República romana primerenca

La República romana primerenca és un periodo de l'història de Roma que comprén des de l'expulsió del rei Tarquinio el Soberp en l'any 509 a.C., segons la tradició, fins que Roma entra en contacte en les ciutats helèniques de la Magna Grècia (280 a.C., aproximadament). És el periodo de la formació de la ciutat-estat que conseguirà dominar Itàlia para, posteriorment, expandir-se per tot el Mediterràneu.

Antecedents

L'arqueologia ha pogut demostrar que els assentaments en la vora del Tíber que hui ocupa Roma es remonten a lo manco fins al sigle IX a.C.. En eixos primers temps, Roma va ser governada per reis, sèt segons la tradició. L'últim d'estos reis, Tarquinio el Soberp, va utilisar la crueltat, la violència i la brutalitat com a forma de govern, lo que exasperó al poble romà. El seu últim crim va ser permetre que el seu fill Sext violara a Lucrecia, una jove patricia. El poble, liderat per Lucio Juny Brut, es va alçar contra el rei i va decidir depondre-ho. Aixina va terminar la monarquia i va començar l'era republicana.

Creació de la República

Durant el temps dels Tarquinios el regne s'havia estés fins a alcançar 800 km² i la ciutat albergava a uns trentacinc mil habitants. Les ciutats llatines reconeixien la força del rei romà i li eren serviles.

La tradició establix com a últim rei de Roma a Tarquinio el Soberp, personage desapiadat i déspota. Es conta d'ell que mai consultava al Senat ni completava el número dels seus integrants, que pronunciava les sentències capitals i els confiscs sense la presència d'un consell de senadors, acaparava el blat en cantitats enormes i obligava a tots a servir en la guerra i a fer front a prestacions abusives. No obstant, no va ser la conducta del rei lo que va desencadenar la seua caiguda, sino la conducta del seu fill Sext Tarquinio. Tarquinio va permetre que este violara a Lucrecia, una patricia romana. Un parent de Lucrecia, Lucio Juny Brut, que ademés era primer del rei, va alçar llavors a la població per a venjar l'ultrage sofrit i va expulsar als Tarquinios en l'any 509 a. C..

Alguns historiadors han supost que esta llegenda no és més que el comentari imaginat despuix dels successos^{cita requerida}. Uns atresPlantilla:Quí opinen que hi ha una miqueta de veritat en el història. Siga com anara, els Tarquinios (tota la família) varen ser expulsats de Roma i es varen establir en Ceres, a on en el sigle XIX es va trobar un sepulcro en inscripcions pertanyents a la família datat d'esta época.

La cridada lapis niger, que posseïx el text en llatí més antic

En el sigle VI a.C. era comú en tots els pobles itálicos posar en mans d'un cap únic i vitalici un poder que podia resultar temible i que en mans inadequades podia pesar tant sobre els ciutadans com sobre els enemics exteriors. L'abús i l'opressió havien alcançat llímits poc tolerables per al poble romà, que per a detindre'ls va tindre que llimitar eixe poder.

L'oposició va començar en Roma per llevar-li al governant la duració vitalícia del seu mandat, o, més be dit, per suprimir la dignitat real, avorrida des d'este moment durant tota el història de Roma. Açò no solament va ocórrer en Roma, ya que en pocs anys totes les ciutats itálicas reemplaçarien als seus magistrats vitalicis (reis) per magistrats anuals. Ya fòra pels malifets del rei, o pel pes que el seu poder eixercia sobre el poble, la seua figura va acabar sent substituïda. És de senyalar que l'época en que totes les tribus del Lacio expulsen als seus reis coincidix en l'época de la reculada del poder etrusc en la zona. És sabut que els últims reis de Roma varen ser d'ascendència etrusca, per lo que caldria pensar que l'expulsió dels reis va ser un acte d'independència front als etruscs, més que un acte popular de lliberació front a la tirania d'un rei.

Les evidències arqueològiques no mostren una ruptura radical en la vida de la ciutat en eixa data. La prosperitat econòmica va continuar en l'Urbs durant tot el final del sigle VI a.C., manifestant-se en les obres d'acondicionament del fòrum i en la construcció de diversos temples. No obstant, al voltant de l'any 480 a. C. es va produir una crisis econòmica (escassea de blat, interrupció de les construccions urbanes) que be podrien anar associades a l'establiment de les institucions republicanes i a la guerra posterior que citen totes les fonts històriques.

Establiment del poder consular

Els fets que realment varen ocórrer s'esfumen en la bruma dels temps, pero lo cert és que les conseqüències d'eixa revolució varen perdurar durant sigles.

Bust de Lucio Juny Brut, Museus Capitolinos.

L'autoritat real no va anar realment suprimida. L'únic canvi que va haver va ser que, en lloc d'un rei vitalici, es varen instituir dos reis anuals, que es varen denominar "caps de l'eixèrcit" (praetoris, prae-itor) o, simplement, "colegues" (els que devien estar d'acort, cònsuls). Este terme es va convertir en el més usual.

Els poders atribuïts als cònsuls els varen ser concedits en importants condicions: l'autoritat suprema no estava repartida entre ells, sino que cada u l'ostentava plenament, com el havia tingut el rei; posseïen poders religiosos, judicials i militars. Cada u d'ells feya de contrapeso polític a les decisions de l'atre (les órdens d'un podien ser revocades per l'atre). Tot açò feya que l'institució consular fora un orgue de govern molt especial en Roma. El seu fi era manifest: conservar l'autoritat real intacta, sense dividir-la, i llimitar-l'oponent-la a sí mateixa. I per a evitar l'excés dels cònsuls el seu mandat va quedar llimitat a un any. Açò va fer cessar l'originària irresponsabilitat dels governants.

En la cessació del govern vitalici d'una única persona, també va cessar el dret del cap de l'estat de cultivar les seues terres per mig de prestacions impostes al poble. Ademés, la llei Valeria del 509 a. C. va establir que el cònsul es vea obligat a concedir l'apelació tot condenat en tal de que la pena no haguera segut pronunciada per un tribunal militar.

Referències

.