinates
Numerio Fabio Píctor (2) Cònsul 1 de febrer de 265 a. C. Venç als salentinos i mesapios
Dècim Juny Pera (2) Cònsul 26 de setembre de 265 a. C. Venç als salentinos i mesapios
Marque Fulvio Flac Cònsul 1 de novembre de 264 a. C. Conquista la ciutat etrusca de Volsinii
Manio Valerio Màxim Mesala Cònsul 17 de març de 263 a. C. Venç als cartagineses i a Hierón II
Cayo Duilio Cònsul 260 o 259 a. C. Triumfo naval sobre els cartagineses i siracusanos
Lucio Cornelio Escipión Cònsul 11 de març de 259 a. C. Venç als cartagineses
Cayo Aquilio Floro Procònsul 4 d'octubre de 258 a. C. Venç als cartagineses
Cayo Sulpicio Patérculo Cònsul 5 d'octubre de 258 a. C. Venç a cartagineses i sardinios
Aulo Atilio Calatino Pretor 17 de giner de 256 a. C. Triumfo naval sobre siracusanos i cartagineses
Cayo Atilio Régulo Serrano Cònsul 257 o 256 a. C. Venç als cartagineses
Lucio Manlio Vulsón Longo Cònsul 256 o 255 a. C. Triumfo naval sobre els cartagineses
Servio Fulvio Petino Nobilior Procònsul 18 de giner de 253 a. C. Triumfo naval sobre els cartagineses
Marque Emilio Paulo Procònsul 19 de giner de 253 a. C. Triumfo naval sobre els cartagineses
Cneo Cornelio Escipión Asina Procònsul 23 de març de 253 a. C. Venç a cartagineses
Cayo Sempronio Bleso Cònsul 1 d'abril de 253 a. C. Venç als cartagineses
Cayo Aurelio Cota Cònsul 13 d'abril de 252 a. C. Venç a cartagineses i siracusanos
Lucio Cecilio Metelo Procònsul 7 de setembre de 250 a. C. Venç als cartagineses
Cayo Lutacio Cátulo Procònsul 4 d'octubre de 241 a. C. Triumfo naval sobre els cartagineses en Sicília
Quint Valerio Faltón Propretor 6 d'octubre de 241 a. C. Triumfo naval en Sicília
Quint Lutacio Cercón Cònsul 1 de març de 241 a. C. Venç a Falerii
Aulo Manlio Torcuato Cònsul 4 de març de 241 a. C. Venç a Falerii
Publio Cornelio Léntulo Cònsul 235 o 236 a. C. Venç als ligures
Tito Manlio Torcuato Cònsul 10 de març de 235 a. C. Venç als sardos
Espurio Carvilio Màxim Ruga Cònsul 1 d'abril de 234 a. C. Venç als sardos
Quint Fabio Màxim Cònsul 1 de febrer de 232 a. C. Venç als ligures
Manio Pomponio Matón Cònsul 15 de març de 232 a. C. Venç als sardos
Cayo Papirio Francmaçó Cònsul 5 de març de 231 a. C. Venç als cors
Cneo Fulvio Centumalo Procònsul 21 de juny de 228 a. C. Triumfo naval en Iliria
Lucio Emilio Pape Cònsul 5 de març de 225 a. C. Batalla de Telamón
Cayo Flaminio Cònsul 10 de març de 223 a. C. Venç als insubrios
