Beniparrell
| Beniparrell | ||||
| ||||
| País : |  Espanya
| |||
| • Com. Autònoma: |  Comunitat Valenciana
| |||
| • Província: | Província de Valéncia | |||
| • Comarca: | Horta Sur | |||
| • Partit judicial: | Picassent | |||
| Ubicació: | 39°22′50″N 0°24′41″O | |||
| • Altitut: | 20 msnm | |||
| Superfície: | 3,7 km² | |||
| Població: | 1.896 hab. | |||
| • Densitat: | 512,43 hab./km² | |||
| Gentilici: | Beniparrellà/Beniparrellera | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià | |||
| Còdic postal: | 46469 | |||
| Festes majors: | 20 de giner i 6 d'agost | |||
| Alcalde: | Vicent Josep Hernandis Costa (GIB) | |||
| Pàgina web: | {{{web}}} | |||
Beniparrell és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca l'Horta Sur.
Geografia
Situat en la zona de transició de l'Horta de Valéncia a la Ribera del Xúquer. La superfície del terme és plana. Drena el terme el barranc de Picassent.
El clima és mediterràneu; se produïxen pluges en la primavera d'hivern i en primavera.
Localitats llimítrofs
El terme municipal de Beniparrell llimita en les localitats d'Albal, Alcàsser i Silla totes elles de la província de Valéncia.
Història
En els seus orígens Beniparrell era una alqueria musulmana, pero una vegada conquistat el Regne de Valéncia, passa a mans d'Arnau de Romaní en agraïment pels servicis prestats. Arnau seria senyor del poble fins al 1297 quant se va vendre al convent de Portaceli, per unes 44.000 lliures. Més tart, el 1314 va ser comprat per un ciutadà de Valéncia. Després d'alguns canvis de propietari més, finalment torna al llinage dels Romaní.
En els últims anys del segle XIV, se convertí en una propietat de la família Escrivà els quals se convertiren en barons de Beniparrell. En 1600 se veneren uns terrenys als monges carmelites per a que construïren un convent. I va ser al voltant d'este on comença a establir-se la població. Durant les desamortisacions del segle XIX el convent passa a mans privades, de nou al baró.
Al voltant de 1850, Beniparrell construïx el seu propi ajuntament encara que després passaria a formar part d'Albal durant un temps, fins a que de nou s'establí com un poble independent per dictamen de la reina regent Maria Cristina (1892). A partir d'este moment l'història del poble ha anat lligada a la del país. Per tant, els representants han sigut escollits a dit fins a l'aplegada de la democràcia, i en ella les primeres eleccions municipals en sufragi universal.
Administració
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | n/d | n/d |
| 1983 - 1987 | n/d | n/d |
| 1987 - 1991 | n/d | n/d |
| 1991 - 1995 | Severino Casañ Planells | EUPV |
| 1995 - 1999 | Severino Casañ Planells | EUPV |
| 1999 - 2003 | Severino Casañ Planells | EUPV |
| 2003 - 2007 | Lucinda Daviu Martí | PPCV en coalició en EUPV |
| 2007 - 2011 | Vicente José Hernandis Costa | GIB en coalició en PPCV |
| 2011 - 2015 | n/d | n/d |
| 2015 - 2019 | n/d | n/d |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
Demografia
Conta en una població de 1.810 habitants en 2006.
| 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2006 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 503 | 581 | 683 | 748 | 819 | 901 | 1.016 | 1.044 | 1.321 | 1.366 | 1.611 | 1.808 | 1.810 | 1.896 |
Economia
Tots els cultius son de regadiu. El taronger és la principal producció. Se cultiva també creïlles, cacau, fesols, hortalices, cereals i frutals. Se rega en aigües del Xúquer a través de la Sequia Real del Xúquer i també en aigües del subsol. Hi ha varies granges avícoles.
L'industria se troba vinculada a la de la capital de la província (mobles, joguets, paper, etc.); funcionen almagasens per a la manipulació de la taronja.
Monuments
- Iglésia Parroquial. En pintures del segle XVIII, esta dedicada a Santa Bàrbara.
Festes locals
- Festes Majors. Celebren les seues festes a la Verge del Carme el 15 i 16 de juliol.
- Santa Bàrbara. Se celebren del 3 al 4 de decembre.
Accessos
Creua el terme la carretera de Valéncia a Gandia.
Enllaços externs
- Institut Valencià d'Estadística
- Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística D'on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Beniparrell de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
