Ovació
Una ovació (del llatí, ovatio) era una forma menor del triumfo romà en la qual s'honrava en l'Antiga Roma a un general despuix d'una victòria. S'otorgaven quan no s'havia declarat una guerra entre estats enemics, quan un enemic era considerat inferior (rebelions d'esclaus o piratas, per eixemple) i quan el conflicte en general es resolia en poc o cap derramamiento de sanc o sense perill per al propi eixèrcit.[1]
El general que celebrava l'ovació no entrava en la ciutat montant un biga o carro arrastrat per quatre cavalls blancs (cuadriga), com ho feyen els qui celebraven un triumfo, sino que creuaven anant i vestits en la toga pretexta dels magistrats (una toga en una cinta púrpura). El general que celebrava un triumfo duya posada la toga picta, que era completament púrpura i estava adornada en estreles dorades. També duya posada sobre el seu cap una corona de mirto (sagrada per a Venus), en lloc de la famosa corona de llorer de qui celebrava un triumfo. El Senat romà no precedia al general i tampoc solien prendre part els soldats en la processó.
Va haver 23 ovacions registrades durant la República romana:[2]
| Data | Comandant | Títul | Motiu |
|---|---|---|---|
| 503 a. C. | Publio Postumio Tuberto | Cònsul | Venç als sabinos |
| 487 a. C. | Cayo Aquilio Tusco | Cònsul | Venç als hérnicos |
| 474 a. C. | Aulo Manlio Vulsón | Cònsul | Fa una treua en els veyenses |
| 462 a. C. | Tito Veturio Gémino Cicurino | Cònsul | Derrota als volscos |
| 421 a. C. | Numerio Fabio Vibulano | Cònsul | Venç als ecuos |
| 410 a. C. | Cayo Valerio Potito Voluso | Cònsul | Venç als volscos |
| 390 a. C. | Marque Manlio Capitolino | Defendre el Capitolio dels gals de Breno | |
| 360 a. C. | Marco Fabio Ambusto | Cònsul | Venç als hérnicos |
| 286 o 285 a. C. | Manio Curio Dentato | Procònsul | Venç als lucanos |
| 211 a. C. | Marque Claudio Marcelo | Cònsul | Conquista Siracusa |
| 207 a. C. | Cayo Claudio Nerón | Cònsul | Batalla del Metauro |
| 200 a. C. | Lucio Cornelio Léntulo | Procònsul | Victòries en Hispania |
| 196 a. C. | Gneo Cornelio Blasio | Procònsul | Victòries en Hispania Citerior contra els celtíberos |
| 195 a. C. | Marc Helvio | Procònsul | Victòries en Hispania Ulterior contra els celtíberos |
| 191 a. C. | Marco Fulvio Nobilior | Procònsul | Victòries en Hispania Ulterior |
| 185 a. C. | Lucio Manlio Acidino Fulviano | Procònsul | Victòries en Hispania Citerior contra els celtíberos |
| 182 a. C. | Aulo Terencio Varrón | Procònsul | Victòries en Hispania Citerior |
| 174 a. C. | Api Claudio Centón | Procònsul | Venç en la Citerior als celtíberos |
| 132 a. C. | Marque Perperna | Procònsul | Primera guerra servil |
| 99 a. C. | Manio Aquilio | Procònsul | Segona guerra servil |
| 71 a. C. | Marco Licinio Craso | Procònsul | Tercera guerra servil |
| 44 a. C. | Cayo Juliol César | Dictador | |
| 40 a. C. | Cayo Juliol César Octaviano | Triunviro | Per fer la pau |
| 40 a. C. | Marco Antonio | Triunviro | Per fer la pau |
| 36 a. C. | Cayo Juliol César Octaviano | Triunviro | Per véncer a Sext Pompeyo |
| 11 a. C. | Nerón Claudio Druso Germànic | Victòries en Germania | |
| 9 a. C. | Tiberio Claudio Nerón | Victòries en Panonia |
Vore també
Referències
- ↑ Maxfield, Valerie A. (1981). The Military Decorations of the Roman Army. Berkeley: University of Califòrnia Press, pp. 104–105. ISBN 978-0-520-04499-9.
- ↑ G. Rohde (1939). Ovatio. RE XVIII, p. 1890-1903.
Bibliografia
- "Ovation". Encyclopædia Britannica. 20 (11ª ed.). 1911.
- "Fasti Triumphales". En Degrassi, Attilio (1954). Fasti Capitolini recensuit: praefatus est, indicibus instruxit Atilius Degrassi. In aedibus I.B. Paraviae, pp. 90-110. Digitalisat en Attalus.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ovación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.