Publio Furio Tall Cònsul 12 de març de 223 a. C. Venç als ligures
Marque Claudio Marcelo Procònsul 1 de març de 222 a. C. Venç als boios, insubrios i gesatas
Carència de senyes
Publio Cornelio Escipión Africà Cònsul 201 a. C. Venç als cartagineses (segona guerra púnica)[n 2]
S'exhibix a Sifax, qui poc despuix és eixecutat.
Quint Minucio Rufo Cònsul 197 o 196 a. C. Venç als ligures
Marque Claudio Marcelo Cònsul 4 de març de 196 a. C. Venç als insubrios
Quint Minucio Termo Procònsul 195 o 194 a. C. Victòries en Hispania Ulterior
Marco Porcio Catón Procònsul 194 o 193 a. C. Victòries en Hispania Citerior
Tito Quincio Flaminino Procònsul 194 o 193 a. C. Segona guerra macedónica
Publio Cornelio Escipión Nasica Cònsul 191 o 190 a. C. Venç als boios
Lucio Emilio Régilo Propretor 1 de febrer de 188 a. C. Batalla de Mioneso
Lucio Cornelio Escipión Asiàtic Procònsul 28 de febrer de 188 a. C. Victòries sobre l'Imperi seleucida
Quint Fabio Labeón Pretor 5 de febrer de 187 a. C. Triumfo naval sobre els seléucidas
Marco Fulvio Nobilior Cònsul 23 de decembre de 187 a. C. Venç a la Lliga Etolia i Cefalonia
Cneo Manlio Vulsón Cònsul 5 de març de 186 a. C. Guerra gálata
19 triumfos desconeguts
Tiberio Sempronio Graco (1) Procònsul 3 de febrer de 177 a. C. Venç als celtíberos i hispans
Lucio Postumio Albino Procònsul 4 de febrer de 177 a. C. Venç als lusitanos i hispans
Cayo Claudio Pulcro Cònsul 177 o 176 a. C. Venç als istrios i ligures
Tiberio Sempronio Graco (2) Procònsul 23 de febrer de 174 a. C. Venç als sardinos
Marque Titani Curve Procònsul 174 a. C. Victòries en la Citerior
Marque Emilio Lépido
Publio Mucio Escévola
Cònsul
Cònsul
12 de març de 174 a. C. Venç als ligures
Cayo Cicereio Propretor 1 d'octubre de 172 a. C. Venç als cors
Lucio Emilio Paulo Macedónico (2) Procònsul 27-29 de novembre de 167 a. C. Tercera guerra macedónica[n 3]
Cneo Octavio Propretor 1 de decembre de 167 a. C. Triumfo naval sobre els macedónicos
Lucio Anicio Gal Propretor 17 de febrer de 166 a. C. Venç als ilirios
Marque Claudio Marcelo (1) Cònsul 166 o 165 a. C. Venç als gals dels Alps
Cayo Sulpicio Gal Cònsul 20 de febrer de 165 a. C. Venç als ligures
Marque Fulvio Nobilior Procònsul 19 d'agost de 158 a. C. Venç als ligures
Marco Claudio Marcelo (2) Cònsul 155 o 154 a. C. Venç als ligures
Publio Cornelio Escipión Nasica Córculo Cònsul 155 o 154 a. C. Venç als dálmatas
33 triumfos desconeguts[n 4]

