Diferència entre les revisions de "Carrer Corona"
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
En un acort de [[22 d'agost]] de [[1844]] l'Ajuntament va prendre la determinació de que recobrara la seua antiga denominació, per lo que este carrer va tornar a ser carrer de la Corona. | En un acort de [[22 d'agost]] de [[1844]] l'Ajuntament va prendre la determinació de que recobrara la seua antiga denominació, per lo que este carrer va tornar a ser carrer de la Corona. | ||
| − | Al final d'este carrer, ya junt al carrer de Guillén de Castro, va existir la plaça de la Beneficència aixina nomenada per estar instalada la Casa de Beneficència en els solars de l'antic Convent de la Corona. | + | Al final d'este carrer, ya junt al carrer de Guillén de Castro, va existir la plaça de la Beneficència aixina nomenada per estar instalada la Casa de Beneficència en els solars de l'antic Convent de la Corona. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 11:20 26 jul 2024
El carrer de la Corona és un carrer del Barri del Carme de Valéncia, dins del districte de Ciutat Vella.
Comença en la plaça de Mosén Sorell i termina en el carrer de Guillén de Castro.
Mencionada ya en este nom en una Providència del Mustaçaf de l'any 1660, va rebre esta denominació del Convent de la Coronació de Crist, que va tindre el seu orige en una chicoteta iglésia dedicada a sant José i casa adjunta a la mateixa, que primer va ser residència de religiosos agustins, per a, poc despuix, des de l'any 1539 passar a ser convent de monges de la mateixa orde de sant Agustín, baix l'advocación de sant José que en 1562 es varen traslladar al convent de santa Tecla, en el carrer de la Mar, denominant-se des de llavors Convent de sant José i santa Tecla.
Varen ocupar llavors l'edifici els observants de sant Francisco que varen fundar el Convent de la Coronació del Senyor, del que va prendre el nom el carrer. L'edifici, junt en l'iglésia va ser cedit en l'any 1841 per a Casa de Beneficència. En este convent es venerava l'image del Chiquet Jesús de l'Hort, també coneguda com a Chiquet Jesús Perdut que posteriorment va ser el patró de la Casa de la Beneficència.
També se la va conéixer com a carrer dels "Tints Majors" com consta en una escritura de l'any 1555 i també com a carrer dels "Tints", per residir i tindre en ella els seus obradors els pelaires i tintorers, que llavaven les llanes i sedes en la séquia de Robella que discorria per este carrer descoberta i es va cobrir en l'any 1778.
Com este carrer anava a desembocar al mur, en el Portal de la Corona, que també es va conéixer com a Portal dels Tints, va rebre també el nom de carrer del "Portal dels Tints" (1524). Es va obrir en l'any 1356 en la construcció de la muralla cristiana i en virtut d'orde superior en 1574 es varen manar colocar barres de ferro travessades per a impedir el pas de carruages i cavalleries. Es va tancar per una Real Orde de 24 de decembre de 1646 i es va tornar a obrir per una atra Real Orde del 9 de giner de 1658 fins que va anar definitivament tapiat en l'any 1707 quan es va establir en este Regne la llegislació castellana, i aixina va permanéixer fins al derrocament de les muralles en l'any 1865.
L'Ajuntament Constitucional de la ciutat en sessió de 12 de novembre de 1840 va acordar canviar el seu nom per carrer de la Beneficència. En un acort de 22 d'agost de 1844 l'Ajuntament va prendre la determinació de que recobrara la seua antiga denominació, per lo que este carrer va tornar a ser carrer de la Corona.
Al final d'este carrer, ya junt al carrer de Guillén de Castro, va existir la plaça de la Beneficència aixina nomenada per estar instalada la Casa de Beneficència en els solars de l'antic Convent de la Corona.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Carrer Corona.- Guia de carrers de l'Ajuntament