Ovació

Una ovació (del llatí, ovatio) era una forma menor del triumfo romà en la qual s'honrava en l'Antiga Roma a un general despuix d'una victòria. S'otorgaven quan no s'havia declarat una guerra entre estats enemics, quan un enemic era considerat inferior (rebelions d'esclaus o piratas, per eixemple) i quan el conflicte en general es resolia en poc o cap derramamiento de sanc o sense perill per al propi eixèrcit.^[1]

El general que celebrava l'ovació no entrava en la ciutat montant un biga o carro arrastrat per quatre cavalls blancs (cuadriga), com ho feyen els qui celebraven un triumfo, sino que creuaven anant i vestits en la toga pretexta dels magistrats (una toga en una cinta púrpura). El general que celebrava un triumfo duya posada la toga picta, que era completament púrpura i estava adornada en estreles dorades. També duya posada sobre el seu cap una corona de mirto (sagrada para Venus), en lloc de la famosa corona de llorer de qui celebrava un triumfo. El Senat romà no precedia al general i tampoc solien prendre part els soldats en la processó.

Va haver 23 ovacions registrades durant la República romana:^[2]

Data	Comandant	Títul	Motiu
503 a. C.	Publio Postumio Tuberto	Cònsul	Venç als sabinos
487 a. C.	Cayo Aquilio Tusco	Cònsul	Venç als hérnicos
474 a. C.	Aulo Manlio Vulsón	Cònsul	Fa una treua en els veyenses
462 a. C.	Tito Veturio Gémino Cicurino	Cònsul	Derrota als volscos
421 a. C.	Numerio Fabio Vibulano	Cònsul	Venç als ecuos
410 a. C.	Cayo Valerio Potito Voluso	Cònsul	Venç als volscos
390 a. C.	Marque Manlio Capitolino		Defendre el Capitolio dels gals de Breno
360 a. C.	Marco Fabio Ambusto	Cònsul	Venç als hérnicos
286 o 285 a. C.	Manio Curio Dentato	Procònsul	Venç als lucanos
211 a. C.	Marque Claudio Marcelo	Cònsul	Conquista Siracusa
207 a. C.	Cayo Claudio Nerón	Cònsul	Batalla del Metauro
200 a. C.	Lucio Cornelio Léntulo	Procònsul	Victòries en Hispania
196 a. C.	Gneo Cornelio Blasio	Procònsul	Victòries en Hispania Citerior contra els celtíberos
195 a. C.	Marque Helvio	Procònsul	Victòries en Hispania Ulterior contra els celtíberos
191 a. C.	Marco Fulvio Nobilior	Procònsul	Victòries en Hispania Ulterior
185 a. C.	Lucio Manlio Acidino Fulviano	Procònsul	Victòries en Hispania Citerior contra els celtíberos
182 a. C.	Aulo Terencio Varrón	Procònsul	Victòries en Hispania Citerior
174 a. C.	Api Claudio Centón	Procònsul	Venç en la Citerior als celtíberos
132 a. C.	Marque Perperna	Procònsul	Primera guerra servil
99 a. C.	Manio Aquilio	Procònsul	Segona guerra servil
71 a. C.	Marco Licinio Craso	Procònsul	Tercera guerra servil
44 a. C.	Cayo Juliol César	Dictador
40 a. C.	Cayo Juliol César Octaviano	Triunviro	Per fer la pau
40 a. C.	Marco Antonio	Triunviro	Per fer la pau
36 a. C.	Cayo Juliol César Octaviano	Triunviro	Per véncer a Sext Pompeyo
11 a. C.	Nerón Claudio Druso Germànic		Victòries en Germania
9 a. C.	Tiberio Claudio Nerón		Victòries en Panonia

Vore també

Referències

↑ Maxfield, Valerie A. (1981). The Military Decorations of the Roman Army. Berkeley: University of Califòrnia Press, pp. 104–105. ISBN 978-0-520-04499-9.
↑ G. Rohde (1939). Ovatio. RE XVIII, p. 1890-1903.

Bibliografia

"Ovation". Encyclopædia Britannica. 20 (11ª ed.). 1911.
"Fasti Triumphales". En Degrassi, Attilio (1954). Fasti Capitolini recensuit: praefatus est, indicibus instruxit Atilius Degrassi. In aedibus I.B. Paraviae, pp. 90-110. Digitalisat en Attalus.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Ovación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Maxfield, Valerie A. (1981). The Military Decorations of the Roman Army. Berkeley: University of Califòrnia Press, pp. 104–105. ISBN 978-0-520-04499-9.

[2] G. Rohde (1939). Ovatio. RE XVIII, p. 1890-1903.

[1]

[2]