República tardana

General Títul Data Motiu
Cayo Sempronio Tuditano Cònsul 1 d'octubre de 129 a. C. Vencedor dels iapodes
Manio Aquilio Procònsul 126 a. C. Vencedor en Àsia
Marque Fulvio Flac Procònsul 123 a. C. Venç als ligures, saluvios i voconcios
Cayo Sextio Calvino Procònsul 122 a. C. Venç als ligures, saluvios i voconcios
Lucio Aurelio Orestes Procònsul 8 de decembre de 122 a. C. Somet Sardinia
Quint Cecilio Metelo Baleárico Procònsul 121 a. C. Conquista les Balears
Quint Fabio Màxim Alobrógico Procònsul 120 a. C. Venç als alóbroges i arvernos
Gneo Domicio Enobarbo Procònsul 120 a. C. Venç als arvernos
Lucio Cecilio Metelo Dalmático Procònsul 117 a. C. Dalmacios
Quint Marcio Rex Procònsul 3 de decembre de 117 a. C. Venç als stoeni de Ligúria
Marco Emilio Escauro Cònsul 115 a. C. Venç als carnis gals
Marco Cecilio Metelo Procònsul 15 de juliol de 111 a. C. Venç als sardinios
Cayo Cecilio Metelo Caprario Procònsul 15 de juliol de 111 a. C. Venç als tracios
Marque Livio Druso Procònsul 1 de maig de 110 a. C. Venç als escordiscos i macedonios
Quint Servilio Cepión Procònsul 28 d'octubre de 107 a. C. Victòries en l'Hispania Ulterior
Quint Cecilio Metelo Numídico Próconsul 106 a. C. Venç als númidas
Marque Minucio Rufo Procònsul 1 d'agost de 106 a. C. Venç als escordicios i macedonios
Cayo Mario (1) Cònsul 1 de giner de 104 a. C. Venç als númidas
Exhibix encadenat a Yugurta, que despuix és eixecutat[n 5]
11 triumfos desconeguts
Lucio Cornelio Dolabela Procònsul 26 de giner del 98 a. C. Vencedor dels lusitanos
Tito Didio (2) Procònsul 10 de juny del 93 a. C. Venç als celtíberos[n 6]
Publio Licinio Craso Procònsul 12 de juny del 93 a. C. Venç als lusitanos
Cneo Pompeyo Estrabón Cònsul 25 de decembre del 89 a. C. Venç a Asculum i els picentinos
Publio Servilio Vatia Isáurico Propretor 21 d'octubre del 88 a. C.
Lucio Cornelio Sila Félix Dictador 27 i 28 de giner del 81 a. C. Primera guerra mitridática
Lucio Licinio Murena Propretor 81 a. C. Venç a Mitrídates VI
29 triumfos desconeguts
Cneo Pompeyo Magne (1) Procònsul 12 de març del 79 a. C. Vencedor dels populars en Àfrica i a Hiarpas, rei númida
Cneo Pompeyo Magne (2) Procònsul 31 de decembre del 71 a. C. Vencedor de Quint Sertorio
Lucio Licinio Lúculo Procònsul 63 a. C. Vencedor de Mitrídates VI i Tigranes II d'Armènia
Quint Cecilio Metelo Crético Procònsul 1 de juny de 62 a. C. Vencedor de Creta
Cneo Pompeyo Magne (3) Procònsul 28 i 29 de setembre del 61 a. C. Vencedor de Mitrídates VI, Tigranes II, Paflagonia, Capadocia, Cilicia, seléucidas, Albània caucásica, escitas i judeus
Cayo Pomptino Propretor 2 de novembre de 54 a. C. Venç als alóbroges
16 triumfos desconeguts
Cayo Juliol César (1)[n 7] Dictador 26 de setembre de 46 a. C.[32] Guerra de les Galias
Passeja encadenat a Vercingetórix para despuix eixecutar-ho
Cayo Juliol César (2) Dictador 46 a. C. Batalla del Nilo
Passeja encadenada a Arsínoe IV, pero dona tanta lastima que no és eixecutada.
Cayo Juliol César (3) Dictador 46 a. C. Batalla de Zela
Cayo Juliol César (4) Dictador 2 d'octubre del 46 a. C.[33] Anexió de Numidia despuix de la batalla de Tapso
Cayo Juliol César (5) Dictador fines setembre o inicis octubre del 45 a. C.[34] Batalla de Munda
Quint Fabio Màxim Cònsul 13 d'octubre del 45 a. C. Victòries en Hispania
Quint Pedio Próconsul 13 de decembre del 45 a. C. Victòries en Hispania
Lucio Munacio Planco Próconsul 29 de decembre del 43 a. C. Victòria en la Galia o Retia
Marco Emilio Lépido Procònsul 31 de decembre del 43 a. C. Victòries en Hispania
Publio Vatinio Próconsul 13 de juliol del 42 a. C. Victòries en Iliria
Lucio Antonio Cònsul 1 de giner de 41 a. C. Véncer a tribus alpines
Cayo Juliol César Octaviano (1) 40 a. C. Triumfo i ovació
Celebració per la pau
Marco Antonio 40 a. C. Triumfo i ovació
Celebració per la pau
Lucio Marcio Censorino Cònsul 1 de giner del 39 a. C. Victòries en Macedònia
Gayo Asinio Polión Procònsul 25 d'octubre de 39 a. C. Victòries sobre els parts
Publio Ventidio Base Procònsul 27 de novembre de 38 a. C. Victòries sobre els parts
Gneo Domicio Calvino Procònsul 17 de juliol de 36 a. C. Victòries en Hispania
Cayo Juliol César Octaviano (2) 13 de novembre de 36 a. C. Triumfo i ovació despuix de véncer a Sext Pompeyo
Tito Estatilio Tauro Procònsul 30 de juny de 34 a. C. Victòries en Àfrica
Cayo Sosio Procònsul 3 de setembre 34 a. C. Victòries en Judea
Gayo Norbano Flac Procònsul 12 de setembre de 34 a. C. Victòries en Hispania
Marco Antonio 34 a. C. Celebra una paròdia de triumfo en Aleixandria despuix de conquistar Armènia
Exhibix a Artavasdes II d'Armènia
17 triumfos desconeguts
Cayo Juliol César Octaviano (3) 6-8 d'agost de 29 a. C. Conquista d'Egipte
Gayo Carrinas Procònsul 14 de juliol de 28 a. C. Victòries en la Galia
Lucio Autronio Peto Procònsul 16 d'agost de 28 a. C. Victòries en Àfrica

Imperi

Vore també: Imperi romà

Principat

General Títul Data Motiu
Marque Licinio Craso Procònsul 4 de juliol de 27 a. C. Vencedor dels tracios i getas
Marco Valerio Mesala Corvino Procònsul 25 de setembre de 27 a. C. Victòries en la Galia
Sext Apuleyo Procònsul 26 de giner de 26 a. C. Victòries en Hispania
Lucio Sempronio Atratino Procònsul 12 d'octubre de 21 a. C. Victòries en Àfrica
Lucio Cornelio Balbo el Menor Procònsul 27 de març de 19 a. C. Victòries en Àfrica
Tiberio Claudio Nerón (1) 7 a. C. Victòries en Germania
Tiberio Claudio Nerón (2) 23 d'octubre de 12 Victòries en Iliria

Alt Imperi

Vore també: Alt Imperi Romà
General Títul Data Motiu
Germànic 26 de maig del 17 Victòries en Germania
Claudio Augusto Despuix de 43 Conquista de Britania
Vespasiano Augusto 70 Primera guerra judeo-romana
Marco Ulpio Trajano Augusto 107 La conquista de Dacia.[35]
Lucio Vero Augusto 166 Victòries sobre els parts i acompanyat del seu coemperador Marco Aurelio.[36]
Marco Aurelio Antonino Augusto Augusto 27 de novembre de 176 Victòria sobre els marcomanos
Acompanyat del seu fill Cómodo
Marco Aurelio Antonino Augusto (2) Augusto 23 de decembre de 176 Victòria sobre els sármatas i acompanyat del seu fill Cómodo[37]
Lucio Aurelio Cómodo Antonino Augusto 22 d'octubre de 180 Victòria sobre els germans[38]
Lucio Domicio Aureliano Augusto 275 Victòries sobre els alamanes, godos, jutungos, vàndals, sármatas i carps
Acabar en l'Imperi gal i l'Imperi de Palmira
Exhibix a la reina Zenobia
Diocleciano Augusto 20 de novembre de 303 Celebrar el seu vigèsim aniversari en el poder i les seues contínues victòries militars.[39]

L'última cerimònia triumfal celebrada en Roma va ser per al general bizantí Narsés despuix de conquistar als ostrogodos en 554.[40]

Notes

  1. ↑ Celebre dos triumfos no registrats en els Fastos: quan era cònsul en 290 a. C. va véncer als samnitas i va ser honrat junt al seu colega Publio Cornelio Rufino, pero els sabinos es varen rebelar i immediatament els va véncer, sent novament premiat.
  2. ↑ Ostenberg, Anada (2009). Staging the World: Spoils, Captives, and Representations in the Roman Triumphal Procession. OUP Oxford, pp. 60. ISBN 9780199215973. A pesar de dur un gran botí, numerosos presoners i fins a barcos capturats, el Senat li nega el dret a un triumfo per les seues victòries en Hispania per haver lluitat com un privatus (no va tindre mando de cònsul ni procònsul, només de general).
  3. ↑ Celebre un triumfo no registrat en els Fastos, com pretor venç als lusitanos en 190 a. C.
  4. ↑ Deu mencionar-se a Publio Cornelio Escipión Emiliano Africà Menor Numantino, qui celebre dos triumfos no registrats. El primer per guanyar la tercera guerra púnica en 146 a. C. i el segon per guanyar la guerra numantina en 133 a. C.
  5. ↑ No apareixen en els Fastos triumphales, pero se sap que el Senat li va oferir celebrar un triumfo despuix de véncer als teutones i ambrones en Aquae Sextiae (102 a. C.), pero Mario prefirio marchar ràpidament a ajudar al seu colega, el cònsul Quint Lutacio Cátulo, vencent als cimbrios. Per la seua victòria, abdós consules varen celebrar un triumfo conjunt (101 a. C.). Va ser cridat el Tercer Fundador de Roma.
  6. ↑ Va celebrar un atre triumfo, en el 100 a. C., per véncer als escordiscos.
  7. ↑ César va rebre en el 61 o 60 a. C. un atre triumfo per la seua campanya contra els lusitanos com propretor de l'Hispania Ulterior pero que mai es va celebrar.

Referències

  1. ↑ Dionisio II.33.2; Eutropio I.2; Livio I.10.5; Plutarco Rómulo 16.6
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 Degrassi, 1954: 90
  3. ↑ Dionisio II.34.4; Livio I.10.5; Plutarco Rómulo 16.7
  4. ↑ Dionisio II.33.3; Plutarco Rómulo 16.6
  5. ↑ Eutropio I.2
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Briquel, 2014: 160
  7. ↑ Dionisio II.54.2
  8. ↑ Plutarco Rómulo 24.3
  9. ↑ Dionisio II.55.5; Eutropio I.2; Livio I.15.5
  10. ↑ Eutropio I.2; Livio I.14.11; Plutarco Rómulo 25.5
  11. ↑ Plutarco Rómulo 25.5
  12. ↑ Livio I.10.7
  13. ↑ Dionisio III.22.3
  14. ↑ Dionisio III.31.6
  15. ↑ Dionisio III.32.6
  16. ↑ Livio I.30.4-10
  17. ↑ Dionisio I.38.3; Plutarco Rómulo 16.8
  18. ↑ Dionisio III.54.3; Livio I.35.7
  19. ↑ 19,0 19,1 Dionisio III.59.3 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; noms de paràmetros no vàlits
  20. ↑ Dionisio I.38.3, III.66.1; Livio I.36-37
  21. ↑ 21,00 21,01 21,02 21,03 21,04 21,05 21,06 21,07 21,08 21,09 21,10 Degrassi, 1954: 91
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 22,4 22,5 22,6 22,7 22,8 Degrassi, 1954: 92
  23. ↑ Livio III.63.7
  24. ↑ Livio III.63.11
  25. ↑ 25,0 25,1 Degrassi, 1954: 93
  26. ↑ Livio V.19.2
  27. ↑ Livio V.23.2
  28. ↑ Livio V.49.2
  29. ↑ Livio V.49.7
  30. ↑ Livio VI.2.6
  31. ↑ Livio VI.2.2
  32. ↑ Goldsworthy, 2007: 601
  33. ↑ Goldsworthy, 2007: 601
  34. ↑ Ramsey, 1997: 43
  35. ↑ Bennet, 2001: 96
  36. ↑ HA Vida de Marco Aurelio 12.7-12
  37. ↑ HA Vida de Marco Aurelio 16.1-2
  38. ↑ HA Vida de Cómodo 3.6, 12.5
  39. ↑ Payne, 1993: 200
  40. ↑ Payne, 1993: 210

Bibliografia

Font principal

  • "Fasti Triumphales". En Degrassi, Attilio (1954). Fasti Capitolini recensuit: praefatus est, indicibus instruxit Atilius Degrassi. En aedibus I.B. Paraviae, pp. 90-110. Digitalisat en Attalus.

Fonts antigues

Cada llibre d'algun historiador estarà referenciado en números llatins i els capítuls i/o paràgrafs en números indo-aràbics.

  • Dionisio de Halicarnaso. Antiguetats romanes. Digitalisat per UChicago, basat en la traducció grec antic-anglés de Earnest Cary, obra de 7 volums publicada entre 1937 i 1950, edició de Harvard University Press, part de Loeb Classical Library.
  • Flavio Eutropio. Compendio de l'Història romana. Digitalisat en llatí per The Latin Library.
  • Història Augusta (HA). Digitalisat UChicago. Basat en traducció llatí-anglés per David Magie, 1921, Cambridge: Harvard University Press, Volum I de Loeb Classical Library.
  • Plutarco. Vides paraleles. Digitalisat per UChicago, basat en traducció llatí-anglés de Bernadotte Perrin, obra de 8 volums publicada entre 1914 i 1919, edició de Harvard University Press, part de Loeb Classical Library.
  • Tito Livio. Història de Roma. Digitalisat per Perseus, part 01 i 02, basat en traducció llatí-anglés per Cànon Roberts, 1912, Nova York: E. P. Dutton & Co.

Fonts modernes

  • Bennett, Julian (2001). Trajan. Optimus Princeps. Bloomington: Indiana University Press. ISBN 978-0-253-21435-5.
  • Goldsworthy, Adrian (2007). Grans Generals de l'Eixèrcit romà: César. Ed. Ariel S.A. ISBN 978-84-344-6770-5.
  • Briquel, Dominique (2014). "Livy and the Indo-European Heritage". En Bernard Mineo, editor. A Companion to Livy. John Wiley & Sons. ISBN 9781118338971.
  • Payne, Robert (1993). Rome Triumphant: How the Empire Celebrated Its Victories. Barnes & Noble. ISBN 9781566191302.
  • Ramsay, William (1875). "Triumphus". En A Dictionary of Greek and Roman Antiquities. Edició de William Smith. Londres: John Murray, pp. 1163-1167.
  • Ramsey, John T. & A. Lewis Licht (1997). The Comet of 44 B.C. and Caesar's Funeral Games. Scholars Press. ISBN 9780788502743.


Referències